Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va visitar el front del Òder en una visita que es va mantenir en el més estricte secret. Patrulles de les SS varen vigilar totes les rutes per les que passaria Hitler. Tot i l’extrema vigilància, Hitler no es va trobar amb cap soldat, i es va reunir amb els comandants de formació a una vella casa a prop de Wriezen, que havia sigut de Blücher. Tots varen quedar impressionats pel mal estat de salut del líder alemany. Quan Hitler va parlar de mantenir la línia defensiva del Òder va deixar molt clar que aquelles eren les últimes armes que tenien. En el viatge de tornada a Berlín, Hitler no va dirigir cap paraula a ningú.

A les dues del migdia, Hitler es va reunir amb Martin Bormann i el general Wilhelm Burgdorf per parlar-los de la seva última ordre que havia firmat aquell dia per reforçar el quadre d’oficials nacionalsocialistes, el NSFO, introduït a finals de 1943.

Durant el dia Hitler va ordenar l’evacuació cap a l’interior de les poblacions de les regions occidentals. Joseph Goebbels va criticar aquesta decisió en el seu Diari, ja que creia que era impossible posar-la a la pràctica.

A les 20:44 nit, el centre de Berlín va ser bombardejada per 90 avions britànic en un atac en el qual hi varen morir 2.500 berlinesos i 20.000 més es varen quedar sense vivenda. Bormann va ordenar per raons de seguretat que es traslladessin a l’interior del Reich els presoners de les zones properes al front. El Ministeri de Propaganda, que precisament va ser inaugurat un dia com aquell de 1933, va quedar destruït per una mina aèria. Un consterna Goebbels es va passejar a través de les runes amb els seus col·laboradors, que varen intentar salvar tot el que varen poder del Ministeri.

En tornar al seu despatx, Goebbels va rebre una trucada de Hitler, que volia reunir-se amb ell en el búnquer. Allí i en companyia de Bormann, el ministre va criticar amb duresa a Hermann Göering, de qui va demanar la destitució, per permetre aquells atacs, però a Hitler no li va interessar aquest tema i li va parlar de les divisions amb les quals volia estabilitzar el front oriental i fer retrocedir als nord-americans en el front occidental. A més, li va anunciar que la seva última mesura de crear consells de guerra itinerants ja havia entrat en acció. Goebbels va celebrar la notícia i va creure (tal com va anotar després en el seu Diari), que el Reich es podria salvar. També li va parlar de la guerra submarina, que volia intensificar, i va dir que esperava que els caces a reacció estiguessin a punt per atacar.

Però el conflicte ja estava decidit; la Wehrmacht estava retrocedint per tots costats i els combats s’estaven produint al riu Òder i al riu Rin.

---

Goebbels va enviar un telegrama al coronel Berger perquè agraís a totes les tropes alemanyes del cap de pont del riu Neisse per la seva col·lecta i donatiu de més d’un quart de milió de Reichsmarks per al Socors d’Hivern.

---

Joachim von Ribbentrop va convidar en una reunió a una trenta de corresponsals de premsa per explicar-los que el pacte de no agressió amb els soviètics de l’agost de 1939 havia sigut una obra teatral des del primer dia, fins i tot quan el dictador Iosif Stalin va brindar el pacte amb ell a Moscou. Seguidament, Von Ribbentrop es va mostrar orgullós de com lluitaven els soldats alemanys davant d’un final inevitable.

---

A Turíngia, sota la supervisió del capità Wilfred Seegebarth, a última hora de la tarda varen arribar les despulles de Paul von Hindenburg i la seva esposa, i les dels monarques Frederic el Gran i Frederic Guillem a Bernterode. Els taüts varen ser col·locats a una mina i amagats darrere de blocs de sal. Tots els que havien participat en aquesta missió varen jurar guardar el secret.

Precisament a Turíngia, un comboi amb 2.000 malalts del camp d’Ohrdruf, entre ells 113 francesos, varen sortir a les quatre de la tarda cap a l’estació d’Ohrdruf per deportar-los al camp de concentració de Bergen Belsen.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

L’exèrcit soviètic va envoltar la ciutat de Küstrin i va arribar a la badia de Danzig. Per intentar frenar l’avanç soviètic cap a Danzig, el general Von Saucken, que el dia anterior havia sigut nomenat comandant del 2º Exèrcit, va volar cap a Danzig per dirigir la defensa de la ciutat. Més al sud, els soviètics varen conquerir la ciutat de Buda, on 138.000 soldats alemanys es varen rendir als homes del comandant Rodion Malinovski.

 

 

 

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Alemanya va celebrar el Dia dels Herois Caiguts. Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant dels seus generals i els va explicar la “traïció” que havia patit Alemanya per part dels líders alemanys durant la Primera Guerra Mundial i els va prometre que aquell fet no es tornaria a repetir. Estava convençut de que no estava tot perdut i els va comunicar que tant el primer ministre Winston Churchill com el president Franklin Delano Roosevelt havien de tenir en compte l’opinió pública dels seus pobles i, que, per tant, podien canviar les seves polítiques. Però a on Hitler veia més perill era amb la Unió Soviètica, ja que el seu líder Iosif Stalin era un dictador i per tant no s’havia de sotmetre a la voluntat del seu poble i, per això, els va explicar que havien de fer tots els possibles per enviar els soviètics cap a l’est.

Després, Hitler va convocar al general Von Saucken a la Cancelleria del Reich per comunicar-li que el nomenava comandant del 2º Exèrcit en substitució del general Weiss. A part, Hitler li va demanar en el general Heinz Guderian que li expliques a Von Saucken, que anava amb un monocle i la Creu de Cavaller amb espases i fulles de roure en el coll i que no havia saludat a Hitler amb l’habitual Mein Führer, la situació a Danzig. Quan li varen dir que estaria sota les ordres del gauleiter Albert Förster, Von Saucken li va dir que no tenia la intenció d’acatar les ordres del gauleiter. Sorprès per la reacció però conscient de que el necessitava, Hitler li va dir amb veu baixa que tot el comandament estaria sota les seves ordres.

---

El ministre d’Armament, Albert Speer, va ordenar a les seves delegacions que s’abstinguessin de destruir i que desobeïssin les ordres de terra cremada de Hitler.

