Rudolf Hess va fer un triomfal vol al mont Zugspitze demostrant les seves qualitats com a aviador. Hess va estar acompanya per al seva esposa, Ilse Hess, el líder d’Esports Aeris del Reich, Bruno Loezer i Erhard Milch entre altres.
Autor: marcromeucarrera
9 de març de 1934
Divendres:
En el Reich:
Membres de les SA varen assaltar i saquejar la seu de la revista catòlica Der gerade Weg, deutsche Zeitung für Wahrheit und Rech per haver criticat al règim. El seu fundador, Fritz Gerlich, que criticava obertament a l’Adolf Hitler, va ser detingut i assassinat l’1 de juliol de 1934 en el marc de la Nit dels Ganivets Llargs al camp de concentració de Dachau després de ser torturat. Gerlich va ser considerat un màrtir de la fe cristiana perquè no va donar cap informació tot i les tortures.
Hermann Göering, davant del decret del ministre Wilhelm Frick del 19 de febrer en el qual ordenava que se li transferís totes les policies regionals, va contraatacar amb un altre decret en el que assumia el lideratge suprem de la Policia prussiana i va posar sota el seu comandament el departament policial del Ministeri prussià de la Governació per tots els assumptes connectats amb la Policia regional. D’aquesta manera, Frick no es podia fer amb el control de la Policia prussiana.
8 de març de 1934
Dijous:
En el Reich:
A Berlín, Adolf Hitler va assistir a la inauguració de la 24è Exposició Internacional d’Automòbils i Motocicletes, l’AIMA. El Canceller va contemplar amb interès el nou automòbil de la Volkswagen, un cotxe compacte presentat per l’enginyer Josef Ganz, el Volkswagen Maikäfer. Però Hitler no estava de bon humor i va pronunciar un discurs crític contra els fabricant d’automòbils, criticant-los per centrar-se en fabricar vehicles de luxe i els va acusar d’estendre la idea de que els cotxes només eren per les persones riques. El Canceller va exclamar que havia arribat l’hora de que els cotxes perdessin aquest caràcter basat en la classe social que, en la seva opinió, dividia a les classes.
El Govern va aprovar un decret per poder privar a qualsevol ciutadà alemany de la seva llibertat en l’ús de la detenció protectora. Ja s0havia aprovat un decret molt semblant el 28 de febrer de 1933.
2 de març de 1934
El ministre de Defensa, Werner von Blomberg, va escriure una carta a Adolf Hitler per explicar-li la seva preocupació pel reclutament i armament de guàrdies especials del Estat Major de les SA.
1 de març de 1934
Dijous:
En el Reich.
El gruppenführer de les SA, Lutze von Hannover, que dos dies abans havia assistit a la reunió de les SA en la Skargerrakplatz, a l’oficina de la l’organització, i el dia anterior havia sentit les paraules de l’Ernst Röhm quan va dir que ell començaria una revolució, va visitar al general Walter von Reichenau per informar-lo del que havia passat en aquella reunió. El veure la gravetat de les paraules del líder de les SA va informar al ministre Werner von Blomberg que aquest li va informar a l’Adolf Hitler.
El que va ser un dels primers fiançadors del partit nazi, Kurt Lüdecke, es va escapar del camp de presoners d’Alemanya, on hi estava empresonat des de feia vuit mesos per les seves diferències amb el règim nazi. Lüdecke va fugir cap als Estats Units, on hi havia viatjat els anys 20.
28 de febrer de 1934
Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va convocar una gran reunió en la Bendlerstrasse i on hi varen ser presents tots els líders de les SS i les SA, a més del propi Ernst Röhm, i els generals de la Reichswehr. El propòsit de la reunió era convèncer a les SA i a l’Exèrcit de que tenien que conviure plegats i volia acabar amb totes les discussions que hi havia sobre qui havia de liderar les forces armades. En aquesta reunió, Werner von Blomberg va ordenar que s’apliqués a l’Exèrcit el paràgraf ari.
Hitler, que al principi va parlar a poc a poc, va començar recordant que el nacionalsocialisme havia acabat amb l’atur, però va avisar de que quan l’Estat hagués complert el seu objectiu vindria una recessió econòmica i va afirmar que l’únic remei que tindrien seria la creació en uns vuit anys d’un nou espai vital a l’Est per l’excedent demogràfic. Va insistir en que les potències occidentals mai els donarien aquest espai i va afirmar que en el futur podrien resultar necessàries unes accions ràpides primer cap a l’Oest i després cap a l’Est. A continuació, el canceller va deixar de parlar del futur i es va centrar en el present afirmant que una milícia, fent referència a les SA, només era apropiada per la defensa de territoris petits. En aquells moments només mirava a Röhm, que aquest fitava al sostre fent-se el desinteressat. Hitler va continuar dient que les SA tindrien que limitar-se a la missió política i, amb més fermesa, va dir que el ministre de Guerra, Werner von Blomberg, podria recórrer a les SA per la labor de la Grenzschutz i la instrucció pre-militar. Llavors es va fer un silenci amb els generals immòbils i tensos mentre Röhm continuava callat. Després del llarg silenci, Hitler va concloure el seu discurs dient que exigia a la Sturmabteilung una lleial execució de les missions que se li confiessin. En acabar el discurs, que no va ser aplaudit, tots es varen aixecar i uns varen rodejar a Hitler i altres a Röhm i a Werner von Blomberg. Tothom volia saber l’opinió dels seus caps. Hitler en aquells moments estava somrient i tranquil, i aprofitant que Röhm estava a prop seu el va agafar pel braç perquè li donés la mà al ministre de Guerra. Volia una reconciliació pública. Els dos homes es varen donar la mà. Després de que Hitler marxés, Röhm va convidar als generals a un dinar de reconciliació allí mateix. Quan les portes de la sala es varen obrir es va veure una taula ja preparada i amb els noms de Röhm i Von Blomberg situats a cada extrem. Però el dinar, tot i el xampany que es va servir, va ser fred; ningú parlava i els generals en prou feines aixecaven el cap. Després de que Röhm fes una senyal, totes les SA es varen aixecar dels seus llocs per donar per acabat el dinar. Entenent la senyal, els homes de la Reichswehr es varen aixecar també i varen marxar amb els seus pesats vehicles. Llavors, Röhm va demanar a les SA Führer que es quedessin.
