11 de juliol de 1933

Dimarts:

En el Reich:

Wilhelm Frick va firmar una ordre circular en què notificava la clausura del cicle victoriós de la revolució alemanya i va afirmar de que s’entrava a la fase d’evolució. El ministre de l’Interior va escriure que la feina més important que tenia ara el govern era la de consolidar ideològica i econòmicament el poder absolut controlat a les seves mans. Frick deixava clar de que aquesta feina es veure seriosament compromesa si es parlava de continuar la revolució o fer una segona revolució. El ministre va acabar el seu discurs advertint de que qui parlava encara en aquests termes, fent clara al·lusió a les SA, tenien que posar-se al cap de que no feien més que pronunciar-se contra l’Adolf Hitler i que se’ls tractaria en conseqüència.

8 de juliol de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Els nazis varen prohibir la revista diària Tagliche Rundschau del director Hans Zehrer perquè era considerada com l’òrgan de la Reichswehr.


Heinrich Himmler va fer de testimoni en la boda del seu germà, Ernst Himmler, amb la seva promesa, Paula Melters, a Dinslaken, ciutat en la que Paula s’havia criat. El líder de les SS va organitzar la Lluna de Mel a l’Hotel Dreesen, situat a la val del Rin, a prop de Bad Godesberg, un dels hotels favorits d’Adolf Hitler.


Després de la proclama del rector Martin Heidegger el 30 de juny, el rector de la Universitat de Heidelberg, l’historiador conservador Willy Andreas, va ser substituït pel candidat nazi Wilhelm Groh.

En el Vaticà:

La Santa Seu i el govern alemany varen rubricar el Concordat del Reich, que es signaria el 20 de juliol.

7 de juliol de 1933

El govern alemany va dissoldre La Lliga de Combat de Comerciants de la Classe Mitjana. A més, el líder dels diputats del Partit, Rudolf Hess, va ordenar prohibir als membres d’aquesta associació que acutessin contra als basars de departaments i empreses similars.

Aquell dia, els nazis varen suprimir qualsevol organisme elegit que tingués caracter públic dels representants del partit socialdemòcrata i comunista.

Per la seva part, Adolf Hitler va fer un discurs on va declarar que ara el Partit s’havia convertit en l’Estat.

6 de juliol de 1933

Dijous:

En el Reich:

A la Cancelleria del Reich es varen reunir els Reichstatthälter amb Adolf Hitler per intentar frenar l’activitat paramilitar que encara vivia el país. El líder alemany, que va fer un balanç de la situació, els va dir que la revolució havia triomfat; el poder estava a les seves mans, però va afegir que la revolució no era una situació permanent i va afirmar que la seva voluntat era no desprendre’s de ningú encara que aquests no fossin encara nacionalsocialistes. Era hora d’estabilitzar el govern, va afegir. D’aquesta manera, el canceller els avisava de que no es produiria mai la segona revolució que demanaven alguns membres de les SA. També els va comentar que l’economia era un organisme vivent que no es podia transformar de cop i els va explicar que la Història no els jutjaria per la quantitat d’economistes que haguessin eliminat, sinó per l’èxit d’haver proporcionat treball. El canceller va afirmar que no s’havia d’irritar a l’exterior i que reobrir ara la qüestió jueva significaria aixecar de nou un gran enrenou internacional. Per acabar el seu discurs, els va exigir que no volia que cap organització ni cap funcionari del NSDAP tingués funcions de govern, tot i que va parlar de que s’havia d’acceptar la màxima de equivalència entre l’Estat i el NSDAP, i els va assegurar que el ministre d’Economia era un home competent. Després del discurs de Hitler es varen tancar els camps i els centres de detenció més petits.


Joseph Goebbels estava molt preocupat perquè el Front Alemany de Treball de Robert Ley no li traïes competències en el seu Ministeri i, per aquest motiu, es va reunir amb Rudolf Hess, a qui li va explicar les intencions de Ley i va definir el DAF com un organisme marxista.


A Berlín, la Gestapo va detenir el diputat del SPDKurt Schumacher. Els nazis es varen recordar de les seves declaracions contra el nazisme i el varen internar en diferents camps de concentracions durant els següents anys.

4 de juliol de 1933

Dimarts:

En el Reich:

El govern alemany va firmar un decret en què es suprimia els diputats socialistes del Reichstag i les organitzacions governamentals dels Länder. Molts dels seus dirigents ja s’havien refugiat a l’estranger i els que es varen quedar estaven a la presó o en un camp d’internament. Els nazis varen anunciar que tots aquells que no comprenien les excel·lències del moviment tenien que ser reeducats. Continuant amb la dissolució de la democràcia alemanya, després de que el 22 de juny de 1933 ocupessin les seves oficines i els seus líders fossin detinguts, el Partit Popular de Baviera, el Bayerische Volksparteri, el BVP, va anunciar la seva pròpia dissolució. L’advocat Eduard Dingeldey també va anunciar la dissolució del Partit del Poble per la seguretat dels seus diputats i funcionaris del partit.


La Lliga Adolf Bartels va succeir la Lliga Bartels, fundada el 1920, que tenia com a objectiu expulsar els jueus de la cultura alemanya per tal de conservar una literatura purament alemanya.

2 de juliol de 1933

Diumenge:

En el Reich:

Aquell dia va acabar el procés de fusió dels Casc d’Acer amb les SA.