---

La ciutat de Dortmund va ser bombardejada de forma brutal. En aquell atac els Aliats hi varen llançar 4.851 tones de bombes amb 1.108 bombarders amb el suport dels caces i els caça-bombarders de la 2º Força Aèria britànica i el 29º Comandament Aeri Tàctic nord-americà. A petició de la força aèria soviètica, al migdia més de 650 bombarders nord-americans varen destruir a baixa altitud el port de Swinemünde, on s’hi havien refugiat molts alemanys que fugien de l’avanç soviètic a Pomerània i a Prússia Oriental. La ciutat va quedar destruïda, unes 5.000 persones varen morir (la gran majoria eren refugiats), tot i que es diu que podrien haver mort moltes més persones i 50 naus varen quedar enfonsades. Hitler, a través de Martin Bormann, va ordenar linxar als aviadors que havien hagut de saltar dels seus bombarders.

---

Des de Suècia, 36 autobusos de la Creu Roja, pintats de blanc per ordre dels britànics amb l’objectiu de ser reconeguts pels caces Aliats, varen travessar la frontera alemanya sota el comandament del coronel Björk per tal d’alliberar al màxim de presoners, sobretot escandinaus, per dur-los a Suècia, tal i com havien acordat el govern suec i Himmler. Aquests autobusos varen arribar aquest dia a Friedricsruh per després dirigir-se a Sachsenhausen.

Precisament, Himmler aquell dia es trobava a Hohenlychen, al nord de Berlín, i va rebre tractament del doctor Felix Kersten que, després de llargues discussions i després de dinar i amb l’ajuda de Karl Brandt, va aconseguir que el ministre firmés el següent escrit:

Pel present confirmo que he arribat als següents acords amb el conseller mèdic Kersten, d’Estocolm:

1. No faré efectiva l’ordre de destruir els camps de concentració amb tots els presoners quan s’apropin les tropes aliades. També es para immediatament l’execució de presoners.

2. Quan les forces aliades s’apropin als camps de concentració, s’hissarà banderes blanques per garantir una entrega ordenada als Aliats.

3. Totes les execucions de jueus cessarà i estaran prohibides. Els jueus tindran el mateix estatus que la resta d’interns.

4. Els camps de concentració no seran evacuats, sinó que els interns es quedaran on són, i tots els presoners rebran aliments de Suècia.

---

Friedrich Fromm va ser ajusticiat a la presó de Brandenburg per haver col·laborat en el complot del 20 de juliol de 1944. Hitler va demanar que Fromm fos afusellat i no penjat a la forca com la majoria dels opositors executats com a tracte de favor per haver desarticular el complot aquella nit.

---

Tal i com varen fer el 3 de març, l’equip científic d’Ardenne va tornar a fer una prova amb explosius nuclears. 

---

En el camp de concentració de Bergen Belsen hi va morir la nena Anna Frank per culpa del tifus.

A Àustria:

Els Aliats varen bombardejar Viena, sobretot el centre. L’Hotel Bristol, lÒpera i el Club Jockey varen ser greument perjudicats. En el Jockey 270 persones varen morir-hi en el subterrani. Moltes de les víctimes no es varen desenterrar quan el 1947 es va demolir l’edifici.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va informar en el Gabinet de Guerra que no hi havia suficients subministraments per alimentar a les zones alliberades i que alguns habitants haurien de ser alimentats per via intravenosa.

En el front oriental:

A Polònia:

El cap de la NKVD en la zona nord de Prússia Oriental va fer saber en els comandants que els suïcidis de ciutadans alemanys, sobretot de dones, s’havien convertit en una pràctica habitual.

---

A Cracòvia, el fiscal de la ciutat, el doctor Roman Martini, va ser assassinat a casa seva per dos membres de l’Associació de l’Amistat polonesa russa. Fins llavors, Martini havia investigat els assassinats que havien produït els soviètics a Katin contra els oficials polonesos i, inclús, havia descobert els noms dels agents de la NKVD que havien intervingut en aquella acció.

En el front occidental:

A Alemanya:

Tres divisions d’infanteria nord-americana, entre elles el 5º Batalló de la Companyia K del 394º Regiment, singular perquè només eren soldats afroamericans, i part d’un comando blindat, defensaven un cap de pont de 22 quilòmetres d’ample per sis i mig de profunditat en el riu Rin.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El règim nazi es començava a enfonsar en tots els sentits i la població alemanya ja no confiava amb els seus líders. Una prova de que la població havia girat l’esquena a Adolf Hitler la trobem en una petita ciutat dels Alps bavaresos, on es va celebrar una cerimònia commemorativa en el monument dels caiguts. Quan en el final del discurs commemoratiu, el cap de la unitat de la Wehrmacht va demanar un Sieg Heil per Hitler ningú li va fer cas, ni els membres presents de la Wehrmacht ni de la Volkssturm i ni la població civil. A més, a Berlín va arribar-hi un informe on s’apuntava que la ciutat podria resistir unes vuit setmanes de bloqueig. Per complicar encara més les coses per als alemanys, a les onze i tres minuts del matí els Aliats varen llançar 4.662 tones de bombes sobre el centre ferroviari d’Essen amb 1.079 bombarders, que varen causar més de 900 víctimes mortal i la ciutat devastada. Era l’atac número 240 sobre el Ruhr. Suïssa, tenint clar que patiria un èxode de refugiats, va tancar les seves fronteres amb el Reich.

---

A Berlín, mentrestant, es va celebrar per últim cop el Dia dels Caiguts, però aquest cop Hitler no va assistir a la cerimònia, sent substituït pel ministre Hermann Göering, que amb el seu bastó de mariscal i acompanyat per Karl Döenitz i Wilhelm Keitel, va deixar una corona de flors en el cenotafi de l’Unter den Linden.

A la nit, un Hitler desanimat i pensant ja en el seu llegat es va reunir amb el seu ministre Joseph Goebbels, que li va regalar un exemplar del monarca Frederic el Gran de Thomas Carlyle. El dictador es va posar molt content amb el regal, i li va dir que Alemanya s’havia de guiar per grans models i que Frederic era el millor exemple. Comparant-se amb el monarca prussià, li va dir que les seves ambicions tenien que ser un exemple que poguessin seguir les futures generacions posteriors a les crisis i tensions militars, de la mateixa manera que ells havien tingut que mirar cap als antics herois de la història. En la proclama de la Wehrmacht d’aquell dia, el dictador va mencionar aquesta frase i en ella manifestava la seva decisió irrevocable de proporcionar al món futur un exemple que no fos “pitjor que els que l’hi havien deixat en els temps passats”. Hitler va concloure la seva frase repetint que l’any 1918 no es tornaria a repetir.

