Dimarts:
En el Reich:
Heinrich Himmler va ordenar a la Direcció prussiana de Policia judicial que el següent 9 de març es detinguessin uns 2.000 delinqüents professionals i perpetradors d’atemptats contra la moral i se’ls posés en presó preventiva. Les ordres es varen distribuir a tota la nació.
El ministre de Guerra, Werner von Blomberg, va enviar a Adolf Hitler un segon informe on va insistir de nou en que només l’exèrcit assumís els preparatius bèl·lics, i que el paper de Hermann Göering es limités a l’increment de la producció de carbó i de mineral de ferro sota la supervisió del seu Ministeri de Guerra. Hitler no va fer cas a la comunicació, però per Göering va ser una senyal de que Von Blomberg podria ser-li un rival polític.
Mentrestant, en una conferència sobre qüestions eclesiàstiques, Joseph Goebbels va dir en un discurs que Crist també hagués volgut atacar al judaisme i que el judaisme va ser el qui el va crucificar.
Diumenge:
En el Reich:
Joseph Goebbels es va queixar de la falta de tacte dels soldats alemanys a Espanya, sobretot del general Hugo Sperrle.
En la Guerra Civil espanyola:
En un sopar al quarter general italià, Millian Astray es va queixar de les dificultats que es trobaven a Madrid i va implorar una ràpida intervenció italiana.
Dissabte:
En la Guerra Civil espanyola:
Francisco Franco va fer venir a Salamanca a Ramón Serrano Suñer i a la seva família per tenir-lo com a conseller. El general colpista els va invitar a traslladar-se a un àtic del palau episcopal, on hi tenia el quarter general.
A la Gran Bretanya:
El Comitè de No Intervenció a la Guerra Civil espanyola va acordar la prohibició de que s’allistessin voluntaris en els països que varen firmar el pacte.
A Japó:
El partit liberal Minseitö va obtenir a victòria electoral imposant-se als conservadors ortodoxos del reconegut partit conservador Rikken Seiyükai.
El matrimoni Goebbels, tot i no passar els millors moments del seu matrimoni, varen tenir el seu quart fill, la nena Holde.
Dijous:
En el Reich:
En un discurs a Bad Tölz, Heinrich Himmler va admetre que a Alemanya hi havia d’un a dos milions d’homosexuals, un 7 o un 8% dels homes, i considerava que si les coses no canviaven el poble alemany seria infectat pel que creia que era “una malaltia contagiosa”. Himmler va explicar que un poble de “raça noble” que tenia pocs nens posseïa un bitllet per al més enllà i afirmava que l’homosexualitat feia encallar tot el rendiment. El cap de les SS va declarar que considerava necessari fer que els joves de 15 a 16 anys coneguessin a noies en una classe de ball, en velades o en ocasions diverses per tal de treure’ls del cap l’homosexualitat, afirmant que a aquella edat el noi es trobava en un equilibri inestable. Va assegurar que si sentien un enamorament sobtat en una classe de ball o un amor de joventut, estarien salvats i s’allunyarien del “perill”. Després de descriure els homosexuals com homes radicalment malalts en l’aspecte psíquic, febles i tous, va acabar el seu discurs dient que havien de comprendre que si l’homosexualitat, que la considerava un vici, continuava expandir-se per Alemanya sense combatre-la seria el final d’Alemanya i del món germànic.
El redactor en cap del Das Schwarze Korps, Günther d’Alquen va escriure un article en el seu setmanari, que cada cop era més popular, en que afirmava que el lector havia pogut veure des del principi la seguretat en que ells no només havien volgut ser llegits sinó també que havien volgut escoltar al poble en les seves opinions i experiències.
Adolf Hitler va ordenar al ministre d’Afers Eclesiàstics, Hans Kerrl, que preparés unes eleccions dins l’església evangèlica alemanya amb l’esperança d’obtenir una assemblea més manjeable i menys crítica al règim.
Dissabte:
En el Reich:
Després de la renúncia el dia anterior del doctor Zoellner en la presidència de la comissió de l’Església de la Confessió i després de que acusés al ministre Hanns Kerrl de sabotejar el seu treball, aquest el va contestar en un discurs dirigit a un grup d’eclesiàstics. Kerrl va acusar al doctor de fracassar en no saber apreciar la doctrina nacionalsocialista de la raça, sang i país, i va “confirmar” l’hostilitat del govern contra les dues esglésies, la protestant i la catòlica. Kerrl els va narrar que el NSDAP descansava sobre la base del cristianisme positiu i va afirmar que el cristianisme positiu era nacionalsocialista perquè era l’acte de la voluntat de Déu que es revelava en la sang alemanya. El ministre va explicar-los que el doctor Zoellner i l’arquebisbe Clemen August von Galen havien intentat fer-li veure que el cristianisme consistia en la fe en Crist com el Fill de Déu i que això el feia riure perquè el cristianisme, en la seva opinió, no depenia del clergat dels apòstols, ja que el verdader cristianisme estava representant pel partit nazi i el poble alemany ara estava cridat pel partit i especialment per Adolf Hitler a un cristianisme verdader. Kerrl va acabar el seu discurs dient que Hitler era el missatger d’una nova revelació.
En la Guerra Civil espanyola:
Francisco Franco es va queixar davant del coronel italià Emilio Faldella de l’excessiva intervenció italiana en les seves decisions militars i de que anessin per lliure sense que li consultessin. Faldella es va intentar justificar dient que Benito Mussolini intentava compensar la negativa dels alemanys a subministrar tropes. Franco també va mostrar el seu disgust perquè l’hi havien imposat la conquesta de València, quan ell preferia tenir diversos fronts oberts. El coronel li va senyalar que si ocupaven València facilitaria l’eradicació de l’esquerra espanyola. L’endemà, però, Franco va acceptar amb resignació un atac a Guadalajara des de Sigüenza.
Divendres:
En el Reich:
El doctor Zoellner va dimitir del seu càrrec en la comissió de president de l‘Església de la Confessió després de que la Gestapo li prohibís visitar Lübeck, on nou pastors protestants havien sigut arrestats. Zoellner es va queixar de que el seu treball havia sigut sabotejat pel ministre d’Afers Religiosos, el doctor Hanns Kerrl, que l’endemà el contestaria.
Dijous:
En el Reich:
Ernst Hanfstaengl va continuar fugint del règim nazi per la dura broma que li havien fet el dia anterior. Hanfstaengl es va dirigir primer a Munic i allà va agafar un tren en direcció a Zuric, Suïssa. Aquell dia va abandonar Alemanya, on no tornaria fins al cap de deu anys.
Joseph Goebbels va anotar que ell havia aconseguir de nou avançar molt en la qüestió jueva associada al bolxevisme i que Adolf Hitler estava entusiasmat amb aquest “progrés”.
Diari del Tercer Reich 