Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar reforçar l’estructura dels seus búnquers. En el búnquer de Hitler es varen reforçar les parets amb murs de set metres de gruix de formigó i els edificis de fusta es varen reforçar amb fustes més gruixudes. A la nit, el general Nicolaus von Below, que acabava d’arribar al quarter general i que ja s’havia recuperat de les ferides del 20 de juliol, es va entrevistar amb Hitler per saber les últimes informacions del front oriental. El dictador estava bastant tranquil, pensava que els soldats soviètics no acabaven d’avançar i ja tenia preparada l’ofensiva alemanya a les Ardenes.

Abans de reunir-se amb el dictador, Von Below es va reunir amb Karl-Jesko von Puttkamer, que li va dir que la incompetència de la Luftwaffe seguia sent el primer tema i que la tensió entre Hitler i Hermann Göering era constant. Seguidament es varen reunir tots els convidats de Hitler per prendre el te per observar imatges i informes que rebien del front oriental. En els informes es podia llegir que els soldats soviètics estaven violant dones, assassinaven nens i torturaven als homes fins la mort. Enrabiat, Hitler va jurar venjança i va exclamar exaltat que els soviètics no eren éssers humans, sinó bèsties de l’estepa asiàtica que havien de ser eliminats encara que el preu fos molt alt. Pel dictador “era la lluita per la dignitat de l’ésser humà europeu”.

A Alemanya:

Les autoritats alemanyes varen executar l’ex tinent general, el baró Karl von Thüngen, després de que el Tribunal Popular el trobés culpable d’haver participat en el complot contra Hitler del 20 de juliol de 1944.

---

Ernst Himmler va demanar a Hans Fritsche que tornés a informar sobre el significat de la Volkssturm i les persones que anirien allistades a aquesta organització. 

En el front oriental:

El 4º Exèrcit alemany comandat per Friedrich Hossbach va frenar l’avanç de les tropes soviètiques i va contraatacar a l’oest de la ciutat de Gumbinenn, que finalment varen reconquerir. Per altra banda, quan els soldats soviètics varen avançar cap al sud, l’11º Exèrcit soviètic va cometre molts crims contra la població civil dels pobles i ciutats que anaven alliberant. Per exemple, en el poble de Nemmendorf i els seus voltants es varen crucificar a dones i nens en les portes dels graners i després varen ser assassinats a trets. Quan Hitler va rebre informes d’aquelles massacres va quedar consternat.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 1º Exèrcit nord-americà va conquerir la ciutat d’Aquisgrà després de que aquesta es rendís.

A Holanda:

La 2º Divisió canadenca va avançar cap a l’oest de Woensdrecht per dirigir-se a South Beveland, a tocar del Canal.

A les Filipines:

En la batalla del golf de Leyte, 50.000 soldats japonesos varen començar a desembarcar a Ormet. En el mar de Sibuyan, els nord-americans varen llançar a prop de Samar els avions de William Halsey amb poc èxit i, a sobre, els japonesos varen contraatacar atacant als portaavions, tot i que només varen destruir el Princeton, que formava part de la task force 38, i que va ser incendiat amb una sola bomba de 500 quilograms llançada per un avió japonès Yokosuka D4Y. En esclatar el portaavions durant les operacions de salvament, l’explosió va destruir el creuer Birmingham. Llavors, els avions nord-americans varen concentrar els seus atacs per bombardejar la flota de Takeo Kurita formada pel Yamato, el Musashi i el Nagato. A les 13:25, els nord-americans es varen concentrar en destruir el Musashi, que va rebre l’impacte de tres torpedes i finalment va ser enfonsat. Unes altres embarcacions de la 1º Força d’atac varen ser danyades i Kurita es va veure obligat a reduir la velocitat a 18 nusos i va posar rumb a l’oest, cap a l’estret de San Bernardino. A última hora de la tarda, Hasley, considerant que la força japonesa nord era el perill més gran que els amenaçava, va decidir desplaçar totes les seves forces cap al nord per interceptar-la.