Respecte a la guerra, Hitler li va explicar a Goebbels que estava molt orgullós del general Ferdinand Schörner i li va confessar que pensava ascendir-lo a mariscal, però li va anunciar que el ministre Heinrich Himmler li havia fallat, ja que el culpava d’haver perdut Pomerània. Una irreparable factura, va dir de la derrota de Himmler. Hitler una vegada més va menysprear als generals i va declarar que amb els nous consells de guerra la direcció de la Wehrmacht aprendrien a obeir sinó volien acabar en un batalló d’execució. Continuant amb el tema, va dir que s’havia de retirar del front als simples soldats condecorats amb la Creu de Cavaller per enviar-los a les escoles d’oficials, sense importar els seus modals a taula.

Parlant de temes estrictament militars, Hitler li va confessar que la captura del pont de Remagen per part dels nord-americans no era un “bon negoci” per als Aliats des del punt de vista operatiu. Una vegada més va reiterar que la coalició aliada es trencaria aviat, però va deixar clar que no tenia en ment negociar amb els britànics. En canvi, estava disposat a parlar amb Iosif Stalin, ja que considerava que, a diferència dels occidentals, lligats a l’opinió pública, el dictador soviètic podia donar un “gir de 180º” a la seva carrera política militar. Això sí, només ho faria després de donar-los una forta derrota als soviètics. Pensant com podrien ser aquestes negociacions, Hitler li va deixar clar que no podrien aconseguir els objectius de 1941, però sí que aspirava a una nova partició de Polònia, i Hongria i Croàcia tenia clar que quedarien sota la protecció d’Alemanya.

Un cop finalitzada la reunió, els dos varen veure junts els noticiaris cinematogràfics.

---

El capità Wilfried Seegebarth va rebre l’ordre de traslladar les restes mortals de Paul von Hindenburg i la seva esposa, i les dels emperadors Frederic Guillem i Frederic el Gran, que havien sortir de Potsdam, a una mina de sal de Turíngia amb les insígnies i demés objectes preciosos de Frederic el Gran: instruments musicals, tapissos i la biblioteca Frederic el Gran.

---

A Hohenlychen, al nord de Berlín, Himmler, que a diferència de la nit anterior havia dormit bé i es trobava en “plena energia”, va rebre a les onze del matí tractament de Felix Kersten, que va entrar a la sala acompanyat per l’astròleg Wilhelm Wulff. Aquest últim portava els últims treballs astrològics que el Reichsführer havia encarregat. Durant el trajecte al quarter de Himmler, l’astròleg l’hi hauria demanat en el doctor que fes tots els possibles per convèncer al ministre de que aturés la guerra.

En començar la sessió, Himmler es va interessar pel seu propi estat de salut i li va preguntar quan estaria completament curat. Després, Kersten va començar a parlar dels seus plans i en aquells moments Himmler li va reconèixer la seva “lleialtat”. Aquella frase la va aprofitar el doctor per recriminar-li que alguns dels seus amics (Wentzel i Langbehn) no havien sigut alliberats quan ell ho havia reclamat. Himmler es va excusar amb un somriure fals i va al·legar que era culpa del Tribunal Popular. Dirigint-se a Wulff, li va reconèixer el seu encert en predir un accident el 9 de desembre de 1944, ja que aquell dia va tenir un accident de trànsit, i li va demanar prediccions pel seu futur Maitplan. En preguntar-li què pensava del pla de Kersten d’alliberar presoners, l’astròleg li va dir que no tenia cap raó per desaconsellar-los. Himmler li va explicar que tal operació era impossible perquè Hitler no ho permetria de cap de les maneres. En demanar-li quina seria la situació política en funció del nou horòscop mundial, Wulff li va respondre que les constel·lacions no eren molt favorables pels seus interessos. A continuació varen parlar sobre la Conferència de Ialta i aquí Wulff també li va dir que les constel·lacions donaven una “imatge preocupant”. Més refiat, l’astròleg li va demanar executar el Maitplan, però Himmler li va contestar que el que demanava era una traïció perquè ell havia jurat fidelitat a Hitler i li va explicar que si ell enderrocava al dictador les masses se li girarien encontra. Després de demanar-li dur a terme un cop d’Estat contra Hitler, Himmler li va contestar que ell no podia perquè es sentia malalt i dèbil. A continuació, el ministre va començar a parlar d’unes armes secretes. La reunió va acabar al cap de dues hores de que hagués començat.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes del comandant Josef Dietrich varen avançar pel país i varen profunditzar la seva zona de control.

En el front occidental:

El servei d’informació del SHAEF va advertir a Dwight D. Eisenhower de que els alemanys volien construir una fortalesa inexpugnable en les muntanyes, i que Hitler en persona es posaria al seu comandament des de la seva casa de muntanya, el Berghof. Les roques nevades, s’assegurava l’informe, eren inexpugnables, i s’afirmava que Hitler seria defensat per la naturalesa i per les armes secretes “més mortíferes que mai s’haguessin inventat”. Allí també s’hi reunirien els caps d’Alemanya per organitzar l’aixecament del país. Fàbriques subterrànies, continuava l’informe, assegurarien la producció d’armament i immenses cavernes conservarien estocs de provisions i d’equips militars. Unitats especialment seleccionades d’homes joves escollits serien llençats a la guerrilla per constituir tot un exèrcit clandestí per alliberar després a Alemanya de les forces d’ocupació.

---

Els nord-americans varen acabar amb tota la resistència alemanya a la riba occidental del Rin de la zona de Wesel-Xantan i a la riba esquerre des de Coblença fins a Andernach, igual que al nord del Mosel·la.

A Romania:

A Rauland va ser assassinat el químic noruec Leif Tronstad.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va trucar a Albert Kesselring perquè substituís al mariscal Gerd von Rundstedt, que havia dimitit el dia anterior com a comandant del front occidental després de que els nord-americans aconseguissin la ciutat de Colònia. Després, el dictador va ordenar que els refugiats que fugien de l’est d’Alemanya fossin traslladats a Copenhagen. Aquest dia es va elevar la xifra total estimada de refugiats alemanys procedents de les províncies orientals a 11 milions. Per altra banda, es va activar l’ordre Fliegende Standgericht, el consell de guerra mòbil, que havia ordenat Hitler el dia anterior, i en que es podia executar a qualsevol membre de l’Exèrcit en un judici ràpid. A resulta de la nova ordre va ser condemnat a mort l’ex general Friedrich Fromm per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

A les onze del matí, Martin Bormann li va presentar a Hitler el seu informe sobre la situació interior, l’estat del partit nazi i les mesures que s’havien de presentar.

