Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler estava desesperat en el seu búnquer, ja que sabia que era qüestió de temps de que tot acabés, i va trucar al general Walter Wenck, que estava convalescent a Baviera recuperant-se d’un accident de cotxe, i el va nomenar comandant d’un Exèrcit que no existia, però que Hitler no sabia.
Joseph Goebbels va aprofitar un discurs a les tropes per assegurar que Hitler havia declarat que en el curs d’aquest any la sort canviaria i que el líder alemany sabia amb precisió l’hora en que passaria. Fent referència a Hitler, el ministre va dir que el destí els havia enviat aquest home perquè poguessin donar testimoni d’aquell miracle.
Els Aliats varen alliberar el Kommando S3 de Buchenwald. Però en el camp continuaven els preparatius per abandonar-lo abans de que arribessin els aliats. Durant aquell dia varen abandonar el camp més de 3.000 jueus a peu. Els qui els guàrdies de les SS no veien capacitat per caminar llargues hores eren executats allí mateix. Les víctimes, malfiant-se de les intencions dels seus captors, varen decidir no obeir. Durant aquell matí s’havien cridat a 46 presoners polítics perquè es presentessin al portaló. Tots ells havien de ser assassinats. Però ningú va aparèixer a part del fabricant francès Bloch, que varen tornar poc després al camp per calmar als seus companys. En tornar-los a cridar i en tenir la mateixa resposta, el comandant va convocar al decà del camp I i li va exigir que els busqués amb l’ajuda de la Defensa del Camp. Aquest els va buscar durant vuit hores sense poder-ne trobar a cap, ja que estaven amagats en un cau que havien fet. Les SS no es varen atrevir a passar un control i, a la nit, només, per si de cas, es varen moure pel camp armats. Sabien que els presoners ara estaven disposats a lluitar.
Al mateix temps, un comandant de les SS va ordenar l’evacuació del camp de l’AFA i pensava traslladar els presoners al camp de Bergen Belsen.
En el front oriental:
A Àustria:
Les avantguardes de xoc del comandant Rodion Malinovski varen arribar als ravals del sud de Viena. Hitler, però, no volia perdre la ciutat que l’havia vist fracassar en la seva joventut, i va ordenar-li en el general Lothar Rendulic que conservés la capital austríaca com fos. Però, a la nit, la situació era desesperada a Àustria per les tropes alemanyes, i Rendulic va ordenar la rendició del seu Exèrcit, fent possible que gran part d’Àustria caigués en mans dels nord-americans, que havien penetrat a Àustria per l’Alemanya meridional. A partir d’aquell dia els alemanys es varen començar a retirar i es varen endur amb ells a la majoria dels policies.
A Alemanya:
El quarter general del Grup d’Exèrcits del Vístula va observar com els soviètics intentaven avançar direcció a Berlín i varen sentir els motors dels tancs procedents del sector de Reitwein, al sud-oest de Küstrin, i al nord-est, a prop de Kienitz.
En el front occidental:
El comandant suprem Dwight D. Eisenhower li va dir en el general George Marshall que creia que hi havia 150.000 alemanys a la bossa del Ruhr, dels quals pensava capturar-ne 100.000. Aquells càlculs eren erronis perquè en aquesta bossa hi havia 323.000 alemanys de set cossos i 19 divisions.
Els alemanys que desertaven del front marxant direcció a Brion es varen trobar amb una unitat armada de la Reichsarbeitsdienstes, la RAD, que depenia de la Wehrmacht, i els varen ordenar que tornessin a lluitar per la ciutat de Paderborn sinó volien ser afusellats.
El 19º Cos del 9º Exèrcit nord-americà va establir un cap de pont sobre el Weser, a Hameln, per avançar ràpidament cap a l’Elba.
El 2º Cos canadenc va eliminar tota resistència per part del 1º Exèrcit de paracaigudistes mentre avançaven cap a Holanda.
A Okinawa:
900 avions, una tercera part d’ells kamikazes, japonesos varen intentar destruir la flota nord-americana que estava a les costes de l’illa. Però els kamikazes varen ser destruïts per les armes antiaèries nord-americanes. Els bombardejos japonesos varen continuar amb intensitat durant tot el mes, disminuint el maig i el juny.
A les aigües d’Okinawa, a la matinada, la flota del vicealmirall Seiichi Ito va descendir sobre les platges d’Hagushi i amb els seus canons varen aixafar als invasors nord-americans. Però la petita flota japonesa va ser descoberta en sortir de l’estret de Bungo, entre Kyushu i Shikoku, per submarins nord-americans, els quals varen informar a l’almirall Raymond Spruance. Els avions de reconeixement li varen confirmar a l’almirall l’existència d’aquella flota. Per ajudar als seus companys, el grup del cuirassat Yamato va salpar de Japó amb la cobertura de 355 kamikazes.
Diari del Tercer Reich 