Dimarts:

A França:

A Marsella, al migdia, el ministre d’Afers Exteriors francès, Louis Barthou, que defensava amb fermesa una política contra les exigències dels nazis, va caure assassinat juntament amb el rei Alexandre de Iugoslàvia, que buscava millorar les relacions amb els francesos. En saber que el rei estaria a la ciutat francesa, un grup d’extremistes búlgars i croats varen planificar conjuntament un atemptat contra el rei per debilitar Iugoslàvia per tal de que els Ústaixes es fessin amb el poder. En plena desfilada per rebre al rei, Vlado Chernozemski es va apropar fins al vehicle del monarca, que no disposava de gran seguretat, i li va disparar uns quants trets que li varen provocar la mort. Barthou, que acompanya al rei en el vehicle, també va rebre els impactes de bala i va morir poc després dessagnat, igual que uns altres acompanyants que també varen ser assassinats pels trets de Chernozemski. L’assassí va ser executat en aquell moment després de ser atacat pels escortes reials, que el varen cosir a trets en qüestió de segons. En total sis persones varen morir en aquest atemptat, que possiblement va ser dissenyat pels nazis.

Diumenge:

En el Reich:

Testimonis de Jehovà de 50 països varen enviar telegrames de protesta a Adolf Hitler per tal i com el seu govern estava tractant als Testimonis de Jehovà.

En el Vaticà:

Alois Hudal va enviar un escrit al cardenal secretari del Sant Ofici, Donato Sbarretti, en la qual va denunciar la doctrina racista del règim nazi. Hudal va criticar que el nacionalsocialisme interferís en la joventut alemanya i destruís els fonaments de la religió cristiana.

A Catalunya:

Aprofitant la revolució obrera a Astúries, on 20.000 miners es varen aixecar contra el govern de conservador i autoritari de Madrid, a Catalunya el president de la Generalitat, en Lluís Companys, va anunciar la proclamació de l’Estat Català en la República Federal Espanyola. Companys i el seu govern varen ser arrestats poc després.

Dijous:

En el Reich:

Hermann Göering es va reunir en el palau del president del Reichstag amb lord Londonderry i la seva filla, lady Maureen, que feia d’intèrpret. Göering li va confessar que en breu canviaria la seva flota aèria per una força militar aèria. A continuació, el president del Parlament li va dir que estava disgustat pel fet que la Gran Bretanya hi havia cada cop més gent que creia que el rearmament aeri alemany planejava una amenaça.

Ni tant sols en els somnis més bojos he considerat la creació d’una força aèria militar dirigida contra Anglaterra -. va confessar-li Göering.

L’entrevista va continuar amb un auto-elogi de Göering a la seva popularitat personal i parlant de les virtuts de la dictadura alemanya.

Dimecres:

A França:

Heinrich Mann va afirmar que la joventut alemanya s’estava apartant del règim.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va participar en la Festa de la Collita a Bueckeberg, on hi varen acudir més de 700.000 persones. El dictador va dir en un discurs que va pronunciar, que Alemanya no era més dèbil que feia dotze mesos, ans al contrari. A continuació va parlar el ministre Walter Darré, que va parlar de l’augment de la producció agrícola alemanya i va assegurar que els enemics d’Alemanya no podrien deixar-los morir de fam.

---

Les noves Forces Aèries alemanyes varen arribar a la xifra de 240.000 homes dins de les seves files, violant clarament el Tractat de Versalles que no permetia tenia una quantitat tan elevada d’homes dins de les Forces Aèries.

---

Paul Lettow, ex oficial de la Reichswehr, va crear la primera acadèmia d’oficials de les SS a l’escola de Bad Toelz.

A Txecoslovàquia: 

En el Sudets, el monitor de gimnàstica Konrad Henlein, fill de pare alemany i mare txeca, va crear la Deutsche Heimatfront o Front Patriòtic. Henlein reclamava l’autonomia dels Sudets en el marc de l’Estat txecoslovac i proposava la constitució d’un Estat federal semblant al sistema dels cantons suïssos per donar a les minories ètniques una sensació d’independència sense perjudici de la unitat nacional.

A Japó:

L’espia Richard Sorge va ser admès al partit nazi, sol·licitud que havia demanat ell a l’estiu de 1933, amb el número 2.751.466. Probablement, Sorge va l’única persona que va ser tant membre del partit nazi com del Partit Comunista soviètic.

Diumenge:

En el Reich:

A la localitat bavaresa de Bad-Aibling va continuar la reunió del dia anterior entre els jerarques nazis i Adolf Hitler per estudiar una possible ocupació d’Àustria en un futur i per donar noves instruccions sobre els mètodes que s’havien seguir per aconseguir l’annexió dels dos països. Durant aquella jornada, el doctor Hjalmar Schacht va presentar-li a Hitler un document secret titulat: Informe sobre l’estat dels preparatius per una mobilització econòmica per la guerra. Després de comentar que el Ministeri d’Economia s’estava encarregant orgullosament de la preparació econòmica per la guerra, Schacht l’informava que ja s’havien construït les mesures per constituir grans dipòsits i noves bases de producció de les matèries que eren més complicades d’obtenir. Reserves de combustible i carbó varen ser creades i es va avançar en la producció de petroli sintètic.

Adolf Hitler va reunir els jerarques nazis a la població bavaresa de Bad-Aibling per parlar d’una possible ocupació a Àustria en un futur.

Dijous:

En el Reich:

Davant la investigació que estava duent a terme la fiscalia del partit judicial Munic II per esbrinar si s’estaven produint o no assassinats al camp de concentració de Dachau, el procurador general Wintersberger va tenir que suspendre les instruccions sumàries del camp.

---

Ludwig Müller va ser nombrat bisbe del Reich.

Dilluns:

En el Reich:

El ministre d’Economia, Hjalmar Schacht, va publicar el Nou pla, un detallat programa destinat a controlar les exportacions i importacions d’Alemanya, així com el flux de divises i de capital que entrava i sortia del país.

---

Werner von Blomberg va publicar un decret on decretava que la Leibstandarte Adolf Hitler continuaria sent un òrgan de les SS i, per tant, del NSDAP, i que només en cas de guerra la Reichswehr la prepararia per l’acció miliar i que només seria ella qui decidiria, a més, el dia de la mobilització en funcions de les circumstàncies polítiques internes i la capacitació militar adquirida. A més, el ministre va deixar clar en el decret que per aquelles missions de política interior que l’Adolf Hitler manés a les SS, la Leibstandarte formaria una reserva estratègica armada.