Després de la sortida dels oficials es varen tornar a seure a la taula. Röhm es va servir una altra copa de xampany. Röhm, que cada cop era més crític amb el règim i ara se sentia humiliat, va exclamar que era un nou Tractat de Versalles i, seguidament, va criticar obertament a Adolf Hitler davant d’aquells líders de les SA i va cridar que no l’importava el que hagués dit Hitler, a qui va titllar de caporal ridícul, i va dir que que si no podien actuar amb ell actuarien sense ell. Röhm va acusar a Hitler de traïdor i va afirmar que havia d’obligar-lo a que agafés unes vacances. Per acabar el seu discurs, va exclamar que s’havien de lliurar de Hitler, a qui ara va definir ara com un ninot. Alguns líder de les SA varen quedar descontents davant d’aquelles frases. Viktor Lutze el va escoltar des d’un extrem de la sala sense poder-se creure el que havia dit el seu cap. Lutze va informar més tard a Rudolf Hess sobre aquelles paraules i per consell d’aquest Lutze es va desplaçar al Berghof, on hi havia Hitler. Després, Röhm es va dirigir a la seva oficina de les SA a la Skagerrakplatz. Allí va ser saludat amb gran cortesia, i amb els seus col·laboradors varen creure que Hitler era un presoner de Hermann Göering, Joseph Goebbels, Alfred Rosenberg i els oficials prussians. Röhm va dir que si Hitler no volia ell començaria una marxa i que més de 100.000 els seguirien.
27 de febrer de 1934
Dimarts:
En el Reich:
El Govern va aprovar una llei bàsica per tal de que les empreses alemanyes quedessin sota el control de l’Estat. Aquesta Llei reorganitzava les empreses sobre el principi de la direcció única i quedaven obligades a fer-se membres de la Cambra Econòmica del Reich, que tenia un un cap designat per l’Estat i que controlava set grups nacionals econòmics, vint-i-tres cambres econòmiques, cent cambres d’indústria i comerç, i setanta cambres d’artesans. A més es va aprovar la llei de feriats i es va imposar un nou calendari de festius.
La Gestapo, com el 24 de febrer, va detenir a Irene von Jena després de que aquesta tornés d’uns dies lliures a Txecoslovàquia. La Gestapo va acusar a la polonesa d’espionatge a favor d’una potència estrangera.
24 de febrer de 1934
Dissabte:
En el Reich:
Adolf Hitler va posar a Gertrud Scholtz-Klink com a presidenta de la Lliga de dones nacionalsocialistes i va col·locar sota la seva tutela totes les organitzacions femenines alemanyes.
A Berlín, a mitjanit, la Gestapo, a través del comissari Kubitzky, va detenir a l’oficial polonès Jurik von Sodnowski a la seva casa acusat d’espionatge a favor d’una potència estrangera. També varen detenir a la baronessa Von Falkenhayn.
22 de febrer de 1934
Dijous:
En el Reich:
Rudolf Hess va llançar una nova advertència cap a les SA des de les columnes del Völkischer Beobachter. Hess va escriure que tot membre de les SA, com qualsevol comandament polític o de les Joventuts Hitlerianes, no era més que un combatent en el si del NSDAP…. i va afirmar que ni ara ni en el futur hi havia raó per mantenir una existència pròpia.
21 de febrer de 1934
Dimecres:
En el Reich:
A Berlín, Adolf Hitler volia oferir confidencialment a l’Exèrcit una reducció de les SA, fins a dos terços, i permetre un pla de supervisió que assegurés que la resta no posseiria armes i no rebria instruccions militars. A continuació, Hitler es va reunir amb Anthony Eden, que estava de visita a la capital alemanya, i li va prometre les mateixes promeses que havia fet a l’Exèrcit, reduir les SA a dos terços i crear un sistema de control de les armes a canvi de que les potències occidentals li rectifiquessin la seva política d’armament i li fessin certes concessions. Hitler a més acceptaria que la Societat de Nacions inspecciones regularment el terç restant de les SA. Aquestes promeses varen arribar a les orelles d’Ernst Röhm, que es va irritar de males maneres.
En una reunió dels Ministeris d’Agricultura dels Länders celebrada a Berlín, Werner Willikens, el secretari d’Estat del Ministeri d’Agricultura de Prússia, va dir en el seu discurs que tothom sabia que Hitler li resultava difícil ordenar des de dalt tot el que es proposava dur a terme tard o d’hora, però va confessar que fins llavors tothom havia treballat millor en el seu càrrec des de que hi havia Hitler al poder. El secretari d’Estat demanava treballar sota les ordres i directrius del canceller per un futur millor.
Diari del Tercer Reich 