27 d’abril de 1945

Divendres:

En la Batalla per Berlín:

En el centre de Berlín, el sector Z, els soldats alemanys ferits s’enviaven a l’hospital de campanya que s’havia establert en els subterranis de l’Hotel Adlon, i els soldats de les SS varen ser traslladats al subterrani de la Cancelleria del Reich. Des de primera hora del matí, i des de la nit anterior, els alemanys varen començar un atac des de dos eixos diferents; en el sud, des del Halbe a Baruth, i en el nord, des de Teupitz, però els alemanys varen perdre un número important de baixes en aquestes ofensives. L’avanç soviètic s’estava produint de forma irregular. En el nord-est, el 47º Exèrcit soviètic, que havia envoltat la ciutat en trobar-se amb el 4º Blindat de guàrdies d’Ivan Konev, es varen aproximar a Spandau. A l’aeròdrom de Gatow es varen produir violentes batalles, on la Volkssturm i els cadets de la Luftwaffe es defensaven amb els canons antiaeris de 88 mil·límetres apostats darrere els avions. En el nord, el 2º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic en prou feines havia avançat des de Siemensstadt, i el 3º Exèrcit de xoc va arribar a la barrera septentrional que la separava del Tiergarten i de Prenzlauerberg, darrere del búnquer antiaeri del Humboldthain. El 5º Exèrcit de xoc es va dirigir als districtes orientals de la ciutat, i la majoria de les forces es trobaven entre la Frankfurtalle i el marge meridional del riu Spree. Per altra banda, el 8º Exèrcit de guàrdies de Vasili Chuikov i el 1º Exèrcit blindat de guàrdies havien arribat des del sud al canal del Landwehr, a només dos quilòmetres de la Cancelleria. El 3º Exèrcit de Xoc es va apropar a l’estació de Lehrter, amenaçant també el districte governamental. En el sud-oest, el 3º Exèrcit blindat de guàrdies acabava d’entrar a Charlottenburg a través del Grunewald amb l’objectiu d’atacar les restes de la 18º Divisió de Panzergrenadier. A la nit, dones i nens varen fugir de la ciutat pels túnels U-Bahn i el S-Bahn. 

Per altra banda, les tropes soviètiques varen reunir a 2.000 dones alemanyes en els districtes meridionals de Berlín i les varen portar a l’aeròdrom de Tempelhof perquè s’emportessin les peces d’artilleria de la pista d’aterratge perquè l’exèrcit soviètic volia utilitzar-la com una de les seves bases abans de 24 hores.

En el búnquer:

Adolf Hitler continuava reclòs en el seu búnquer en un estat de salut lamentable; semblava un home molt més gran per l’edat que tenia i li tremolaven constantment les mans. A dos quarts de dues de la matinada es va presentar per ordres de Joseph Goebbels el comandant d’un del districtes de Berlín, el tinent coronel Erich Bärenfänger, que els seus homes estaven lluitant en l’Alexanderplatx i en la Frankfurter Allee. Hitler, acompanyat d’Otto Günsche, el va rebre i el tinent coronel li va relatar els ferotges combats que s’estaven desenvolupant en els carrers de la capital. Hitler el va interrompre i li va preguntar s’hi estaven utilitzant gas detonant en els túnels de metro i en els altres conductes subterranis. Bärenfänger li va respondre que no tenien tal armament. Llavors, Hitler el va ascendir a general de divisió. Un cop acabada la reunió, Hitler es va retirar al seu despatx per prendre el te amb Eva Braun i les seves dues secretàries. Allí varen parlar de quina era la millor manera de treure’s la vida.

Durant aquella matinada, després de parlar amb Eva Braun per telèfon, es va presentar Hermann Fegelin de la seva visita a l’Exèrcit de Felix Steiner. Havia aterrat amb un Fieseler-Storch a l’eix Est-Oest. Fegelin va informar a Hitler de que l’atac del 3º Exèrcit de Steiner havia fracassat. El dictador el va interrompre de males maneres quan Fegelin intentava excusar a Steiner per dir-li que el comandant no volia atacar. Després de sortir de la reunió amb Hitler, Fegelin va parlar amb Günsche i li va confessar que havia visitat a Heinrich Himmler a Mecklemburg. Després de fer-li prometre de que no diria res, Fegelin li va confessar que l’atac de l’Exèrcit de Steiner havia sigut aturat per Himmler. Fegelin mentia.

