Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va fer arribar a través d’un telegrama l’ordre del dia al Grup d’Exèrcits del Vístula perquè defensessin Berlín de l’arribada dels soviètics. Hitler va explicar que l’ofensiva soviètica ja estava prevista i que des del gener d’aquell any s’havien pres totes les precaucions per construir un front poderós. Després d’assegurar que una gegantesca artilleria estava fent front a l’enemic, el dictador va assegurar que les pèrdues de la infanteria estaven compensades per incomptables noves unitats com les unitats d’alarma, noves formacions i el Volkssturm. Després d’afirmar que el bolxevisme patiria un altre cop el vell destí d’Àsia, el dessagnament davant les portes del Reich, els va recordar en els seus homes en to d’amenaça que tot aquell qui no complís amb la seva feina seria tractat com un traïdor pel poble. Després, en un moment d’exaltació, va cridar davant de tothom que el destí havia eliminat el criminal més gran de la història, fent referència al president Franklin Delano Roosevelt.
A un quart d’onze de la nit, 500 bombarders Lancaster varen llançar un atac massiu contra la ciutat de Potsdam, destruint part de la vella ciutat, inclosa la Garnisonkir-Kardoff, i matant a més de 5.000 persones. Les restes mortals dels emperadors Frederic el Gran i Frederic Guillem I, que reposaven a la cripta de l’església, havien sigut tretes de la cripta una nit de febrer sota la llum d’unes veles per evitar que fossin saquejades. La destrucció de la ciutat va ser més gran de la prevista perquè un projectil va impactar en un tren de munició que es trobava aturat a l’estació. Aquest va ser l’últim atac aeri britànic de la guerra contra una ciutat alemanya.
Heinrich Himmler, que havia demanat en el Obergruppenführer Karl Wolff que es reunís amb ell per parlar d’una capitulació amb els Aliats a través dels seus contactes amb els nord-americans, el va trucar novament en el seu quarter general a Gardasse. Himmler li va exigir en dues ocasions que es reunís amb ell, però Wolff en va fer cas omís. El Obergruppenführer va demanar consell a Allen Dulles, que li va recomanar que es refugiés amb la seva família a Suïssa, on no el podria atrapar Himmler. Però Wolff no va fer cas a aquell consell i, finalment, va decidir reunir-se amb el seu cap per saber què sabia dels seus contactes amb els Aliats a Suïssa. Durant aquell dia, Himmler li va confiar en el Gruppenführer Jürgen Stroop de que Hitler es “comportava d’una forma estranya”.
Tot i que Himmler intentava negociar amb els Aliats Occidentals, aquell dia va emetre una ordre per als comandants dels camps de concentració que encara estaven en funcionament per comunicar-los que no es contemplava l’entrega de presoners i que per tant cap presoner havia de caure viu a mans dels “enemics”. Pocs dies després, Himmler va revisar l’ordre.
Davant la desesperada situació del país, l’ambaixador Hiroshi Oshima va abandonar Berlín i es va dirigir cap al sud d’Alemanya. Abans, l’ambaixador va parlar per últim cop per telèfon amb el ministre Joachim von Ribbentrop.
A Àustria:
El gauleiter August Eigruber va estar anunciant per ràdio que Oberdonau (l’Alta Àustria) aguantés fins l’últim home.
En el front occidental:
A Alemanya:
Les tropes nord-americanes varen trencar la bossa del Ruhr, defensada pels soldats del comandant Walter Model, en dos des de Hagen. La 3º Divisió blindada del 7º Cos del 1º Exèrcit nord-americà va ocupar la ciutat de Dessau. També es va conquerir Bayreuth. A part, l’exèrcit nord-americà va creuar per diferents punts el riu Elba; la 83º Divisió d’infanteria el va creuar a l’altura de Kameritz, al sud-est de Magdeburg, i varen construir un pont capaç de suportar el pas dels carros de la 2º Divisió blindada, que varen passar a ritme continu durant tota la nit. La 5º Divisió blindada va arribar al riu en un front de 25 quilòmetres al voltant de Tagermünde. A més, el 9º Exèrcit va ocupar la ciutat de Wittenberge, a 100 quilòmetres de Magdeburg, i els M4 Sherman del 745º Batalló de Tancs varen ajudar a la 1º Divisió d’Infanteria nord-americana a assaltar St. Andreasberg. Els nord-americans també varen ocupar aquell dia el poble de Gardelegen i a prop varen trobar-hi una granja encara en flames. Quan varen entrar-hi es varen trobar amb els cossos dels presoners que provenien del camp de Dora-Mittelbau que els alemanys havien cremat el dia anterior. Eren més de 1.000 persones. A prop de Dortmund, alliberada el dia anterior per la 95º Divisió d’Infanteria nord-americana, els nord-americans varen descobrir diverses foses comunes en les quals els alemanys hi havien llençat els cadàvers d’entre 230 i 300 detinguts assassinats per la Gestapo entre març i abril, sobretot treballadors forçats estrangers i resistents comunistes.
