Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
En el camp d’extermini de Sobibor s’estava preparant una revolta des del setembre quan varen entrar uns jueus de l’exèrcit soviètic com a presoners per convertir el camp en un magatzem per guardar la munició capturada de l’exèrcit soviètic. Aquests militars estaven ben preparats pel combat i van conservar en el camp la disciplina interna gràcies al seu tinent, Alexander Pecherski, Sacha, amb l’ajuda de Leon Feldhendler.
A dos quarts de tres de la tarda, aquests presoners varen atreure als guàrdies en el taller i Arkadi Vajspapir, en companyia del seu company, Yehuda Lerner, es va amagar darrere d’una cortina i en veure un alemany el varen colpejar amb una destral, tot començament la revolta. Llavors va entrar un altre alemany, que en veure el cadàver del seu company va quedar sorprès, però no va ser temps a reaccionar i també va ser colpejat fins la mort. Llavors varen agafar les pistoles i varen sortir corrents. Al mateix temps, tres companys seus varen atacar a altres tres membres de les SS a la sastreria i després varen tallar els cables telefònics del camp i el subministrament d’electricitat. Just abans de les sis del matí, tots els presoners revoltats varen córrer cap a la porta de sortida i varen tirar a terra la porta, però, en aquell moment, es varen topar amb el Oberscharführer de les SS Karl Frenzel, que els va disparar amb la seva metralladora juntament amb uns altres vigilants ucraïnesos, que els varen disparar des de les torres de vigilància per tal de que no fugissin. En saltar la tanca, aquesta va caure.
Al final, només 300 presoners varen aconseguir fugir corrents a través del bosc i varen creuar el riu Bug. Els alemanys varen aconseguir atrapant-ne a 100, que els varen afusellar al cap d’una estona d’haver-los arrestat. Per aconseguir atrapar-los, els alemanys varen mobilitzar inclús avions de reconeixement. La resta que va fugir a través del bosc tampoc va tenir tanta sort; alguns varen ser capturats de nou pels polonesos de les poblacions veïnes i varen ser retornats als alemanys, d’altres varen fugir durant tota la guerra de l’horror nazi i alguns varen lluitar amb els partisans per sabotejar als alemanys. Però el que més sorprèn és que alguns d’aquells presoners varen ser empresonats més tard en els camps de concentració soviètics pel fet de que els soviètics els acusaven d’haver-se deixat capturar pels alemanys enlloc de suïcidar-se. Com a resultat d’aquella revolta, Heinrich Himmler va ordenar destruir el camp i, a finals d’aquell any, no quedava ni rastre del que havia passat allà. A Sobibor hi varen morir un total de 167.000 persones.
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el seu ministre d’Armament, Albert Speer, per parlar sobre qüestions d’armament. La reunió es va interrompre quan es va avisar a Hitler de que s’havia de posar al telèfon perquè Hermann Göering li volia donar bones notícies. Quan Hitler es va posar al telèfon, Göering li va dir eufòric que la ciutat de Schweinfurt havia tornat a ser atacada pels nord-americans, però que tot havia acabat sent una victòria per ells gràcies a la seva artilleria antiaèria. A més, li va dir que tots els camps de la ciutat estaven plens de bombarders nord-americans destruïts. Després de penjar el telèfon, Hitler li va explicar a Speer la conversa que acabava de tenir amb Göering, però el ministre, que ja sabia que Göering no era una font fiable per les seves mentides i les seves exageracions, li va demanar ajornar la reunió per posar-se en contacte telefònic amb Schweinfurt. Quan Speer va trucar a la ciutat es va trobar que les línies telefòniques estaven tallades, però gràcies a la policia va poder parlar amb el cap d’un taller d’una fàbrica de rodaments, que li va comunicar una versió diferent a la que explicava Göering. Speer va saber que les fàbriques havien patit greus desperfectes, greus incendis i que la devastació era molt pitjor que la del primer atac. El que encara no sabien ni Speer ni Hitler era que en realitat els nord-americans només havien perdut 60 dels 291 avions que estaven atacant la ciutat. Per tant, estava clar que Göering tornava a mentir per voler quedar bé davant de Hitler i per no quedar com un incompetent. Després d’aquest atac es va decidir traslladar a ciutats més segures la producció d’armament i dispersar-la per evitar nous desastres. Tot i això, aquesta mesura no va agradar a tothom i va patir tot tipus de resistència, ja que la població que els tocava rebre aquella producció no la volien perquè temien que serien atacats pels bombarders Aliats.
