Divendres:

En el Reich:

A Holanda:

El Oberstleutnant Von der Heydte, el cap de l’Escola de Guerra de l’Exèrcit Paracaigudista, es va reunir amb el general Kurt Student en el seu quarter general d’Holanda. Student li va comunicar que Adolf Hitler havia ordenat un atac amb paracaigudistes en el marc d’una poderosa ofensiva i li va ordenar reunir uns 1.200 homes per després llançar-los darrere de les línies nord-americanes amb la missió d’apoderar-se d’alguns punts d’encreuament de carreteres d’importància primordial. Student va rebutjar la proposta de Von der Heydte d’utilitzar el seu 6º Regiment Fallschirmjäger.

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler a Tiberg, al sud d’Alemanya, el ministre va rebre tractament del doctor Felix Kersten i aquest va tornar a insistir en l’alliberació dels presoners escandinaus per enviar-los a Suècia. Himmler li va respondre que entraria en conflicte amb Hitler, que seria una traïció, si feia una acció com aquella. Posant-se més dur, el ministre li va recordar que en el passat havia alliberat a les persones que l’hi havia demanat i li va dir que no ho tornaria a fer a partir d’ara perquè s’havia d’ocupar d’altres assumptes. Llavors, per canviar de tema, Himmler li va parlar d’una arma secreta que havia de canviar el transcurs de la guerra, tot i que no va ser concret sobre com era aquesta arma. Però Kersten no estava per noves armes i va tornar a persuadir-lo perquè alliberés aquells presoners. Himmler, per acabar amb la conversació, li va dir que ara no podia perquè necessitava dormir una estona.

Al cap d’una estona es varen tornar a reunir i Himmler ara li va dir que no li semblava malament la idea, sempre i quan els suecs aportessin els mitjans de transport. Llavors, el ministre li va confessar que alliberaria a uns quants jueus del camp de concentració de Theresienstadt i els portaria a Suïssa, que enviaria tots els presoners escandinaus amb dels camps de concentració al camp de trànsit de Neuengamme, a prop d’Hamburg, que permetria que la Creu Roja sueca els ajudés i que alliberaria a 1.000 dones holandeses, 800 franceses, 500 poloneses, 50 daneses i 50 noruegues. Això sí, no volia que la premsa estrangera presentés “aquest gest” com una debilitat”. A més, com que Kersten havia de viatjar al cap de dues setmanes a Estocolm per passar-hi les festes de Nadal, Himmler, com a regal, li va anunciar que es podria endur els últims tres suecs que havien sigut acusats d’espionatge a Varsòvia: els senyors Tore Widén, Sigfrid Häggberg i Nils Berglind. Eren els últims suecs presoners de Varsòvia que Kersten havia promès alliberar en el govern suec. Abans d’acabar la reunió, Himmler li va explicar que estava preparat per donar l’ordre d’obrir el bloqueig alemany dels ports holandesos perquè els subministraments d’aliments suecs poguessin arribar a la població holandesa, que estava passant gana.

Durant aquell dia, en el vagó restaurant, Kersten es va trobar amb el Obergruppenführer Gottlob Berger, que li va dir que per ordre de Hitler, Himmler l’havia ordenat que afusellés a 5.000 oficials britànics i nord-americans. Berger li va assegurar que s’havia negat a executar l’ordre i li va prometre que protegiria a aquests presoners.

En el front occidental:

El SHAEF va pronosticar una escassetat de 23.000 fusellers per finals d’any, suficient per dissuadir qualsevol atac per penetrar Alemanya.

A França:

A prop de Metz, els alemanys de Fort Driant, després de molts dies resistint, es varen rendir als soldats del 3º Exèrcit nord-americà.

En la Guerra Civil grega:

A Atenes, els comunistes rebels varen continuar lluitant. Els britànics deien que havien patit poques baixes, però la policia grega va estimar que 600 d’ells havien mort o havien sigut ferits o havien desaparegut. Des de Londres, el primer ministre Winston Churchill va defensar la postura del seu Govern en el conflicte grec al·legant que estaven restablint l’ordre. La Cambra dels Comuns va donar suport a enviar més tropes a Grècia amb 279 vots a favor per 30 encontra.