Al mateix temps, avions de reconeixement nord-americans varen localitzar els portaavions de l’almirall Ozawa, que navegaven rumb al sud, seguint la costa oriental de Luzon a l’altura del cap Engany. A la nit, l’almirall Halsey va ordenar en el contraalmirall Willis Lee retirar de l’estret de San Bernardino els cuirassats, els portaavions i els vaixells de reforços mentre la 3º Flota nord-americana es va dirigir a l’estret de Sant Bernardino per lluitar contra la flota de Kurita. Per la seva part, l’almirall Thomas Kinkaid creia que la task force 43, la poderosa força de superfície composta de quatre cuirassats i catorze destructors, comandada per Halsey, vigilava encara l’estret de San Bernardino per aturar el gruix de l’armada japonesa. Però Halsey s’havia dirigit cap al nord, deixant l’estret de San Bernardino desprotegit. Durant la nit, l’almirall japonès Kurita va fer passar la seva flota a través de l’estret i Kinkaid es va trobar amb les columnes bessones de Nishimura i Shima. Sota el comandament del contraalmirall Jesse A- Oldendorf, els sis cuirassats de Kinkaid i vuit creuers varen enfonsar a 12 embarcacions de Nishimura i varen expulsar la força de Shima. El portaavions japonès Zuikaku va ser enfonsat després de rebre l’impacte de 7 torpedes i 17 bombes nord-americanes. La tripulació es va alinear a coberta, va saludar a la bandera i va cantar per últim cop l’himne nacional.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Aquest dia va quedar inaugurat el Führerbúnquer, el búnquer de Berlín on Adolf Hitler hi passaria els últims dies de la seva vida.

---

En el Berghof, a Obersalzberg, a la nit, Eva Braun li va confessar a la Gerda Bormann, que estava preocupada perquè Hitler, que no s’acabava de recuperar dels seus dolors estomacals i els tremolors, es trobés tan a prop del front.

---

Entre dos quarts d’una i dos quarts de dues va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. L’artilleria antiaèria va disparar projectils a l’aire, però no hi va haver cap bombardeig a la ciutat.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

L’exèrcit soviètic va dirigir dues forces blindades cap a Gumbinenn i Goldap.

En el bàndol Aliat:

Els Estats Units i la Gran Bretanya varen reconèixer al general Charles de Gaulle com a cap del govern provisional francès. Franklin Delano Roosevelt va tardar tant a reconèixer a De Gaulle perquè, a part de que no li agradava personalment, creia que no havia fet res en la guerra.

A les Filipines:

En el golf de Leyte, en el Mar de Sibuyan, quan es feia de dia, els submarins nord-americans Darter i Dace varen veure la Força Central del comandant Takeo Kurita, i donant la senya d’alerta a l’almirall William Halsey, varen començar a atacar als japonesos en una batalla naval que va acabar amb l’enfonsament de dos creuers de guerra, el Maya i el Atago, aquesta última la nau capitanejada per Kurita, que va passar al cuirassat Yamato, i varen danyar al Takao. Els avions japonesos varen contraatacar bombardejant. Aquesta seria la primera de les quatre batalles que es produirien en el golf de Leyte.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler i Otto Skorzeny es varen reunir per planejar l’atac sorpresa a les Ardenes. Hitler també es va reunir amb el cap de l’Estat Major del comandant Gerd von Rundstedt, el general Siegfried Westphal, i el general Hans Krebs. Els tres varen quedar molt sorpresos d que abans d’entrar a la sala de conferències, els fessin firmar la promesa de guardar absolut secret sota pena de mort sobre el què es diria a la reunió. En la conferència, Alfred Jodl els va presentar un estudi secret anomenat Wacht am Rhein (Guàrdia en el Rin). Després de dinar, els dos caps d’Estat Major varen rebre permís per assistir a la conferència del dictador que celebrada cada dia per analitzar la situació militar. Quan va ser el moment d’entregar l’informe general de la nova operació militar, es va demanar a diversos generals que abandonessin la sala, quedant només 15 persones. Hitler va ser el primer en parlar i va assegurar que el front occidental portava temps demanant reforços i va explicar que tenia un pla que comportaria un atac sorpresa contra Anvers. Tindria lloc al sud de Lieja, i tindria el suport de 2.000 avions. L’atac s’havia de dur a terme el novembre, durant el període de boires. El gruix principal de l’atac l’havia de dur a terme el 6º Exèrcit Panzer, just al sud del bosc de Hürtgen. El 5º Exèrcit del general Hasso von Manteuffel hauria d’ajudar pel flanc esquerre, mentre que el 7º Exèrcit estaria a la guàrdia davant els contraatacs del 3º Exèrcit del general George Patton pel sud. Westphal va informar de la nova operació a Von Rundstedt quan va tornar al Schloss Ziegenberg, el seu quarter general a prop de Frankfurt.

