Dimarts:

En el front occidental:

A França:

Karl Oberg va ordenar que el poble de Saint Dié fos evacuat i, d’immediat, es va penjar un cartell a l’Ajuntament del poble explicant que era desig de la Wehrmacht allunyar la població de la zona de combat per evitar víctimes i patiments. Un cop la població va ser evacuada els alemanys varen robar tot el que varen trobar a la desèrtica població.

---

En la Batalla del bosc de Hürtgen, el 2º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria va ser considerat aniquilat com unitat de combat i els que varen sobreviure varen marxar de la localitat de Vossenack. Per ordres del general Cota, durant aquell matí els enginyers nord-americans del 146º Regiment d’Enginyers varen ajudar a aturar un atac dels Panzergrenadiere, fet que va permetre mantenir la localitat de Vossenack. Al migdia, els nord-americans s’havien retirat de les seves trinxeres al llarg de l’extrem oriental del Kall, i també varen perdre la localitat de Kommerscheidt.

---

El comandant del 1º Exèrcit Courtney Hodges va ordenar en el 5º Cos que comencés a fer plans per capturar les preses del Ruhr.

En el front oriental:

A Hongria:

El 2º Front Ucraïnès va arribar a Budapest pel sud-est.

A Japó:

Els japonesos varen penjar a l’espia Richard Sorge a la presó de Sugamo, Tòquio, juntament amb el també espia Hotsumi Ozaki. Sorge havia estat treballant durant vuit anys com a periodista alemany a Tòquio, però en secret i gràcies als seus contactes a l’Ambaixada alemanya enviava informació al govern soviètic sobre els plans alemanys i japonesos, incloent l’Operació Barba-roja. El grup que ell va dirigir és considerat la millor xarxa d’espionatge de la Història.

L’alcaid, Kikuyasa Ichijima, va assistir a l’execució vestit amb l’uniforme de gala. Primer es va executar a Ozaki, que va optar per vestir quimono cerimonial negre juntament amb els tabi d’idèntic color abans de cobrir-se el cap i deixar-se lligar. Quatre botxins varen prémer la trapa al mateix temps. Després va ser el torn de Sorge, que vestia pantalons foscors, camisa de coll obert i jaqueta. L’alcaid li va preguntar si era Richard Sorge i el condemnat va respondre afirmativament movent el cap. Sorge va indicar que desitjava nomenar hereva dels seus béns a Anna Clausen, l’esposa de l’operador de ràdio Max Clausen. En total eren 4.000 dòlars nord-americans. A continuació se li va oferir en el condemnat el te i les pastes de rigor, que va rebutjar i va preferir canviar-ho per una cigarreta. Però el director del centre penitenciari li va comunicar que aquell canvi no era viable perquè anava en contra de les normes. L’agent del Tokko allí present va demanar que es fes un excepció, però Ichijima es va mantenir amb la seva posició. Sorge va mantenir la calma mentre el lligaven i només va dir amb japonès: Sakigun! (l‘exèrcit soviètic); Kokusai Kyosanto! (el Partit Comunista internacional) i Kyosanto Sovietico (el Partit Comunista soviètic. A les 10:20 es va prémer la trapa i 19 minuts més tard Sorge va ser declarat mort. Ni l’Ambaixada alemanya ni la soviètica es volien fer càrrec del cadàver i, en conseqüència, va ser destinat al cementiri de la presó.

En els Estats Units:

En les eleccions presidencials, el candidat demòcrata Franklin Delano Roosevelt es va imposar a les eleccions amb el 53,5% dels vots i amb el suport de 37 Estats al candidat del Partit Republicà Thomas Dewey.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el general Eckhard Christian de la Luftwaffe en una conferència. Aquest li a dir que el ministre Hermann Göering havia ordenat que tots els nous grups de la Luftwaffe ataquessin de cop en el front occidental. Hitler tenia els seus dubtes, temia que quan arribés el dia de l’atac els diferents grups no es coordinessin i no trobessin als Aliats, i va acusar al mariscal de no estar al corrent del què passava a la Luftwaffe i va definir-lo com un incompetent.

A Alemanya:

El Servei de Seguretat de les SS va informar des de Stuttgart de que la propaganda de Joseph Goebbels, que il·lustrava saquejos, matances i violacions de l’exèrcit soviètic a Nemmersdorf, Prússia Oriental, no aconseguia l’objectiu establert. El Servei il·lustrava que moltes persones asseguraven que ells (els alemanys) no tenien dret a queixar-se perquè havien maltractat als jueus prèviament.

A Polònia:

Després de passar uns dies amb la família, Josef Mengele va tornar al camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz per reprendre la “seva activitat”.  

En el front occidental:

A Alemanya:

En la Batalla del bosc de Hürtgen, a primera hora, els alemanys varen atacar des de la localitat de Schmidt amb els seus canons panzer contra els Sherman nord-americans. Els soldats nord-americans varen quedar atrapats en els seus llocs, amb els alemanys col·locats en el Turó 400 disparant-los 20.000 projectils d’artilleria contra ells. Molts d’ells varen morir en l’atac. A mig matí, el 2º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria, que tenia dos batallons que estaven atrapats a Kommerscheidt, varen aconseguir sortir.

