Dissabte:
En la Batalla per Berlín:
A la matinada, l’aviació aliada va bombardejar la ciutat de Berlín per últim cop en la guerra. A dos quarts de tres de la matinada, Hermann Göering va arribar finalment al quarter general de la Luftwaffe, a l’oest de Berlín, a prop de Potsdam. Durant el recorregut cap al quarter es va tenir que refugiar en més d’una ocasió en els búnquers antiaeris, on se les va arreglar per bromejar i riure amb qui es trobés allí. Tot i que el general Karl Koller l’hi havia comunicat que el volia veure urgentment, Göering no va fer cap esforç per buscar-lo. Koller es va enfadar a les tres de la matinada quan va sentir que els cotxes de Göering arrencaven i marxaven ràpidament cap al sud, a Berchtesgaden.
De dia, Joseph Goebbels va anar a visitar el que quedava del seu Ministeri de Propaganda i va ordenar, en qualitat de comissari del Reich per la defensa de Berlín, que ningú abandonés la capital si estava en condicions d’agafar una arma. Després de fer la visita i donar les corresponents ordres, el ministre va pujar en el seu Mercedes descapotable, que l’esperava a la Wilhelmplatz, i es va dirigir al búnquer de la Cancelleria per celebrar una reunió. A pocs metres d’on era ell, a l’Unter den Linden, es veien els primers morts provocats per l’artilleria soviètica i la Cancelleria estava en ruïnes com tota la ciutat.
En el búnquer:
A dos quarts de deu del matí va començar un intens bombardeig per part de l’artilleria soviètica. Els obusos soviètics havien caigut a la Porta de Brandenburg, en el Reichstag i a l’estació de Friedrichstrasse. L’ajudant d’Adolf Hitler, el SS Otto Günsche, va informar al dictador, que s’havia aixecat del llit fet una fúria i sense afaitar, del bombardeig. Nerviós, el dictador es va passejar pel passadís del búnquer preguntant a crits al general Wilhelm Burgdorf, al coronel Nicolaus von Below, a Julius Schaub i a Günsche d’on venien les bombes. Burgdorf li va respondre que el centre de Berlín estava sent atacat per les bateries soviètiques situades des d’una posició al nord-oest de Zossen. Sorprès de que els soviètics estiguessin tan a prop, Hitler va culpar un cop més a la Luftwaffe del desastre. Burgdorf també li va explicar que Hans Krebs acabava de comunicar que entre uns 10 i 15 blindats soviètics estaven atacant Baruth direcció a Zossen. Hitler va demanar posar-se en contacte amb Krebs, que va tornar a repetir que el quarter de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra estava sent amenaçat pels tancs soviètics. Martin Bormann, Hermann Fegelin, Schaub i Willy Johannmeyer varen entrar a la sala. Immediatament després va demanar informació a Karl Koller sobre l’atac. Koller li va dir que no havia pogut sentir l’artilleria soviètica perquè es trobava a Wildparkwerder. També li va dir que els soviètics no tenien cap pont de ferrocarril sobre l’Òder i que segurament haurien pres una bateria alemanya i haurien canviat de direcció. Tot i això, el va advertir de que els soviètics podien atacar el centre. La ira de Hitler va anar amb augment per minuts i va amenaçar al general Koller d’executar-lo si no trobava i atacava la bateria immediatament i li va donar deu minuts per localitzar-la.
Koller va trucar al lloc de comandament de la divisió de l’artilleria antiaèria, en el búnquer del Zoo. Allí el varen informar de que els soviètics havien atacat amb projectils de només 10 o 12 centímetres. La bateria soviètica havia agafat posició des de primera hora, a prop de Marzahn, a uns dotze quilòmetres del centre. Ràpidament li va comunicar a Hitler per telèfon, que es va mostrar incrèdul.
El dictador va trucar per tercer cop a Koller per ara demanar-li on eren els avions de propulsió estacionats a prop de Praga. En veure que tampoc tenia informació, Hitler li va vociferar que s’haurien de penjar a tots els caps de la Luftwaffe. Després de ser escridassat per Hitler, Koller va trucar a Krebs, però no s’hi va poder posar en contacte. Mentrestant, el dictador es va retirar per preparar per la reunió que havia de començar en breu.
