Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler estava convençut que podia tenir alguna possibilitat en la guerra. Creia que enviant uns quants tancs contra l’exèrcit nord-americà els espantaria i fugirien d’Alemanya per pactar amb ell per lluitar contra els soviètics. Per això va ordenar enviar tancs al front occidental. Aquella ordre va ser aprovada per alguns dels seus generals. Seguidament, el dictador va mantenir una reunió amb el seu ministre d’Armament, Albert Speer, on va rectificar l’ordre de destruir totes les infraestructures alemanyes, l’Ordre Neró. Al final de la reunió varen aprovar un decret, escrit per Speer, on es demanava només destruir els ponts d’importància operativa de manera que els soldats Aliats no els poguessin utilitzar, igual que les restes d’infraestructures, indústries i vies de comunicació, que només s’havien de paralitzar durant un temps per tornar a ser utilitzables per la producció alemanya en un futur. Quan aquell decret va arribar a les mans del cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, aquest no va entendre perquè en qüestió de pocs dies es canviava d’opinió sobre la política de terra cremada, ja que tenia l’ordre de destruir totes les infraestructures sense tenir miraments. Aquell decret només va portar confusions dins l’Exèrcit, ja que no sabien si havien de destruir o no les infraestructures.
El cap de la Marina, Karl Döentiz, va pronunciar un discurs on va dir que estava d’acord en penjar a la forca als desertors.
A la nit, Joseph Goebbels va ordenar decapitar a un home i una dona arrestats aquell mateix matí a Berlín-Rahnsdord, on una multitud de com a mínim 200 persones varen atacar i saquejar dues pastisseries.
B-24 de la 67º Companyia del 44º Grup de Bombarders varen bombardejar la ciutat alemanya de Neumünster. A dos quarts d’una, molt probablement per aquell atac, va sonar durant una bona estona l’alarma antiaèria a la ciutat de Pfaffenhofen, a prop de Munic.
Durant aquell matí, la 8º Força Aèria nord-americana volava per sobre de Luneburg i els alemanys varen enlairar 183 avions pilotats en la seva gran majoria per voluntaris de la Werewolf. L’operació va ser un autèntic desastre perquè només varen abatre 23 quadrimotors per 133 avions alemanys. 70 pilots alemanys varen morir.
Del camp de concentració de Buchenwald va sortir un comboi de 59 vagons, oberts i tancats, cap al camp de Flossenbürg. Però, degut als bombardejos Aliats a les vies, el comboi va acabar a Dachau tres setmanes després. Dels 4.500 deportats, només en varen sobreviure 816. La resta va morir de fam, de set o varen ser executats per les SS. El tren, que va estar durant molt de temps a la via d’accés a Dachau, va ser fotografiat i filmat per fotògrafs com Lee Miller o George Stevens.
Al mateix temps, les SS varen ordenar l’evacuació de la resta dels sots-camps de la fàbrica de Volkswagen. Un centenar de presoners varen morir quan eren deportats a Wöbbelin, un dels molts sots-camps de Neuengamme. En el seu pas cap a Präbichl, una unitat de la Volkssturm va assassinar en només 15 minuts a 250 jueus.
De Berlín varen sortir els últims combois amb obres d’art per posar-les en refugis més segurs davant l’arribada dels Aliats.
En el front oriental:
A Àustria:
A la nit, les tropes del comandant Rodion Malinovski varen rodejar Viena i varen trencar el contacte del 6º Exèrcit blindat de les SS amb les tropes alemanyes que lluitaven al nord de la ciutat. Aquell va ser l’últim dia que varen aparèixer diaris a la capital austríaca dins del Tercer Reich. Davant de l’imminent derrota, Josef Dietrich va ordenar evacuar la capital austríaca. Mentre la ciutat començava a ser evacuada, Baldur von Schirach i els seus homes varen ser els primers ciutadans en fugir pel pont de Floridssdorf, l’únic pont que quedava obert sobre el riu Danubi.
En el front occidental:
A Alemanya:
La 10º Divisió Blindada va començar la seva ofensiva fins a Crailsheim, però va tenir que abandonar-la temporalment per culpa de la pressió alemanya.