En el Pacífic:

Els bombarders B-25 i B-29 varen començar a atacar l’illa d‘Iwo Jima, que a partir de llavors va ser atacada durant 72 dies. L’atac a Iwo Jima va ser el més llarg i el més violent de tota la guerra del Pacífic. El comandant japonès a Iwo Jima, el general Kuribayashi, en veure que aviat els nord-americans desembarcarien a l’illa va fer evacuar tota la població civil.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Dresden, Karl Döenitz va assistir a una concentració davant 5.000 nois de les Joventuts Hitlerianes en el que es pretenia allistar a més nois. Davant de la tribuna d’oradors hi havia un petit submarí decorat amb garlandes de flors. El gran almirall va pronunciar un discurs en que va assegurar que ells eren l’última esperança per fer-se amb la victòria final. 

En el front occidental:

A Holanda:

Els comandants Dwight D. Eisenhower, Arthur Tedder, Omar Bradley i Bernard Law Montgomery es varen reunir a la sala de conferències del quarter general del 9º Exèrcit a Maastricht sota petició del mariscal britànic. El comandant suprem va obrir la sessió mostrant-se satisfet per les victòries que havien obtingut a la tardor, però va deixar clar que no seria possible travessar el riu Rin fins al maig. Llavors, Montgomery va agafar la paraula i va defensar la idea d’aïllar el Ruhr i forçar els alemanys a una guerra mòbil per posar al límit els subministraments alemanys en combustible i altres materials. Per això, defensava travessar el Rin per dirigir-se al nord del Ruhr. Primer Eisenhower si va mostrar d’acord, però després no li va semblar tant bona idea el pla. A part, Montgomery defensava la idea de canviar comandaments: desitjava que Bradley quedés sota el seu control i volia que els avenços es canviessin segons els factors geogràfics. Per rebutjar el pla del mariscal britànic, Ike va argumentar que la intenció era fer canvis en el comandament d’acord amb les operacions a realitzar, no en funció dels factors geogràfics. El seu pla era atacar al nord del Ruhr amb el 21º Grup d’Exèrcits i amb el 12º Grup al sud, operació que no li feia gens de gràcia a Monty. Per dur a terme aquella operació, Montgomery rebria reforços de fins a 10 divisions del 9º Exèrcit nord-americà. Després de la reunió, a la nit, el mariscal de camp va escriure un missatge per Alan Brooke en el qual no amagava la seva decepció i en que li deia que creia que tot aquell assumpte era espantós perquè dividirien els recursos i la força, i va vaticinar que fracassarien. En acabar el missatge, Montgomery li va demanar que frenés a Eisenhower.

Els Aliats occidental no esperaven en aquells moments que els alemanys poguessin fer una contra-ofensiva, tot i que aquell dia l’oficial del 3º Exèrcit nord-americà, el general de brigada Oscar W. Koch, va observar una gran concentració de panzers a l’oest del Rin en el sector nord de la zona d’avanç del 12º Grup d’Exèrcits.

A la Gran Bretanya:

El nou primer ministre polonès a l’exili, Tomasz Arciszewski, va pronunciar el seu primer discurs com a primer ministre, on va demanar un gest d’amistat del govern soviètic. La seva demanda no va ser escoltada.

A les Filipines:

A l’illa de Leite, els nord-americans tenien molts problemes per conquerir l’illa. Per acabar amb les forces japoneses, la 70º Divisió nord-americana va desembarcar a la badia d’Ormoc, on hi havia una columna del 24º Cos nord-americà.

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general d’en Heinrich Himmler, el ministre, abans de rebre tractament del doctor Felix Kersten, li va ensenyar en el doctor algunes fotografies del batalló SS de voluntaris de Valònia a Bèlgica. Himmler es queixava de que la premsa deia que els soldats havien sigut rebuts amb fredor i odi per part de la població i que en canvi a les fotografies es veia a la població feliç de rebre’ls. Llavors, el doctor li va demanar alliberar als belgues, francesos, holandesos, noruecs, polonesos i danesos que tenien empresonats, i Himmler li va respondre estudiar-ho.

---

A partir de les dotze del migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que va cessar després de dos quarts d’una. Unes hores més tard va tornar a sonar l’alarma. Tot i que varen haver alguns dispars, la ciutat no va ser bombardejada.