Al matí, els obusos soviètics varen impactar en el sostre del búnquer i Hitler es va despertar de cop i va cridar a Heinz Linge. En aquells moments es sentien més forts del normal els ventiladors. Hitler va preguntar-li per què els ventiladors feien tant de soroll. El mecànic Johannes Hentschel li va explicar a Linge que els focs que cremaven en els jardins havien reforçat les corrents de l’aire, fet que provocava que els ventiladors fessin més soroll. En aquell moment, Hitler li va demanar a Linge poder sortir als jardins per veure què passava a fora. En el moment que sortien una granada va explotar i Hitler va tornar el més ràpid possible a la seva habitació. Rabiós, el dictador li va explicar a Linge que no es suïcidaria amb Eva Braun en els jardins, sinó en el mateix búnquer i li va ordenar que portés mantes per tapar els seus cadàvers un cop s’haguessin tret la vida.

Durant aquell dia varen concloure les transcripcions literals que Hitler havia decidit enregistrar per preservar per la prosperitat les paraules pronunciades en les conferències militars durant la Segona Guerra Mundial. La imatge de l’última transcripció ens deixa una Alemanya en retirada i a punt de ser derrotada. En aquesta seva última conferència informativa registrada, Hitler va anunciar que es quedaria a la ciutat. Durant tota la sessió es va parlar de les possibilitats que hi havia que Walther Wenck pogués penetrar a la ciutat. En aquells moments Bernd Freytag von Loringhoven va ser informat per telèfon pel OKW que Wenck havia arribat a Ferch, un suburbi situat a uns 12 quilòmetres de Potsdam i a 20 al sud-oest de Berlín, a les deu del matí, però només disposava de tres divisions. Immediatament, Von Loringhoven va traslladar al mapa l’avanç de Wenck i es va dirigir a la reunió per anunciar-los que Wenck havia arribat a Ferch després d’estendre el mapa damunt de la taula del despatx de Hitler. Mentre Von Loringhoven parlava, Hitler va agafar emocionat el mapa i es va dirigir cap a Hans Krebs per dir-li que ho aconseguirien, tot i que va lamentar que no tinguessin territoris petrolífers i va demanar que un cop acabés la batalla recuperessin aquests territoris. Krebs, però, el informar de que ja s’estaven produint combats en els carrers del centre de la ciutat. Els soviètics havien arribat a l’Alexanderplatz. Veient la gravetat de la situació, Goebbels va exclamar que Wenck estava a Potsdam mentre els soviètics estaven avançant cap a la Potsdamer Platz. En sentir-lo, Hitler li va comentar irònicament que ell estava a Potsdamer Platz i no a Potsdam. Hans-Erich Voss, l’enllaç de Karl Döenitz amb Hitler, li va dir assegurar que Wenck arribaria a temps. El missatge de Von Loringhoven va despertar certa eufòria en el búnquer que de seguida es va veure eclipsada per la realitat. En sortir del despatx de Hitler, Goebbels es va dirigir ràpidament cap a Werner Naumann per comunicar-li que l’Exèrcit de Wenck els alliberaria i ho volia anunciar. El mateix Hitler es va entusiasmar amb la idea de que Wenck el podia salvar i cada moment li preguntava a Hans Krebs per la situació de Wenck.

