Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va despertar a les dues del migdia després d’anar a dormir a les set del matí. El dictador va decidir, després de moltes pressions, traslladar el seu quarter general a la seva casa de muntanya del Berghof, a Obersalzberg, i en seguit la seva cúpula militar va començar a marxar cap a Berchtesgaden. Precisament, a Obersalzberg, Adolf Galland es va reunir per últim cop amb el ministre Hermann Göering, que estava molt ocupat supervisant el destí de les seves obres d’art. Després de la reunió, Göering li va dir que l’envejava i li desitjava que tingués uns quants anys menys per poder lluitar com els bells temps. Després d’acomiadar-se, Galland va rebre permís per retirar-se i Göering va tornar a Berlín.

---

A Buchenwald, al matí va continuar el trasllat dels presoners i aquell dia varen abandonar el camp 9.820 persones, la majoria procedents dels camps petits, en dues columnes. Les SS varen anunciar que el camp seria totalment buidat l’endemà. A més, Heinrich Himmler va decidir entregar el camp de Bergen-Belsen als britànics, que hi entrarien cinc dies més tard.

---

Preveient que els nord-americans arribarien en breu a la fàbrica de Volkswagen (hi arribarien l’endemà), el director de la fàbrica, Anton Piëch, va fugir del complex per dirigir-se a Àustria emportant-se més de 10 milions de Reichsmarks robats de les arques de l’empresa. A més, va enviar prop de 250 soldats de la milícia de la fàbrica a lluitar al front. 

---

A mitjanit, a Schandelah, a prop de Brünswick, una companyia de les Joventuts Hitlerianes va afusellar a l’alcalde i a un metge a qui havien acusat d’haver obert una barrera antitanc per les tropes nord-americanes. A Bretheim, es va assassinar a un pagès i a l’alcalde per haver desarmat a un grup de les Joventuts Hitlerianes que volien defensar el poble. El responsable nazi també va ser executat per haver-se negat a firmar les condemnes a mort.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

A Königsberg, a la una de la matinada, el general Otto Lasch i altres oficials alemanys varen arribar al quarter general del mariscal Alexandre Vasilevsky per rendir-se. Els 30.000 soldats alemanys que encara vivien varen ser empresonats, i els soldats soviètics no varen tardar en robar-los els rellotges i qualsevol altre objecte de valor que portessin al damunt. A més, els soviètics varen violar a les dones i les nenes que encara quedaven vives a la ciutat en ruïnes.

A Àustria:

A Viena, els soldats soviètics varen entrar en el Prater i varen ocupar l’hipòdrom sense trobar resistència.

---

La Unió Soviètica va fer créixer clarament la proporció de civils alemanys enviats al seu país per fer treballs forçats. D’aquests es varen enviar 59.536 a les zones més occidentals com Ucraïna. Aquell dia, el comitè mixt del SHAEF va reconèixer que no hi havia cap indici de que l’estratègia de l’Alt Comandament alemany tingués per objectiu ocupar l’anomenat reducte nacional.

En el front occidental:

A Alemanya:

Els alemanys varen perdre les ciutats de Hannover i Essen després de ser ocupades pels nord-americans, que varen alliberar aquell dia el camp de Hannover-Ahlem.

---

A Renània, els nord-americans varen començar el procés de desnazificació a la ciutat balneari de Wiesbaden i es va demanar a tots els soldats i els homes de les SA que es presentessin davant les autoritats nord-americanes.

A Holanda:

Les forces canadenques varen ocupar Deventer i varen establir un cap de pont en el riu Ijssel.

A Itàlia:

Al nord, en el congost d’Argenta, al matí, els tancs Aliats varen creuar el riu Senino per tres ponts amb el suport dels avions Aliats.

A Birmània:

El 14º Exèrcit del general William Slim va començar una ofensiva per conquerir Rangun. Va ser una carrera a contra-rellotge per ocupar la ciutat abans de que comencés el monsó a mitjans de maig. S’havia d’evitar també que els japonesos formessin una línia defensiva al nord de Rangun que aturés el seu avanç.