En el front occidental:

A la nit, els comandants Dwight D. Eisenhower i Arthur Tedder varen passar la nit a l’Hotel Alfa de la Ciutat de Luxemburg amb l’Omar Bradley, que encara s’estava recuperant d’una forta grip, per l’endemà dirigir-se tots tres a la ciutat holandesa de Maastricht per reunir-se amb el mariscal Bernard Law Montgomery. Bradley estava molt preocupat, primer perquè Montgomery volia que quedés sota el seu control i segon perquè no estaven tenint els resultats esperats. Per ell, la falta de resultats era perquè estaven lluitant contra un enemic no raonable.

---

No preveient en absolut un possible contraatac alemany, un informe de la intel·ligència aèria britànica arribava a la conclusió de que es podia dir amb certa certesa que un imminent atac alemanya a l’oest estava descartat.

---

La 106º Divisió va arribar a Le Havre, i més tard seria transportada a través de camions cap al front de les Ardenes.

A les Filipines:

Al sud, la 77º Divisió nord-americana es va fer a la mar per contornejar la punta sud de Leyte en una operació de cabotatge que els portaria des de la costa oriental a Depòsit al sud d’Ormac.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz, Josef Mengele va traslladar en el seu barracó a 16 dones de l’hospital del camp que patien nanisme i va realitzar experiments amb elles durant tres dies. Només cinc d’elles varen sobreviure.

En el front occidental:

El SHAEF va estudiar la possibilitat de flanquejar les forces alemanyes del sud travessant Suïssa, però el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va rebutjar la idea.

A França:

El flanc dret del 3º Exèrcit nord-americà es va dirigir cap a l’est, des de la zona de Metz-Nancy, i cap al sud, des de Thionville.

A Holanda:

Soldats de la 6º King’s Own Scottisch Borderes de la 15º Divisió escocesa varen patrullar pels edificis destruïts de Blerick, en el suburbi de Velno.

En la Guerra Civil grega:

Tancs britànics varen entrar per primer cop en acció donant suport a les forces monàrquiques, que estaven lluitant contra les forces comunistes. A més, embarcacions de guerra britàniques varen navegar a prop del Pireu.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Theodor Morell volia interrompre el tractament a base d’injeccions que li donava pràcticament a diari a Adolf Hitler, però el dictador li va demanar continuar amb les sessions per culpa dels “grans esforços” que feia. Aquell dia, el doctor li va posar 10 cm3 de glucosa i 10 cm3 d’Homoseran intramuscular. A la nit, a més, li va tenir injectar una dosis d’Eukodal intravenós. 

---

En el quarter general de Heinrich Himmler a Tiberg, al sud d’Alemanya, el ministre va rebre un dia més tractament del doctor Felix Kersten. El doctor li va demanar la llibertat per l’activista monàrquic Anton Gran von Arco auf Valley, internat en el camp de treball forçós de Schörgenhub. Himmler va prometre-li estudiar el cas.

En el front occidental:

L’oficial d’intel·ligència del 3º Exèrcit nord-americà, el general de brigada Oscar W. Koch, va mencionar el “persistent misteri” sobre la ubicació de com a mínim 14 divisions alemanys, la majoria d’elles blindades, que juntes podrien construir una punta de llança en una contra-ofensiva. Tot i això, el general de brigada va creure que era més probable un atac a prop d’Aquisgrà que a través de les Ardenes.

A França:

Els Aliats varen aconseguir eliminar l’última bossa de resistència alemanya a la riba occidental del Mosa.

En la Guerra Civil grega:

Es va declarar la llei marcial i la lluita entre les forces comunistes i les forces nacionals va continuar.

A Birmània:

El general William Slim, el comandant del 14º Exèrcit britànic, va començar a destruir les forces japoneses. Els cossos britànics 4º i 33º varen iniciar l’ofensiva dirigint-se als camps d’aviació japonesos de Yeu i Shwebo. El 15º Exèrcit japonès, comandat pel general Shihachi Katamura, es trobava en aquells moments debilitat després de les derrotes patides durant la lluita a Kohima i Imphal.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la tarda, Adolf Hitler va acceptar rebre la família Goebbels per prendre el te. Els nens es varen presentar vestits de militar i les nenes anaven amb vestits llargs. Durant una hora i mitja, els Goebbels es varen asseure amb Hitler acompanyats per Julius Schaub i Werner Naumann. Després de la conversa, on Hitler va xerrar abastament, Magda en va sortir tant satisfeta i orgullosa que va comentar que Hitler segurament no aniria a casa dels Göering.

En el front oriental:

A Alemanya:

El grup alemany de Karl Oberg es va establir a Zwickau, al costat de la frontera txecoslovaca, on ja s’havien instal·lat els serveis alemanys per ordre del ministre Heinrich Himmler.