A dos quarts d’una, Hitler, acompanyat de Martin Bormann, es va presentar a la sala de reunions, on ja hi eren Krebs, Wilhelm Burgdorf, Helmuth Weidling, Willy Johannmeyer, Von Loringhoven i Günsche. Poc després varen arribar Heinz Lorenz, Goebbels i Naumann. En aquesta reunió Fegelin ja no es va ni presentar. S’havia de debatre la situació del conflicte després de que Wilhelm Mohnke anunciés que els primers carros de combat soviètics havien aconseguit penetrar fins a tocar de la Wilhelmplatz. El general, però, també els va dir que aquests sis tancs havien sigut eliminats per les brigades antitanc que havien fet venir d’urgència. Krebs va demanar autorització a Hitler perquè el 9º Exèrcit de Busse, envoltat a Frankfurt de l’Òder, avancés cap a Berlín. Hitler va ordenar que el 9º Exèrcit s’unís a l’Exèrcit de Wenck per trencar el cercle de Berlín. Si no ho aconseguien, Krebs calculava que en els habitants al búnquer només els hi quedaven entre 24 i 26 hores. Hitler es va lamentar de la catastròfica situació del 9º Exèrcit, al que va culpar de no seguir les seves ordres en intentar travessar les línies soviètiques en una zona equivocada.

A continuació va ser el torn de Weidling, que va explicar de com era de desesperada la situació a Berlín. El comandant els va informar que en el nord-est les tropes soviètiques havien avançat fins arribar a l’Alexanderplatx i va relatar els ferotges combats que s’estaven duent a terme. Hitler va ordenar que s’obrissin les comportes del riu Spree per inundar els túnels de metre. Però de seguida se li va fer veure que milers de berlinesos i soldats ferits es trobaven en aquells túnels i per tant s’ofegarien. A Hitler tant li va fer aquesta qüestió i va ordenar que Mohnke destruís els ponts sobre el Spree. Mohnke va deixar anar un comentari irònic dirigint-se a Hitler:

El que volíem el 1933, no ho hem aconseguit del tot, mein Führer.

El dictador llavors va al·ludir a una frase de Richelieu, de tot el que tenia quedar al morir, les grans gestes i els més cars records. Melancòlic, el dictador va lamentar que quan havien pujat al poder ell s’havia vist forçat a fer concessions al llarg dels mesos anteriors a la mort de Paul von Hindenburg a l’agost de 1934.

Sabent que era el final, Hitler va parlar amb Goebbels per recordar totes les gestes que havien fet en el passat. Goebbels li va recordar que el 1932 volia ser President, no Canceller. Parlant d’aquells temps, Hitler va assegurar que ara es penedia d’haver sigut tant bo quan havia dit que havia pujat al poder per la via legal. Llavors li va repetir que es quedava a Berlín per tenir més dret moral a actuar contra la debilitat i que tenia dret a assumir el comandament de la ciutat i, metafòricament, va dir que el capità s’enfonsaria amb el vaixell. Després, Hitler li va dir a Nicolaus von Below, a qui hores després entregaria una ampolla de cianur potàssic, que havia ordenat a Weidling que marxés de la ciutat.

Després de dinar, Hitler va rebre a Arthur Axmann acompanyat d’un noi de 13 anys que portava un uniforme de l’Afrikakorps. Axmann li va explicar que el noi havia abatut un T-34 en una emboscada. El dictador li va col·locar una Creu de Ferro en el pit. A continuació, Hitler va tornar a la seva habitació.

Mentrestant, Hanna Reitsch, que el dia anterior havia vingut al búnquer amb el nou ministre de la Luftwaffe, Ritter von Greim, i que s’acabava de trobar a Hitler vaguejant pel búnquer amb un mapa de les carreteres de Berlín, va ser presentada als ocupants del búnquer. En el laberíntic refugi hi havia presents el ministre Goebbels i la seva esposa Magda amb els seus sis fills; el secretari d’Estat Werner Naumann; el Reichsleiter Bormann; Hevel; l’almirall Hans-Erich Voss, el general Krebs i el seu ajudant Wilhelm Burgdorf; el pilot personal de Hitler, Hans Baur i l’altre pilot Baetz; Eva Braun; Fegelin; el doctor Ludwig Stumpfegger, el coronel Von Below; el doctor Heinz Lorenz; les dues secretàries Gerda Christian i Elsa Krüger; així com diversos ordenances i missatgers de les SS.