Els nord-americans varen obligar a l’alcalde d’Orhdruf a visitar el camp d’Orhdruf. En tornar a la seva casa després de la visita, l’alcalde i la seva esposa es varen penjar.
A Holanda:
Les tropes aliades varen ser llançades en paracaigudes.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va enviar una carta critica al comandant suprem Dwight D. Eisenhower dient-li que coneixia les mediacions que havia fet Alemanya amb els Aliats occidentals a través d’Allen Dulles a Suïssa. A més, el dirigent soviètic li va explicar que l’exèrcit soviètic s’estava enfrontant a més divisions alemanyes que ells. Després, Stalin va enviar un missatge als seus homòlegs occidentals per comunicar-los que no acceptaria observadors occidentals a Varsòvia.
En el Pacífic:
A prop d’Okinawa, a dos quarts de vuit del matí, el grup de naus japoneses que pertanyien al cuirassat Yamato de l’almirall Seiichi Ito es varen dirigir cap a l’illa en una missió sense retorn amb combustible només suficient per arribar-hi. Però, a mig camí, varen ser detectats per un submarí nord-americà. De cop, la tripulació del Yamato va veure uns quants avions nord-americans en picat i torpeders llançats per l’almirall Mitscher que volaven lluny d’on eren ells i, quan pensaven que no havien sigut descoberts, al migdia varen rebre un missatge que deia que 280 avions nord-americans es dirigien cap al nord-oest, on eren ells en aquells moments. A les 12:10, el destructor Asahimo, que marxava darrere de la flota perquè haver tingut una avaria en les seves màquines, li va comunicar en el Yamato que estava sent atac pels nord-americans. Al cap de pocs minuts, quan estaven al sud-oest de Kyushu, els avions nord-americans varen atacar directament el Yamato. Després, els caces i els bombarders varen destruir primer els canons antiaeris del cuirassat japonès. Cap a la una del migdia, el cuirassat va ser tocat per dues bombes que varen caure a prop de la torreta de popa. Uns minuts més tard, un torpede va tocar a babord i el cuirassat va començar a enfonsar-se. Mentre s’enfonsava, 150 avions nord-americans el varen continuar bombardejant al llarg de tota la coberta. A dos quarts de tres, el Yamato estava inclinat sobre una banda. El comandant del cuirassat, Ariga, va ordenar inundar la sala de calderes i de màquines per impedir que bolqués. Les persones que hi eren dins varen morir. Quan ja era inevitable que s’enfonsés, es va demanar a tota la tripulació que pugés a coberta perquè no quedés atrapada a l’interior. En aquells moments l’embarcació va explotar i una columna de fum es va aixecar fins a més d’un quilòmetre i mig d’altura. A les 16:23, e l Yamato es va enfonsar. Dels 3.332 homes que componia la seva tripulació només se’n varen salvar 269. L’almirall Ariga es va fer lligar al peu del compàs, morint en el seu cuirassat. A més del Yamato, l’aviació nord-americana va enfonsar a cinc embarcacions d’escorta. Els nord-americans només varen perdre en aquella acció 10 avions i 12 tripulants. Al mateix temps, davant de les costes d’Okinawa, 383 furiosos kamikazes varen enfonsar dos destructors i dos transports de munició nord-americans i varen danyar 24 bucs.
Més de 108 Mustangs P-51 varen sortir d’Iwo Jima per escortar als bombarders B-29 que es dirigien a Japó. Els Mustangs, que varen ser els primers caces nord-americans amb base a terra en arribar a terra ferma japonesa, varen poder comprovar durant el seu vol sobre Japó en ple dia, que les pèrdues japoneses en defensa eren més grans que les d’atac.
A Japó:
Davant la crisi política i militar que patien, l’almirall Kanataro Suzuki va formar un govern on Shigenori Togo va tornar a ser nomenat ministre d’Afers Exteriors i Sato va ser nomenat ambaixador del Japó a Moscou.
Diari del Tercer Reich 