Tot i això, uns forts contraatacs alemanys varen obligar en el 9º Exèrcit nord-americà a abandonar momentàniament dues posicions conquerides.
Els nord-americans varen arribar aquell dia a la petita localitat bavaresa de Waischenfeld i varen ocupar la seu de l’Ahnenerbe i varen recuperar els documents de l’organització en una cova coneguda com Kleines Teufelsloch. Immediatament, varen iniciar la recerca del seu cap, Wolfram Sievers, que seria detingut l’1 de maig.
Els Aliats occidentals semblava que podien arribar a Berlín en qüestió de dies, però el general Dwight D. Eisenhower va informar a l’Estat Major Combinat de que l’atac Aliat sobre Berlín tenia una prioritat menor i que s’havien de concentrar en assegurar les posicions en el nord, Noruega i Dinamarca, en el sud, sud d’Alemanya i Àustria. Els caps d’Estat Major britànics varen quedar insatisfets amb aquells ordre, però varen reconèixer els arguments d’Eisenhower.
A Wittbraüake, Dortmund, l’empresari Albert Vögler, que estava tancat a una presó nord-americana, es va prendre una càpsula de verí i va morir a l’acte.
A Holanda:
Tropes canadenques varen alliberar Arnhem, una ciutat desèrtica i en runes.
A França:
Els Aliats varen iniciar les operacions contra la desembocadura del Gironda, on els alemanys varen oferir una llarga resistència.
En el front oriental:
A Polònia:
El 8º Exèrcit de guàrdies del general Vasili Chuikov va fer retrocedir la 20º Divisió Panzergrenadier. Aquella acció va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar treure les medalles a tots els membres de la Divisió fins que no haguessin recuperat el terreny perdut. A la nit, aprofitant la foscor, el 1º Exèrcit blindat de guàrdies va començar a moure les seves brigades a través del riu Òder.
A Àustria:
A Viena, els alemanys varen ser expulsats del Brigittenau pels soviètics i la ciutat va ser ocupada definitivament. Els socialistes vienesos es varen reunir aquell mateix dia per configurar-se de nou en un partit i en aquesta sessió varen rebutjar la idea de denominar el seu grup amb el nom de Partit Socialdemòcrata i varen optar pel nom de Partit Socialista Austríac, SPÖ. Amb aquest canvi s’esperava que la gent oblidés que els socialistes havien aprovat l’Anschluss.
A Itàlia:
En el congost d’Argenta va començar l’ofensiva del 5º Exèrcit nord-americà en el nord del país. Precedides d’un bombardeig per part de 500 avions, la 1º Divisió Blindada i la 10º Divisió de Muntanya nord-americana, juntament amb la 1º Divisió brasilera, va atacar entre Vegato i Montese, i va avançar a bon ritme.
En els Estats Units:
A Washington es va celebrar el funeral d’Estat pel difunt president Franklin Delano Roosevelt. El fèretre del President va desfilar pels carrers de la ciutat mentre una multitud de gent es va concentrar a les voreres per acomiadar-lo per últim cop. Després del recorregut, el fèretre del President va reposar aquell dia a la Casa Blanca. En l’acte oficial a la Casa Blanca, el nou president Harry S. Truman va pronunciar un discurs en homenatge a Roosevelt.
A Okinawa:
El 32º Exèrcit japonès va efectuar l’assalt final contra les tropes nord-americanes però, de nou, varen ser rebutjats.
Diari del Tercer Reich 