A les onze del matí va començar la reunió entre Hitler, Goebbels i Joachim von Ribbentrop. Tothom ja sabia que tant Hitler com Goebbels es quedarien fins al final, però Von Ribbentrop tenia pensat marxar de la capital tant aviat com pogués i li va aconsellar que fes el mateix. Abans d’entrar a la reunió, Von Ribbentrop ja havia insistit a Eva Braun que li digués a la seva parella que marxés de la ciutat, però Eva li va contestar que no li diria res perquè ho havia de decidir ell i li va exclamar que ella el seguiria allà on fos. Quan va acabar la reunió, Goebbels es va dirigir un altre cop a la seva mansió per donar la seva última conferència.
Durant aquell dia, Hitler va donar les gràcies a Benito Mussolini per la seva felicitació del dia anterior. El dictador li va confessar que la lluita havia arribat a un punt culminant, ja que el bolxevisme i les “tropes dels jueus” havien posat tot en funcionament per unir les seves forces “destructives” contra Alemanya i d’aquesta manera empènyer Europa al caos.
Durant el dinar, Burgdorf va comunicar als demés ajudants de Hitler que el dictador havia ordenat la retirada de les unitats alemanyes destinades a la zona de Dresden i Dessau per fer front als nord-americans. Per ordre de Hitler, el quarter de l’Estat Major de Zossen havia de ser traslladat a Postdam-Eiche. Aquesta ordre es faria arribar a Zossen més endavant. Segons el doctor Theodor Morell, Hitler va tenir aquell migdia un atac de paranoia. Quan el doctor li va voler injectar cafeïna, el dictador el va aturar perquè creia que li volia posar morfina. Creia que els generals el volien drogar amb morfina per enviar-lo a Salzburg en un avió.
A la ciutat:
Els funcionaris superiors del NSDAP es varen reunir en el quarter general de Helmuth Reymann, situat en el Hohenzollerndamm, amb l’objectiu d’obtenir l’autorització per abandonar la ciutat. El quarter general era l’únic organisme que podia proporcionar les autoritzacions. Varen firmar més de dues mil autoritzacions per als membres del partit nazi. Reymann va dir que se sentia feliç de firmar aquells documents perquè no volia covards per la Defensa de Berlín.
Mentre Goebbels es dirigia a la seva residència, els últims combats es produïen en els jardins del Tiergarten. La ciutat estava plena de pols que provenia de les ruïnes. Pels carrers corrien desconcertats i atemorits milers de fugitius. Les Joventuts Hitlerianes, algunes dones i la gent gran varen començar a construir obstacles.
En la sala de projeccions del ministre de Propaganda, a la Hermann-Göering-Strasse, es varen reunir uns 400 homes per escoltar l’última conferència de Goebbels, que es va fer amb les veles enceses i amb les finestres tapades amb cartrons. El ministre portava un vestit negre i quan va començar la conferència es va deixar caure en una butaca per començar a parlar. En un discurs breu però enèrgic, va acusar al cos d’oficials de la derrota i va afirmar que la vella casta havia comès traïció, començant per la manera en que havien descuidat en temps de pau els preparatius bèl·lics i pels errors comesos en les campanyes contra França i la Unió Soviètica, passant per fracàs durant la invasió dels Aliats i acabant pel cop d’Estat del 20 de juliol. Alguns dels seus col·laboradors van intentar interrompre’l enfadats davant d’aquelles dures i falses acusacions, inclús un d’ells, Hans Fritsche, va intervenir per dir que no podien oblidar la fidelitat, la fe i la capacitat de sacrifici del poble alemany, però Goebbels els va dirigir una mirada tan gèlida que els va obligar a callar. El ministre va explotar a continuació i va acusar també al poble alemany d’haver-los fallat. El ministre va arribar a dir que no podia entendre com els homes es podien rendir mentre les seves dones eren violades i per aquest fet els va comunicar que no tenia compassió perquè el poble ja havia elegit ell mateix el seu destí. Recordant el referèndum de la Societat de Nacions del 1933, Goebbels va exclamar que a ningú se l’havia obligat a seguir-lo. Llavors es va posar dret i va caminar cap a la porta decorada d’or, i va exclamar que quan es retiressin de l’escenari el món tremolaria. Després d’un silenci, tots els presents es varen posar drets, varen guardar silenci i varen marxar un per un. L’artilleria russa bombardejava aquell moment el barri governamental on hi havia el Ministeri i els presents a l’acte varen tenir que fugir entre les ruïnes. Fritzsche a sortir de la trobada tan preocupat que va decidir tornar a la residència de Goebbels per tenir més informació, però allí ja no hi va trobar res més que uns oficials de les SS i dues secretàries. El cap de l’oficina del Ministeri, Kurt Hamel, li va dir que Goebbels havia tornat al búnquer de Hitler i que tot havia acabat. A continuació, Fritsche es va dirigir amb el seu BMW a l’Alexanderplatz, on l’hi havien indicat que estava ocupat per soldats soviètics, però un intens foc de l’artilleria soviètica el va obligar a retrocedir.
