Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Un estudi de l’exèrcit alemany sobre l’exèrcit soviètic advertia de que la indústria militar soviètica era a la vegada moderna i capaç de produir armes actualitzades. També explicava que els soviètics estaven reubicant la seva indústria militar a l’est dels Urals des de finals dels anys 20, i que tot hi les purgues del cos d’oficials, l’exèrcit soviètic estava compost per milions de soldats voluntaris.

A Polònia:

Les autoritats alemanyes varen anunciar la deportació de 150.000 jueus de Sosnowiec i Bedzin.

A Itàlia:

El rei espanyol abdicat Alfons XIII, que continuava exiliat a Roma, estava molt decebut amb el dictador Francisco Franco perquè no havia restaurat la monarquia. L’antic monarca va decidir renunciar als seus drets a favor del seu fill Joan, a qui els monàrquics varen considerar rei fins que el 1977 va abdicar a favor del seu fill Joan Carles I, proclamat rei el 22 de novembre de 1975 per voluntat de Franco.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb el primer ministre romanès Ion Antonescu, que acabava de rebre el suport d’Horia Sima per efectuar un cop d’Estat per acabar amb els membres del govern que no volien donar suport als alemanys. El dictador li va donar tot el seu suport per governar a Romania amb mà de ferro i li va afirmar que Alemanya estava preparant el seu Exèrcit als Balcans per salvar Europa. Per la seva part, Antonescu es va comprometre a lluitar al costat d’Alemanya.

---

En una reunió amb Hans Frank, Alfred Rosenberg li va explicar que en la futura conquesta de l’Est es tenia pensat crear un estat ucraïnès per blindar-se contra la influència russa, però que ara s’havia descartat tal pla. Rosenberg li va explicar que la població ucraïnesa no estaria capacitada per complir la missió que se li demanaria, excepte que fessin un esforç addicional per donar-los una educació alemanya.

A Bèlgica:

Victor de Laveleye, un veterà de la Primera Guerra Mundial que en aquells moments dirigia el servei de propaganda belga de la BBC, va animar als seus conciutadans en un missatge per ràdio a la BBC a fer pintades amb una V perquè era la primera lletra de Victorie en francès i de Vrijheid (Llibertat) en flamenc. També va recordar que la V era la primera paraula de Victory en anglès. La idea va tenir un gran èxit. 

A la Gran Bretanya:

Harry Hopkins li va escriure en el president Franklin Delano Roosevelt que els britànics necessitaven la seva ajuda amb desesperació i el va informar sobre l’advertència de Winston Churchill de que els bombarders alemanys en el Mediterrani dificultaven l’actuació de la flota.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb el tsar Boris III de Bulgària per tal de que obrís les fronteres a les tropes alemanyes per atacar Grècia. El dictador estava content de saber que Bulgària havia acceptat firmar la seva adhesió al Pacte Tripartit, però el tsar Boris es va mostrar més prudent davant Hitler.

---

A Brandenburg, el diari local va anunciar sentències d’entre 15 i 18 mesos de presó per tres dones alemanyes que havien donat aliments i cigarretes a presoners de guerra polonesos.

A França:

L’espia soviètic Leopold Trepper es va instal·lar en el seu despatx de París, que feia passar per una botiga d’importació i exportació de teixits. Trepper va reunir a una banda de comunistes, la gran majoria jueus, i es va fer amic d’un enginyer de l’Organització Todt, Ludwig Kainz, que li va explicar els plans alemanys d’atacar a la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en el Palau Sant Jordi es va celebrar la III Conferència Internacional en la que formaven part Bèlgica, França, Grècia, Holanda, Iugoslàvia, Luxemburg, Noruega, Polònia i Txecoslovàquia. Basant-se en la Convenció de La Haia, que prohibia a les potències bel·ligerants cometre actes de violència contra la població civil en els països ocupats, el menyspreu a les lleis del país i la caiguda de les institucions nacionals, varen anunciar que entre els objectius bèl·lics principals dels Aliats figurés el càstig dels responsables d’aquests crims sense tenir en compte si els acusats havien donat ordres. També es va anunciar que estaven decidits a procurar que els culpables i els responsables dels crims fossin detinguts, jutjats i condemnats, i que les condemnes fossin complertes. A més, el govern britànic va promulgar una directriu en que donava prioritat als objectius petrolífers alemanys.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, en una conferència amb els seus comandants, Iosif Stalin va parlar de la possibilitat d’una guerra en dos fronts: amb Japó a l’est i amb Alemanya a l’oest, i, per aquest fet, demanava preparar-se per una guerra de maniobres ràpides. Per tant, Stalin va demanar reduir les unitats d’infanteria i augmentar en mobilitat. Les reserves d’aliments també s’havien de preparar a gran escala.

A Grècia:

El govern grec va rebutjar de manera forma l’oferta britànica d’enviar tropes a Grècia per ajudar-los en la guerra amb els italians. Aquest rebuig va afavorir a l’avanç d‘Archibald Wavell cap a Bengasi.

