Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, el ministre Albert Speer es va entrevistar dos cops més amb Adolf Hitler per intentar tractar un programa d’urgència de producció d’armament. Però el dictador va aprofitar que el tenia davant per recriminar-li un cop més que actués contra la seva voluntat en la seva política de terra cremada. Després de parlar-ne, Hitler va acceptar suavitzar les seves ordres de destrucció. Després, Speer es va dirigir a Oldenburg, Alemanya, amb el comissari general dels Països Baixos, Artur Seyss-Inquart, per impedir com fos les ordres de Hitler d’inundar Holanda. Però, per sorpresa de Speer, Seyss-Inquart li va explicar que ell ja no hagués fet destruir res a Holanda perquè havien obert una via de diàleg amb els Aliats occidentals per rendir-se. Quan Speer va sentir aquelles paraules es va alegrar molt perquè desitjava que es rendissin amb els Aliats occidentals abans que els soviètics arribessin a Berlín. Precisament, aquell dia els soldats alemanys varen abandonar els Països Baixos sense destruir res.

Durant la tarda, Hitler va assistir a una nova reunió militar i va trucar a tots els caps d’Exèrcit destinats al front occidental i els va ordenar restablir una línia de resistència a qualsevol lloc.

---

A Kassel, durant al matí diversos centenars de persones varen saquejar a l’estació un tren d’aliments destinats a la Wehrmacht. La majoria eren alemanys, però també hi havia treballadors italians. El cap de seguretat de la ciutat, el SS Marmon, va enviar un comando de 10 persones a l’estació per posar ordre. Els italians varen ser els únics registrats i 87 d’ells els hi varen trobar aliments. Per telèfon, Marmon va ordenar la seva execució. Tots ells varen ser afusellats per l’esquena i els seus cossos varen ser llençats a un cràter de bomba.

---

Arrel de l’arribada de més presoners per les marxes de la mort d’altres camps de concentració, els alemanys varen comptar que a Bergen-Belsen la població reclusa ascendia a 44.060 persones, tot i que la mortalitat de les quatre setmanes precedents havia sigut d’entre 250 i 300 presoners al dia.

En el front occidental:

A Alemanya:

Després de conquerir la nit anterior la ciutat de Paderborn, el general Collins va ordenar a primera hora a la 3º Divisió Blindada que girés 32 quilòmetres a l’oest, on hi havia la 2º Divisió Blindada del 9º Exèrcit del tinent general Bill Simpson, que s’apropava a Lipsstadt. Allí esperava una resistència menor. El 9º Exèrcit de Simpson, que procedia del nord, i el 1º Exèrcit nord-americà, que es trobava al sud, es varen reunir aquell dia a Lippstadt i varen atrapar a les tropes del Grup d’Exèrcits B en el Ruhr.

---

A les tres de la matinada, la 3ª Divisió algeriana del 7º Regiment del 1º Exèrcit francès de Jean Marie de Lattre de Tassigny va travessar el riu Rin per Spire i Germershein direcció a Karlsruhe.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill no estava gens d’acord amb el pla del comandant suprem Dwight D. Eisenhower del 28 de març de no avançar cap a Berlín i va advertir en els caps britànics que quedarien condemnats a un paper pràcticament estàtic en el nord.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

Els soldats soviètics ja es trobaven a la Silèsia superior.

A Filipines:

Els nord-americans varen desembarcar a l’illa de Negres.