A la tarda, Hitler va assistir a una nova reunió militar per fer un balanç de la situació. Els convidats li varen demanar, arrel del bombardeig del 26 de febrer al districte governamental, traslladar tota la direcció de la guerra a les instal·lacions de la Luftwaffe a Wannsee o a Zossen i no a la Cancelleria, que ja no era segura. Hitler es va negar en rodó abandonar la Cancelleria.

---

A Hohenlychen, al nord de la capital, a les onze del matí Heinrich Himmler va tenir que tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten. El ministre havia passat mala nit i tenia dolors estomacals. Kersten, a mig tractament, li va preguntar si era cert, tal i com l’hi havien dit, de que no defensarien La Haia. Himmler li va contestar que destruirien la ciutat, tal i com Hitler volia. El ministre també li va parlar de que les pèrdues que havia patit les Waffen-SS i quan li va confessar que no esperava aquell final dramàtic pel Reich, Kersten li va demanar actuar i no complir l’ordre de Hitler de destruir els camps de concentració. Himmler li va demanar temps, encara estava per veure el final perquè esperaven una arma secreta, li va exclamar, però li va prometre que no destruiria La Haia. Sense més ganes de parlar del tema, li va insistir en ajornar el tema perquè es trobava cansat.

Davant de l’epidèmia de tifus que s’havia detectat en el camp de concentració de Bergen-Belsen, Himmler va ordenar a tots els responsables de les SS que s’eradiqués l’epidèmia d’immediat amb tots els recursos mèdics que disposaven i va deixar clar que els presoners estaven sota la seva protecció.

---

Els Aliats varen bombardejar la ciutat d’Hamburg.

En el front occidental:

A Alemanya:

Els soldats nord-americans varen ampliar el seu control cap al nord i al sud d’Alemanya occidental, i varen unir al llarg del Rin les ciutats de Bad, Godesberg i Bonn, alliberades recentment. El 3º Exèrcit nord-americà amb el seu 8º Cos va establir contacte amb el 1º Exèrcit i, paral·lelament, la 4º Divisió Blindada del 12º Cos del 3º Exèrcit va ocupar la riba nord del Mosel·la que feia confluència amb el Rin. Per altra banda, el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery va controlar el seu sector de la riba esquerra del riu Rin. El Grup tenia fins aquell moment 22.934 baixes, tot i que els alemanys, que defensaven la zona just a l’oest del Ruhr, havien patit baixes per un total de 90.000 homes. Tot i les victòries britàniques i nord-americanes, els alemanys mantenien el control de la ciutat de Wesel i el nord de la ciutat de Colònia, tot i que havien reduït la seva zona de control i aquell dia varen perdre l’últim cap de pont del Rin a la zona de Wesel-Xantan.

A les cinc de la tarda, el primer jeep va creuar el pont de Remagen, que estava sent reparat pels enginyers nord-americans després de que els alemanys l’intentessin destruir amb dinamita. Un segon tram del pont va quedar acabat unes poques hores després.

En el front oriental:

A Alemanya:

El 1º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic i el 19º Exèrcit varen arribar a Lauenburg. 

A Hongria:

El 6º Exèrcit Blindat del comandant Josef Dietrich va trencar les posicions soviètiques i varen avançar entre el llac Platten i el riu Danubi, i varen seguir atacant pel canal de Malom.

A Japó:

A la nit, 334 B-29 varen enlairar-se amb 1.639 tones de bombes de les pistes de les illes Marianes fins arribar a una altura de 2.000 metres per després dirigir-se a Tòquio. Un cop varen arribar a la capital nipona varen deixar caure les bombes, destruint 40 quilòmetres quadrats de Tòquio, matant a 83.000 persones, ferint-ne a 100.000, i deixant sense vivenda a 1,5 milions de persones. A més, es varen destruir innombrables petits tallers i 16 gegantesques fàbriques. Tot i la impunitat amb què varen atacar, els nord-americans varen perdre 14 bombarders. Aquest és considerat el bombardeig convencional més destructiu de la Història. Unes hores més tard, quan es va dur a terme un vol de reconeixement fotogràfic, l’alt comandament nord-americà va poder comprovar l’abast de la destrucció.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va emetre una ordre en la que establia el Fliegende Standgericht, el consell de guerra mòbil de campanya, per jutjar i executar d’immediat a tots els desertors, siguin membres de la Wehrmacht o de les Waffen-SS, que no complissin les ordres donades. El consell estava dotat de tres oficials superiors, dos clergues, màquines d’escriure i material d’oficina. El lema era: No hi ha lloc per la justícia de la pietat. Per aquest motiu, Hitler va fer cridar en el Führerbúnquer al tinent general Rudolf Huebner, que va ser nomenat cap del tribunal militar i va rebre l’Ordre de Cavaller.

---

El ministre Joseph Goebbels va arribar en cotxe a la ciutat de Görlitz per entrevistar-se amb el mariscal de camp Ferdinand Schörner. Junts varen visitar la ciutat de Lauban, que havia sigut desallotjada de les tropes soviètiques l‘1 de març. Passejant per la ciutat, el ministre va poder observar els tancs soviètics destruïts i va saber que alguns alemanys havien matat a uns soldats soviètics a cops de pala. Després, Goebbels va condecorar als membres de les Joventuts Hitlerianes i, a la plaça de la ciutat, ell i el mariscal varen fer una crida a la població perquè continuessin lluitant. Després de la visita de Goebbels, Schörner va llançar un atac per conquerir la ciutat de Striegau, a quaranta quilòmetres a l’oest de Breslau, on només varen trobar uns quants supervivents civils que varen explicar les atrocitats que havien comès contra ells els homes d’Ivan Koniev.

---

A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractaments del doctor Felix Kersten, que li insistia de que acabés d’una vegada per totes amb els camps de concentració.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

L’exèrcit soviètic va avançar amb força per Prússia Oriental i va arribar a la riba oriental del riu Òder, els dos costats de la recent conquerida ciutat de Stettin.

---

La NKVD només va aconseguir, a partir dels membres de la Volkssturm capturats en camps de concentració en qualitat de presoners de guerra, reclutar a 68.680 treballadors forçats alemanys. La gran majoria eren dones.

A Hongria:

Les forces alemanyes varen progressar pel nord del llac Balaton.