A les quatre de la tarda va tenir lloc una nova reunió informativa i Goebbels va anunciar que el Grup de Wenck havia confluït amb el cap de pont de Potsdam.

Al mateix temps, en aquella tarda, pels volts de les set, dos ordenances de les SS es varen casar en el vell búnquer Les cerimònies. Les cerimònies varen ser oficialitzades per Werner Naumann i Linge i Schadle varen fer de testimonis. Com a convidats a la boda hi varen assistir els ajudants de Hitler, els oficials de la guàrdia personal i el seu servei de seguretat. En veure Hitler al passadís, Linge el va informar de que en el vell búnquer s’estaven celebrant dues bodes i li va preguntar s’hi volia felicitar a les dues parelles. Hitler va fer un moviment amb el cap i Linge els va anar a buscar. El dictador els va saludar amb una encaixada de mans i els va dedicar unes breus paraules. Linge, per la seva part, va fer portar conyac i xampany.

A la tarda, Fegelin va sortir del seu apartament de Charlottenburg per efectuar una missió informativa. En el seu domicili de la Kaiserdam es va treure l’uniforme i va decidir no anar a la reunió de la tarda al búnquer. Al vespre, Hitler va notar que faltava el seu cunyat. El capità general de les SS Johann Rattenhuber va intentar parla amb ell per telèfon sense èxit. Bormann i Burgdorf varen preguntar-li a Günsche s’hi sabia on era Fegelin. Günsche els va respondre que no, però va recordar que Fegelin tenia un apartament en el Charlottenburg, a la Bliebtreustrasse 4, a prop de la Kurfürstendamm per les seves amants. Bormann va enviar-hi el Standartenführer de la Gestapo, Peter Högl, a buscar-lo perquè el portés d’immediat a la Cancelleria després de que un primer grup no aconseguís portar-lo. Fegelin estava begut en aquells moments i ja tenia la maleta preparada per fugir de la ciutat. En la maleta hi portava plena de rellotges d’or i altres objectes de valor. A la vivenda també hi havia el tinent coronel de les SS de la divisió de cavalleria Florian Geyer i una noia pèl-roja. Quan Högl el va trobar, Fegelin va insistir en trucar a la Cancelleria per parlar amb Eva Braun, però Högl no li va permetre fer aquesta trucada i el va traslladar a la força al búnquer. De camí al centre de la ciutat, Högl li va recriminar el seu comportament, però Fegelin, lluny de voler-se defensar, va contestar-li que si l’acusaven només per això ja el podien afusellar.

Quan Fegelin va entrar a la Cancelleria, Eva Braun li va recriminar que tothom havia abandonat a Hitler i li va assegurar que havia decidit no intervenir-hi per salvar-li la vida perquè no es creia que volia estar al costat de la Gretl, la seva germana, que estava embarassada. Durant l’interrogatori, Geyer va confessar que Fegelin havia tingut la intenció de fugir de Berlín. Un cop va ser portat davant de Hitler, el dictador el va començar a insultar, el va acusar de traïdor i li va arrencar els galons. Fegelin li va dir que pensés en la Gretl perquè estava embarassada, però Hitler, embogit de ràbia, el va començar a bufetejar i el va tornar a insultar i el va fer tancar en una habitació del subterrani de la Cancelleria. Hitler el volia destinar a la tropa de combat de Mohnke i Bormann li va comunicar a Günsche l’ordre de Hitler. Günsche li va dir que no executaria l’ordre fins que no parles abans amb Hitler. A continuació es va reunir amb el dictador. Hitler estava en el seu despatx al costat d’Eva Braun, que no deixava de plorar. Eva li hauria demanat que li perdonés la vida en consideració a la seva germana, però Hitler hauria rebutjat la petició i Eva després hauria claudicat. En entrar Günsche, Eva va deixar el despatx. Günsche li va explicar a Hitler, que encara que enviés a Fegelin amb Mohnke, acabaria fugint de totes maneres i el va intentar convèncer perquè el presentés davant d’un tribunal militar. Hitler ho va aprovar i va demanar que el tribunal fos presidit per Mohnke. Fegelin seria l’última persona executada per ordre de Hitler. Günsche va transmetre l’ordre de manera immediata a Mohnke, que es va dirigir amb diversos oficials de les SS a buscar Fegelin. El cunyat de Hitler havia tornat a vestir el seu uniforme de les SS després de la detenció, ja que, en les seves paraules, ell només servia a Heinrich Himmler. Mohnke li va arrencar les muscleres i Fegelin es va queixar i ell mateix es va treure les demés distincions. El judici i la posterior execució haurien d’haver tingut lloc durant aquella nit, però el consell de guerra es va tenir que endarrerir un dia pel persistent i complet estat d’embriaguesa del cunyat de Hitler, que va ser traslladat a la cel·la perquè li acabés de passar la borratxera.

