Dimarts:
En la Batalla per Berlín:
Continuant amb l’ofensiva del dia anterior en els turons de Seelow, gràcies al bon temps els soviètics varen atacar amb llançacoets la ciutat de Berlín, i els bombarders Shturmovik varen atacar amb millor precisió les posicions alemanyes que es concentraven en els turons. De seguida els alemanys varen quedar presos pel pànic, en especial quan varen ser atacats pels coets Katiuska. El bombardeig va renovar l’avanç dels exèrcits blindats dels comandants Katukov i Bogdanov, però no varen tenir l’èxit que el mariscal Gregory Zhukov havia promès al dictador Iosif Stalin la nit anterior. Al migdia, les brigades blindades del comandant Katukov es varen traslladar a Dolgelin i a Friedersdorf, on es varen enfrontar al contraatac llançat pels tancs Panther que quedaven de la divisió blindada Kurmark. Els T-34 i els tancs Stalin passaven per sobre de totes les trinxeres que es trobaven, tot i que la gran majoria ja eren buides perquè els alemanys havien fugit. Els pobles, les granges i les cases aïllades dels voltants d’Oderbruch es varen veure afectades per les flames del foc soviètic, i la infanteria soviètica tancava qualsevol edifici en flames deixant morir cremades a les persones que hi havia dins. L’11º Cos de carros de combat del general Yushchuk va aconseguir rodejar la població de Seelow, població per on passava la Reichstrasse I, la vella carretera prussiana que connectava Berlín amb la capital de Prússia Oriental, Königsberg.
En un altre punt, el 1º Front Ucraïnès del comandant Ivan Konev va continuar avançant després de creuar el dia anterior el riu Neisse. El 13º Exèrcit i el 5º de guàrdies varen aconseguir trencar la segona línia defensiva alemanya, i Konev va ordenar a les seves primeres brigades de carros de combat que avancessin cap al riu Spree, entre Cottbus i Spremberg, abans que el 4º Exèrcit de Panzer reorganitzés una nova línia de defensa. A la nit, el 3ª Exèrcit blindat de guàrdies del comandant Rybalko va arribar al riu Spree, i Rybalko va ordenar que els carros de combat travessessin el riu en un punt poc profund sense esperar que arribessin els equips de construcció de ponts. Les forces del comandant Konev ja es trobaven a menys de 80 quilòmetres al sud-oest dels centres de comandament del OKH i el OKW a Zossen. A la nit, Konev va tornar a trucar a Stalin per dir-li que tot anava bé i, de nou, el dirigent soviètic li va dir que el mariscal Zhukov continuava tenint problemes i li va demanar que l’ajudés. Però Konev, que rivalitzava amb Zhukov, el va convèncer perquè fos ell qui continués avançant cap a Berlín.
Per la seva part, els alemanys només comptaven amb uns quants canons d’assalt autopropulsat per enfrontar-se als tancs soviètics. L’artillera es quedava sense munició, els tancs estaven sent abandonats per la falta de combustible i els soldats no tenien aliments per menjar. L’artilleria de divisió, després d’esgotar la poca munició que els quedava, va fer explotar els canons abans de retirar-se. Darrere les línies alemanyes, els hospitals de campanya estaven plens de ferits, i una sèrie d’oficials varen recórrer als hospitals en busca de ferits en condicions per dur-los a lluitar de nou. La Feldgendarmerie va improvisar controls policials per capturar als soldats que fugien per tornar-los al front en companyies improvisades. No va ser fins a mig matí quan els alemanys varen aconseguir recuperar-se una mica amb l’arribada de les forces blindades de suport, els tancs Panther i Mark IV, però al cap de poc es varen tornar a enfonsar. El caos dins de les files alemanyes va ser tan gran que ni el 4º Exèrcit de Panzer ni el Grup d’Exèrcits del Centre del mariscal Ferdinand Schörner varen informar que els 3º i 4º Exèrcits blindats de guàrdies soviètics havien creuat en massa el riu Spree, i d’aquesta manera els oficials de l’Estat Major de Zossen, que tenien la mirada posada en la batalla de Seelow, no varen saber que tenien molt a prop les tropes de Konev. El general Gotthard Heinrici ja havia enviat gran part de la reserva del seu Grup d’Exèrcits del Vístula, el 3º Cos blindat de les SS, Germanische, per ajudar al 9º Exèrcit del general Busse, que es trobava envoltat pels soviètics, i va enviar les Waffen-SS, la divisió Nederland, a lluitar encara més al sud cap a Frankfurt del Òder i Müllerose. Al migdia, la 11º Divisió de les SS, la Nordland, va rebre ordres de dirigir-se al sud de Seelow. D’aquesta manera els alemanys varen deixar el camí lliure a les forces de Konev perquè avancessin cap a Berlín i cap als quarters generals de Zossen. Aquells importants errors varen fer emprenyar al ministre Heinrich Himmler. Per altra part, el sergent primer Gernert, de la 111º Brigada d’instrucció, va dirigir els canons d’assalt contra els carros de combat soviètics a Oderbruch, a prop de Neutrebbin. Al mateix temps, la Luftwaffe va fer lluitar tots els caces Focke-Wulf que tenia disponibles amb la intenció de contrarestar l’atac soviètic i, al vespre, varen atacar sense èxit els ponts que havien construït els soviètics sobre el riu Òder. Molts d’aquests pilots varen efectuar atacs kamikazes, coneguts com Selbstopfereinsatz o missió de sacrifici.