En el front occidental:

A Alemanya:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va aprovar que nou divisions del 1º Exèrcit creuessin el Rin a l’espera de formar un front comú amb el 3º Exèrcit quan el general George Patton hagués travessat el riu per sobre de Coblença. Aquell dia, el 8º Cos del 3º Exèrcit va arribar al Rin per Andernach. Ràpidament, l’exèrcit nord-americà va creuar el Rin i d’aquesta manera varen travessar l’última barrera geogràfica que defensava Alemanya. Cada vegada era més a prop la victòria aliada i, a la matinada, el primer transbordador va creuar el riu i poc després se li unirien més que transportarien gasolina i munició. La Wehrmacht necessitava homes com fos en aquells moments tan complicats, però com que ja no els quedaven efectius per defensar-se varen recórrer a la Volkssturm i varen reduir el número de desertors de 16.000 a 400. En les ciutats de Bad i de Godsberg es lluitava casa per casa, i Bonn va ser ocupada durant aquella jornada. Per altra banda, la ciutat de Dessau va ser bombardejada i parcialment destruïda per l’aviació aliada occidental. Desesperat per la situació, el comandant del front occidental Gerd von Rundstedt va dimitir del seu càrrec.

A Japó:

A dos quarts d’onze de la nit, 300 B-29 nord-americans, procedents de les bases de Saipan, Guam i Tinian, varen bombardejar la ciutat de Tòquio fins l’endemà per ordres del general Curtis Le May. Durant l’atac, de tres hores, es varen llançar 8 tones d’artefactes incendiaris que van destruir una cinquena part de la ciutat, una àrea de 41 quilòmetres quadrats. 267.000 cases varen ser destruïdes, 83.783 persones varen perdre-hi la vida, 40.918 en varen resultar ferides i 800.000 persones es van quedar sense casa. Dies després, quan es va netejar la zona bombardejada, va augmentar encara més el número de víctimes, arribant a 185.000 persones. Aquell atac es va produir de nit perquè els japonesos tenien pocs caces nocturns i així els bombarders nord-americans varen poder volar a poca alçada. Una de les causes de per què hi varen haver tants morts, va ser per la utilització de 1.000 tones napalm, termita, fòsfor blanc i altres materials inflamables, que va provocar un incendi tan gran que va cremar els edificis i es va arribar a temperatures de 980 graus a l’epicentre de l’atac. L’aigua dels canals bullia, el metall es desfeia i moltes persones es varen socarrimar per combustió espontània. Al mateix moment que els nord-americans es dirigien a Tòquio, varen llançar una pluja de bombes sobre el port japonès de Kobe.

En el Pacífic: 

A Iwo Jima, una patrulla de marines nord-americana va arribar a la costa nord-est, una zona oposada al punt de desembarcament del 19 de febrer de 1945.

A Indoxina:

Les tropes japoneses varen atacar a les tropes franceses.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, a la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Heinrich Himmler fins les cinc del matí i li va donar instruccions personalment perquè un cop ja no poguessin defensar més Holanda, destruïssin la fortalesa de Clingendael, la ciutat de La Haia amb tots els seus edificis importants, així com determinades preses. Els habitants no serien informats abans. Hitler també li va ordenar destruir la ciutat d’Oslo.

De dia, Hitler es va reunir amb Alfred Jodl, que aquest el va informar de que el dia anterior havien fracassat en la voladura del pont de Remagen. Durant aquella jornada varen passar 8.000 soldats nord-americans per aquell pont i ocupaven un camp de pont de tres quilòmetres d’ample i quilòmetre i mig de profunditat. Al principi, Hitler estava tranquil davant de la notícia, però després va entrar en còlera i va ordenar l’execució de cinc oficials de la Wehrmacht. Quatre d’ells varen ser executats per un tribunal militar itinerant; el cinquè ja havia caigut en mans dels nord-americans.

El dictador també va firmar una ordre que ordenava enviar a presó als familiars dels soldats que caiguessin en captivitat sense haver sigut ferits o haver combatut.

---

El ministre Joseph Goebbels es va posar molt content quan va saber que per ordre de Himmler el general Curt von Gottberg havia començat una operació per captar soldats en les estacions de ferrocarril. A la tarda, el ministre va visitar a Himmler, que s’estava recuperant a casa seva, a Hohenlychen, d’una angina maligna. Durant la conversa, el ministre de l’Interior li va manifestar que tenia poques esperances de guanyar la guerra i que considerava la possibilitat de pactar amb els Aliats occidentals. Goebbels li va respondre que era millor intentar-ho amb la Unió Soviètica. Un cop acabada la reunió, Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten, que va notar que el ministre estava tens i nerviós. Aquell mateix dia, el comte Folke Bernadotte l’hi havia comunicat a Kersten que la seva missió consistia en alliberar els presoners escandinaus en els seus autobusos blancs.

Després de marxar de casa de Himmler, Goebbels es va dirigir en cotxe a Görlitz, a l’Alta Silèsia, on l’1 de març de havien aconseguit una victòria militar, seguit d’un grup de fotògrafs del Ministeri de Propaganda per pronunciar a la plaça del mercat una sèrie de discursos i per presidir una desfilada de tropes regulars, membres de la Volkssturm i les Joventuts Hitlerianes. Abans, el ministre es va reunir amb el cap de la circumscripció Bruno Malitz, que havia dut la defensa de la ciutat de Lauba. A la plaça major de la petita ciutat destruïda de Lauba, després de que el mariscal Ferdinand Schörner elogiés les mesures de la Guerra Total, Goebbels va parlar a les formacions de soldats d’infanteria i auxiliars de les forces aèries, i els va recordar la imatge del monarca Frederic el Gran.

A Àustria:

Els Aliats varen bombardejar Viena.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soldats soviètics es trobaven amb dificultats per avançar per Pomerània, on va fracassar l’atac de les unitats blindades soviètiques al sud de Stettin. L’arribada imminents dels soviètics a Pomerània va provocar que aquell dia sortissin 34 trens plens de civils direcció a Macklemburg, a l’oest del Òder. Al nord de Stargard, els soviètics varen avançar fins a la ciutat d’Altdamm.

---

En el Bàltic, els alemanys varen abandonar la fortalesa de Marienburg després de veure’s atacats pel 2º Exèrcit soviètic de xoc del coronel general Fedyuninsky. Per altra part, les tropes soviètiques que estaven avançant direcció a Danzig varen ocupar la ciutat de Stolp sense trobar resistència.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va fer tornar el comandant Gregory Zhukov a la capital de la Unió Soviètica. Només aterrar, el comandant soviètic es va dirigir directament en cotxe des de l’aeroport central a la dacha, on Stalin s’estava recuperant de l’esgotament i la tensió del conflicte, i el va informar de la situació militar.