En aquelles hores, Hitler va dictar un telegrama a Wilhelm Keitel per dir-li que esperava l’alliberació de Berlín i li va preguntar on era Wenck amb el seu 9º Exèrcit i quan es produiria l’atac dels blindats al nord de Berlín. Però, a la nit, al búnquer tothom va veure que no es complien les ordres que s’enviaven i de seguida es va saber que Himmler i Alfred Jodl estaven aturant a les divisions que estava enviant Hitler en el front. Bormann va anotar en el seu Diari que Himmler i Jodl havien retingut les divisions que havien de rescatar-los, però va deixar clar que resistirien fins al final. La majoria dels generals i comandants es continuaven enganyant i creien que encara podrien rebre reforços per guanyar la batalla. Alguns per enganyar-se es passaven l’estona bevent alcohol i menjars procedents de la Cancelleria. Krebs va assegurar a les seves tropes que els nord-americans podrien creuar els 90 quilòmetres que separen el riu Elba de Berlín aviat i els ajudarien a derrota als soviètics. El general Mohnke va comunicar al comandant Krukengerg l’arribada d’una companyia de marines que havia ocupat posicions en els jardins del Ministeri d’Afers Exteriors de la Wilhelmstrasse. Però la realitat era molt diferent a la que volien presentar, i el quarter general de divisió de Krukenberg va quedar reduït a un estació del metro de l’estació Stadmitte sense llum elèctrica ni telèfon. A més, les tropes de Wenck, sense l’ajuda del 9º Exèrcit, havia tingut que retrocedir del sud de Potsdam.

A les nou de la nit, Weidling es va presentar de nou al búnquer per informar de la situació. A l’avantsala li va explicar a Burgdorf, Krebs, Johannmeyer i Günsche que per arribar al seu lloc de comandament de la Bendlerstrasse a la Cancelleria havia tardat mitja hora. Hitler va aparèixer llavors i Bormann i Goebbels el varen seguir per celebrar una tercera sessió informativa. Poc després varen entrar a la sala Naumann, Axmann i el gauleiter adjunt de Berlín, Gerhard Schach. Weidling va informar dels forts combats que s’estaven duent a terme en els carrers de la capital i va descriure la situació d’horrorosa. Krebs va comunicar que els soviètics havien rebutjat definitivament l’Exèrcit de Wenck. Weidling va demanar-li a Hitler que es decidís a trencar el cercle amb les restes de la guarnició de Berlín cap al sud-oest, direcció a Potsdam, on hi havia l’Exèrcit de Wenck. Però Hitler va continuar parlant de la deslleialtat del seu Exèrcit. Només va elogiar a Ferdinand Schörner. Hitler va ordenar destituir al tinent general Felix Steiner, que no havia complert les seves ordres, pel tinent general Holste. Weiding ho va tornar a intentar explicant-li el seu pla per trencar el cercle. Va proposar fer seure a Hitler en un Tiger acompanyat per altres carros de combat. Però Hitler li va respondre que la seva decisió era ferma.