A Suïssa:

A Zuric va morir l’escriptor irlandès revolucionari de les lletres angleses de començament del segle XX, James Joyce.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Com l’any anterior, Alfred Rosenberg va prohibir a la premsa que es mencionés que aquell dia era el seu aniversari.

A Noruega:

Els alemanys varen començar a allistar noruecs per al 5º Regiment SS Wiking.

A la Gran Bretanya:

A Ditchley Park, Winston Churchill li va preguntar a Harry Hopkins que farien els nord-americans quan tinguessin tot l’or del món i els demés països decidissin que l’or ja no tenia valor i que només servia per netejar-se les dents. Hopkins, agafant el mateix fil, li va contestar que llavors podrien ajudar als aturats nord-americans perquè s’ocupessin de guardar-lo.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va firmar la directiva número 22, l’Operació Girasol, Sonnenblume, destinada a començar un programa d’ajuda alemanya a Itàlia. El dictador va escriure que s’havia de defensar Tripolitània i eliminar que perdés força el front albanès. S’havia d’enviar, per tant, tropes alemanyes a Trípoli (la 5º Divisió Lleugera), mentre avions alemanys del Fliegerkorps 10º seguirien operant des de Sicília atacant a les forces navals i les comunicacions marítimes britàniques. Les tropes alemanyes es prepararien per entrar a Albània amb l’objectiu que l’exèrcit italià pogués passar a l’ofensiva a Grècia.

A Polònia:

A partir d’aquell dia es varen organitzar manifestacions en el gueto de Lódz per exigir més racions de menjar. La gent, desesperava, assaltava els carregaments de queviures. Durant aquests disturbis varen morir prop de 150 persones.

A la Gran Bretanya:

Una bomba llançada al centre de Londres va impactar en el carrer i la part subterrània d’una estació de tren, provocant la mort de 51 persones i ferint-ne unes quantes més. Els bombers varen treballar ràpidament per treure gent viva de les runes, però varen quedar molt impactats en veure que l’explosió havia arribat fins a sota de l’estació, arribant a les escales mecàniques i a les plataformes subterrànies. El dany va ser tan important que va ser necessària la presència de l’Exèrcit per construir un pont temporal sobre el cràter perquè passessin els civils.

---

A Ditchley Park, a Oxfordshire, Winston Churchill va rebre els detalls de la nova Llei de Préstec i Arrendament i no va amagar la seva satisfacció perquè permetia que les seves embarcacions poguessin utilitzar els ports nord-americans i atorgava al president Franklin Delano Roosevelt amplis poders en totes les esferes per poder-los ajudar.

En el Mediterrani:

La Fligerkorps X, destinada a ajudar els italians al nord de l’Àfrica, va atacar el portaavions Illustrious quan intentava desesperadament protegir el comboi de l’Operació Excés i va tenir que refugiar-se a Malta, on va començar a sentir la pressió dels alemanys i els italians. Com a resposta, bombarders britànics, procedents de Malta, varen atacar les bases aèries alemanyes a Sicília.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els soviètics varen firmar un nou acord comercial amb els alemanys segons el qual es doblava la quantitat d’exportacions de gra procedent d’Ucraïna.

A Holanda:

Els alemanys varen exigir a tots els jueus holandesos que es registressin, tal hi com havien fet prèviament amb els comerços jueus. Pràcticament tots varen inscriure’s. 

En el Mediterrani:

Les forces de l’Eix varen atacar Malta i els bombarders alemanys amb base a Sicília varen atacar a un comboi que es dirigia de Gibraltar a Malta. En total varen enfonsar dues embarcacions mercantils i varen produir greus danys al portaavions Illustrious. El creuer Southampton va quedar tan avariat que els britànics es varen veure obligats a enfonsar-lo ells mateixos.

---

Andrew B. Cunningham va obligar a combatre a l’esquadrilla italiana a l’estret de Sicília.

En el nord de l’Àfrica:

La Fliegerkorps X, que havia d’ajudar els italians a lluitar al nord de l’Àfrica, varen començar les seves missions de combat.

A Albània:

Els soldats grecs varen capturar als italians a Keleyre i quatre divisions italianes es varen retirar de la zona.

A la Gran Bretanya:

Harry Hopkins va arribar al 10 de Downing Street per reunir-se per primer cop amb Winston Churchill en un petit menjador que anteriorment havia sigut un despatx utilitzat per les secretàries del primer ministre. Els dos homes varen gaudir d’un senzill dinar a base de sopa, rostit fred i amanida, seguits de formatge i oporto. L’àpat es va prolongar durant tres hores i no es va interrompre fins les quatre. En la conversa, Churchill li va assegurar que li obriria totes les portes perquè pogués veure el què necessitaven. A continuació, Hopkins li va dir que el president Franklin Delano Roosevelt l’hi havia manat que li digués que estava decidit a vèncer junts i que l’havia enviat allí per ajudar-lo fins el final. Un cop acabat el dinar, els dos homes es varen dirigir a Ditchley Park, una mansió d’estil georgià situada a Oxfordshire, que els seus propietaris havien prestat desinteressadament com a refugi governamental durant els Blitz. A la nit, un cop ja allotjat a l’Hotel Claridges, Hopkins li va escriure una carta al president Roosevelt per relatar-li com havia anat la reunió amb el primer ministre.

