23 de gener de 1939

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El Brigadeführer Paul Hausser va explicar durant l’assemblea de Gruppenführer a Berlín, que la VT era i seria sempre part integrant de les SS i que plasmava la identitat entre els acreditats soldats polítics i el cos armat dins del NSDAP. A més, va dir que la VT era l’únic cos que havia d’acatar les disposicions d’un altre comandament superior llunyà a les SS, és a dir, el OBH.


Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs en el Ministeri de Guerra davant de tots els comandants de divisió.

A la Gran Bretanya;

El Comitè de Política Exterior va acordar de que un atac alemany als Països Baixos els faria entrar en una guerra contra Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

Amb les tropes colpistes a prop de Barcelona, el president Juan Negrín va signar la declaració de l’estat de guerra. Fins llavors no s’havia volgut aplicar aquella declaració perquè implicava acabar amb les llibertats democràtiques i deixar tots els efectius de la zona Centre-Sud a mans d’una sola autoritat militar. El decret transferia el poder als militars, concretament al general Miaja, cap de l’agrupació d’exèrcits de la zona Centre-Sud, i al general Matallana, cap de l’Estat Major. L’estat de guerra també retallava les atribucions dels governadors civils en traspassar els seus poders sobre la censura i sobre l’autorització de reunions públiques als governadors militars de cada província.

Però la guerra estava perduda i aquella matinada el president de la Generalitat, Lluís Companys, i els membres del seu govern varen marxar a França.

22 de gener de 1939

A Berlín, Adolf Hitler i Joseph Goebbels varen dinar junts per parlar de la Guerra Civil espanyola i del matrimoni de Goebbels, que no passava per un bon moment i el ministre alemany acabava d’acceptar firmar un contracte matrimonial de bona conducte. Els dos líders nazis estaven convençuts de que la guerra s’estava acabant, ja que les tropes de Francisco Franco avançaven ràpidament i estaven apunt d’arribar a Barcelona. Tant Hitler com Goebbels varen creure que Alemanya  es tenia que conformar amb la neutralitat espanyola després de la guerra. Després de la reunió, Goebbels es va reunir amb Magda per firmar el nou contracte matrimonial. El ministre alemany estava molt desanimat perquè per ell era una humiliació.

21 de gener de 1939

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre d’Afers Exterior txecoslovac, Frantisek Chvalkovsky, i, en to d’amenaça, li va dir que els jueus serien destruïts si les demés nacions no cooperaven amb la deportació dels jueus alemanys i li va augurar que no provocarien un altre 9 de novembre de 1918 a canvi de res i va acabar la seva frase dient que aquella data seria venjada. Hitler va explicar-li que una possibilitat per resoldre el “problema jueu” era que els països que estiguessin interessats seleccionessin qualsevol lloc del món per posar-hi allí els jueus. Fent referència als Estats Units i la Gran Bretanya pels seus discursos a favor dels jueus, va dir que quan ells (els alemanys) fessin fora els jueus els podrien dir en aquests països: o els jueus es moren de gana o cuideu d’ells tal com dieu. Parlant de Txecoslovàquia, el dictador va dir que havia sigut salvada de la catàstrofe gràcies a la moderació d’Alemanya, però el va advertir de que si no donaven proves de disposicions millors seria aniquilada. Hitler li va “recomanar” que oblidessin la seva història i fessin el que els ordenaven els alemanys. Li va exigir que abandonessin la Societat de Nacions, reduïssin considerablement la importància del seu Exèrcit, s’adherissin al Pacte Anti-Komintern, acceptessin les directrius d’Alemanya en matèria de política estrangera, acceptessin amb Alemanya un acord comercial preferent i que cap indústria txecoslovaca seria creada sense el consentiment alemany, que el Banc Nacional txecoslovac cedís una part de les seves reserves d’or al Reichsbank (391,2 milions de corones txecoslovaques), expulsessin a tos els funcionaris i directors de diaris hostils al Reich i declaressin als jueus fora de la llei, tal hi com havia fet Alemanya amb les Lleis de Nuremberg. Joachim von Ribbentrop, per la seva part, va amenaçar al seu homòleg txecoslovac de conseqüències catastròfiques si els txecoslovacs no modificaven immediatament la seva actitud i no fessin el que els ordenaven. També va ordenar-li que no informés a Gran Bretanya i a França de les noves exigències d’Alemanya. 


Joseph Goebbels, que intentava solucionar els seus problemes matrimonials, va rebre l’esborrany del contracte matrimonial de Magda, que havia formulat l’advocat berlinès Rudolf Dix. El ministre el va acceptar sense modificacions i es va agafar amb sorpresa i atenció l’apartat que deia Una sèrie de bons consells. Inclús Hitler va escriure en el contracte, recomanant-li que només havia que tenir-li afecte. Era un contracte humiliant per al ministre, que va tenir que pagar d’aquesta manera els seus afers extramatrimonials.

A França:

L’ambaixador William Bullit, després de tres mesos de vacances als Estats Units, va tornar a París amb noves instruccions del president Franklin Delano Roosevelt com la de demanar a les potències democràtiques que no cedissin territoris a les potències totalitàries i que, a canvi, els Estats Units els ajudarien tant a les seves finances com en l’obtenció de matèries primes en cas de que esclatés un conflicte.

