Dijous:

En el Reich:

El govern va incorporar en les Lleis de Nuremberg, concretament en la Llei de Ciutadania, un annexa que deixava clar que qualsevol alemany amb dos avis jueus, encara que sigués jueu ortodoxa, que estigués casat amb algun jueu o que sigués fill d’un matrimoni amb un jueu seria considerat jueu. Els mig jueus i un quart de jueus varen seguir sent considerats ciutadans i varen tenir l’obligació de realitzar el servei militar obligatori sempre i quan no professessin la fe judaica o estiguessin casats amb un jueu. En aquests casos serien considerats com a plens jueus amb totes les conseqüències que implicava. La Llei també prohibia als alemanys casar-se o tenir relacions sexuals amb jueus. A més, el govern va promulgar una disposició en la qual negava el dret de vot i el dret a ocupar càrrecs públics als jueus que havien conservat les seves feines degut al seu estatus de veterans o el seu lligam familiar amb veterans de guerra. La promulgació de la nova disposició va ser firmada pel lloctinent Rudolf Hess.

A la Gran Bretanya:

El Partit Conservador va formar un govern nacional amb una majoria massiva conservadora, tot i que lleugerament més petita que l’anterior cop.

Dissabte:

En el Reich:

A Munic, Adolf Hitler, acompanyat per Hermann Göering i Julius Streicher, entre altres, va celebrar l’aniversari del Putsch a l’Odeonplatz. Els veterans que havien participat en el Putsch varen desfilar pels carrers de la capital bavaresa, engalonada amb les banderes amb la creu gamada adornades amb tres runes d’or donades a Wotan i acompanyats pels tambors i les explosions pirotècniques. Streicher encapçalava la marxa i a primera fila hi havia Hitler, Göering, Alfred Rosenberg i Heinrich Himmler, vestits amb les seves camises brunes i lluint la condecoració de l’Ordre de la Sang. Més enrere hi havia Werner von Blomberg. Un cop acabada la marxa, Adolf Wagner va inaugurar la commemoració amb les següents paraules.

Els nacionalsocialistes morts a trets el dia 9 de novembre de 1923 pel crim roig i la reacció han ressuscitat en el tercer any del Tercer Reich, el 1935, any de la llibertat, i muntaran guàrdia eterna en el panteó de la plaça reial de Munic.

Recordant els caiguts davant de la Feldherrnhalle, Hitler els va anomenar els Meus apòstols. El dia anterior s’havien exhumat les restes mortals dels 16 colpistes morts en el Putsch. El dictador va lloar a continuació els nous els edificis que construiria a Berlín. Hitler va aprofitar l’ocasió per donar les gràcies als membres dels Casc d’Acer per haver-se dissolt al seu temps. Franz Seldte li va donar les gràcies per les paraules. Després de l’acte, les restes dels 16 colpistes varen ser traslladades en una cerimònia solemne als Temples d’Honor de la Königsplatz. El recorregut estava decorat amb banderes i símbols nazis A cada un dels dos temples, oberts al cel, s’hi varen enterrar vuit sarcòfags de ferro coberts amb la bandera nazi. Dos cerbers de les SS els hi varen muntar guàrdia d’honor de forma permanent.

A la ciutat de Nuremberg també es va fer una espectacular i multimilionària desfilada de membres de les SS per celebrar l’aniversari del putsch de 1923. Curiosament, 242 parròquies del districte de Potsdam no varen hissar l’esvàstica per celebrar l’efemèride. La Gestapo, més tard, va informar al govern amb certa preocupació d’aquell fet.

Dijous:

En el Reich:

Per culpa de la crisi d’aprovisionament de grasses es va celebrar una reunió ministerial per solucionar el problema. Molts ministres volien adoptar mesures de racionament, però l’Adolf Hitler va vetar aquesta solució i va acceptar la decisió de l’Exèrcit de privar d’una part de la seva assignació de moneda estrangera fins la primavera a canvi d’importar productes alimentaris per als ciutadans. Per altra banda, el govern alemany va crear una nova bandera de guerra del Reich.

Hitler aquell dia va escriure una carta al ministre Franz Seldte per dir-li que ja no veia raons perquè seguís existint els Cascs d’Acer. Seldte li va confirmar que el grup ja s’havia dissolt i li va donar sincerament les gràcies per tot el què havia fet.

Joseph Goebbels li va comunicar a l’Alfred Rosenberg, amb qui rivalitzada dins de la Cambra de Cultura per les competències de la Cambra, que Hitler havia decidit que l’associació planejada, el senat de cultura del Reich que havia de controlar en Rosenberg, no es podia constituir.

A Munic, per celebrar l’aniversari del putsch de 1923, a la Feldherrnhalle, a l’Odeonsplatz, es va fer un acte multitudinari amb el jurament de nous reclutes.

Dimecres:

En el Reich:

Heinrich Himmler, que estava sent investigat per la Justícia pels crims que es cometien en els camps de concentració, va avisar al ministre de Justícia Franz Gürtner que havia parlar amb l‘Adolf Hitler l’1 de novembre i que l’hi havia exposat una sol·licitud per designar ell els advocats defensors en els casos de presó preventiva. Himmler li va explicar a més que Hitler havia prohibit tota consulta amb advocats defensors i que fos ell qui s’encarregués de posar en coneixement aquesta decisió.

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb en Heinrich Himmler, ja que aquest estava preocupat perquè la Justícia l’estava investigant pels crims que es cometien en els camps de concentració. El líder de les SS li va demanar que li autoritzés perquè es designessin advocats defensors en els casos de membres de les SS en presó preventiva i que prohibís que la Justícia fes cap consulta a aquests advocats i li encarregués que fos ell qui posés en coneixement aquesta decisió. Hitler va acceptar la proposta d’en Himmler.

Dimecres:

En el Reich:

Després de que per culpa de les Lleis de Nuremberg se’ls denegués rebre qualsevol ajuda de la Winterhilfe, la comunitat jueva va fundar una ajuda d’hivern pròpia adscrita a l’Associació de Jueus del Reich per socórrer als jueus pobres.

Dilluns:

En el Reich:

El cap de la Gestapo del districte de Hildesheim va informar als caps de districte i als alcaldes sota la seva jurisdicció de que els carnissers es queixaven de les pràctiques deslleials dels tractants de bestiar jueus. Segons el cap de la Gestapo, els carnissers acusaven aquests de cobrar quantitats inflades pel bestiar designat per l’escorxador, inflant així el preu de la carn i de les salsitxes. També explicava que existia la sospita de que aquestes maquinacions constituïen un atac planejat pels jueus amb l’objectiu de fomentar la inquietud i la insatisfacció entre la població.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a Hyde Park va tenir lloc una concentració organitzada pel Consell Britànic Sectari i Antinazi. Clement Attlee hi va pronunciar un discurs. A la meitat del seu parlament, el laborista va preguntar qui era partidari del boicot als productes alemanys. Centenars de mans es varen alçar. Llavors, Attlee va preguntar qui estava en contra. Només una mà es va alçar, la de Diane Guinness (Diane Mitford), que va ser escridassada i altres se’n varen en riure. Ella es va justificar més tard dient que només volia donar la seva opinió. Després, mentre la gent entonava el God save the Queen, Diane va fer la salutació feixista.

Dimecres:

En el Reich:

El Gruppenführer de les SS i Reichstatthalter de Brunswick i Anhalt, Wilhelm Loeper, va morir a Dessau per culpa d’un càncer de coll. En el seu càrrec va ser substituït per Fritz Sauckel.