En els Estats Units:

En el Congrés es va presentar el projecte de la Llei de Préstec i Arrendament.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir un altre cop amb els seus caps militars per parlar de la futura invasió a la Unió Soviètica.

Precisament, Arvid Harnack va informar a Moscou de que l’Alt Comandament alemany havia ordenat en el Departament Militar-Econòmic de l’Administració Estadística preparar un mapa de les zones industrials de la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Harry Hopkins, la mà dreta del president Franklin Delano Roosevelt, va fer una visita d’un mes a la Gran Bretanya i va ser tractat amb absoluta cortesia pel govern britànic.

---

El Focke Wulff 200 Condor alemany que els britànics havien capturat el 9 d’abril de 1940 va ser transferit a la RAF com DX117.

A Líbia:

Soldats de la 6º Divisió australiana i de la 7º Divisió britànica varen completar l’encerclament de Tobruk, on 25.000 soldats italians varen quedar atrapats.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va convocar als seus alts comandaments militars en el Berghof, a Obersalzberg, que estava cobert de neu, per explicar-los que a partir d’ara el seu enemic principal seria la Unió Soviètica i que estava convençut de que la Wehrmacht podia aguantar un combat en dos fronts perquè estava convençut de que la situació els era favorable. Parlant de la possibilitat d’envair Gran Bretanya, el dictador va repetir de que no es faria fins que no haguessin aconseguit reduir les forces armades britàniques i, per aquest fet, va demanar que la Luftwaffe i la Kriegsmarine intensifiquessin i concentressin els seus atacs a les rutes marítimes per tallar les línies de provisions britàniques. Calculava que aquests atacs els portarien a la victòria el mes de juliol o agost i mentrestant va demanar augmentar la potència militar alemanya en el continent europeu per preparar-se per una guerra prolongada contra els britànics. De la guerra al nord de l’Àfrica, Hitler va decretar que l’ajuda que enviarien als italians a Líbia seria d’algunes formacions antitancs i diverses esquadrilles de la Luftwaffe. També volia enviar a Albània un efectiu de dues divisions i mitja destinades a recolzar a les tropes italianes que es retiraven del territori albanès. El líder alemany va subratllar la necessitat d’estar a punt per llençar l’Operació Atila i va deixar clar de que si França els molestava no tindria més remei que “xafar-la completament”. Durant aquesta reunió, Hitler va qualificar a Iosif Stalin de cínic xantatgista i va manifestar el seu desig d’atacar la Unió Soviètica en breu. El dictador també els va parlar de la seva preocupació perquè els Estats Units entressin a la guerra al costat dels Aliats i per això els va dir que volia eliminar la Unió Soviètica per després atacar amb totes les forces Gran Bretanya.

Precisament aquell dia va començar a arribar l’ajuda alemanya als italians perquè poguessin combatre al nord de l’Àfrica. Els alemanys varen enviar a Itàlia 96 bombarders de la Fliegerkorps.

A Albània:

Els grecs varen atacar a la guarnició italiana de Klisura, que cauria en mans gregues el dia 10.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Com el dia anterior, el doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler i varen tornar a parlar d’Holanda. El cap de les SS, que estava decebut amb els holandesos, va dir-li que començava a entendre el monarca espanyol Felip II i trobava adequada la repressió que havia dut a terme el monarca amb el duc d’Alba quan va cremar milers i milers de protestants a les fogueres. El doctor es va queixar amargament d’aquest últim comentari i li va dir que aquella versió de la història no sortia en els llibres. Himmler li va contestar que Adolf Hitler acabava de llegir un llibre sobre aquest monarca espanyol i li va assegurar que ell també el llegiria amb gran interès. Kersten li va voler fer veure que si tractaven als holandesos com Felip II, els historiadors del futur no tardarien en titllar-los com els pitjors assassins en massa de la història. Himmler llavors es va limitar a dir-li que ell en tal cas no faria res més que complir ordres, pel que, en el seu pensament, no seria culpable de cap crim. Després del tractament, Kersten va anar a veure el director general August Diehn, un dels empresaris alemanys més importants, per comentar-li el què acabava de sentir. Diehn li va contestar que podien esperar qualsevol cosa i li va dir que semblava que “els nazis no pararien fins que tot Europa estigués en flames”.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va preguntar a Archibald Wavell per què hi havia 350.000 homes estacionats a l’Orient Mitjà, si només combatien contra els italians a Cirenàica dues divisions.

A Líbia:

Les forces britàniques i australianes ja es trobaven en territori libi i avançaven cap a Tobruk.