Al migdia, els obusos van caure cada cop més a prop del centre de la ciutat provocant més morts, sobretot dones que feien cua en els magatzems d’aliments per rebre racions de menjar. En la Hermannplatz, al sud-oest, varen morir molts ciutadans que feien fila davant els magatzems Karstadt.
A les cinc de la tarda, Goebbels es va dirigir per ràdio al poble berlinès per demanar-los que lluitessin fins al final i els va animar dient que no tot estava perdut. Però els ànims de la gent i dels soldats alemanys que quedaven no era el de lluitar, tots desitjaven que tot acabés com més aviat millor. A part, aquell dia l’Agència Transoceànica de Notícies i l’emissora Reichsender Berlín varen deixar de retransmetre. Al vespre van començar més bombardejos a la ciutat. Tant els bombarders britànics com els nord-americans van bombardejar fins a la matinada de l’endemà aplanant el camí per a l’arribada dels soldats soviètics per l’est de la ciutat. Però els bombardejos varen fer tot el contrari del que pensaven perquè va dificultar l’arribada dels tancs soviètics per culpa de les ruïnes que varen caure a la carretera.
En el búnquer:
A la tarda es va presentar el comandant Schörner per reunir-se amb el dictador. Hitler estava molt desanimat en aquells moments i només es va animar quan va llegir els informes de Schörner sobre la situació en general i les possibilitats del 12º Exèrcit, un Exèrcit recent format, que havia atacat a les forces nord-americanes a l’Elba. Poc després, Alfred Jodl, el coronel general Gotthard Heinrici i Wilhelm Keitel varen afegir-se a la reunió, on també hi era Karl Döenitz, Krebs, August Winter, Walter Buhle, Fegelin, Hans-Erich Voss, Christian, Walther Hewel, Koller, els ajudants de Hitler i diversos oficials de l’Estat Major. Eren quarts de quatre de la tarda. Krebs va començar la reunió informant de la situació a Zossen i va indicar que no havien pogut contrarestar les unitats soviètiques a l’Òder. Krebs va proposar que el 9º Exèrcit del general Busse es retirés cap a Berlín, però Hitler va rebutjar la proposta perquè volia que es restablís el front de l’Òder i només va permetre retirar algunes tropes que estaven ubicades entre Dresden i Dessau. Schörner els va comunicar que havia contractat el flanc esquerre d‘Ivan Koniev a l’est de Bautzan. Hitler, que semblava molt més optimista, els va demanar que felicitessin a Schörner, però Heinrici, que no era tan optimista, va advertir-lo del perill de que el 9º Exèrcit quedés envoltat si no retrocedia, i va amenaçar en dimitir si es continuava amb les ordres de no retirar-se cap a l’oest. Tot i l’amenaça, Hitler va continuar amb els seus plans i Heinrici no va dimitir. Hitler li va demanar a Schörner que fes una avaluació de la situació i el comandant li va explicar que proposava retrocedir a Moràvia i entregar Breslàvia. A més, va explicar que la situació dels seu Grup d’Exèrcit empitjorava per moments i que la moral dels seus homes s’havia enfonsat. Hitler li va demanar resistir perquè mantenir les capacitats econòmiques de Txecoslovàquia era fonamental per resistir i que Breslàvia havia de seguir resistint.
En aquell precís moment, el 101º Cos alemany es va veure obligat a fugir de l’àrea de Bernau, i del miler d’homes del regiment de guàrdies Grossdeutschland només havien arribat a Berlín 40. Hitler ja estava molt allunyat de la realitat i va parlar del 3º Cos de les SS Germanische del tinent general Felix Steiner, que es trobaven al nord-oest d’Eberswalde, a 60 quilòmetres al nord-est de Berlín, com un important Exèrcit quan en realitat només eren tres batallons amb uns quants tancs. Inclús va pensar en utilitzar per defensar-se la guàrdia de la Luftwaffe, que havia servit a Göering en el Carinhall, però aquests ja havien fugit.