A Hongria:

A Miskolc, les tropes d’Ivan J. Petrov se’ls va unir l’ala dreta del mariscal Rodion Malinovki i, els dos junts, varen conquerir la ciutat.

En el front occidental:

A França:

Tot i els avanços que anaven fent els Aliats occidentals en el front, no tothom estava satisfet i aquell dia el general George Patton va confessar en el seu Diari que la situació era dolenta, ja que havien perdut 11.000 efectius en un Exèrcit de tres divisions blindades i sis divisions d’infanteria.

A Bèlgica:

En un informe de la intel·ligència del 21º Grup d’Exèrcits es descartava el rumor de que els alemanys tinguessin intenció de tornar a capturar Anvers.

A Alemanya:

El 9º Exèrcit va arribar al riu Roer, però el comandant Omar Bradley va considera imprudent creuar el riu pels dics Schmidt, que controlaven la inundació de la vall del Roer, ja que encara estaven sota control alemany.

A Grècia:

Finalment va esclatar la Guerra Civil entre l’ELAS (comunistes) i el govern de Papandreu. El primer ministre Winston Churchill va ordenar intervenir a favor dels monàrquics amb les forces expedicionàries britàniques i aixafar la insurrecció de l’ELAS. Aquella acció del primer ministre li va portar moltes crítiques i varen augmentar les discrepàncies amb la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Les últimes disputes entre els comandants del front occidental, sobretot entre Dwight D. Eisenhower i el mariscal Bernard Law Montgomery, varen dur al primer ministre Churchill a admetre-li a l’estadista Jan Smuts que havien patit un revés estratègic en el front occidental.

 

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va explicar-li en el ministre Joseph Goebbels que a mitjans de desembre d’aquell any atacarien als Aliats en el front occidental. El dictador confiava que amb el factor sorpresa i una gran artilleria pesada aixafarien als Aliats occidentals. El ministre va quedar convençut de que aquella ofensiva seria un èxit i va creure que podria canviar el destí de la guerra.

Després, Hitler es va reunir amb els dos generals que havien de dur a terme aquella operació, els generals Hasso von Manteuffel i Sepp Dietrich, a la Cancelleria del Reich, que defensaven, com els comandants Gerd von Rundstedt i Walter Model, un atac més petit, conegut com la petita solució, en que amb un moviment cap al nord al voltant d’Aquisgrà aïllaria al 1º i 9º Exèrcits nord-americans i destruiria de 10 a 15 divisions. Els dos generals defensaven que els soldats lluitarien desesperadament per la zona d’Alemanya ocupada pels nord-americans. Von Rundstedt, que havia de liderar l’ofensiva, no va assistir a la reunió i va enviar-hi en el seu lloc al seu cap d’Estat Major, Westphal, que pràcticament no va dir res. Hitler no opinava de la mateixa manera que els seus dos generals i volia etzibar un gran cop als anglosaxons per forçar-los a negociar. Per dur a terme l’atac va prometre 38 divisions amb el suport de 2.000 avions. En el seu discurs, el dictador els va dir que mai am la història una coalició tan heterogènia havia fet front a un enemic en comú i els va prometre que els antagonismes que tenien cadascuna d’aquestes nacions estava creixent hora darrere hora i que ara el moment de colpejar-los perquè estava convençut de que es podrien enfonsar. Per Hitler s’havia de fer creure a l’enemic que no tenien la victòria assegurada i els va afirmar que mai capitularia.

---

Josef Kramer va ser nomenat comandant del camp de concentració de Bergen-Belsen.

---

Alfred Rosenberg es va traslladar de nou a la seva residència de Berlín, en el número 20 de la Rheinbabenalle de Dahlem.

En el front occidental:

A França:

Per impedir que el 7º Exèrcit travessés el Rin i es dirigís a Colmar, els alemanys varen destruir amb dinamita el pont Kehl.

A Holanda:

Els alemanys varen destruir el dic que es trobava a l’est del pont de ferrocarril d’Oosterbeek. En conseqüència, bona part del Betuwe va quedar inundat.

A Romania:

Els comunistes varen sortir als carrers de Bucarest per manifestar-se contra el govern del primer ministre Constantin Sacarescu. El rei Miquel I es va encarregar aleshores de la formació d’un nou govern a càrrec del general i ministre de l’Interior Nicolae Radescu, que va conservar el càrrec de ministre, i va nomenar viceministre del Ministeri d’Interior el dirigent del Partit Comunista romanès Teohari Georegescu.

