Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
A dos quarts de sis del matí, l’ex cap del servei d’intel·ligència alemany (l’Abwehr) Wilhelm Canaris va ser penjat dos cops pels membres de les SS en el camp de concentració de Flössenburg. Els SS varen arrossegar a l’antic cap de l’Abwehr totalment despullat cap al patíbul. El varen penjar amb una corda de piano perquè s’estrangulés lentament i sense roba. Un cop mort, el seu cadàver va ser cremat en una pira. Seguidament varen penjar la resta dels condemnats que havien sigut jutjats el dia anterior per ser opositors al règim nazi i acusats d’haver participat en el complot del 20 de juliol de 1944. Entre els ajusticiats hi havia Dietrich Bonhoeffer, Hans Oster (que va ser l’últim en ser penjat), Ewald von Kleist-Schmenzin, Karl Sack i Hans von Dohnanyi, que varen morir en els camps de concentració de Flössenburg i de Sachsenhausen. A més, Heinrich Himmler va ordenar a les SS que també assassinessin a Dachau a Georg Elser, el pacifista que havia intentat assassinar a Adolf Hitler el 8 de novembre de 1939. El varen assassinat d’un tret a la nuca a un lloc desconegut a prop del camp. Himmler va atribuir la seva mort a un atac aeri britànic, ja que el varen assassinar mentre sonaven les sirenes antiaèries. Una setmana més tard es va anunciar a la premsa tal i com estava previst.
Durant el sopar en el Führerbúnquer, Hitler es va reunir amb Martin Bormann, Alfred Jodl, August Winter i Franz Hofer per parlar del transcurs de la guerra i la situació en la zona del Tirol. Hitler va tenir a continuació una reunió militar per fer un últim balanç de la situació. La trobada va acabar a les sis de la matinada i a continuació Hitler va prendre el te fins les set del matí, quan es va retirar per dormir unes hores.
Joseph Goebbels va fer la seva última anotació en el seu Diari que havia començat a escriure el 17 d’octubre de 1923.
A Berlín, per protegir la ciutat de l’arribada dels soviètics es va obligar a les dones a cavar una rasa antitanc. A més, per ordre de Hitler es va destruir el vagó 2419-D, el de l’armistici de Compiègne. El tren va ser destruït per les SS a Crawinkel. El bastidor va ser enviat a la ferralla el 1974.
Els caces d’envestida (suïcides) alemanys varen fracassar en el seu objectiu, ja que els caces Aliats els van disparar i interceptar amb facilitat perquè eren caces antiquats. Molts pocs varen aconseguir tocar els seus objectius.
A la una de la matinada va sonar un altre cop, com el dia anterior, l’alarma antiaèria a la ciutat de Munic. A diferència del diumenge aquesta vegada sí que els bombarders varen deixar anar bombes.
En el camp de concentració de Bergen-Belsen varen arribar-hi presoneres que havien sigut obligades a treballar per la indústria alemanya.
En el camp de concentració de Buchenwald, a la nit, preveient que aviat el camp seria ocupat per les forces aliades, les SS varen assassinar brutalment als presoners del bloc de tortures o càstigs i els de les cel·les 5, 6, 7 i 8 per tal de no deixar cap prova de les tortures que es feien. Al mateix temps, les SS continuaven evacuant el camp i aquell dia varen sortir-hi 4.800 presoners.
En el front oriental:
A Alemanya:
A la ciutat de Königsberg, els civils que encara quedaven varen penjar llençols blancs a les finestres per indicar la rendició i, inclús, varen treure els fusells dels soldats alemanys que encara volien lluitar. Al cap de poc, els alemanys varen capitular davant del 3º Front de Bielorússia del general Alexandre Vassilevski després de sis setmanes d’intens bombardeig, que va deixar la ciutat en ruïnes i amb els alemanys només defensant-se a la plaça de la ciutat. El comandant de la plaça, el general Otto Lasch, era conscient de que no podien continuar, ja que només les SS volien continuar amb la inútil batalla, i va decidir que l’endemà es dirigiria al quarter general d’Alexandre Vassilevski per rendir-se. La defensa de la ciutat va costar la vida de 42.000 alemanys, i el general Otto Lasch va ser condemnat a mort pels seus per no obeir i oposar-se a les ordres de Hitler. La família de Lasch va ser empresonada.
A Àustria:
A Viena, els soldats alemanys varen anar deixant les armes i el poble va donar suport a l’entrada de l’exèrcit soviètic. Al matí, els soviètics havien avançat fins al Gürtel (cinturó) de ronda que rodejava els Bezirke (districtes) del centre. A la tarda, el gruix principal de les tropes soviètiques varen entrar a la ciutat seguint el grup d’avançada. Varen arribar en tot tipus de transports; en cotxes de cavall i en carros de dues rodes. Els vienesos onejaven els seus mocadors i es treien els barrets per saludar-los. Al vespre, els soldats alemanys varen abandonar el centre de la ciutat, donant lloc a la sortida als carrers dels moviments de resistència sorgits de la clandestinitat que portaven braçalets de franges vermella, blanca i vermella.
En el front occidental:
A Alemanya:
A prop de Mülhausen, a la ciutat de Turíngia els soldats nord-americans varen trobar unes mines de sal on hi havia les reserves d’or del Reich (cent tones) i tresors artístics. Continuant amb l’avanç, els Aliats varen penetrar per Westfàlia i varen ocupar Münster i Hamm.
A la vegada, els nord-americans varen obligar a un metge militar i diversos càrrecs locals alemanys a visitar el camp d’Ohrdruf. Tots ells varen arribar vestits de paisà en un camió i varen ser obligats a visitar els cadàvers dels presoners.
A Itàlia:
El 5º Exèrcit nord-americà i el 8º Exèrcit britànic varen llançar la seva ofensiva final per trencar la línia del Po. De seguida les defenses alemanyes es varen enfonsar davant d’ells. En el congost d’Argenta, a la nit, després d’un bombardeig aeri massiu i cinc bombardejos d’artilleria, es va obrir l’ofensiva aliada amb la 8º Divisió índia i la 2º neozelandesa atacant cap a Lugo, a través del riu Senino.
A Okinawa:
El 24º Cos nord-americà va atacar la línia defensiva que els japonesos anomenaven Shuri, però els nord-americans varen patir gran pèrdues i el general Buchner va tenir que suspendre l’atac per preparar una ofensiva més potent.
En els Estats Units:
Les autoritats nord-americanes varen ajusticiar a l’espia William Collepaugh després de que s’hagués comprovat que havia treballat pels alemanys per sabotejar el Projecte Manhattan.
Diari del Tercer Reich 