Dimarts:

En la Guerra Civil espanyola:

Quan es va donar per controlat l’alçament militar a Barcelona, i totes les ciutats catalanes van quedar sota control de les autoritats republicanes, a la capital catalana es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes, dirigit bàsicament per la CNT-FAI.

A la vegada, Francisco Franco des del Marroc va declarar que “tots els fets vandàlics del Front Popular rebrien un càstig exemplar. Franco es va reunir un altre cop amb l’agregat militar a Tànger, el comandant Giuseppe Luccardi, i li va exagerar les dificultats en que es trobaven per traslladar les seves tropes a través de l’estret i li va tornar a demanar suport aeri. El general colpista també es va reunir amb l’alemany i home de negocis a Marroc, Johannes Eberhard Franz Bernhardt per demanar-li que intervingués per obtenir ajuda militar d’Alemanya.

---

A Roma, el periodista Emilio Bolín va arribar a la capital italiana i juntament amb el marquès de Viana i amb una carta de presentació del exiliat monarca Alfons XIII  varen ser rebuts pel ministre Galeazzo Ciano per obtenir suport aeri. Bolin li va assegurar que després de la mort de José Sanjurjo el dia anterior Franco era el cap indiscutible del cop d’Estat. Després de consultar-ho amb Benito Mussolini, Ciano no es va comprometre en ajudar-los.

Dilluns:

A Suïssa:

Es va celebrar la Conferència de Montreux en que es va establir la remilitarització dels Estrets per Turquia.

A Grècia:

A Atenes va sortir la torxa olímpica direcció a Tesalònica, on faria la primera parada, per arribar a Berlín per celebrar-hi a l’agost els Jocs Olímpics.

A Portugal:

El militar exiliat José Sanjurjo va agafar un avió en un antic circuit de carreres abandonat, La Marinha de Boca do Inferno, per volar a Espanya per unir-se al colpistes en el cop d’Estat. Però l’aparell anava massa sobrecarregat d’equipatge i no es va poder aixecar suficientment per evitar que una hèlix topés contra la copa d’un arbre i s’estavellés. Sanjurjo, que ja havia protagonitzat un cop d’Estat el 1932, va morir a l’acte. El pilot va sobreviure. Durant un temps, sobretot per Portugal, va córrer el rumor de que l’aparell havia explotat per una bomba anarquista.

En la Guerra Civil espanyola:

A la tarda, a Tetuan, Francisco Franco va convocar una reunió amb generals i oficials de l’Armada i l’Aviació per parlar del pont aeri entre Marroc i Espanya. A continuació, Franco es va reunir amb l’agregat militar a Tànger, el comandant Giuseppe Luccardi, a qui li va demanar ajuda per aconseguir transport aeri. Luccardi va informar al servei d’intel·ligència del seu govern.

Diumenge:

En la Guerra Civil espanyola:

A Barcelona va començar una revolta militar que va acabar en fracàs. A les quatre de la matinada diversos destacaments militars van prendre el carrer de la capital catalana. El pla consistia en controlar els centres de poder, la Conselleria de Govern, la Comissaria d’Ordre Públic i la seu de la Generalitat. Però el pla va fracassar des de bon començament, ja que poques unitats es varen afegir a la rebel·lió i gràcies a una eficaç col·laboració entre les forces lleials i les milícies obreres varen organitzar una defensa de la ciutat. El general Manuel Goded va volar de les Balears a Barcelona per unir-se al cop, però quan va aterrar tot ja havia acabat i ell va ser detingut i el varen obligar a ordenar en els seus homes que finalitzessin amb la revolta.

Però el bàndol republicà faltava armament i, per això, el cap del govern republicà, José Giral, va sol·licitar armament i munició a França a través d’un telegrama al primer ministre León Blum. El primer ministre francès es va mostrar al principi partidari d’ajudar als republicans espanyols, però poc després, pressionat pel govern britànic, va canviar d’opinió.

---

A la matinada, el general colpista Francisco Franco va aterrar amb el Dragon Rapide des de les illes Canàries a l’aeròdrom de Sania Remel, Teutan per assumir el comandament de les tropes del Protectorat marroquí. Franco va autoritzar al periodista Luis Antonio Bolín, que es disposava a marxar en el Dragon Rapide a Lisboa, per gestionar a Gran Bretanya, Alemanya o Itàlia la compra urgent per l’exèrcit espanyol colpista d’avions i de material militar. Franco sobretot volia que s’entrevistés amb Benito Mussolini. Després de que el dia anterior s’hagués pronunciat públicament a favor del cop d’Estat, el govern de la República va desposseir a Franco del seu rang militar.