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer es va reunir amb els seus col·laboradors a Rechlin, Alemanya, per presentar-los els nous desenvolupaments en el sector de l’armament. Sincerant-se amb ells, els va explicar que no tenien noves armes miraculoses i que segurament mai disposarien d’elles. A més, els va mirar de convèncer que des del punt de vista tècnic no eren possibles els miracles que es venien. Speer va criticar obertament la propaganda que es feia dins del Reich d’unes noves armes increïbles que farien guanyar la guerra. Havia comprovat molts cops la preocupació que tenien els cap de les divisions i dels regiments cap a les seves tropes perquè s’agafaven a la fe cada cop més gran de que arribarien unes noves armes que els tornarien invencibles.

---

El SS Hauptsturmführer Joseph Kramer es va convertir en el comandant del camp de concentració de Bergen Belsen després d’haver efectuat al seu aprenentatge en el camp de concentració de Natzweiler Struthof.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va circular amb el seu Cadillac cap al sud creuant el riu Pétrusse per dirigir-se a la Ciutat de Luxemburg per trobar-se amb l’Omar Bradley, que estava engripat a l’Hotel Alfa, per parlar de l’última trobada que havia tingut amb el mariscal Bernard Law Montgomery. El comandant suprem estava furiós amb el mariscal, que criticava a en Bradley i volia que estigués sota les seves ordres per controlar ell un front, i no estava d’acord amb l’estratègia que estaven seguint. Després de calmar-se amb el seu amic i company, el comandant suprem va enviar una resposta del telegrama del dia anterior del mariscal britànic en què li deia que hi havia coses de les que deia que no hi estava d’acord, com que des de Normandia tot havia anat malament. A més, li recordava que la logística britànica en el nord s’havia estirant tant que subministrar només 500 tones extra de provisions diàries li costaven al comandant Bradley tres divisions, privant-les de transport motoritzat. Tot i això, varen acordar la celebració d’una reunió amb el mariscal britànic a Maastricht el 7 de desembre.

---

Els Aliats varen saber que els cursos per Oficials de la Direcció Nacionalsocialista havien sigut cancel·lats degut a una operació especial imminent. Els Aliats no varen donar-hi importància.

A la Unió Soviètica:

A Moscou va començar una reunió que va durar fins al 10 de desembre de 1944 entre en Iosif Stalin i en Charles de Gaulle.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill li va enviar un missatge al mariscal Jan Christian Smuts per recordar-li que l’exèrcit britànic era la meitat de gran que el nord-americà i que aviat només serien una tercera part. El primer ministre li recomanava agrupar-se i reforçar els exèrcits per una ofensiva a la primavera, però el va advertir de que per ara no era tant fàcil com ho era abans que es fessin les coses que ell volia.

A Birmània:

Els Aliats varen avançar pel país.

En el Pacífic:

Bombarders pesats B-29 que provenien de les Marianes varen atacar l’illa d’Iwo Jima.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Hermann Göering va pronunciar la que seria la seva última al·locució radiada. En ella recordava en el poble alemany com el grup d’espartans havia defensat el pas de les Termopiles contra les hordes perses i, rememorant aquella batalla història, va dir que aquell era l’esperit amb el qual els alemanys havien de defensar la seva pàtria. Llavors, el ministre va exclamar que encara que totes les ciutats fossin arrasades fins als ciments, el poble alemany sobreviure ja que, segons ell, abans de que hi haguessin ciutats el poble alemany ja existia. Continuant amb aquesta línia, Göering va dir que la desaparició de Berlín seria terrible però no fatal perquè el poble alemany ja havia existit en el passat sense Berlín. Tot i això, va senyalar que si els soviètics arribaven a Berlín, el poble alemany hauria deixat d’existir.

---

Joseph Goebbels va publicar un document de 36 pàgines, la Gottbegnadeten-Liste, amb la llista de 1.024 artistes que havien de no ser cridats per anar al front perquè eren considerats patrimoni nacional. Entre ells hi havia el jove director Herbert von Karajan.

---

A la presó de Berlín-Plötzensee, els nazis varen decapitar a la guillotina Elisabeth Charlotte Glöden, Lilo, acusada d’haver amagat a un opositor del règim a casa seva. Juntament amb companys seus, entre ells el professor Jens Peter Jessen, varen ser decapitats en intervals de dos minuts.