Novament, Steiner es va oposar a les ordres del líder alemany i va convèncer al tinent general de que li tornés el comandament. En la reunió, el dictador també va lloar a l’almirall Döenitz per haver complert en enviar les seves unitats de la Kriegsmarine a lluitar a Berlín. Llavors va tornar a pensar en la possibilitat de ser capturat i va dir que cap tanc rus el trauria d’allí i va assegurar que no era un mal final lluitar fins al final a la capital.

A la nit, mentre els bombarders soviètics ampliaven els seus atacs i feien vibrar el bloc de formigó del búnquer, Magda Goebbels va demanar-li en el metge de les SS, Helmuth Kunz, que l’ajudés a matar als seus fills perquè tan ella com el seu marit es suïcidarien després de que ho fes Hitler. Kuntz es va mostrar d’acord en ajudar-la. Veient la seva passió cap a ell i pel que representava, Hitler li va entregar a Magda la banda daurada del NSDAP com a mostra d’admiració.

Cap a la mitjanit, Bormann es va dirigir a la sala de comunicacions on hi havia Bernd Freytag von Loringhoven i Boldt fent trucades telefòniques i actualitzant els mapes. El secretari de Bormann els va agrair profundament el treball que estaven realitzant i els va prometre que si sortien vius s’ocuparia de que fossin recompensats amb una propietat nobiliària. Tant Boldt com Von Loringhoven es varen mirar en silenci.

A fora la ciutat:

Al migdia, Karl Döenitz es va presentar al campament de Neu-Roofen i poc després hi va arribar Heinrich Himmler. Juntament amb Alfred Jodl i Keitel varen discutir la situació. Tots quatre varen arribar a la conclusió que Hitler no es mouria de la capital i que la situació en general era greu. Un cop va acabar la reunió, Döenitz i Himmler varen marxar. Keitel estava decidit en volar a Berlín aquella nit, però de nou se li va prohibir perquè la ciutat estava pena de fum. Després, Keitel se’n va anar en cotxe a veure el coronel general Gotthard Heinrici perquè li expliqués com anaven les defenses en el Òder. Cap a la una va arribar al campament forestal de Heinrici al nord-est de Boitzenburg. Heinrici i el seu cap d’Estat Major, el general Von Trotha, li varen explicar la situació, que havia empitjorat considerablement després de que els soviètics avancessin pel sud de Stettin. Keitel va exigir que el Grup d’Exèrcits del Vístula quedés subordinat al OKW i que enviessin els informes de guerra al quarter general de Neu Roofen.

A la tarda, Heinrici va trucar al quarter general per informar que la situació havia empitjorat i li va demanar a Keitel que posés una divisió Panzer del Grup de Felix Steiner a la seva disposició. Keitel va moure fils, però tant ell com Jodl creien que havien de llançar la 7º Divisió Panzer perquè s’introduís dins les línies soviètiques i ajudés als homes de Heinrici. Cap a les cinc, Keitel va viatjar a Rathenow, a 120 quilòmetres al nord-oest de Berlín, per reunir-se amb el tinent general Rudolf Holste, el comandant del 41º Cos de Panzers.


L’assessor de Bormann, Heinrich Müller (Heinz), va morir a Potsdam.

En el Reich:

A Alemanya:

A Berchtesgaden, a primera hora del matí, Karl Koller, que havia sigut retingut i després alliberat, en resposta a la convocatòria de Hitler de que viatges a Berlín, va aconseguir volar al nord fins arribar tan lluny com Rechlin. Allí va trobar impossible continuar amb el seu viatge i va passar el dia amb Jodl, Keitel, Döenitz i Himmler, que varen evitar qualsevol menció de Hermann Göering. Unes hores després, el nou cap de la Luftwaffe, Ritter von Greim, va trucar a Koller per dir-li que després de tot no hi havia ordres de que tornés a Berlín i que seria millor que tornés a Berchtesgaden.


Els alemanys varen executar en els terrenys de l’estació de Lehrt a Berlín els últims opositors al règim nazi relacionats amb l’atemptat del 20 de juliol de 1944.


