4 de novembre de 1936

Dimecres:

En el Reich:

El cardenal i arquebisbe de Freising i Munic, Michael von Faulhaber, una de les persones amb més influència dins l‘Església catòlica, es va reunir amb Adolf Hitler durant tres hores en el Berghof, a Obersalzberg. Von Faulhaber va quedar molt impressionat amb Hitler i va escriure en un informe que el dictador era una persona profundament religiosa que reconeixia el cristianisme com la constructora de la cultura occidental. El cardenal també va deixar constància de que Hitler va atacar amb energia al bolxevisme i als jueus.

Al vespre, Hitler va parlar a soles amb Albert Speer en el balcó del menjador de la casa. Després d’un llarg silenci, Hitler li va confessar:

Tinc dues possibilitats: aconseguir els meus objectius o fracassar. Si aconsegueixo tirar endavant em convertiré en un dels grans de la Història; si fracasso seré condemnat, menyspreat i maleït. 


En una presó d’Alemanya, els nazis, després de fer una gran publicitat, varen executar al dirigent sindicalista Egard André decapitant-lo amb una destral.


El primer ministre d’Afganistan va arribar a Berlín i va ser rebut per Alfred Rosenberg, que no volia que els afganesos firmessin un contracte de concessió de petroli amb els nord-americans.

En la Guerra Civil espanyola:

Per primer cop varen entrar en acció els caces soviètics, els I-15 i I-16, pilotats per aviadors russos. Gràcies a ells varen poder anul·lar la superioritat aèria que els nacionals tenien en el front de Madrid.

3 de novembre de 1936

Dimarts:

En el Reich:

A Munic, Adolf Hitler va inaugurar després d’una desfilada militar la Casa dels Metges Alemanys situada a la Brienner Strasse 23. L’edifici era obra de l’arquitecte Roderich Fick, catedràtic de la Universitat Tècnica de Munic, que gaudia del beneplàcit especial de Hitler. Actualment aquest edifici és la Casa Alta d’Àustria i encara es poden veure les escultures de les serps concebudes per Bernhard Bleeker per l’emblema de la professió mèdica.


Segons un informe provinent de Berchtesgaden, els espectadors que varen anar a les sales de cinema durant els tres primers diumenges d’octubre per veure la pel·lícula Triumph des Willens de la cineasta Leni Riefensthal varen ser exclusivament austríacs que varen creuar la frontera en cotxe o en bicicleta.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va ser reelegit per segon cop president dels Estats Units després de vèncer el candidat republicà Alfred M. Landon amb el 60,8% dels vots populars i es va endur tots els Estats excepte Maine i Vermont. Aquest és la victòria electoral més gran de la història. En el Senat els demòcrates varen gaudir d’una còmode majoria de 56 escons i de 229 escons a la Cambra de Representants.

2 de novembre de 1936

Dilluns:

En el Reich:

Joseph Goebbels va participar en una col·lecta de la Winterhilfe a la Unter den Linden. Goebbels recollia diners amb una guardiola. La gent s’abraonava per posar monedes a la guardiola del ministre, que cada dos minuts havia de ser canviada perquè de seguida s’omplia.


El Generaloberst Hans von Seeckt i la seva esposa varen invitar a una sèries de personalitats a la seva casa de Berlín. Entre ells hi havia l’expedicionari suec Sven Hedin, que s’havia trobat amb el ministre Goebbels a la Unter den Linden i li havia fet un donatiu, i el general Ludwig Beck.

En la Guerra Civil espanyola:

Després de tenir que ser protegit per les autoritats de Burgos, el líder de la CEDA, Gil Robles, li va escriure a Francisco Franco per comunicar-li que suspenia tota activitat política per part de la CEDA.

1 de novembre de 1936

Diumenge:

La firma de l’acord Roma-Berlín:

Aquell dia, els dos països varen anunciar la formació de l’eix RomaBerlín. Des de Milà, Benito Mussolini es va referir a aquest acord, sense explicar-ne el contingut, com “un conveni pel que es constituïa un Eix al voltant del qual les demés potències europees haurien de treballar juntes”.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va reconèixer el fracàs del Comitè de No Intervenció en la Guerra Civil espanyola després de que diferents països haguessin donat suport a una o altra causa.

31 d’octubre de 1936

Dissabte:

En el Reich:

A Berlín, després de la celebració del dia anterior del desè aniversari del lideratge del ministre Joseph Goebbels en el districte berlinès, la Der Angriff va comunicar que la ciutat de Berlín havia fet en el seu cap de districte un especial regal d’aniversari. Es tractava d’una senzilla casa de troncs en un dels tranquils llacs dels voltants de la capital.


En el Festival de Música de les Joventuts Hitlerianes a Braunschweig, Alfred Rosenberg hi va pronunciar un discurs sobre l’art i el poble.