19 de gener de 1939

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El matrimoni Goebbels continuava reunit a la seva casa d’estiu a Schwanenwerder per intentar solucionar els seus problemes matrimonials. Després d’arribar a més o menys un acord, Magda li volia fer firmar un contracte matrimonial en el seu marit i li va fer saber a Adolf Hitler la proposta de la solució. En el dictador li va semblar una bona idea i, inclús, va voler participar-hi escrivint una nota on li aconsellava en el seu ministre que tenia donar-li afecte a la seva esposa. 


Herbert Hagen va enviar-li a Albert Six, el cap de la Secció II-1, un text titulat Judaisme internacional per una conferència a Oldenburg sobre la qüestió jueva. En el paràgraf inicial es deia que la qüestió jueva era un problema de caràcter mundial i que quedava demostrat que les potències occidentals no tenien cap intenció de resoldre els problemes dels jueus perquè els mateixos jueus no pensaven abandonar els països sobre els quals s’havien apoderat del poder i s’afirmava que volien utilitzar Palestina com un Vaticà jueu. El text descrivia els nexes entre les organitzacions jueves en diversos països i els canals que utilitzaven, sempre segons el text de Hagen, per influenciar en la política i l’economia dels països on vivien. Tot i que estaven establerts en diferents països, Hagen deia que tots ells estaven sota les ordres del Congrés del Món Jueu, l’Organització Sionista Mundial i la B’nai B’rith sota el lideratge de Chaim Weizmann amb la intenció de dominar el món en una Internacional jueva.

18 de gener de 1939

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de que Magda Goebbels acceptés el dia anterior parlar amb el seu marit sobre el seu matrimoni, que passava una greu crisi i s’especulava de que es podien divorciar, cosa que no volia Joseph, la parella es va reunir a la seva casa d’estiu a Schwanenwerder. Magda li va dir que potser hi havia un camí per la solució, pensava fer-li firmar un contracte matrimonial, i li va assegurar que en els següents dies li concretaria el què pensava fer.


Robert Ley, Alfred Rosenberg i Franz Xaver Schwarz es varen reunir per parlar del tema de l’Escola Superior. Els tres varen arribar a un acord per la construcció d’aquests centres.

A la Gran Bretanya:

En una sessió del Gabinet, Neville Chamberlain els va dir en els seus ministres de que estava convençut de que Adolf Hitler i Benito Mussolini no es queien bé. Feia poc que el primer ministre havia tornat del seu viatge a Roma per reunir-se amb el govern italià.

A Suïssa:

En una reunió de la Societat de Nacions a Ginebra, el socialista espanyol Julio Álvarez del Vayo va pronunciar un discurs. Lord Halifax, que va voler mostrar la seva disconformitat amb la República espanyola, es va aixecar a mig discurs i va sortir de la sala.

17 de gener de 1939

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín des d’Obersalzberg després d’haver-se reunit durant uns dies amb Adolf Hitler per parlar dels problemes del seu matrimoni. El ministre estava molt preocupat perquè si Magda demanava el divorci es veuria obligat a dimitir com a ministre, i va enviar d’immediat la seva germana Maria per parlar amb la seva esposa, que va declarar que estava disposada a reunir-se amb el seu marit.


El govern alemany va aprovar el 8è decret suplementari a la Llei de Ciutadania del Reich que prohibir en els jueus exercir de dentistes, veterinaris i farmacèutics.

16 de gener de 1939

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors hongarès, István Csáky, i li va dir que tenia que tenir tota la seguretat de que els jueus tindrien que desaparèixer d’Alemanya, fins l’últim d’ells. També li va assegurar que el problema jueu no era exclusivament d’Alemanya i que ell donaria suport a qualsevol govern que ho volgués afrontar. Hitler va mencionar la possibilitat de solucionar el tema de l’emigració jueva a través d’un pla financer.


Fritz Todt va enviar una carta al Servei Personal de Heinrich Himmler en la que suggeria proposar a Gebhard Himmler, el germà del Reichsführer SS, per l’ascens al subsegüent rang superior.

14 de gener de 1939

Dissabte:

En la Guerra Civil espanyola:

França va reobrir la seva frontera amb Espanya perquè els republicans que estaven en retirada poguessin fugir de les tropes Nacionals.

A Itàlia:

Benito Mussolini i Galeazzo Ciano varen acompanyar a Neville Chamberlain i lord Halifax, que estaven des de l’11 de gener a Roma per reunir-se amb el govern italià, per acomiadar-se d’ell. El primer ministre estava visiblement emocionat i amb els seus homòlegs varen cantar el For he’s a jolly good fellow. Mussolini li va preguntar a Ciano quina era aquesta cançó en escoltar-la.

En els Estats Units:

William Bullit, que estava uns dies de vacances, va reunir-se amb l’ambaixador polonès a Washington, el comte Jerzy Potocki, i li va explicar que el president Franklin Delano Roosevelt reanimaria la seva política exterior amb una condemna clara als Estats totalitaris, que s’estaven fent preparatius bèl·lics amb un cost de 1.250.000.000 de dòlars i es demanaria tant a França com a Gran Bretanya que no acceptessin cap canvi territorial amb aquests Estats totalitaris, ja que en cas d’una guerra els Estats Units participarien en ella al costat de les potències democràtiques i els ajudaria amb ajuda financera i de matèries primes.