Els agents de la policia política bavaresa varen rebre instruccions sobre com havien de tractar els casos que impliquessin als cures catòlics. En aquestes instruccions es donava permís per poder retenir sota custòdia preventiva als membres del clergat sempre hi quan es demostrés una “acció criminal”, i es demanava enviar els registres dels procediments al comissari de la policia política abans de que emprengués una altra acció.

1 de juliol de 1933

Dissabte:

En el Reich:

A Bad Reichenall, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant dels caps de les SA, on els va dir que els soldats polítics de la revolució no desitjaven ocupar el lloc de la Reichswehr o entrar en batalla en ell. El canceller va assegurar que el que necessitava ara Alemanya era ordre i va deixar clar que aixafaria tot intent de pertorbar l’ordre existent de forma tant implacable com aixafaria l’anomenada segona revolució, de la que va afirmar que només portaria al caos. Aquelles paraules varen ofendre els líders de les SA, que precisament desitjaven fer-se amb el control de l’Exèrcit en aquesta anomenada segona revolució i, en canvi, varen ser rebudes amb satisfacció per part dels oficials de la Reichswehr. Entre els assistents hi havia Wilhelm Keitel, que va quedar meravellat amb Hitler.


El Govern va aprovar una llei de “prevenció de l’herència malalta”, que feia obligatòria l’esterilització d’individus designats per tribunals de salut hereditària.


Franz Xaver Schwarz va ser nomenat Obergruppenführer de les SS.


Franz von Papen i Ludwig Kaas varen aprovar el text final del condecorat del Vaticà en el que es prohibia en els sacerdots participar en activitats polítiques.

30 de juny de 1933

Divendres:

En el Reich:

Per una disputa entre els ministres Joseph Goebbels i Wilhelm Frick per les competències de cadascun dins dels seus Ministeris, Adolf Hitler va tenir que publicar un decret en que va ordenar que Goebbels era l’únic responsable de totes les tasques d’influència intel·lectual en el Ministeri de Instrucció Pública i de Propaganda. Hitler va explicar en el decret que Goebbels seria el responsable de tots els treballs encaminats a influir la vida mental i espiritual de la nació per aconseguir la màxima assistència al règim, tant per informar al públic de l’interior del país com a l’estranger, i d’administrar totes les instal·lacions i institucions. Però el decret tampoc va ser afavorir tant a Goebbels, ja que les atribucions del Ministeri de l’Interior que passaven a dependre del Ministeri de Propaganda eren la instrucció general en política interior, l’Escola Superior de Política, la implantació i celebració dels dies festius nacionals i festivitats estatals, que s’aplicarien en col·laboració amb el ministre de l’Interior, la premsa, la ràdio, on totes les emissores es varen posar en mans del Ministeri de Propaganda, l’himne nacional, la Biblioteca alemanya de Leipzig, l’art, tots els temes musicals, incloent l’Orquestra Filharmònica, els assumptes teatrals i cinematogràfics, així com la lluita contra la literatura “barata”.

Precisament, aquell dia Goebbels va fer un discurs a l’Escola Superior de Ciències Polítiques sobre el feixisme i va assegurar que el Partit Feixista italià havia construït una organització gegantesca de diversos milions de persones en el que tothom es reunia en teatres populars, jocs, esports, turisme, excursions i càntics que l’Estat subvencionava per tots els mitjans. Goebbels volia implantar les estratègies del Partit Feixista en el seu Ministeri de Propaganda.


Adolf Hitler va designar a Fritz Todt perquè supervisés la construcció de les autopistes i va nomenar al director de l’empresa d’assegurances Allianz, Kurt Schmitt, com a ministre d’Economia en substitució d’Alfred Hugenberg.

En conseqüència de la renúncia de Hugenberg com a ministre, aquest va tenir que deixar la seva casa situada al costat de la Porta de Brandenburg en el carrer Hermann-Göering-Strasse 20 a Goebbels. El ministre va rebre les claus de la mansió aquell mateix dia i les va donar a la seva esposa Magda Goebbels. Però quan Magda va entrar a la casa no li varen agradar gens els mobles que havia elegit l’arquitecte Albert Speer i els va fer canviar. D’aquesta manera, els Goebbels varen començar a viure en un ambient més luxós.


El govern va donar instruccions perquè els treballadors vigilessin la conducta dels seus companys i denunciessin a aquells que critiquessin al règim. Una circular del ministre Hermann Göering ordenava en els serveis de la Gestapo denunciar als delegats del treball tot membre del NSDAP i tot treballador que la seva actitud política semblés dubtosa.


Martin Heidegger va pronunciar un discurs on es va queixar de que la revolució nacional encara no havia arribat a la majoria de les universitats, i va instar als estudiants nazis de Heidelberg a llançar una campanya per expulsar al rector de la Universitat, l’historiador conservador Willy Andreas, que va ser finalment expulsat el 8 de juliol de 1933.


Abans d’abandonar Berlín per jubilar-se, l’ambaixador britànic Horace Rumboldt va confessar en un informe final al seu ministre d’Afers Exteriors, John Simon, que no estava segur del curs que seguiria la futura política exterior alemanya. És més, l’ambaixador va afirmar que tenia la impressió de que els dirigents polítics del govern alemany no eren gent normal i que molts de l’Ambaixada britànica tenien la impressió de que vivien en un país on els fanàtics, els vàndals i els desequilibrats portaven la veu cantant.