Davant de la crisis dels Sudets, Adolf Hitler va ordenar movilitzar la Wehrmacht perquè es preparés per una intervenció militar.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

L’ambaixador polonès a Alemanya, Josef Lipski, va informar al seu govern de que durant una conversació informal el dia anterior amb Hermann Göering, aquest li havia dit que Txecoslovàquia aviat deixaria d’existir i que s’adonava de la necessitat d’una frontera comuna entre Polònia i Hongria. Segons Lipski, s’hi havia una guerra per als Sudets, els italians no estarien disposats a deixar que França ataqués Alemanya.

Werner von Fritsch va ser nomenat coronel en cap del seu antic regiment, el 12º Regiment d’Artilleria, un càrrec purament honorífic.

A la Gran Bretanya:

Lord Halifax li va enviar a Neville Henderson un memoràndum destinat a Adolf Hitler en el que es deia que tant ell com Neville Chamberlain es sentien en l’obligació de recordar-li que les mesures que volia prendre a Txecoslovàquia perjudicarien els esforços del govern britànic per solucionar pacíficament el problema dels Sudets. Per acabar, el ministre li preguntava si era necessari córrer tants riscos. Hitler no es va dignar ni a contestar.

A la Xina:

Després de l’ofensiva soviètica a la zona de Manxúria, els japonesos varen abandonar els turons de Changkufeng.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, després de sopar Adolf Hitler va discutir la futura campanya militar contra Txecoslovàquia amb els comandaments alemanys, entre ells Alfred Jodl i Erich von Manstein. Curiosament, Hitler, que sabia que la cúpula militar criticava els seus plans bèl·lics, sobretot el general Ludwig Beck, es va reunir amb un selecte grup d’alts oficials que esperaven un conflicte bèl·lic per pujar de rang. Durant les tres hores que va durar la reunió, Hitler va desenvolupar el seu pensament polític i els va acusar de derrotistes i de falta d’ànims, però no va aconseguir persuadir-los tal hi com volia, esperant que s’entreguessin als seus plans. La majoria donaven suport al memoràndum del general Beck del 16 de juliol de 1938. El general Gustav von Wietersheim es va discutir amb Hitler, ja que creia que un atac contra Txecoslovàquia deixaria indefensa la frontera occidental i seria envaïda pels francesos. Hitler es va enrabiar i li va cridar si passava el que afirmava voldria dir que l’Exèrcit no servia per res i li va prometre que la posició no aguantaria tres setmanes com pronosticava sinó tres anys.

Però la guerra per Txecoslovàquia es donava per feta i fins i tot els jerarques nazis no ho amagaven. En una trobada informal, Hermann Göering li va dir a l’ambaixador polonès Josef Lipski, que Txecoslovàquia aviat deixaria d’existir i que s’adonava de la necessitat d’una frontera comuna entre Polònia i Hongria.

Els nazis varen cremar una sinagoga a Nuremberg.

De Berlín es va enlairar el primer Focke Wulf 200 rumb a Nova York.

Els nazis van obrir el camp de concentració de Mauthausen.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Neville Henderson va declarar en una sessió privada amb diferents alemanys influents, que Gran Bretanya no pensava arriscar ni un sol mariner o aviador per Txecoslovàquia i que tota solució raonable seria acceptada des del moment que no s’utilitzés la força.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En una reunió dels Alts Comandants organitzada per Ludwig Beck, Walther von Brauchitsch no va pronunciar el discurs que Beck havia preparat per ell el 16 de juliol de 1938. Aquell discurs va ser llegit finalment pel propi Beck, que estava sent apartat i marginat de l’Exèrcit, amb el seu anàlisi pessimista d’una invasió a Txecoslovàquia. La majoria dels presents estaven d’acord en que Alemanya no podia guanyar una guerra contra les potències occidentals, però Walther von Reichenau els va desaconsellar que mostressin la seva opinió a Adolf Hitler perquè trobarien un resultat diferent al que estaven buscant. El general Ernst Busch va posar en dubte que els soldats es tinguessin que posar en assumptes polítics. El tinent coronel Erich von Manstein, el comandant de la 18º Divisió d’infanteria, va aconsellar-li a Beck que es concentrés en obtenir una victòria ràpida contra Txecoslovàquia. Quan Hitler va saber el contingut d’aquella reunió es va enfadar molt i va trucar a Von Brauchitsch perquè es reunís amb ell en el Berghof. Per la seva part, el general Wilhelm Adam després de sortir de la reunió va fer un informe on precisava que si es duia a terme l’Operació Verd a l’Oest no tindrien més de cinc divisions en actiu que serien fàcilment aixafades.

Gerda Bormann va portar al món el seu setè fill, Eva Ute Bormann.

A Txecoslovàquia:

Lord Runciman, juntament amb la seva esposa i els seus col·laboradors, va arribar a Praga per parlar amb el govern txecoslovac per parlar del conflicte amb Alemanya. El Lord es va allotjar a l’hotel més car de la ciutat, el Alcron, on va llogar pràcticament tota una planta. Uns 300 periodistes es varen reunir al saló de l’Hotel per escoltar les impressions de lord Runciman. El Lord va agrair la presència dels líders Sudets que, en companyia dels membres del gabinet txecoslovac, l’havien rebut a l’estació. També va anunciar-los que el propòsit de la seva estada a Praga era la de mediar entre el govern txec i el SPD.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va informar a les més importants representacions diplomàtiques alemanyes a l’estranger, bàsicament als ambaixadors, de que no hi havia cap motiu per témer una intervenció de Gran Bretanya, França o la Unió Soviètica a favor de Txecoslovàquia.

A Txecoslovàquia:

Neville Chamberlain va enviar a Praga a un representant seu, lord Runciman, per una prolongada visita al govern txec i amb la missió de persuadir-lo de que fes concessions als alemanys dels Sudets. L’objectiu de la missió no va tenir l’èxit esperat.