3 d’abril de 1945

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va tornar a Berlín del seu viatge per Alemanya per impedir la política d’Adolf Hitler de terra cremada. Només arribar a la capital, Speer va prohibir que es destruïssin les encluses, les preses, els pantans i els ponts de canals que encara controlaven. Però Speer no era l’únic que no va obeir les ordres del dictador, molts representants i col·laboradors del Reich es varen oposar a destruir el seu propi territori. Es podria arribar a dir que Hitler només dominava la política de dins del seu búnquer de la Cancelleria on estava amagat, ja que a fora del búnquer s’aplicava una altra política.


Heinrich Himmler va ordenar per decret executar a tots els habitants de sexe masculí majors de 14 anys de les vivendes que onegessin una bandera blanca.


En el camp de Buchenwald, davant dels reiterats episodis de maltractaments per part dels guàrdies de les SS, els presoners varen convèncer a quatre personalitats entre els estrangers del camp; el ministre belga Soudain, el subsecretari d’Estat francès Marie, el capità Burney i l’oficial de la Marina holandesa Cool, per tal de que dirigissin un escrit al comandant per demanar un tracte correcte i lleial. El perruquer del comandant va entregar-li la carta i va tenir els seus efectes.

Precisament, aquell dia va ser executat l’antic comandant de Buchenwald, Karl Otto Koch, després d’haver-lo trobat culpable d’un delicte de corrupció per apropiar-se de com a mínim 200.000 Reichsmarks.

A les quatre de la tarda va començar l’evacuació del camp d’Ohrdruf amb la formació de columnes de 100 a 200 homes, escortats entre cinc i deu SS. Els malalts del Revier també varen ser evacuats sense tenir en compte el seu estat de salut. Més de 50 evacuats es varen evadir després d’uns 15 quilòmetres de marxa direcció a Arnstadt.


Davant la imminent arribada dels Aliats, Hans Kammler va fer destruir amb dinamita l’entrada d’una mina de sal abandonada de Dornten on hi amagava 14 tones de documents relacionats amb diversos projectes secrets, entre ells el del V-2.

A Àustria:

Els Aliats varen bombardejar la zona de Krems. Al mateix temps, aquell dia va sortir l’últim tren de Viena, ja que l’atac aeri va tallar les últimes comunicacions que quedaven.

En el front oriental:

A Àustria:

Les tropes del general Ferdinand Schörner varen aconseguir conservar Ostrava i, com a premi, Hitler el va ascendir a mariscal de camp. A més, tant en el sud de Viena com a Breslau, l’exèrcit soviètic va ser rebutjat. Tot i aquella lleugera frenada, els soviètics continuaven ocupant territori i aquell dia les tropes del comandant Rodion Malinovski varen ocupar Bratislavia i les tropes del comandant Fiodor Tolbujin varen entrar a Wiener Neustadt. La victòria soviètica era qüestió de dies, i el mariscal Gregory Zhukov va tornar en avió de Moscou al seu quarter general amb l’estratègia d’atacar Berlín el 16 d’abril i ocupar-la el 22 d’abril, dia que es celebrava l’aniversari del líder soviètic Vladimir Lenin.

En el front occidental:

A Alemanya:

La ciutat de Kassel va capitular telefònicament a les tropes aliades occidentals. A més, els nord-americans varen conquerir la ciutat de Helbronn, al costat del riu Neckart, una ciutat medieval que havia sigut destrossada els últims anys pels bombardejos. També el 2º Exèrcit va ocupar Rehine, frustrant d’aquesta manera les esperances alemanyes de resistir en el canal Weser-Ems.


A Gotha, una petita ciutat de Turíngia, al voltant de les quatre de la tarda, el tinent coronel Josef Ritter von Gadolla va intentar travessar la localitat amb el seu vehicle oficial amb una bandera blanca per dirigir-se a les posicions nord-americanes de la 4º Divisió del 3º Exèrcit nord-americà del general George Patton per oferir l’entrega de la ciutat. Però quan els seus companys de les SS el varen veure el varen amenaçar d’afusellar-lo i varen treure els llençols blancs que havia penjat a les façanes de les cases. Von Gadolla tenia clar que havia de fer alguna cosa i més tard va tornar-ho a intentar. A les set de la tarda semblava que ho aconseguiria, però poc abans d’arribar a la zona nord-americana el cotxe va ser aturat per membres d’una secció motoritzada alemanya amb artilleria antiaèria. Un sergent va apuntar amb la seva pistola a la cara del xofer de Von Gadolla, Ernst Rudolph. Sense tenir en compte la graduació militar, varen agafar a Von Gadolla i al seu acompanyant i els varen arrencar els gallons. A la nit varen ser duts al comandant de la Wehrmacht més pròxim, a Weimar. Rudolph es va poder escapar aprofitant un atac produït durant el trasllat.

Per aquesta acció, Heinrich Himmler va emetre una ordre que promulgava l’afusellament de tots els habitants masculins de les cases on es veiessin onejar banderes blanques.

A la Unió Soviètica:

El dictador Iosif Stalin va enviar una carta al president Franklin Delano Roosevelt per dir-li que els seus serveis secrets l’havien informat de que els mariscals de camp Harold Alexander i Albert Kesselring s’havien reunit a Berna per arribar a un acord que permetés a les tropes occidentals avançar cap a l’Est. D’aquesta manera, Stalin li demostrava en el president nord-americà la seva desconfiança cap a ells. Roosevelt va rebutjar més tard de que hagués existit aquesta trobada.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.