---

Alfred Rosenberg va reconèixer que “els territoris orientals s’havien perdut per complet”.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la tarda va arribar-hi el primer ministre Winston Churchill després d’haver estat els últims dies a Moscou i després d’haver fet escala a Crimea, El Caire i Nàpols.

En el front oriental:

Els soviètics varen arribar a la localitat de Nemmensfort, a l’est de Prússia. Els soldats varen violar, mutilar i assassinar a tota les dones de la ciutat. Algunes d’elles varen ser torturades brutalment abans de morir.

A les Filipines:

Al matí, les tropes del comandant Takeo Kurita es varen dirigir cap a les platges de Leyte, on hi havien desembarcat les tropes del comandant Douglas MacArthur el 20 d’octubre i, a la nit, ho varen fer les tropes de l’almirall Nishimura, mentre els portaavions de la força de diversió d’Ozawa s’apropava pel nord. Poc després va començar una batalla naval a Leyte entre les forces japoneses i les nord-americanes que va acabar el 26 d’octubre amb victòria nord-americana.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, un recuperat Adolf Hitler dels dolors estomacals, va rebre amb alegria a Otto Skorseny, a qui havia cridat prèviament, i el va dur en el seu búnquer escassament il·luminat. El dictador tenia ganes de sentir la seva història de com havia entrat a Budapest el 16 d’octubre i el volia recompensar amb un ascens a Obersturmbannführer. Després de relatar-hi com havia entrat a la capital hongaresa, Skorseny es va posar dempeus per marxar, però Hitler el va aturar i li va dir que tenia una missió reservada per ell molt important. Era l’ofensiva de les Ardenes i li va descriure amb tot detall la futura operació militar. Li va explicar que la missió seria la més important de la seva vida i se li va concedir poders il·limitats per preparar bé la seva missió.

En el front occidental:

A Alemanya:

Les forces de la 1º Divisió d’Infanteria del 7º Cos del 1º Exèrcit nord-americà varen ocupar Aquisgrà, que era defensada fins aquell moment per les SS, després de deu dies de bloqueig. D’aquesta manera es va convertir en la primera ciutat alemanya conquerida. Abans de que entressin els nord-americans, el coronel Gerhard Wilck va enviar un missatge que deia que després dels combats i la lluita casa per casa, cos a cos, el grup de combat d’Aquisgrà se li acabava la munició.

A Bèlgica:

El general Erskine va informar al comandant Dwight D. Eisenhower de que els subjectes díscols de la resistència belga que es negaven a entregar les armes superava en número als membres de la policia i de la gendarmeria en una proporció superior de 10 a 1. Eisenhower va instar llavors a les autoritats belgues a prohibir la possessió d’armes sense autorització en zones de combat.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

Les forces soviètiques varen efectuar la primera incursió a Prússia Oriental i es varen establir a la ciutat de Nemmersdorf. A la nit, l’exèrcit soviètic va matar a 72 dones i 1 home. La majoria de les dones varen ser violades, la de més edat tenia 84 anys. Algunes de les víctimes varen ser crucificades.

A les Filipines:

Al sud, les forces aliades varen continuar desembarcant en el golf de Leyte com el dia anterior.

Dijous:

En el front oriental:

A Iugoslàvia:

Les tropes alemanyes varen evacuar Belgrad davant l’imminent arribada dels soviètics.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Alfred Helmut Naujocks, l’home que el 31 d’agost de 1939 va executar l’Operació Himmler que consistia en fer veure que els polonesos estaven atacant Alemanya per així tenir un motiu per envair Polònia i d’aquesta manera va començar la Segona Guerra Mundial, va desertar i es va entregar a les forces nord-americanes. En aquells moments, Naujocks ignorava que el seu nom estava inscrit a la llista dels criminals de guerra.

A Alemanya:

Tot i la resistència alemanya, el 1º Exèrcit nord-americà va aconseguir apropiar-se de la meitat de la ciutat d’Aquisgrà.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la tarda, després de passar 10 dies a la capital soviètica, el primer ministre Winston Churchill va marxar cap a Gran Bretanya després d’arribar a un acord amb el govern soviètic de com es repartirien l‘Europa de l’est després de la guerra.