Quan en el comandant Heinrici li va arribar la notícia de que una de les seves unitats d’elit, la divisió de paracaigudistes situada en les cimes dels monts de Seelow, havia desertat, va sol·licitar contacte telefònic amb el Führerbúnquer. El comandant va plantejar treure les tropes de Frankfurt de l’Òder i portar-les a una de les bretxes de diversos quilòmetres de longitud que pràcticament no tenien defensa. No va tenir la resposta desitjada. Més tard va trucar per demanar retirar les seves pròpies tropes, però de nou el general Hans Krebs li va prohibir i li va ordenar que mantingués la seva posició.
A la matinada, Adolf Hitler, després de celebrar la sessió informativa nocturna, es va retirar al seu despatx fins les sis del matí amb Eva Braun i les seves secretàries, Gerda Christian i Traudl Junge, per prendre el te. Els va explicar que els soviètics havien aconseguit penetrar una mica en les defenses alemanyes.
A dos quarts de set de la tarda, Joachim von Ribbentrop va arribar sense avisar al quarter general de Helmut Weidling per ser informat de la situació. Quan el comandant d’artilleria Wöhlermann el va informar de la situació, Von Ribbentrop es va enfonsar i va dir amb una veu ronca que tenien que aguantar uns quants dies per negociar amb els britànics i els nord-americans.
A dins la capital alemanya, els nazis redactaven amenaces d’execució a tot aquell que es rendís, i Himmler va enviar l’ordre de que cap ciutat alemanya podia ser considerada ciutat oberta i que tot aquell que incomplís l’ordre perdria la vida i l’honor. A més, la Völkischer Beobachter i els demés diaris alemanys que continuaven editant varen publicar aquell matí el missatge de Hitler del 14 d’abril i que havia redactat el dia anterior amb la seva secretària Christian dirigit a les seves tropes de l’Est. El dictador demanava resistir perquè ho tenien tot preparat des del gener per defensar-se dels soviètics i prometia una victòria final. El text deia:
Per primer cop, el nostre mortal enemic jueu-bolxevic ha passat a l’atac amb totes les seves forces. Vol aixafar Alemanya i aniquilar el nostre poble. Vosaltres, soldats de l’Est, sabeu quina sort els esperar al davant de tot a les dones, les nenes i els nens alemanys. Mentre els homes grans i els nens seran assassinats, les dones i les nenes seran transformades en putes de quarter. El resta marxarà cap a Sibèria. En aquest moment, tot el poble alemany us mira, meus combatents de l’Est, i només espera que, gràcies a la vostra fermesa, el vostre fanatisme afogueu en la seva sang l’assalt bolxevic. En aquest instant en que el destí ha esborrat al criminal de guerra més gran de tots els temps (Franklin Delano Roosevelt), es decidirà el punt d’inflexió d’aquesta guerra.
Però la gent intentava escapar de la capital i a la petita ciutat de Woltersdorf, situada al sud de la Reichstrasse I, va rebre aquell dia una multitud de refugiats que fugien com podien de l’avanç soviètic. Per altra banda, després de fer detenir el dia anterior al doctor Karl Brandt per alta traïció, Hitler va convocar un judici presidit pel ministre Joseph Goebbels que el va condemnar a mort. Havia de ser afusellat el 19 d’abril de 1945, però la sentència no es va efectuar perquè es va anar posposant fins al final de la guerra. Brandt va ser ajusticiat pels Aliats després de la guerra.
