27 de juny de 1935

En els banys Rheinbad Herweck hi havia uns banyistes, segurament la majoria jueus ( els jueus tenien prohibit des del novembre de 1933 banyar-se en el riu i en els banys públics ), que es banyaven pacíficament quan de sobte varen aparèixer 68 nazis a les ordres d’un oficial de les SS. Molts dels banyistes, terroritzats, varen fugir mig despullats i es varen amagar en el recinte exterior del castell de Mannheim. A un dels jueus que els nazis varen agafar li varen trencar les dents mentre que en varen detenir un altra perquè havia intentat impedir que els nazis tiressin a la seva germana a la zona més profunda de la piscina.

26 de juny de 1935

Dimecres:

En el Reich:

El Govern va aprovar la Llei del Servei Obligatori del Treball convertint el Servei del Treball, el RAD, en el Servei del Treball Obligatori sota el lema: La prestació de treball voluntari al Reich és un servei d’honor pel poble alemany. D’aquesta manera, tots els alemanys, homes o dones, amb edats compromeses entre els 18 i els 25 anys, havien de dedicar-se durant un any a treballs rurals com el desbrossament, la collita o la construcció de carreteres.

A part, el Govern va aprovar la Llei d’Ampliació de la Llei de Prevenció de la Descendència amb Malalties Hereditàries del 14 de juliol de 1933, on en l’article 10 es senyalava la possibilitat d’interrompre l’embaràs d’una dona que patís alguns malaltia senyalades pels processos d’esterilització o que hagués sigut fecundada per un individu que la patís. Per dur a terme l’operació s’exigia que el fetus fos incapaç de tenir una vida independent i que la vida de la dona no corregués perill. Per les dues circumstàncies, s’establia un màxim de sis mesos d’embaràs, a partir dels quals l’avortament deixaria de ser permès. La Llei contemplava la necessària autorització de l’afectat en aquells casos que es considerés la castració, per evitar delictes de tipus sexual. També la Llei reduïa el termini d’apel·lació a 15 dies. 


Martin Bormann va ordenar que s’havia d’establir un contacte més estret entre els serveis del NSDAP, les seves organitzacions i els caps de la Gestapo, i convidava als caps de la Gestapo a assistir a totes les manifestacions oficials importants del partit nazi i de les seves organitzacions.

21 de juny de 1935

El malestar i el baix nivell d’acceptació del Tercer Reich a Alemanya anava augmentant i una prova d’aquest fet la tenim en la carta anònima que va rebre el ministre del Interior, Wilhelm Frick. La carta anònima  criticava la corrupció del Partit Nazi i l’autoritarisme dels caps locals. A més explicava que tot i la confiança que es tenia amb Adolf Hitler i els seus homes, els altres membres del Partit no eren acceptats perquè vivien per sobre de les seves possibilitats mentrés el poble passava ganar i la classe mitjana s’arruinava. La carta acabava demanant no votar el partit nazi.

18 de juny de 1935

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

El govern alemany, amb Joachim von Ribbentrop com a signant, i el govern britànic, amb el ministre Samuel Hoare com a signant, varen firmar un acord naval on es reconeixia oficialment el dret d’Alemanya a rearmar-se infringint el Tractat de Versalles. L’acord permetia a Alemanya desenvolupar la seva Armada fins arribar el 35% de tones de l’esquadra britànica. La Gran Bretanya d’aquesta manera es convertia en el primer Estat occidental en reconèixer el dret d’Alemanya a rearmar-se, sent una punyalada per l’esquena a l’acord de Stresa del 11 d’abril. D’aquesta manera el rearmament alemany va deixar de ser clandestí. Von Ribbentrop va dir eufòric que l’entesa entre Alemanya, Gran Bretanya i França era un dels seus grans propòsits en la vida. Segons va dir Adolf Hitler del Tractat, aquell era el dia més feliç de la seva vida.

En el Reich:

Adolf Hitler, acompanyat entre altres pel ministre Hermann Göering, va ser present a les honres fúnebres després de la catastròfica explosió a Reinsdorf. El dictador va consolar als familiars de les víctimes.

17 de juny de 1935

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va afirmar que el moviment nacionalsocialista era de l’opinió de que la política era la més gran i noble de les arts. El ministre va descriure la missió del polític i de l’home d’Estat de convertir una massa amorfa en un poble viu.


Richard Strauss va escriure una carta a l’escriptor Stefan Zweig per excusar-se pel fet de que l’obra La dona silenciosa no sortís el seu nom en el programa. El règim ho havia prohibit. Strauss li va afirmar que no havia acceptat ser president de la Cambra de Música del Reich pel seu suport al règim, sinó pel sentit del deure i per evitar desgràcies més grans. Strauss va defensar a Zweig davant del règim.

A la Gran Bretanya:

Tot era a punt per firmar un Tractat Naval entre Gran Bretanya i Alemanya. El Foreign Office li va comunicar a l’ambaixador Joachim von Ribbentrop que la proporció de 100:35 que s’havia fixat pel total de les flotes alemanya i anglesa modificava els estatus del Tractat de Versalles i, per aquest fet, demanaven un aplaçament per la firma de l’acord. Von Ribbentrop va intercanviar opinions amb Sir Robert Cragie a l’Hotel Carlton i li va dir que no podia tornar a Alemanya sense un Tractat. Finalment es va poder reconduir la situació gràcies a la intervenció del primer Lord de l’Almirallat, el futur Lord Monsell, i d’aquesta manera l’acord va ser firmat per Sir Samuel Hoare i per Von Ribbentrop.  

16 de juny de 1935

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín es va celebrar el desè Comitè del Treball del Consell de Defensa del Reich, en la qual Alfred Jodl, que acabava de ser nomenat cap del Departament de Defensa de la Pàtria, va informar sobre els els plànols de la reocupació de Renània i va posar èmfasis en la necessitat de guardar el pla en el més estricte secret. El coronel va deixar clar que res es tenia que fer per escrit si no era del tot necessari i va afegir que els documents ineludibles havien de ser guardats en un lloc secret.