A Espanya:

A les sis del matí, un exèrcit format per uns 8.000 soldats antifeixistes va creuar la frontera francesa a l’altura de la Vall d’Aran per iniciar l’Operació Reconquesta, per tal d’alliberar Espanya de la dictadura franquista i proclamar la Tercer República. S’anomenaven UNE (Unió Nacional Espanyola) i bàsicament eren militars que havien participar en l’alliberament de França. Quan Francisco Franco va saber la notícia es va exaltar molt, segons va dir més tard la seva germana Pilar, i va convocar un Consell de Ministres extraordinari en creure que eren totes les tropes aliades que volien expulsar-lo. L’Operació va fracassar.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va publicar, quan es complien 131 anys de la derrota de l’emperador Napoleó Bonaparte en la Batalla dels pobles, a prop de Leipzig, en la que una coalició de forces liderades per Blücher va alliberar el territori alemany de les tropes napoleòniques, el decret redactat per Adolf Hitler el 25 de setembre de 1944 per la creació de la Volkssturm, una milícia popular que havia de participar en la guerra i que va ser dirigida pel ministre Heinrich Himmler. Tots els homes alemanys de 16 a 60 anys varen ser cridats a lluitar. La intenció era invocar l’esperit de les guerres d’alliberació contra Napoleó. En el primer acte de l’assemblea de la Volkssturm va aparèixer per últim cop la Blutfahne amb l’assistència de Martin Bormann, Himmler, Wilhelm Keitel i Heinz Guderian. 

Precisament, aquell dia Himmler va transmetre un discurs per ràdio on va avisar de que cada quilòmetre per on avancessin els Aliats els costaria un riu de sang. El ministre va assegurar que cada bloc de cases d’una ciutat, cada poble, cada granja, cada bosc seria defensat per homes, nois i vells i, si era necessari, per dones i nenes. Himmler va justificar la seva decisió dient que era millor que morís una collita jove i que el poble fos salvat, que protegir al jove i que desapareguessin 80 o 90 milions de persones. 

---

Aquell dia es va celebrar el funeral d’Estat per al mariscal Erwin Rommel a l’ajuntament d’Ulm. El fèretre del mariscal estava cobert per una gran bandera amb l’esvàstica, i sobre d’ella descansava el casc, l’espasa i el bastó del mariscal. El mariscal Gerd von Rundstedt, que representava a Hitler en el funeral, va proclamar que el cor de Rommel pertanyia al Führer. Dirigint-se al desaparegut mariscal de camp, va dir:

El nostre Führer i comandant suprem t’envia a través de mi el seu agraïment i una salutació. 

Hitler va anunciar aquell dia que Rommel havia mort per les greus ferides que havia patit en l’accident de cotxe de feia mesos i va dir que amb ell havia marxat un dels seus millors comandants militars i que el seu nom havia entrat en la història del poble alemany. A més, va enviar un telegrama a la viuda, Lucie, dient-li:

Senyora, li demano que accepti el meu condol… El nom del mariscal Rommel estarà sempre associat als heroics combats al nord de l’Àfrica.

Tot i aquests honors i lloances, el fill de Rommel, Manfred, poc després va ser perseguit per les SS i el 1945 es va entregar al general Jean Marie Lattre de Tassigny, que el va tractar amb tots els miraments.

---

El retingut Miklos Horthy va viatjar a Alemanya en un tren especial acompanyat per Otto Skorseny i un escorta de l’exèrcit alemany. Passaria la resta de la guerra en el Schloss Hirschberg, a prop de Weilheim, a l’Alta Baviera, com un invitat de Hitler, tot i que de facto era un presoner. Aprofitant que no hi havia el regent, Adolf Eichmann va tornar a Budapest i va iniciar conversacions amb el líder de la Creu Fletxada Ferenc Szalasi sobre un nou procés de deportacions de jueus. Volia organitzar la detenció de 50.000 jueus, però, aquesta vegada, no se’ls volia enviar a Auschwitz, sinó a Alemanya per fer treballs forçats. Als jueus que varen atrapar els varen enviar a peu fins a Viena amb la idea de fer-los treballar en les fortificacions de la capital austríaca. 

A Polònia:

Del camp de Theresienstadt va sortir l’últim tren direcció a Auschwitz. Entre els deportats hi havia l’actor Kurt Gerron. Tots varen ser destinats a les cambres de gas. 