---

El representant de la NKVD en el 1º Front bielorús, Serov, va informar a Laventi Beria dels suïcidis dels civils alemanys quan veien les tropes soviètiques per la por a les atrocitats que estaven cometent.

En el front occidental: 

A Alemanya:

El 1º Exèrcit nord-americà del comandant Courtney Hodges ja s’havia apoderat des del dia anterior de la ciutat de Colònia, i els tancs del general George Patton varen arribar al riu Rin, a prop de Colença. Més al nord, a la nit, 8.000 soldats de les tropes d’Omar Bradley varen creuar, abans de ser destruït, el pont de Remagen, a prop de Bonn.

A Itàlia:

El Obergruppenführer Karl Wolff va prendre la decisió d’acceptar la capitulació a Itàlia. Però la capitulació no va ser gens vista pels generals alemanys, que setmana rere setmana varen posposar la decisió. Wolff, en veure que ja no hi havia res a fer, va arribar discretament a l’estació de Zuric via Chiasso.

A Birmània:

Les tropes britàniques i les tropes xineses varen reobrir la carretera que anava des de Birmània fins a la Xina.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

De nit, Eva Braun va marxar de Munic després d’acomiadar-se de la seva família i dels seus amics per tornar a Berlín en un vehicle militar tot terreny contra la voluntat d’Adolf Hitler, que, en un principi, volia que se salvés d’un final esperat. El seu objectiu era morir al costat del seu promès i que el seu nom anés lligat al de Hitler. El dictador l’hi havia ordenat que es quedés a Obersalzberg, ja que Berlín estava mig destruïda, però ella, amb el seu temperament i la seva obstinació, no li va fer cas.

---

El règim nazi va rebre informes on s’explicava que a Croàcia regnava la confusió entre els guerrillers ustashis i el nou govern del comandant Josip Broz, Tito. A Iugoslàvia, el mariscal Tito va formar un nou govern provisional en el qual admetia representants de l’antic govern monàrquic a l’exili. Aquesta va ser una mesura temporal, ja que més tard va intentar retenir el ple control del govern pel Partit Comunista.

---

El Tribunal del Poble va jutjar al capità Friedrich Fromm per covardia durant l’atemptat del 20 de juliol de 1944. Fromm va ser condemnat a mort i el 12 de març va ser ajusticiat. 

---

A Weimar va morir l’escriptor nacionalista antisemita Adolf Bartels.

A Àustria:

En el camp de concentració de Mauthausen, durant aquella jornada varen arribar-hi gairebé 2.000 dones des de Ravensbrück, que varen ser allotjades en unes pèssimes condicions.

En el front occidental:

A Alemanya:

Els nord-americans varen trencar el front alemany direcció a Coblença i els alemanys varen evacuar la riba esquerra del Rin, al nord de Düsseldorf. Cap al migdia, el tinent Burrows del 7º Cos nord-americà del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges, amb un petit grup de tancs Pershing de la 9º Divisió Blindada liderada pel general Leonard i amb uns quants soldats d’infanteria, varen atacar i es varen dirigir al pont Ludendorff en el riu Rin, entre Bonn i Coblença, per dirigir-se després cap a Remagen, un petit poble situat entre Colònia i Coblença. El pont feia més de 300 metres de longitud i era suficientment ample com perquè hi poguessin circular dos trens a la vegada. La calçada del pont s’aguantava a través d’uns arcs simètrics que descansaven sobre quatre pilars de pedra, amb torres pètries proveïdes de troneres en els dos extrems. Però els alemanys tenien ordres de destruir el pont a les quatre de la tarda. Els soldats alemanys estaven tan desesperats en aquells moments que corrien d’una banda a l’altra de la rampa del pont esperant l’arribada dels tancs nord-americans. Quan faltaven deu minuts per les quatre, un batalló comandat pel sergent Drabik es va apropar cap al pont per destruir-lo. Abans, tres oficials subalterns varen discutir si l’ordre de demolició havia d’estar per escrit o no. Després de que els ordenessin a crits que destruïssin el pont, aquests tres homes varen girar la clau de l’interruptor de les càrregues de dinamita que havien col·locat en els pilars del pont, però no va passar res. Ho varen tornar a intentar, però de nou no va passar res. Llavors, un sergent alemany va recórrer a tota velocitat el pont, va encendre el cable principal a mà i va córrer cap al túnel mentre el perseguien les bales nord-americanes. Segons més tard varen explotar les càrregues de 45 quilograms de dinamita. El pont es va aixecar uns quants centímetres, però va tornar a descansar de forma increïble sobre els seus ciments. En aquells moments al·lucinants, el tinent Burrows va contemplar com els soldats alemanys es retiraven deixant el pont intacte tot i les ordres de Hitler de destruir-lo. En saber que l’havien desobeït, Hitler es va enrabiar pensant de nou que l’havien tornat a trair i va ordenar que els cinc oficials del sector fossin portats davant d’un tribunal militar itinerant. Quatre d’ells varen ser executats; el cinquè ja estava en mans dels nord-americans.

Ràpidament, el tinent nord-americà d’origen alemany Karl H. Timmermann i els seus homes varen córrer cap al pont tallant cables i llançant la resta de les càrregues de dinamita a l’aigua per evitar que el pont pogués acabar de ser destruït. Quatre tancs Pershing i una dotzena de Shermans alineats a la riba occidental varen atacar la torre oriental fins que els fusellers varen aconseguir eliminar un niu de metralladores. A última hora de la tarda, la Companya A tenia 120 homes que ja havien passat el pont i els enginyers varen consolidar momentàniament l’estabilitat del pont. 20 minuts més tard varen aparèixer del pont uns 200 soldats alemanys amb una bandera blanca i amb les mans enlaire. Es rendien. Tot i les facilitats, els alemanys varen aparèixer des del cel amb 7 o 8 Arados 234, escortats per una trentena de Messerschmitt 262 i uns 40 Focke Wulf 190, però varen ser contrarestats pels avions Aliats. En arribar la nit, un petit contingent de tancs nord-americans ja es trobava a l’altra riba guiats per soldats a peu que portaven botons lluminosos en els cinturons. Deu dies després el pont s’enfonsaria, però ja era massa tard pels interessos alemanys, ja que ja havien passat la majoria dels blindats nord-americans.