Dissabte:

En el Guerra Civil espanyola:

La guarnició militar espanyola del Marroc, dirigida pel general Francisco Franco, va continuar amb el cop d’Estat contra el legítim Govern republicà de Madrid. Alguns historiadors conten aquest dia com el primer dia de la Guerra Civil espanyola. Franco va ser despertat a les quatre de la matinada per informar-li que havia ocupat Melilla, Ceuta i Tetuan, i arrestat el comandant militar suprem de Marroc, el general republicà Gómez Morato. Ràpidament, el governador militar de les Canàries va ordenar que s’enviés als quarters generals de vuit divisions i els centres militars principals de la Península de que ell i l’Exèrcit d’Àfrica estaven del costat dels colpistes. A les cinc va firmar una declaració d’estat de guerra i un quart d’hora més tard Inter-Radio de Las Palmas va emetre un comunicat de Franco en que confirmava que s’unia al cop d’Estat.

A les dues del migdia, Franco va ser traslladat des de les Canàries al Marroc en un avió Dragon Rapide contractat per Luis Calvo perquè es sumés al comandament de la rebel·lió. No va ser fins a la matinada que va arribar a Tetuan.

A Espanya, des de primera hora del matí les notícies eren confoses i encara es desconeixia l’abast de l’alçament militar. En els carrers de Barcelona no hi havia ningú, i les autoritats centrals i la Generalitat varen intentar guanyar-se el suport de la Guàrdia d’Assalt, la Guàrdia Civil i els cinc mil soldats aquarterats a la ciutat a la seu de la 4º Divisió Militar. El general en cap, Llano de la Encomienda, un republicà convençut i simpatitzant dels moviments comunistes, va donar mostres de lleialtat a la República, però el president Lluís Companys no se’n va voler refiar.

Comença la Guerra Civil espanyola:

A Melilla, Espanya, al matí va començar el cop d’Estat militar d’en Francisco Franco contra la República espanyola quan la guarnició de l’exèrcit espanyol destacades en el Marroc es varen aixecar contra el govern electe. El comandant espanyol no va agafar el comandament fins l’endemà.

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre una trucada del seu ambaixador Franz von Papen, que esperava ser felicitat per l’acord aconseguit amb els austríacs feia cinc dies. Però Hitler, que no li havia fet gens de gràcia aquell acord, es va enfurismar amb el seu ambaixador i li va llençar una sèrie d’insults de ràbia perquè considerava que l’havia enganyat i que havia concedit masses coses als austríacs sense el seu permís.

---

El govern va crear el camp de gitanos a Marzahn, a l’est de Berlín. Les condicions allí varen ser temibles per als gitanos, amb només dos lavabos per 600 persones. Estava completament prohibit abandonar el camp, on no hi havia aigua corrent.

La Societat de Nacions va aixecar les sancions contra Itàlia del 11 d’octubre de 1935 per haver envaït Etiòpia.

Dilluns:

A Espanya:

Davant dels rumors de que hi podria haver en breu un alçament militar contra la República, Indalecio Prieto va encapçalar una delegació de socialistes i comunistes per exigir-li al president del Consell, Casares Quiroga que distribuís armes entre els treballadors abans de l’aixecament militar. El cap del Govern s’hi va negar, tot i que sabia que en breu hi haurien “disturbis”.

Diumenge:

En el Reich:

cinquanta presoners alemanys varen arribar al nou camp de concentració de Sachsenhausen, a prop d’Oranienburg, que va ser posat en servei.

A Espanya:

El governador militar Francisco Franco va enviar una carta a Alfredo Kindelan, que es trobava a Madrid, perquè li transmetés a Emilio Mola que es negava a unir-se a l’alçament militar al·legant que creia que no es donaven les circumstàncies adequades.

Precisament, en aquella tarda un grups de falangistes varen assassinar a trets a un oficial d’esquerres de la Guàrdia d’Assalt republicana, el tinent José del Castillo.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler es va veure obligat a arribar a un acord amb Àustria perquè el seu antic país es comprometés a mantenir una actitud amigable amb Alemanya. Varen acordar alliberar els nazis presoners en les presons austríaques i incorporar alguns ministres nazis al govern de coalició austríac. D’aquesta manera Arthur Seyss- Inquart va ser nomenat Conseller d’Estat a Àustria. Per la seva part, el canceller Kurt von Schuschnigg va comprendre de que la resistència amb els alemanys no podia ser per sempre i, al final, també va tenir que cedir i firmar aquell pacte per tal de millorar les relacions entre els dos països. En l’article 1 de l’acord es deia que d’acord amb les declaracions de Hitler del 21 de maig de 1935, el govern alemany reconeixia la plena sobirania de l’Estat federal austríac. En l’article 2 es deia que els dos governs consideraven l’estructura política que regnava en l’altre país, inclús amb una qüestió interna de cada país, i sobre això no exercirien ni directe ni indirectament la menor pressió. Amb aquell tractat, Àustria es va veure obligada a posar fi a les restriccions sobre la premsa alemanya i a les activitats econòmiques i culturals dins d’Àustria.

A les nou de la nit, Joseph Goebbels va anunciar per la ràdio l’acord en que havien arribat. Un cop el ministre va finalitzar el seu discurs, l’orquestra de la ràdio va difondre per tot Alemanya una col·lecció de valsos vienesos.