Gebhard Himmler, mort el 29 d’octubre, va ser enterrat aquell dia en una cerimònia d’Estat organitzada pel seu fill Heinrich Himmler. Els homes de les SS varen omplir la carretera que anava des de la via pública fins el tanatori, i des d’allí fins la tomba, en el cementiri sud de Munic. El propi Adolf Hitler va enviar una corona, igual que Rudolf Hess i Hermann Göering. En l’enterrament, els caps de les SS varen desfilar davant del taüt, seguits pels portadors de corones i el cura, els familiars i, per últim, els representants del partit nazi, l’Estat i l’Exèrcit. Entre els presents hi havia Martin Bormann, Franz von Epp, l’alcalde de Munic, Fiehler, Reinhard Heydrich, Kurt Heissmeyer i Siebert, el president del govern bavarès. Una comitiva de música de les SS va entonar corals amb veus apagades. El cura va pronunciar un discurs en que va recordar que el difunt havia “guardat fidelitat a la sang, a la seva família, a la seva professió, a la seva pàtria i al seu Déu”.

A França:

El Front Popular francès va allistar voluntaris per ajudar a la República espanyola en la Guerra Civil.

30 d’octubre de 1936

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels i el partit nazi berlinès varen celebrar el 10è aniversari del lideratge del ministre de Propaganda en el districte. La celebració va tenir lloc a l’ajuntament roig de l’Alexanderplatz amb una exposició anomenada Deu anys de lluita per Berlín, en la qual, a més de grans fotografies del ministre Goebbels, es varen mostrar trofeus. Però el ministre també es va mostrar solidari en aquella jornada i va posar la primera pedra de la fundació Llar doctor Goebbels a Friedrichshain, destinada a companys de Partit i combatents de les SA amb una situació vulnerable. Per actors necessitats es va crear el fons de vellesa Agraïment als artistes-Fundació doctor Joseph Goebbels. Els jueus estaven exclosos d’aquests fons. A més, la Der Angriff va sortir editat aquell dia amb una edició especial on una pàgina estava destinada als 40 caiguts del moviment a Berlín, entre ells Horst Wessel, Kütemeyer i Maikowski.

A la nit, Adolf Hitler va pronunciar un discurs en el Sportpalatz per celebrar aquell aniversari. El dictador va definir al seu ministre i la seva mà dreta com a fidel i escuder del NSDAP i li va agrair tots aquells anys de dedicació. En acabar el discurs, Hitler va demanar als milers de persones del Sportpalatz que cridessin amb ell: Visca Goebbels!. Després, quan Hitler deixava esgotat la tribuna d’orador, va donar un copet a l’espatlla del seu ministre davant de tots els presents, gest que va fer molt feliç a Goebbels.


Com el dia anterior, Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va demanar que fes una llista per escrit dels representants jueus de les empreses alemanyes a Romania i va refermar el lideratge del seu Reichsleiter


El govern tancar una nova ala de la Galeria Nacional després de que exhibís una exposició en què s’incloïen obres de l’artista Paul Klee.

En la Guerra Civil espanyola:

Hitler va aprovar l’Operació Úrsula (nom en honor a la filla de l’almirall Karl Döenitz), que tractava d’enviar dos submarins tipus VII-A, el disseny més recent i secret de la Kriegsmarine, els U-33 i U-34, que s’haurien de dirigir al Mediterrani amb la missió de provar els nous torpedes contra les naus republicanes. Per despistar, els submergibles es varen denominar en les comunicacions oficials Tritó i Posidó, noms corresponents a dues embarcacions mercantils, una sueca i una britànica respectivament. 

28 d’octubre de 1936

Dimecres:

En el Reich:

Hermann Göering va anunciar en el Palau d’Esports de Berlín les característiques del seu nou càrrec de plenipotenciari del Pla Quadriennal en un discurs que va ser retransmès per tot el poble alemany. El ministre va dir davant de la multitud, on hi havia entre altres lord Londonderry, que mai més tenien que dependre d’una mà estrangera i va assegurar que el seu pla triomfaria.

En la Guerra Civil espanyola:

Davant de l’imminent atac dels Nacionals contra Madrid, la Falange i els carlistes varen elaborar llistes dels edificis, hotels, cinemes, teatres, emissores de ràdio i diaris que planejaven ocupar després de la victòria.

26 d’octubre de 1936

Dilluns:

En el Reich:

Heinrich Himmler va crear dins de la Gestapo una Oficina Central per la lluita contra l’avortament i l’homosexualitat, la Reichszentrale zur Bekämpfung der Homosexualität und Abtreibung.


El govern va impulsar la congelació dels preus per tal d’evitar una onada inflacionista com la de començaments dels anys 20.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador Joachim von Ribbentrop va arribar a l’estació Victòria de Londres i, just posar un peu a l’estació, va pronunciar un discurs saltant-se el protocol establert. A la catedral de Durham, Von Ribbentrop va fer la salutació alemanya mentre sonava l’himne britànic.

25 d’octubre de 1936

Diumenge:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler i Galeazzo Ciano varen firmar un tractat en el que es comprometien a consultar-se i cooperar en la participació de la Guerra Civil espanyola, i Hitler va reconèixer el rei Victor Manel III com a rei de l’Etiòpia imperial. Després de la firma, Ciano li va entregar 32 documents britànics obtinguts pel servei secret italià, i en el que es demostrava l’hostilitat de la Gran Bretanya a les intencions alemanyes. Per la seva part, Hitler li va insinuar que Alemanya reconeixeria la conquesta italiana d’Absinia i també el règim franquista espanyol si guanyava als republicans.