Quan Steiner va rebre la trucada de Hitler a les 16:50 des del búnquer amb l’ordre d’atacar al 1º Front bielorús cap al sud per dividir l’exèrcit soviètic va quedar en estat de xoc. Hitler li va assegurar que els russos patirien la derrota més sagnant de la seva història a les portes de Berlín i el va advertir que li prohibia el replegament cap a l’Oest. Els oficials que no complissin serien detinguts i afusellats, el va amenaçar. El comunicat que després va rebre Steiner, deia:
El retrocés cap a l’oest els hi és prohibit a totes les tropes. Els oficials que no compleixin aquesta ordre sense condicions seran arrestats i afusellats a l’acte. Vostè respon personalment amb el seu cap del compliment d’aquesta ordre. De l’èxit de la seva missió depèn el destí de la capital del Reich.
Consternat, Steiner va trucar a Krebs per explicar-li la realitat de la seva situació. Krebs, que estava del costat de Hitler, li va dir que havia d’atacar. Al mateix temps es va ordenar al 9º Exèrcit de Busse, que es trobava al sud de la ciutat, que tornés a estabilitzar la línia defensiva des de Königswusterhausen fins a Cottbus. A més tenia que atacar i aïllar els carros de combat del comandant Konev, que havien penetrat per la rereguarda, amb l’ajuda d’un avanç cap al nord de parts del Grup d’Exèrcits del Centre de Schörner, que encara combatien a prop d’Elsterwerda, a uns cent quilòmetres al sud de Berlín.
Llavors, Döenitz, Keitel, Jodl i Bormann li varen proposar a Hitler que traslladés el seu quarter general a Obersalzberg, però Hitler va rebutjar la proposta. Poc després es va presentar el general Wenck per informar a Hitler sobre la posició de les seves divisions del 12º Exèrcit i sobre les intencions operatives i el calendari per un atac sorpresa contra les formacions nord-americanes que avançaven per la regió de Harz. Un cop acabada la reunió, Keitel i Jodl estaven sorpresos per l’optimisme que havia expressat Hitler. El dictador en sortir de la reunió va demanar-li a Krebs que es quedés amb ells al búnquer. El general es va instal·lar en una habitació del búnquer. A continuació, Hitler va anar a menjar i li va dir a Heinz Linge que havia sentit rumors de que ell pensava marxar de Berlín. També li va indicar que després de menjar volia que convoqués a Julius Schaub i a Nicolaus von Below perquè els volia donar unes ordres. Schaub, Von Below i Hans Baur varen confeccionar una llista amb el nom de les persones que marxarien en avió a Obersalzberg. Entre els que marxarien hi havia Albert Bormann, que marxaria sota el nom fals de Roth, Karl Jesko von Puttkamer, Hugo Blaschke, el tinent Walter Frentz, a més de les secretàries Johanna Wolf i Christa Schroeder i els taquígrafs. Hitler es va acomiadar d’ells amb una encaixada de mans. Un dels avions transportaria entre 30 i 40 caixes amb els objectes personals de Hitler i els seus aliments diatètics, vigilats pel capità de les SS Wilhelm Arndt i dos ordenances. El segon avió portaria entre 40 i 50 caixes amb documents de l’arxiu militar procedent de Rastenburg. Durant la nit es va comunicar des del Obersalzberg que tots els avions havien arribat excepte els efectes personals de Hitler. Va aparèixer més tard, el dia 23, a Reim, a prop de Munic.
Aquella nit, Hitler va retirar el general Reymann de la Defensa de Berlín per nomenar-lo comandant d’una divisió a Potsdam que portava el nom de Grup d’Exèrcits del Spree, i el va substituir pel coronel Käther. L’endemà li retiraria el càrrec. Llavors, Hitler va insistir en els presents que Göering havia deixat un exèrcit privat en el Carinhall, i es negava a escoltar l’explicació de Koller de que les coses simplement no eren així.