Un batalló al comandament del tinent Grimball va avançar amb els els tancs cap al riu. En passar per un grup de cases, un dels soldats va veure a un home gran cuidant un jardí. El soldat va pensar que era un membre de la Volkssturm i va creure que informaria als seus superiors de que la columna de blindats nord-americans es dirigia cap al pont. D’aquesta manera, el soldat li va disparar tres trets amb el seu fusell, però el presumpte membre de la Volkssturm es va ajupir a temps i va evitar les bales. Com que la columna no podia perdre temps, aquell soldat va deixar estar aquell home. Anys més tard, el tinent Grimball va saber que aquell jardí era el futur canceller de la República Federal d’Alemanya, Konrad Adenauer.

Al mateix dia, soldats del 7º Cos de 1º Exèrcit nord-americà del comandant Hodges varen acabar d’ocupar Colònia i el comandant va informar als seus superiors de la conquesta. Per celebrar-ho, un capellà militar nord-americà va oficialitzar la Santa Missa a la Catedral, que encara estava plena de runes dels bombardejos, mentre la corresponsal de guerra de la revista Life, Margaret Bourke-White, immortalitzava la imatge del moment.

---

L’11º Divisió Blindada del 8º Cos del 3º Exèrcit nord-americà va penetrar a la regió situada al nord de Kyllburg per arribar al Rin.

A Holanda:

A la nit, membres de la Resistència holandesa es varen col·locar en un voral, disfressats amb uniformes alemanys, per segrestar un vehicle a la carretera d’Apeldorrn a Arnhem. El cotxe elegit va ser un BMW en el qual hi viatjava el SS-Obergruppenführer Hans Albin Rauter, al qual varen disparar en veure’l. En l’intercanvi de trets, Rauter va quedar ferit i va fingir que era mort mentre els seus companys eren assassinats. Una patrulla el va dur a un hospital i els assaltants varen escapar. Heinrich Himmler, com a represàlia, va ordenar assassinar a 400 holandesos. Al final en varen afusellar 250. 

---

El primer ministre Winston Churchill va visitar les seves tropes a Europa i es va reunir amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower i el mariscal Bernard Law Montgomery per intentar solucionar les tensions entre els dos comandants. A la nit, el comandant suprem va convidar a sopar a diversos comandants, entre ells Matthew Ridgway, James Gavin i Maxwell Taylor. A mig àpat, el comandant va rebre la trucada del seu amic Omar Bradley, que li va anunciar que havien capturat el pont de Remagen. Tornant al menjador amb un somriure a la boca, Eisenhower va demanar xampany per la taula i va brindar amb els seus companys pel pont.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes alemanyes, dirigides pel comandant Josef Dietrich, varen atacar a Hongria i van destruir 136 tancs soviètics.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, Adolf Hitler va rebutjar que el doctor Theodor Morell li fes un massatge al seu braç esquerre. 

---

El ministre Joseph Goebbels va tenir a les seves mans informes del OKW en el que s’explicava que en tots els fronts les coses anaven molt malament i es descrivia com perdien amb facilitat les ciutats i els pobles alemanys. Per exemple, a la ciutat de Rheydt, on va néixer Goebbels, els nord-americans varen ser rebuts amb banderes blanques, cosa que va indignar al ministre.

---

El OKH va ordenar afusellar a tot soldat a qui es trobés fora de la seva unitat en les carreteres, en localitats, els combois de refugiats, els hospitals sense estar ferits o sense haver rebut l’ordre corresponent, i a qui pretengués estar aïllat i buscar la seva unitat.

---

Un comboi amb 1.900 presoneres de Ravensbrück va arribar a Mauthausen. Al mateix temps, 621 dones jueves varen arribar a Helmbrechts, un camp satèl·lit de Flossenbürg, des del camp de Grünberg, a uns 400 quilòmetres de distància. Les presoneres varen tenir que fer tota aquella distància durant cinc setmanes a peu en unes condicions terribles i sense pràcticament menjar res. Moltes d’elles patien disenteria i congelacions, i algunes havien contret noma.

En el front oriental:

A Hongria:

A la una de la matinada, els alemanys varen començar l’Operació Frühlingserwachen, o Despertar de la Primavera, que es considerada l’ultima ofensiva de Hitler. Disposaven de més de 700 tancs i canons d’assalt i 300.000 homes per fer front al 3º Front Ucraïnès de Fiodor Tolbujin, que disposava de 407 tancs i 465.000 homes. L’objectiu era frenar els soviètics a Hongria, apoderar-se dels jaciments petrolífers de Nagykanizsa, reconquerir Budapest, arribar al Danubi i aconseguir una victòria prestigiosa en el front oriental. El 6º Exèrcit Panzer de les SS, junt amb el 2º Exèrcit Panzer, varen intentar avançar en direcció Lauban a través del sector del llac Balató, però els soldats soviètics, que havien reorganitzar la seva defensa en profunditat i disposaven d’una formidable artilleria anticarros, varen llançar una contra-ofensiva comandada pel mariscal Konstantin Rokossovsky de forma temporal. A més, el fang i la pluja varen perjudicar clarament als alemanys.

L’objectiu dels soviètics era arribar des de ponent a la Pomerània oriental i a Danzig, mentre que la formació més forta del comandant Rokossovsky, el 2º Exèrcit de xoc, atacava des del sud seguint una línia paral·lela al Vístula.

En el front occidental:

A Alemanya:

Les forces nord-americanes del 7º Cos del 1º Exèrcit varen arribar a Colònia. Aquell dia, finalment, va ser tallada l’autovia de Frankfurt, que serviria de carretera principal pels nord-americans cap al centre d’Alemanya.

A la Gran Bretanya:

A la nit, la Luftwaffe va volar per sobre Londres.

