Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va ordenar en els seus oficials que havien de lluitar amb tots els soldats que disposaven fins la mort per defensar la ciutat de Viena, i va donar ordres de disparar a tots els soldats que abandonessin el seu lloc i desertessin. Seguidament, el dictador va continuar ordenant que es continués destruint instal·lacions, vies de comunicació i material sota les ordres d’Albert Speer. Però el ministre d’Armament va rebutjar dirigir la política de terra cremada. Després, Hitler es va reunir amb Gotthard Heinrici per examinar les defenses del riu Òder, i li va donar el comandament de totes les bateries antiaèries del Heer i de la Luftwaffe.

Mentrestant, Joseph Goebbels va escriure una pauta, aprovada per Hitler, perquè la seguís tota la premsa alemanya. Entre altres coses, Goebbels va ordenar que tota la política de propaganda i informació tenia l’obligació de fer créixer la resistència, l’esforç bèl·lic i la moral del poble i de l’Exèrcit, i tenien la missió de fer veure en el poble alemany que l’enemic occidental perseguia uns objectius infames i diabòlics. Goebbels també va donar ordres perquè es divulguessin totes les gestes realitzades pels soldats alemanys en el front. El ministre aquell dia va ser crític amb algunes decisions. En el seu Diari va criticar que Martin Bormann hagués convertit la Cancelleria del NSDAP en la “Cancelleria del paper” per la quantitat de decrets i ordres que enviava en els gauleiters, enviament que trobava inútil perquè estaven enmig d’una batalla.

---

A Weimar es va produir un consell de guerra contra el comandant Josef Ritter von Gadolla per haver volgut entregar el dia anterior la petita ciutat de Gotha. L’acusat va ser tractat amb extrema duresa. Von Gadolla va declarar que havia fet tot allò per salvar la ciutat de la mort i la ruïna, tot i que va confessar, sense immutar-se, que havia desentès la seva obligació de defensar la ciutat fins al final. El jurat el va condemnar a mort i a perdre tot els honors militars. L’endemà seria afusellat.

---

Durant aquell dia va morir en combat l’as de la Luftwaffe Heinrich Ehrler, que està acreditat que va destruir a 208 avions Aliats en pràcticament 400 missions de combat. Ehrler, al comandant del seu Me-262, va enlairar-se per trobar amb una esquadra de Liberator B-24 que bombardejaven la ciutat de Parchim, a l’est d’Hamburg. El pilot alemany va aconseguir batre a dos d’ells, però quan atacava al tercer es va quedar sense munició i va decidir estavellar-se contra el bombarder en una acció suïcida que li va costar la vida.

A primera hora, els últims quadrimotors britànics varen atacar les instal·lacions dels coets V-2 de Nordhausen. En l’atac varen morir 1.306 persones (1.300 deportats i 6 alemanys). Durant el matí, després del bombardeig, el SS Richard Baer va ordenar l’evacuació dels 36 camps del complex de Dora-Mittelbau, del qual n’és el responsable. Els 23.700 presoners varen tenir que abandonar el camp en tren o peu cap a altres camps com el de Mauthausen o Bergen-Belsen. Uns 12.000 d’ells moriran en aquestes marxes de la mort, sense contar els milers de malalts que varen ser abandonats en el camp de Boelcke.

En el camp de Buchenwald, les SS varen convocar a tots els jueus del camp, uns 6.000, però no se’n va presentar cap. Les SS varen quedar molt sorpreses, ja que no els hi havia passat mai. Se’ls havia dit en els jueus que se’ls enviaria en un camp d’intercanvi, d’es d’on els traslladarien fora d’Alemanya. Cap els va creure, ja que tots sabien que els matarien en un comboi. Els persones que varen ser seleccionats per abandonar el camp ho varen fer direcció a Flossenbürg i Dachau. Entre 13.000 i 15.000 varen morir pel camí.

En el front occidental:

A Alemanya:

A la ciutat de Kassel, que havia capitulat el dia anterior, va veure l’entrada de les tropes nord-americanes, igual que la ciutat de Bielefelf, i la ciutat de Karlsruhe va ser ocupada per les tropes franceses. Els nord-americans varen afirmar que varen ser rebuts a la ciutat de Frankfurt amb grans mostres d’alegria i amb el lema:

Fes-me un petó i siguem bons amics. 

Per altra part, les avantguardes del 9º Exèrcit nord-americà de Bill Simpson varen travessar el riu Wesser. Aquell dia, bombarders nord-americans varen bombardejar la ciutat de Nordhausen, a on hi havia al camp de concentració de Dora Mittelbau.

---

En la conquesta de Gotha mencionada més amunt, a primera hora de la tarda els tancs nord-americans de la 4º Divisió Blindada del 3º Exèrcit nord-americà varen entrar a la ciutat. Els nens varen sortir de les seves cases en veure que no eren una amenaça per ells.

A la nit, soldats es varen trobar a la carretera amb uns quants presoners del camp de concentració d’Ohrdruf, que els varen explicar l’existència del camp i els varen relatar que ara estava buit de les SS. Amb ells hi anaven els periodistes Meyer Levin i Schwab, tot i que les carreteres encara no eren del tot segures.

---

Per tal d’ajudar a que el 1º i el 3º Exèrcits nord-americans creuessin l’Elba, el 9º Exèrcit es va separar del 21º Grup d’Exèrcits per sotmetre’s al Comandament d’Operacions del 12º Grup d’Exèrcits.

A Holanda:

El 21º Grup d’Exèrcits del comandant Bernard Law Montgomery va començar la seva ofensiva per alliberar Holanda i penetrar en el nord d’Alemanya. Com que les existències d’aliments a Holanda eren escasses, aquesta operació va ser molt important, ja que l’actitud política de postguerra dels holandesos cap als Aliats depenia de la rapidesa de l’alliberació.

En el front oriental:

A Eslovàquia:

Les tropes soviètiques varen alliberar Bratislàvia.

En els Estats Units:

Des de Warm Spring, Geòrgia, Franklin Delano Roosevelt li va escriure una carta en el dictador Iosif Stalin per desmentir-li el seu missatge del dia anterior que deia que els mariscals de camp Harold Alexander i Albert Kesselring havien arribat a un acord a Brena, i li va manifestar que se sentia disgustat davant de la seva desconfiança.

A Itàlia:

El directori del Partit Feixista republicà va aprovar una declaració social suggerida per Benito Mussolini en que es definia els límits del capital i de la propietat individual.

En el Pacífic:

A Okinawa, les tropes nord-americanes varen arribar al castell de Shuri, on els japonesos estaven atrinxerats i oferien una forta resistència.