En el front occidental:

A Alemanya:

A Aquisgrà, el 3º Batalló del 26º Regiment d’Infanteria nord-americà va arribar al centre de la ciutat sota el comandament del tinent coronel John T. Corley. A les set del matí, mentre els morters nord-americans atacaven la línia alemanya al sud de les pistes de tennis, un M-12 va baixar per la Rolandstrasse juntament amb tancs i caça-carros, que varen obrir foc contra les cases del voltant del bulevard. 30 descàrregues del canó de 155 mil·límetres varen destruir el Palast-Hotel, el quarter general alemany a la ciutat, i el balneari del Kurhaud. Un batalló nord-americà va creuar la carretera i va entrar a la recepció de l’Hotel i varen matar a una dotzena de defensors en un violent intercanvi de granades. Himmler va declarar que cada caseriu alemany seria defensat fins al final.

A Bèlgica:

Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley i Bernard Law Montgomery es varen reunir a Brussel·les. El comandant suprem va decidir que el 1º Exèrcit nord-americà centrés el seu objectiu en aconseguir un cap de pont a l’altra banda del Rin, al sud de Colònia, mentre que el 9º Exèrcit, que acabava d’arribar a la zona, s’encarregaria de protegir el seu flanc esquerre. Montgomery no li va agradar gens que es donés prioritat al 1º Exèrcit, però no va tenir més remei que acceptar-ho.

A la Unió Soviètica:

A Moscou va acabar la conferència començada el 7 d’octubre de 1944 entre el govern britànic i el govern soviètic per parlar del repartiment de l‘Europa de l’est després de la guerra. El primer ministre Winston Churchill va cedir el control de Romania i de Bulgària a la Unió Soviètica, Hongria es repartiria meitat i meitat, i Grècia quedaria sota el control britànic. En el sopar al Kremlin, Iosif Stalin li va dir que havien ben ensarronat a Rudolf Hess perquè vingués a Gran Bretanya el 10 de maig de 1941, però Churchill un cop més va negar aquella afirmació. El dictador soviètic, en to provocador i no fent cas a les paraules del primer ministre, va alçar la copa per brindar pel servei d’intel·ligència britànic perquè, en les seves paraules, havia entabanat a Hess perquè vingués a Gran Bretanya.  

A Grècia:

El govern grec va tornar a Atenes, que havia sigut alliberada el 13 d’octubre de 1944.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic va envair Txecoslovàquia. 

A Bulgària:

L’exèrcit soviètic va alliberar Sofia, on hi havia arribat el 15 de setembre de 1944.

A Espanya:

Francisco Franco li va enviar una carta a Churchill, a través del seu ambaixador a Londres, el duc d’Alba, en la que li proposava establir una aliança anti-bolxevic. El dictador li va assegurar que la guerra havia demostrat que únicament Gran Bretanya, Espanya i Alemanya havien sabut afrontar el “problema soviètic” amb virilitat i força. Advertint-lo de que els soviètics voldrien ocupar tot Europa, Franco li va dir que havien d’aliar-se per respondre “amb energia l’amenaça comunista”. En la carta, que el duc espanyol va entregar al Foreign Office, Franco li va mostrar la seva preocupació per “la greu situació europea” i per “l’atmosfera de desconfiança i hostilitat cap a Espanya existent a Gran Bretanya”.  

En el Reich:

Miklós Horthy, que havia sigut empresonat el 15 d’octubre de 1944, va ser traslladat al castell de Hirchberg, a l’Alta Baviera, per l’Otto Skorseny en el tren especial de l’Adolf Hitler. Quan varen abandonar Budapest varen ser molt pocs qui varen aixecar el braç per acomiadar-se del seu ex líder. En el castell, els nazis tenien ordres de tractar a en Horthy com un hoste d’en Hitler, però en realitat era un presoner. Se’l va privar de diners i d’objectes de valor, i va ser vigilat per uns centenar de membres de les SS i dotze agents de la Gestapo que anaven acompanyats per tres gossos policies. Amb en Horthy fora del poder, a Budapest el feixista Ferenc Szálasi, el cap de les Creus de Fletxes, va accedir al poder i va fer que el país es convertís en escenari de guerra.

---

Aquell dia es va celebrar el funeral d’Estat de l’Erwin Rommel, que s’havia vist obligat a suïcidar-se el 14 d’octubre.