Durant aquell dia, Hitler va pronunciar un discurs en el qual va afirmar que tenien el deure de treure els nens germanitzats de l’Est cap aquí, encara que això suposés segrestar-los perquè, en les seves paraules, era una qüestió de sang. El dictador va admetre que això podia ser salvatge de fer, però es va justificar dient que la mateixa naturalesa era salvatge.
Himmler es va reunir amb una sèrie de generals de la Wehrmacht i va parlar molt de passada de la Solució Final. Després de repassar els qui considerava enemics de la nació (entre ells els francmaçons), el ministre va afegir als jueus i va afirmar que algunes persones els deien que no els havien de tractar d’aquesta manera. Per ell estava més que justificat el tracte que els hi donaven perquè, en la seva opinió, durant la Primera Guerra Mundial s’havien enriquit a la seva costa gràcies a que controlaven les indústries de guerra i a més havien precipitat la caiguda d’Alemanya amb l’objectiu de destruir-la.
A Alemanya:
291 bombarders B-17 nord-americans escortats fins a Aachen per caces P-47 varen tornar atacar la ciutat de Schweinfurt, on es concentrava la fabricació de rodaments i boles de coixinet, i Aquisgrà. L’atac va causar més danys que el del 17 d’agost de 1943, però aquest cop l’artilleria antiaèria alemanya, amb una combinació de caces i Flak, va destruir a 60 bombarders i en varen danyar 138. Dels 2.900 tripulants, 650 no varen tornar, 43 varen aterrar ferits i 594 varen ser considerats desapareguts. Per la seva part, els alemanys varen perdre 27 caces i 16 pilots dels 882 avions que varen intervenir en els combats. Després d’aquesta operació, la força aèria del 8º Exèrcit nord-americà va suspendre fins la primavera de 1944 els atacs diürns sense escorta per les altes pèrdues.
Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que en una conversació d’un dels seus informants amb el cardenal arquebisbe de París, aquest havia assegurat que el Vaticà era totalment hostil al bolxevisme i que els agradaria arribar a acords amb el Reich.
En el front oriental:
En el sector sud:
Les forces soviètiques varen recuperar la zona de Zaporizhia, Ucraïna, un important centre industrial, i varen evitar que els alemanys destruïssin la presa gegant que hi havia a la zona. A Crimea, els soviètics lluitaven per aïllar el 17º Exèrcit alemany.
Walter Nowotny va obtenir sobre la localitat russa de Markovo la seva victòria número 250 en destruir un caça P-40 operat pels soviètics, convertint-se d’aquesta manera en el pilot que més avions havia destruït fins llavors.
A Itàlia:
Els homes d’Alfred Rosenberg varen carregar els llibres de la Biblioteca della Comunità Israelitica, entre ells les obres del rabí i doctor Moses Rieti; manuscrits portats d’Espanya o de Sicília durant l’expulsió dels jueus el 1492; un incunable portuguès de 1494; un escrit matemàtic d’Elia Mizrahi, una edició d’un vocabulari hebreu-italià-àrab publicat a Nàpols el 1488, 21 tractats talmúdics publicats per Soncino a principis del segle XVI i una edició en vuit volums del Talmud de l’impressor venecià del segle XVI Daniel Bomberg, en vagons de ferrocarril per ser enviats a Alemanya.
En el Golf de Siam:
El submarí USS Grayback va enfonsar una embarcació de passatgers en el Mar de la Xina Oriental amb un dels quatre torpedes disparats, mentre que el USS Pompon va perdre quatre torpedes sense tocar a una embarcació cisterna.
Diari del Tercer Reich 