Durant la nit, Hitler va tornar a trucar a Koller perquè ara volia saber el número exactes d’avions que estaven operant al sud de Berlín perquè volia que ajudessin al grup de Steiner. El representant de la Luftwaffe li va respondre que degut a que les comunicacions eren dolentes no li podia donar de moment aquesta informació, i que s’havia de conformar amb les notícies que li arribaven, que eren periòdiques. Hitler es va enfadar molt i li va prometre que els soviètics partirien la derrota més gran i sagnant de la seva història a les portes de Berlín. Una fallada en les comunicacions va interrompre la comunicació per telèfon de cop. Llavors el va tornar a trucar per tercer cop en aquell dia per ordenar-li que els homes de la Luftwaffe havien de resistir l’atac procedent del nord-oest, i volia saber per què els reactors que tenien la seva base a prop de Praga no havien operat el dia anterior. Koller li va explicar que els caces Aliats havien atacat els aeroports de forma tan intensa que els avions no s’havien pogut enlairar. Enfadat, Hitler li va dir que llavors ja no necessitaven els reactors i va amenaçar de penjar immediatament a tota la cúpula de la Luftwaffe.
A dos quarts d’onze de la nit, Koller va trucar a Krebs després d’haver intentant diversos posar-se en contacte amb ell i li va demanar que l’informés sobre un atac de descàrrega del general Steiner. Però Hitler va agafar l’auricular i li va preguntar excitat si dubtava de les seves ordres i li va repetir que volia totes les forces de la Luftwaffe que estaven en la zona nord perquè operessin hi ajudessin a Steiner. Hitler el va amenaçar de matar en cinc hores a totes les persones, inclús a Koller mateix, que retinguessin les tropes.
Poc després, Hitler es va indignar perquè cap dels taquígrafs que ell mateix havia donat permís perquè abandonés el búnquer s’havia presentat per anotar l’informe d’un oficial. Més tard va aparèixer Hewel, que volia saber de les últimes instruccions. El dictador sortia en aquells moments de la seva habitació totalment enfonsat, pràcticament arrossegant els pues, i li va deixar anar en veure les seves preguntes:
Política? Jo no faig més política. Em repugna. Quan hagi mort tindreu bastanta política que fer.
Durant aquella nit va arribar la notícia de que, a més del comandant Gregory Zhukov en el sector central i dels mariscal Ivan Konev en el sud, també havia obert bretxa, a prop de Stettin, el 2º Front Bielorús de Konstantin Rokossovski i avançava també cap a Berlín. El dictador va trucar d’immediat a Steiner per advertir-lo de que estava taxativament prohibit desviar-se cap a l’oest i el va advertir de que tots els oficials, inclús ell, serien detinguts i afusellats si no complien les seves ordres.
A la ciutat:
Durant aquella nit es va produir una fugida general de Berlín. Milers de persones varen abandonar la capital direcció a l’oest utilitzant autobusos, turismes, carros tirats per cavalls, bicicletes i, inclús, cotxets. Els treballadors dels ministeris i oficines estatals varen fugir amb o sense autorització o amb papers falsos. Els berlinesos, sobretot els del centre, no varen poder comptar amb el U-Bahn per fugir, ja que va deixar de funcionar aquell mateix dia.
A les afores de Berlín:
En el combat, les forces soviètiques, amb 1.500.000 soldats i 180.000 soldats polonesos, varen començar a entrar a la zona urbana de Berlín i, a la nit, la primera brigada de carros de combat del comandant Zhukov varen entrar a la ciutat. El general Helmuth Weidling va dividir la ciutat en vuit sectors exteriors i un interior, però les comunicacions eren molt dolentes i els alemanys no tenien cap unitat de l’exèrcit regular. La Volkssturm, la policia i les unitats antiaèries sumaven només 90.000 homes. El que quedava del 56º Cos blindat de Weidling va retrocedir per l’autopista berlinesa, i varen començar a circular rumors de que Weidling havia traslladat el seu quarter general a Döberitz, al nord de Potsdam. Retrocedir cap a Berlín no va ser feina fàcil pels soldats alemanys perquè tant les carreteres principals com les secundàries varen quedar obstaculitzades per refugiats que fugien amb carretes, cotxets i cavalls de granja. A més, en el marge esquerre del riu Òder els soldats alemanys que estaven defensant aquella zona varen tenir que lluitar contra els soviètics, i dels 650 alemanys que hi havia a la nit només en quedaven 35. El pla de Zhukov era rodejar el flanc meridional de Berlín, i va enviar el 47º Exèrcit cap a Spandau i el 2º Blindat de guàrdies cap a Oranienburg. Aquell mateix dia, Iosif Stalin li va enviar un missatge per dir-li que estaven anant massa lents i que els Aliats occidentals s’estaven apropant a Berlín. Per satisfer a Stalin, a la nit, els regiments de fusellers dels exèrcits de xoc 3º i 5º varen entrar als districtes de Malchow i Hohenschönhausen, al nord-est de la ciutat.