---

Davant les diferències entre les sentències condemnatòries dels Tribunals militars contra els anomenats elements desintegradors i les mesures per mantenir la resistència a ultrança ordenades per en Heinrich Himmler, Ernst Kaltenbrunner li va escriure a en Himmler que proposava que per l’àrea de la justícia militar s’entreguessin tots els sumaris i sentències dels Tribunals militars a la Direcció general de Seguretat si es sol·licités i s’autoritzés l’assistència dels sectors de la SD als actes jurídics de les unitats militars estacionades en la seva zona jurisdiccional. A en Himmler no li va semblar una bona idea perquè es qüestionava l’Exèrcit. 

En el front occidental:

La 1º Divisió d’Infanteria aliada va lluitar contra les forces alemanyes, que es rendirien al cap d’unes hores, a la població d’Aquisgrà.

---

Bernard Law Montgomery li va escriure en el mariscal Alan Brooke que la Brigada Paracaigudista Polonesa havia combatut molt deficientment durant l’Operació Market Garden i els seus homes no havien demostrat cap predisposició a la lluita quan havien d’arriscar la vida. Monty li va deixar clar que no volia a aquesta brigada amb ell i demanava enviar-la a Itàlia perquè s’unís amb els demés polonesos. 

A la Gran Bretanya:

El govern polonès a l’exili va saber que la població que havia sigut evacuada de Varsòvia estava sent maltractada, tot i que els governs britànic i nord-americà havien declarat com a combatents als soldats de l‘Exèrcit clandestí polonès. Aquelles persones estaven en un estat extrem d’esgotament, i hi havia una gran quantitat de malats i de ferits que no rebien ni medicaments ni atenció mèdica. Els malalts més greus els deixaven al peu de la carretera exposats al fred, i milers d’ells dormien en ple camp sense aliments ni abrics. A més, les famílies varen ser dispersades.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Un informe de la Gestapo deia que l’antic ministre de Finances de Prússia, Johannes Popitz, havia dit que opinava que els jueus tenien que desaparèixer de la vida de l’Estat i l’economia, tot i que apostava per utilitzar uns mètodes diferents als que s’havien utilitzat fins llavors. L’informe també afirmava que Yorck von Wartenburg havia assegurat que les mesures d’extermini contra els jueus l’havien fet trencar amb el nacionalsocialisme, que el comte Lehndorff havia declarat que tot i ser hostil als jueus, mai havia aprovat la visió racial del nacionalsocialisme, i en particular la seva posada en pràctica. El comte Alexander von Stauffenberg i el seu germà, el comte Berthold von Stauffenberg, segons l’informe, havien dit que l’anomenat problema jueu s’havia d’haver tractat d’una manera menys extrema perquè hauria produït menys agitacions entre la població i consideraven que s’havia exagerat en el tema racial.

---

A Ohdruf, a Turíngia, Alfred Rosenberg va pronunciar-hi un discurs davant de 800 oficials, on va parlar del “sentit europeu de la guerra“.

A Hongria:

Després de que el dia anterior el regent Miklos Horthy abdiqués com a regent, les tropes d’Otto Skorseny, acompanyades per unitats de carros de combat Panther i Goliath, varen entrar a les sis del matí a Budapest sense trobar resistència. Tot i això, abans, a les quatre de la matinada, el Brigadeführer SS Veesenmeyer ja havia anunciat al HSSPF Winkelmann que el regent Horthy entregaria el poder al líder Ferenc Szalasi.

En el front oriental:

En el sector central:

El 3º Front de la Rússia Blanca, dirigit per Ivan Tscherniakowski, va penetrar Prússia Oriental i va arribar fins a Nemmersdorf, Goldap (la primera població important de la província) i fins als límits de Gumbinnen, i es dirigien ràpidament cap a Königsberg. En aquells moments les carreteres estaven plenes de refugiats que estaven atemorits per l’arribada dels soviètics. L‘exèrcit soviètic estava a pocs quilòmetres del quarter general de Rastenburg, però Adolf Hitler es va resistir a marxar perquè no volia donar una imatge de feblesa.

En el front occidental:

A Alemanya:

A un quart de cinc de la tarda, el 30º Cos i el 7º Cos nord-americans es varen enllaçar al sud-est de Wurselen, encerclant la ciutat d’Aquisgrà, després de diversos dies de lluita contra els alemanys. Els alemanys prèviament varen ser capaços de posar precipitadament a la ciutat un batalló de les SS, l’artilleria de la 246º Divisió d’Infanteria, la 219º Brigada de Canons d’Assalt i alguns enginyers de combat.