---

De dos quarts d’una a dos quarts de dues del migdia va sonar l’alarma gran a la ciutat de Dresden. Es va anunciar que s’apropaven esquadres de bombarders. Tot i que es varen escoltar moltes detonacions a fora de la ciutat, Dresden no va ser atacada. A tres quarts de vuit del vespre va tornar a sonar l’alarma a la ciutat fins a dos quarts de nou.

---

Hannover-Ahlem es va convertir en camp de concentració quan les SS varen començar a transferir presoners des d’una fàbrica de Hannover-Stöcken amb l’objectiu de produir material per la Continental Gummiwerke Maschinenfabrik, que subministrava peces per als avions de la Luftwaffe i els tancs Panzer.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Des del seu quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la localitat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, el mariscal Bernard Law Montgomery va reconsiderar les seves crítiques cap a Omar Bradley i va enviar un telegrama al comandant Dwight D. Eisenhower, que els últims dos dies s’havia reunit amb ell en el quarter, per confirmar-li els principals punts acordats durant les conversacions que havien tingut lloc.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va interrompre l’informe de Charles Portal per criticar que l’últim bombardeig a Holanda hagués causat 20.000 baixes holandeses i només 800 o 900 d’alemanyes. Era terrible fer una cosa com aquesta, va dir. Portal no estava d’acord amb l’estratègia que duia a terme Arthur Harris.

A Japó:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar Tòquio.

En els Estats Units:

Aquell dia va cessar la producció del Curtiss P-40 Warhawk.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Adolf Hitler va assegurar davant dels seus convidats que Jesús no era jueu perquè els jueus mai haguessin entregat als tribunals romans a una persona del seu propi poble. Apostava que Jesús era romà perquè, segons la seva teoria, a Galilea hi havia un gran número de descendents romans, gals en la seva majoria, tot i que no descartava que Maria fos jueva. Inclús va afirmar que Jesús va lluitar contra els jueus i que Sant Pau havia creat el cristianisme jueu que, en la seva opinió, era l’actual comunisme. Martin Bormann va intervenir en la conversa per dir que els mètodes jueus no havien canviat i que sempre havien volgut destruir el poder establert i per aquest fet va defensar que el nacionalsocialisme fos, en conseqüència, antisemita, anticomunista i anticristià. Hitler hi va afegir que Wilhelm Burgdorf li acabava de passar una publicació que tractava de les relacions entre el comunisme i el cristianisme i els va confessar que se’n alegrava de que la gent comencés a relacionar-los.

En el front occidental:

A França:

A prop de la ciutat de Metz, els alemanys que resistien en el Fort Saint-Privat es varen rendir als homes del 3º Exèrcit nord-americà entregant més de 5.000 presoners, molts d’ells amb cremades de fòsfor.

A Bèlgica:

En el quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la ciutat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, els comandants Dwight D. Eisenhower i Bernard Law Montgomery es varen tornar a reunir després de la tensa reunió del dia anterior. Després, el comandant suprem va anar a inspeccionar les tropes britàniques, canadenques i belgues. A la seva esquena, Montgomery va tornar a enviar un missatge a Alan Brooke i li va dir a la postdata que Omar Bradley l’havia errat com arquitecte d’operacions terrestres i li va afirmar que era millor posar-lo sota el seu comandament operatiu.

A Albània:

Els partisans comunistes varen alliberar la ciutat de Shkodra.

A Japó:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar Tòquio.

---

A les tres de la matinada, el capità Toshio Abe va ordenar-li en el portaavions Shinano, que des del dia anterior estava sent perseguit pel submarí nord-americà Archerfish, i les seves embarcacions escorta que viressin a l’oest, direcció al port de Kure. Aquella maniobra va ser un error. Un quart d’hora més tard, el capità de fragata nord-americà Jpseph Enright va ordenar disparar sis torpedes, quatre dels quals varen tocar l’objectiu provocant quatre grans forats que varen deixar entrar tones d’aigua a l’interior de la nau. L’escora de l’embarcació va augmentar de cop i, tot i que Abe va virar cap a la costa per intentar embarrancar en aigües poc profundes, va ser impossible. A dos quarts d’onze del matí, el Shinano, que encara no havia entrar en cap combat, es va enfonsar.