A la banda oriental de Berlín, les restes del 9º Exèrcit alemany varen lluitar contra el 5º Exèrcit de xoc i el 8º de guàrdies de Vasili Chuikov. Llavors, Zhukov va enviar el 8º Exèrcit de guàrdies més al sud, cap al riu Spree, perquè es trobessin amb el 1º Exèrcit blindat de guàrdies de Katukov per entrar a Berlín des del sud-oest amb l’esperança d’ajudar a Konev en l’entrada a Berlín. El general Kazakov va fer avançar a les divisions d’artilleria que anaven a davant i a totes les bateries de canons pesats i, a mesura que s’endinsaven pels barris exteriors de Berlín, els soldats soviètics no varen entendre com es podien trobar a nens de 12 anys que defensaven la ciutat amb llançagranades. Les brigades blindades de Katukov amb la infanteria del 8º Cos de guàrdies varen aconseguir capturar Erkner. El 5º Exèrcit de xoc del general Nikolai Berzarin varen ocupar la zona de Marzahn, l’antic camp gitano, que es va convertir en la primera àrea de Berlín en resultar completament ocupada pels soviètics.
A vint quilòmetres al sud de Berlín, els soviètics es varen apoderar de Baruth i una quarantena de T-34 es dirigien en el gegantesc quarter general subterrani de Zossen. Des de primera hora del matí en el quarter varen rebre informacions de que una quarantena de tancs soviètics estaven pujant per la carretera de Baruth, en direcció a Zossen, i que estaven molt a prop d’on eren ells. Des del quarter varen recórrer als pocs carros de l’escola d’armament blindat de Wünsdorf, que només varen endarrerir els tancs soviètics. El general Hans Krebs va trucar al matí a la Cancelleria del Reich per sol·licitar traslladar el quarter general, però Hitler s’hi va negar. Al cap de poc, un oficial de l’Estat Major va calcular que els soviètics podien arribar al quarter en mitja hora, però Krebs va ordenar celebrar la reunió que s’havia de fer a les onze del matí igualment. Miraculosament pels alemanys, els tancs soviètics es varen quedar sense gasolina a uns 10 quilòmetres del quarter i es varen aturar i, a la una del migdia, el general Burgdorf va trucar des de la Cancelleria per ordenar que traslladessin el quarter general del OKH a una base de la Luftwaffe situada a Eiche, a prop de Potsdam, i els oficials del OKW, que es trobaven al búnquer del costat, s’havien de dirigir a la base de carros blindats de Krampnitz. D’immediat que varen tenir l’aprovació de retirar-se, un comboi de vehicles amb personal a bord va sortir de Zossen en direcció a Baviera, però no sabien que també es dirigien cap a ells les brigades soviètiques de Lelyushenko. Al vespre, els soldats soviètics varen entrar primer en el campament ocult a Zossen i després en els búnquers subterranis.
En el Reich:
A Alemanya:
Després de reunir-se unes hores abans amb el funcionari suec del Congrés Jueu Mundial i jueu, Nobert Masu, a qui havia promès entregar els camps de concentració en els Aliats, a les sis del matí Heinrich Himmler, que estava molt nerviós i demacrat físicament, es va reunir per tercer cop amb el comte Folke Bernadotte per pactar una rendició amb els Aliats occidentals. Anava acompanyat per Walter Schellenberg. Durant la conversa acompanyada per un esmorzar, el ministre, que no parava de mossegar-se les ungles, li va confessar que feia dies que no dormia perquè la situació militar era molt greu, i li va insistir de que tenia que presentar la capitulació a Dwight D. Eisenhower. Volia que el comte concretés una entrevista amb ell. Bernadotte li va dir que es negava a creure que els Aliats acceptessin la capitulació en el front occidental únicament i li va demanar que alliberés els presoners escandinaus per portar-los a Suècia. Tot i que va rebutjar tal petició, sí que va cedir en altres punts com permetre que la Creu Roja s’emportés a totes les dones franceses internades en el camp de concentració de Ravensbrück. És més, Himmler es va mostrar disposat a entregar a totes les recluses del camp. Bernadotte li va prometre que immediatament cursaria les ordres oportunes per recollir a aquestes presoners. La trobada no va produir cap resultat, ja que Himmler seguia sent molt prudent i no estava disposat a córrer cap risc.