---

En el bosc de Hürtgen, la 9º Divisió nord-americana es va tenir que aturar després de patir al voltant de 4.500 baixes, unes en combat contra la 275º Divisió d’Infanteria del generalleutnant Hans Schmidt i unes altres en no combat.

A Grècia:

El govern grec a l’exili va tornar a Atenes per dirigir el país.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Bombarders Aliats varen bombardejar la ciutat de Braunschweig matant a 5.000 persones.

---

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs en el Teatre Nacional de Weimar en un acte commemoratiu de Friedrich Nietzsche.

A Hongria:

A Budapest, pressionat pels soviètics, el regent Miklós Horthy va informar a l’enviat alemany Edmund Veesenmayer de que Hongria estava disposada a abandonar la seva aliança amb Alemanya i, a primera hora de la tarda, va anunciar públicament per ràdio que Hongria volia acabar amb la guerra i que acceptava les condicions d’un armistici que posessin els soviètics. El general hongarès Lakatos també estava al darrere d’arribar a una pau per separat amb els Aliats. El general Vöros, cap de l’Estat Major general hongarès, va utilitzar la seva nova limusina per entregar-se als soviètics. Els alemanys, preveient el que passaria, varen actuar ràpid.

Aquell matí de diumenge, els homes d’Otto Skorseny varen endur-se el fill de Horthy en una emboscada després d’un tiroteig de cinc minuts amb els guardaespatlles hongaresos. El fill del regent se’l varen emportar enrotllat en una catifa i el varen carregar en un camió que els estava esperant. El varen transportar en un aeròdrom i el varen pujar en un avió per portar-lo a Viena. El seu destí final va ser el camp de concentració de Mauthausen. Quan l’almirall va saber que l’hi havien segrestat el fill estava reunit amb Veesenymayer, que li va dir que el seu fill seria afusellat en el primer signe de traïció. El regent va protestar enèrgicament i nerviós, però, tot hi tenir el fill sota custòdia alemanya, va transmetre aquell missatge de la tarda. Quan va acabar el seu discurs, els homes del partit de la Creu de Fletxa varen ocupar l’edifici de la ràdio i varen retransmetre una contradeclaració en la que proclamaven que Hongria continuava lluitant contra la Unió Soviètica al costat d’Alemanya. A la nit li varen dir a Horthy que si dimitia i feia l’entrega oficial del govern a Ferenc Szalasi, li concedirien l’asil a Alemanya i posarien en llibertat al seu fill. Si no complia ocuparien la ciutat per la força. Horthy va accedir davant de tanta pressió.

En el front oriental:

En el sector nord:

L’exèrcit soviètic va ocupar Petsamo i varen decidir perseguir als alemanys fins a les seves bases noruegues.

En el front occidental:

A Alemanya:

Soldats nord-americans de la 1º Divisió d’infanteria estaven a l’entrada est d’Aquisgrà acompanyats per carros M4 Sherman del 745º Batalló lluitant per fer-se amb el control de la ciutat. Com a resposta, a primera hora la 3º Divisió Panzergrenadier va arribar per l’est d’Aquisgrà per tal de trencar el setge a la capital de Carlemany. Els morters i sis batallons d’artilleria varen frustrar l’assalt inicial, però, a trenc d’alba, una dotzena de panzer es varen aturar en un prat sota els fortins. A les deu del matí diversos Tiger varen començar a pujar el turó de l’est de la ciutat a través d’una via de ferrocarril atacant als nord-americans amb el seus canons i les seves metralladores. Abans de les dues del migdia, quan la situació era molt complicada pels nord-americans, varen arribar uns caces P-47 i amb les seves metralletes varen disparar contra els alemanys. A les nou de la nit els alemanys varen tornar a atacar, però varen ser contraatacats per dues dotzenes d’homes de la Companyia G amb granades i subfusells Thompson.

A França:

Aquell dia va néixer l’Estat Major de l’Aire, SHAEF, i els Estats Majors de planejament i d’operacions varen passar a formar part del quarter general de Dwight D. Eisenhower.

A Itàlia:

Benito Mussolini va dir-los en els comandants de la Brigada Negre Aldo Resega que existia darrere els Alpins la República Social italiana i que s’havia de defensar fins l’última província i fins l’últim poble.

A Grècia:

Les tropes britàniques varen desembarcar en El Pireu i varen entrar a Atenes. Però Grècia en aquells moments es trobava enmig d’una lluita entre els guerrillers ELAS, comunistes, i EDES, monàrquics.