A Romania:

Després de ser amenaçat pels soviètics d’una intervenció militar en el seu país, el rei Miquel I va accedir a destituir al primer ministre Nicolae Radescu i a nomenar en el seu lloc a en Petru Groza. En aquest nou govern, els comunistes varen obtenir les carteres d’Interior, Justícia, Propaganda, Comunicacions i Finances, com també varen passar a controlar les forces armades. Els ministres que no eren del Partit Comunista Romanès, el PCR, pertanyien al Partit Socialdemòcrata, controlat aleshores per la facció favorable als comunistes, el Front dels Llauradors.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, el ministre Joseph Goebbels es va reunir amb Adolf Hitler per manifestar-li que era partidari de buscar una possible entesa amb la Unió Soviètica per continuar lluitant contra els britànics. Però en aquells moments el ministre va saber per Walther Hewel, que Joachim von Ribbentrop estava buscant, sense èxit, trobar la manera de posar-se en contacte amb els països occidentals. El govern alemany era en aquelles dates un absolut descontrol. Martin Bormann va firmar una circular que autoritzava la formació militar de les dones i les joves en unitats de la Volkssturm. Goebbels va aplaudir a la nit en el seu Diari la decisió del dictador de crear aquests batallons femenins a Berlín. Segons va anotar el ministre en el seu Diari, aquestes dones lluitarien amb fanatisme. A part, el OKW va decretar, sense que es fes públic, destinar al servei actiu a la quinta de 1929.

---

El general Johann Blaskowitz, cap del Grup d’Exèrcits H, va llençar una ordre que deia que tot soldat sorprès lluny de la seva unitat i que digués que estava buscant al seu regiment seria jutjat i executat.

---

A la presó de Berlín-Plötzensee es va executar a Ernst von Harnack per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

---

A les onze del matí, a Hohenlychen, Heinrich Himmler va rebre tractament de Felix Kersten, que feia dos dies que havia tornat d’Estocolm. El doctor, amb el suport del govern suec, va intentar negociar amb el ministre sobre els camps de concentració, però Himmler de seguida es va desinteressar del tema de males maneres. Li va arribar a etzibar que si el Reich s’enfonsava els presoners no celebrarien la victòria perquè era una ordre clara de Hitler i ell l’executaria al peu de la lletra. Kersten va decidir aparcar el tema per les següents sessions.

En el front oriental:

A Alemanya:

L’exèrcit soviètic va continuar amb el seu avanç per Pomerània i varen penetrar la ciutat de Stargard, a prop de Stettin, en el riu Òder, que s’havia rendit el 3 de març. Els homes del 2º Front Bielorús varen arribar al Bàltic, cap a Köslin. A la nit, els tancs soviètics varen atacar als soldats alemanys que encara es defensaven en el riu Ihna.

A Hongria:

A la nit, els tancs del comandant Sepp Dietrich varen penetrar entre el llac Balató i el llac Velencito.

En el front occidental:

A Alemanya:

Elements avançats del 7º Cos nord-americà del 1º Exèrcit estava a punt de penetrar Colònia, que estava en ruïnes excepte les torres de la seva catedral. A més, el 3º Exèrcit avançava amb força cap al Rin i ja no quedava resistència alemanya a la zona de l’oest del Rin, entre Neuss i Homberg, tot i que un exèrcit de paracaigudistes alemany encara resistia al cap de pont de la zona de Wesel-Xantan. Davant d’aquella notícia, el comandant del 1º Exèrcit, el general Courtney Hodges, va ordenar que es servís xampany en el menjador. A la vegada, la 4º Divisió Blindada del 12º Cos del 3º Exèrcit nord-americà va atacar amb més insistència a la riba nord del Mosel·la.

A Iugoslàvia:

Josip Broz, Tito, va formar un nou govern.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir Joseph Goebbels, que estava molt preocupat per l’avanç dels soviètics. Durant la conversa, el dictador va atacar un cop més a l’Estat Major i va aprovar els plans del seu ministre per formar batallons femenins a Berlín i el seu pla d’agrupar als soldats aïllats en nous regiments. A la tarda, Goebbels havia sabut per l’ambaixador Walther Hewel que Joachim von Ribbentrop estava movent tots els fils cap als països occidentals per negociar una pau.

---

Continuant a la capital alemanya, Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten, que el dia anterior havia arribat a Berlín procedent de Suècia, on s’havia reunit amb el govern suec per tal de coordinar l’entrega dels presoners d’Alemanya a Suècia. Kersten li va afirmar que els Aliats declararien nul al govern alemany un cop ocupessin el país i d’aquesta manera les tropes alemanyes perdrien la seva legalitat i la neutralitat sueca ja no serviria. Però Himmler semblava que no l’interessava el tema i li va contestar que si Alemanya s’enfonsava ja es podia enfonsar tot Europa. Davant el suggeriment del doctor de que destruís els camps de concentració, Himmler li va contestar que només ho faria amb tota la gent dins.

---

El Ministeri de l’Interior va donar a conèixer que 17 milions d’alemanys havien sigut evacuats, tant de l’est com de l’oest, cap a les ciutats del centre del país.

A Àustria:

A Viena varen sonar les alarmes antiaèries avisant d’un possible atac aeri.

En el front oriental:

A Polònia:

El 1º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic va arribar al Bàltic, a Köslin i Kolsberg, després d’avançar en pocs dies més de 100 quilòmetres. El coronel Morgunov, el comandament de la 45º Brigada de blindada de guàrdies, que havia sigut el primer en arribar al mar bàltic, va enviar botelles d’aigua salada als comandants Gregory Zhukov i Katukov per demostrar-los que havia complert el seu objectiu. L’ocupació de Pomerània per part dels soldats soviètics, que avançaven amb molta força i facilitat, va provocar que uns 800.000 ciutadans alemanys fugissin cap a l’oest. Però aquests refugiats es varen trobar amb les carreteres tallades perquè Himmler havia ordenat prohibir evacuar-los i no varen tenir més remei que marxar per mar quedant aïllats. Per la seva part, la Wehrmacht ja era un descontrol, milers de soldats alemanys varen desertar utilitzant els trens del front, alguns tenien ordres de marxar i altres no. A la nit, la ràdio alemanya va transmetre un discurs pronunciat pel gauleiter Karl Hanke des de l’assetjada ciutat de Breslau, on va demanar a la població que lluités contra les forces aliades fins al final.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 9º i el 1º Exèrcits nord-americans dirigits per Bill Simpson i Courtney Hodges respectivament varen entrar en contacte a la zona de Geldern. D’aquesta manera s’evidenciava que havia sigut un èxit les operacions combinades Veritable i Grenade.

---

El 3º Exèrcit nord-americà va conquerir el primer cap de pont a través del Kyll.

A la Gran Bretanya:

Durant la matinada, per primer cop en molt de temps, avions alemanys varen atacar objectius britànics.

A Finlàndia:

Finlàndia va declarar la guerra a Alemanya.

A Iwo Jima:

El primer bombarder nord-americà B-29 va aterrar a l’illa.