Kurt Becher va arribar al camp de concentració de Mauthausen i es va reunir amb el comandant, el SS-Standartenführer Franz Ziereis, que li va confessar que Ernst Kaltenbrunner l’hi havia ordenat que com a mínim 1.000 persones havien de morir a diari en el camp.


El comte Folke Bernadotte va tornar a Alemanya de Suècia i va comunicar a Walter Schellenberg que els Aliats occidentals no acceptaven una pau negociada amb els nazis, i menys de mans de Himmler.

En el front occidental:

A Alemanya:

Quatre divisions britàniques varen ocupar el port de Bremen després de cinc dies de foc d’artilleria.


A les nou del matí, el general Jacob Devers va entrar a la ciutat de Stuttgart per comprovar si eren certs els informes que parlaven de robatoris, violacions i saquejos per part dels soldats francesos. El general va veure que els informes eren molt exagerats: enlloc de 50.000 dones violades, la xifra era inferior a 2.000, moltes d’elles assaltades per obrers estrangers o alemanys renegats. Durant aquella jornada, les forces franceses varen eliminar totes les bosses de resistència organitzada alemanya dels voltants de la ciutat.


Soldats nord-americans varen arribar a Bernterode, Turíngia, i en una mina de sal varen trobar amagats darrer de blocs de sal els taüts de Paul von Hindenburg i la seva esposa, i dels emperadors Frederic el Gran i Frederic Guillem. Els taüts varen ser transportats a la ciutat universitària de Marburg, on en un primer moment varen ser instal·lats a la bodega del castell abans de ser traslladats al subterrani de l’arxiu municipal.


Els nord-americans varen alliberar aquell dia el camp de concentració de Kaufering, a Landsberg. Dels 28.838 presoners només en varen sobreviure 15.000. Abans de que arribessin els nord-americans, els últims guàrdies varen ruixar amb benzina les cabanyes en les que encara s’hi allotjaven 268 presoners incapaços de caminar i hi varen calar foc. Quan els nord-americans varen entrar al camp es varen trobar amb cadàvers calcinats escampats per terra.

En el front oriental:

A Alemanya:

A les onze del matí, l’exèrcit soviètic va entrar al camp de concentració de Sachsenhausen, on varen trobar en vida a només 3.000 homes, 2.000 dones i alguns nens, la gran majoria malalts. Per altra banda, els soviètics varen ocupar Stettin i la presó de Brandenburg-Görden, al sud-oest de la capital, que les autoritats soviètiques militars soviètiques varen utilitzar per internar a criminals de guerra i a col·laboradors dels nazis.


A Àustria:

Els nord-americans varen entrar a Àustria.

A Àustria:

A Viena, els representants dels partits polítics autoritzats varen firmar una declaració d’independència d’Alemanya. Els soviètics varen reconèixer el govern de l’antic canceller Karl Renner, compost el dia anterior, però només fins al Danubi, ja que les tropes soviètiques del mariscal Fiodor Tolbujin seguien lluitant en el Weinviertel. Per festejar el naixement de la Segona República, a les quatre de la tarda es va celebrar una funció privada a la Gran Sala de Concerta, ja que l’edifici de la Musikverein havia resultat danyat. El programa estava integrat per la Inacabada de Schubert, Leonor 3 de Beethoven i la Cinquena simfonia de Chaikovski. Al mig de la funció, el tinent d’alcalde, el comunista Steinhardt, va donar un discurs en el que va donar les gràcies a l’exèrcit soviètic per haver-los alliberat. Va ser fortament ovacionat.

A Itàlia:

A la tarda, la columna que escortava a Benito Mussolini que es dirigia a Suïssa es va tenir que aturar davant una barricada a les afores de Dongo.


Els Aliats varen ocupar Gènova.

A França:

El Franc-Tireur va publicar en primera pàgina una fotografia del fotògraf Eric Schwab del bloc 61, el revier, la infermeria, del camp de Buchenwald en el qual hi aparèixent dos homes al límit de la supervivència humana.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.