Però Himmler mentia, ja que no estava disposat a deixar en llibertat als presoners. Els nazis varen evacuar aquell dia a 3.000 homes del camp de concentració de Sachsenhausen i 5.000 dones del camp de Ravensbrück en direcció al mar Bàltic. Precisament, aquell dia va ser l’últim dia en que es varen enviar presoneres a les cambres de gas de Ravensbrück. Els presoners que no varen poder seguir el ritme varen ser assassinats d’un tret a la nuca. Els supervivents, uns 1.800, varen ser alliberats l’1 de maig de 1945 entre les poblacions de Crivitz i de Schwerin. També va ser evacuat el camp de concentració de Flossenburg. A Neuengamme, 71 presoners polítics, entre ells l’actiu alemanya Hanne Mertens, varen ser despullats, col·locats en files i penjats en grups de sis durant la nit.
A la nit, Göering va arribar a la seva casa de muntanya de Berchtesgaden i es va reunir amb la seva esposa Emmy i la seva filla Edda.
En el Ruhr, el mariscal Walter Model sabia que tot estava perdut i el seu Grup d’Exèrcits B es va veure obligat a rendir-se. A la tarda, després d’acomiadar-se dels seus companys, es va endinsar en un petit bosc proper al sud de Duisburg i es va suïcidar disparant-se un tret al cap. Model es va treure la vida quan va saber que seria processat per crims de guerra en relació per la mort de 577.000 persones en els camps de concentració de Letònia i després d’escoltar per ràdio l’emissió optimista del ministre Goebbels.
Els Aliats varen bombardejar durant tres hores Attnang-Puchheim i varen causar greus danys a diversos trens de la Creu Roja estacionats en una via morta de la ciutat.
En el front occidental:
A Alemanya:
En el camp de concentració de Bergen Belsen, alliberat el 15 d’abril de 1945, els soldats britànics varen obligar als homes de les SS i de la Wehrmacht a enterrar els cadàvers en fosses comunes. Entre ells hi havia el metge de les SS Fritz Klein.
Els britànics varen agafar aquell dia a la llevadora Nanna Conti, però l’oficial britànic que la tenia que arrestar no es va creure que aquella dona de 64 anys hagués pogut participar en crims de guerra i la va deixar lliure.
Els nord-americans varen atacar amb les forces de terra i amb els caces Mustang contra la divisió Scharnhorst del 12º Exèrcit al nord de Dessau. També en aquella jornada, els Aliats varen eliminar tota resistència alemanya a Stuttgart, però no en els seus voltants. A la vegada, els alemanys que encara resistien a la bossa de les muntanyes del Harz es varen veure obligat a rendir-se al 1º Exèrcit nord-americà. Per altra banda, els soldats francesos de la 2º Divisió blindada de Philippe Leclerc varen entrar a Berchtesgaden, on aquella nit hi havia arribat Göering després de marxar el dia anterior del búnquer de Hitler. D’es d’allí Göering volia dirigir al país.
A Nuremberg, que el dia anterior havia sigut ocupada per la 3º Divisió nord-americana, va dur a terme una celebració per commemorar la gesta. En el Camp Zepelin va arribar-hi el rabí del 15º Cos, David Eichhorn, en un jeep engalonat amb una estrella de David i portant una Tora de la destruïda comunitat jueva de la ciutat alsaciana de Hagueneau. En un segon jeep hi anaven cinc soldats jueus de la 45º Divisió. Es varen aturar davant del pòdium Zepelin, varen pujar l’arca sagrada per les escales, varen treure la Tora i varen resar a Déu, agraint la salvació. A continuació, les demolicions varen destruir l’esvàstica de la tribuna rodejada d’una corona folrada de coure i una orquestra va tocar el The Stars and Stripes Forever.
Membres de la Werewolf varen assassinar en una emboscada a John Poston, un dels assistents de Bernard Law Montgomery.
A Holanda:
Els canadencs varen acabar amb tota la resistència alemanya al nord d’Holanda fins a Harderwijk, a la costa oriental del Ijssel Meer, excepte d’una petita punta en el nord-est.
A França:
Els Aliats varen ocupar el sud de la Pointe de Grave.
A Itàlia:
El 5º Exèrcit nord-americà i el 2º Cos polonès del comandant Ladislas Anders varen conquerir la ciutat de Bolònia. Aquest dia va acabar oficialment la República Social Italiana.
Diari del Tercer Reich 