Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El secretari d’Adolf Hitler, Martin Bormann, va dir en els funcionaris del NSDAP que seria considerat un canalla qui abandonés la seva regió sense una ordre de Hitler. Bormann va demanar a tothom que lluitessin amb totes les seves forces fins al final, i que qui no lluités seria titllat com un desertor i seria tractat com a tal.

Parlant amb Bormann, Hitler va intentar imaginar el món després de la guerra i va afirmar que el poble alemany s’hauria d’esforçar per respectar les normes que els hi haven donat perquè seria un món “més pervertit pel verí jueu“, a qui considerava que haurien de vèncer. Per reconfortar-se, el dictador va afirmar que el fet d’eliminar als jueus d’Alemanya i d’Europa Central seguiria sent “un títol de reconeixement etern pel nacionalsocialisme“.

Al migdia, el mariscal Albert Kesselring va trucar al ministre Joseph Goebbels per explicar-li que s’haurien d’esperar tres o quatre dies perquè les mesures de represàlies contra les desercions donessin els seus fruits. Per evitar que la gent no possés resistència i els soldats no desertessin, el Ministeri de Propaganda va distribuir fulls de mà entre les tropes i la població per demanar-los que lluitessin fins al final. A part, a la tarda va començar a funcionar la Wehrwolf, una milícia popular, i Goebbels va emetre a la nit un missatge on va demanar en el poble alemany que lluités per la seva llibertat.

---

Karl Brandt es va presentar durant aquell dia al búnquer per comunicar-li a Hitler que el sistema de salut estava col·lapsat i que la cadena de subministraments mèdics estava totalment tallada. Tant Bormann com Goebbels i Theodor Morell el varen acusar de derrotisme.

---

Un dels oficials de l’Estat Major del ministre i comandant Heinrich Himmler li va proposar des del tren especial del ministre de l’Interior que es sumessin 4.000 soldats més a la xifra de 25.000 que havien d’arribar del Reichspost.

Himmler aquell dia va rebre la visita del comte Folke Bernadotte per continuar negociant la rendició alemanya. Quan el cap de les SS va ser requerit per una trucada a l’habitació del costat, Walter Schellenberg ho va aprofitar per preguntar-li en el comte si podia convèncer al comandant Dwight D. Eisenhower sobre la possibilitat de discutir una capitulació en el front occidental. Bernadotte li va dir que la iniciativa havia de provenir del cap de les SS. Schellenberg hi va insistir, però el comte va continuar responent-li que Himmler s’havia de convertir primer en el successor del dictador, dissoldre el NSDAP i posar en llibertat a tots els presoners escandinaus. Schellenberg li va prometre que li diria en el seu cap que acceptés aquestes propostes. Més tard, Schellenberg li va demanar a Himmler que eliminés a Hitler, però el ministre li va contestar que creia que no es podia fer res amb el dictador. Tornant a l’entrevista amb el ministre, el comte li va demanar l’alliberació de tots els presoners danesos i noruecs i poder-los portar a Suècia. Himmler li va respondre que si fos per ell no hi hauria cap problema, però que era impossible fer-ho efectiu. Tot i això, li va prometre alliberar i traslladar a Suècia a les dones i als invàlids, de forma progressiva i en grups reduïts, així com una petita part dels estudiants noruecs retinguts a Neuengamme. 

Un cop acabada l’entrevista, Schellenberg va portar el comte suec a Berlín. Amb el comte fora, Himmler va lamentar que si no fos per Hitler ell hagués capitulat a l’Oest, tot i que va mencionar que tenia la mínima esperança a que la postura del dictador es debilités.

Precisament, en el camp de concentració de Ravensbrück varen arribar-hi els primers camions de la Creu Roja Internacional per començar a evacuar unes 7.500 presoneres cap a Suïssa i Suècia. Era el resultat de les negociacions del ministre Himmler. Franceses, nòrdiques i holandeses varen ser les primeres en ser evacuades. La resta de presoneres va tenir que patir les terribles marxes cap a l’oest. Aquell mateix dia, Himmler va trucar al comandant del camp d’Ohrdruf, el cap principal de les SS Oldeburhuis, per ordenar-li que eliminés a uns presoners i als polítics considerats especialment perillosos, però, a resultat també d’aquestes negociacions que estava duent a terme, no els hi havia de passar res en els presoners jueus. La resta del camp havia de ser traslladat a Buchenwald, tal hi com havia sol·licitat Oldeburhuis al cap de la policia de Weimar, el coronel Schmidt. Centenars de persones varen morir en aquella marxa.

A Àustria:

Josef Dietrich va ser designat comandant de les forces de Viena.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

L’artilleria soviètica va començar una descàrrega de projectils destinada a debilitar les defenses alemanyes en el centre de Königsberg.

A Hongria:

Les tropes soviètiques varen conquerir la zona petrolífera propera a Nagykansiza.

En el front occidental:

A Alemanya:

Les divisions del 9º Exèrcit nord-americà del tinent general Bill Simpson varen començar el seu avanç direcció a l’Elba, cap a Berlín. Per altra banda, els nord-americans, després d’haver-se apoderat d’una fàbrica de municions, la Walther, varen descobrir a l’interior d’una mina de sal, a prop de Merkers, la reserva d’or del Banc d’Alemanya on hi havia enormes quantitats de moneda i col·leccions d’obres d’art. En un humit pou de ferro a Siegen varen trobar-hi sis enormes caixes etiquetades Catedral d’Aachen, en les que hi havia un bust de plata de l’emperador Carlemany incrustat amb un fragment de la calavera de l’emperador. A altres caixes de filó de Siegen hi havia pintures de Rembrandt, Van Dyck i Van Gogh, i el manuscrit original de la Sisena Simfonia de Beethoven.

A Japó:

Després de no tenir el vistiplau de l’emperador Hirohito per abandonar la Xina, Kuniaki Koiso va dimitir com a primer ministre i va ser substituït per l’almirall Kantaro Suzuki.