En el Ministeri de Propaganda, en un discurs dirigit al seu personal, Goebbels va dir que dintre de 100 anys projectarien una pel·lícula en color que descriuria aquells dies el que estaven passant. Llavors va dir que tot el món tenia una oportunitat d’elegir el paper que interpretaria en la pel·lícula, i va assegurar que seria una pel·lícula excel·lent. Goebbels els va encoratjar perquè es mantinguessin ferms, ja que pensava que dintre de 100 anys el públic no els xiularia quan apareguessin a la pantalla. Després, el ministre va enviar les tropes més aptes per la lluita a defensar la ciutat en autobusos de l’empresa berlinesa de transports.
Himmler, com ja s’ha mencionat, estava desesperat i sabia que el final era a prop. Per aquest fet, aquell dia va escriure una carta d’acomiadament a la seva esposa Marga i la seva filla Gudrun. La carta diu:
La meva estimada Mami!
La meva estimada filleta!
El senyor Baumert surt per allí, així que aprofito aquesta oportunitat per escriure-us aquesta carteta. A mami li explicaré moltes coses de paraula.
Us porta un paquetet i un parell de línies. Els temps són terribles per tots nosaltres, però tot i així crec que es resoldrà bé.
Cuideu-vos molt.
Els ancestres i sobretot el valent poble alemany ens protegiran i no deixaran que ens enfonsem.
Us envio a tu, la meva estimada mami, i a tu, la meva estimada Nineta, moltes abraçades i petons.
Heil Hitler! Amb amor,
El vostre papi.
En aquesta carta Himmler va utilitzar per primer cop i únic cop en les cartes amb la seva esposa el Heil Hitler per acomiadar-se.
Aquell dia va deixar de funcionar la línia de Lufthansa Berlín-Barcelona.
En el Reich:
A Alemanya:
Leon Blum i la seva esposa Janot varen ser traslladats del camp de Buchenwald al camp de Dachau, on varen ser reclosos durant dues setmanes en la secció política de la presó.
Al migdia, davant la proximitat de les tropes nord-americanes, efectius de les SS i de la Volkssturm varen ruixar amb acetona un barracó del camp d’Abtnaundorf i varen calar-hi foc amb trets de panzerfaust. Centre presoners malalts de tifus varen ser cremats vius.
En el front occidental:
A Alemanya:
La totalitat del 3º Exèrcit del general George Patton es va instal·lar al llarg del Mulde per preparar-se per atacar al sud-est.
En el nord, les tropes ALSOS, encarregades de trobar els projectes alemanys sobre l’energia nuclear, del coronel John Lansadle, el cap de seguretat del Projecte Manhattan, varen assaltar la població de Stassfurt, i en una fàbrica amagada en una mina de sal situada a prop de la ciutat. Allí hi varen trobar un centre d’investigació secret amb unes 1.100 tones de minerals, com òxid d’urani, que anirien destinats al programa de fabricació de la bomba atòmica, i diversos centenars de documents amb referències persistents al petit poble de Hechingen, a poca distància de Stuttgart, on s’ocultaven les instal·lacions atòmiques alemanyes. El problema que varen tenir els nord-americans per treballar a la zona per esbrinar fins a on havien arribat als alemanys en aquell tema va ser que es trobaven en la zona d’ocupació assignada als francesos i no volien que els seus aliats obtinguessin informació clau sobre la fissió nuclear i capturessin els principals científics alemanys.
A Baden, els francesos varen bombardejar amb foc d’artilleria la ciutat de Freudenstadt, a la Selva Negra, destruint el centre històric. Tant aquell dia com l’endemà, els francesos de les unitats marroquines, tunisianes i argelines varen violar a 500 dones a Freudenstadt, 600a Bruschal i 385 a la zona del llac Constança. Per altra part, Bernard Law Montgomery va informar que havia perdut a 5.180 soldats en els dos mesos anteriors.
A Itàlia:
A les set de la tarda, Benito Mussolini va arribar a Milà acompanyat del ministre de la Governació Zerbino, el seu secretari particular, Gatti, i alguns funcionaris de la presidència del Consell i del Ministeri de Governació. Després de pujar al pis que se li havia reservat, Mussolini va tenir una llarga conversació amb el cap de la província, al que li va dir que la seva visita no era oficial i que per tant no volia cap cerimònia.
A les Filipines:
El 10º Cos nord-americà del 8º Exèrcit va desembarcar a Mindanao. La capital d’aquesta illa, Davau, va ser conquerida el 2 de maig de 1945.
Diari del Tercer Reich 