En els Estats Units:

El candidat demòcrata i president Franklin Delano Roosevelt va ser reelegit per quart cop president dels Estats Units d’Amèrica. Mai a la història dels Estats Units cap President ha governat més de dos mandats, seguint la tradició de George Washington, excepte Roosevelt.

A Grècia:

Les forces aliades varen alliberar el país dels alemanys.

A França:

A París, a la nit, el coronel Charles de Gaulle es va reunir amb el coronel Groussard, antic director de l’Acadèmia de Saint-Cry, per dir-li que desarmaria les milícies patriòtiques, l’organització militar del partit comunista.

Diumenge:

En el front occidental:

El general Collins, el comandant en cap del 9º Exèrcit, li va enviar al comandant Courtney Hodges un memoràndum secret en què li deia que segons un estudi del Cos d’Enginyers titulat Resum de l’ús militar del sistema d’embassaments del riu Ruhr, s’arribava a la conclusió de que els alemanys podrien mantenir el riu Ruhr en estat de creixement durant com a mínim deu dies o bé que podrien produir inundacions de dos dies de proporcions catastròfiques.

---

En la Batalla del bosc de Hürtgen, a dos quarts de tres de la matinada els alemanys varen empènyer els Sherman cap a un barranc. En aquells moments les forces alemanyes atacaven a la 28º Divisió per tres punts diferents. A la nit, tropes de reconeixement de la 116º Divisió Panzer varen baixar pel turó Kall i els sapadors alemanys varen col·locar mines i varen dissenyar emboscades per tal de deixar aïllats més de 1.000 soldats nord-americans a l’est del barranc.

A Suïssa:

A l’hotel Savoy Hotel Baur-en-Ville de Zuric es varen reunir Roswell McClelland, el representant del president Franklin Delano Roosevelt en el Comitè de Refugiats de Guerra, l’oficial de les SS Kurt Becher i el banquer suïs Saly Mayer. Els nord-americans intentaven aturar l’Holocaust a través de negociacions, tot i que la trobada violava la política oficial nord-americana. Tot i la importància d’aquella reunió, la negociació va aconseguir ben poca cosa.

A les Filipines:

El vicealmirall John McCain sota el comandament de la Task Force 38 de portaavions de la 3º Flota va atacar Luzon.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El Natrionalsozialistischer Kurier va publicar imatges de les atrocitats que havien comès els soldats soviètics en el seu avanç cap a Alemanya. Aquestes imatges, en general, no varen afectar a la gent com es desitjava.

En el front occidental:

A Alemanya:

En el bosc de Hürtgen, just abans del trenc d’alba, els alemanys varen disparar amb la seva artilleria des de tres direccions diferents contra les posicions nord-americanes. A dos quarts de nou del matí, un batalló ja no va poder resistir més i va tenir que fugir corrents, trencant la línia defensiva. Els oficials intentaven a crits que els seus homes no fugissin, però la majoria va preferir desobeir ja que la carretera de Kommerscheidt estava plena de morts i ferits. Per més mala sort pels nord-americans, per tercer dia no varen poder disposar dels seus avions per culpa dels núvols. A Rott, on hi havia el comandament nord-americà, varen tardar molt a reaccionar i durant hores va regnar la confusió i el caos.

En els Estats Units:

A Washington va morir el comandant britànic John Dill. El primer ministre Winston Churchill el va substituir de seguida per Maitland Wilson, el comandant en cap en el Mediterrani.

A les Filipines:

Avions suïcides japonesos varen tocar dos transports i varen matar a més de 100 soldats i mariners nord-americans.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Jodl va exposar els seus plans detallats de l’ofensiva de les Ardenes en els comandants de l’oest. 16 divisions, 8 d’elles cuirassades, constituirien l’eix central de l’atac. Josef Dietrich estaria sota el comandament del 6º Exèrcit Panzer i el general Hasso von Manteuffel del 5º Exèrcit Panzer. Quan va acabar la seva exposició, els comandants militars allí reunits varen pensar que l’operació seria un autèntic fracàs, ja que Anvers estava situat a 200 quilòmetres de distància d’on començaria l’operació. Tots varen assegurar que les forces que disposaven eren inadequades, sobretot a l’hivern, i varen afirmar que l’únic que podien esperar era guanyar alguns petits territoris com la ciutat d’Aquisgrà. Jodl no va fer cas a les queixes i els va deixar clar que no esperava èxits limitats.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi l’últim transport de jueus provinent d’Eslovàquia. Josef Mengele va fer la seva última selecció i d’un total de 509 deportats del camp eslovac de Sered, va enviar-ne 481 a la cambra de gas. Al mateix temps, Adolf Eichmann va deportar jueus hongaresos a Ravensbrück i a Buchenwald.

En el front occidental:

A Holanda:

El 1º Cos britànic va començar una operació per travessar el Canal Slooe i el dic de Belevand i, aquell dia, varen penetrar l’últim baluard alemany, l’illot de Wacheren, que va ser defensat per la 70º Divisió alemanya. Durant aquella batalla varen ser capturats els últims presoners alemanys a Escalada, que varen sumar en total 40.000 homes, però canadencs i britànics varen patir 13.000 baixes en l’Operació de l’Escalada.

A Alemanya:

A prop del bosc de Hürtgen, com el dia anterior, a primera hora els nord-americans varen tornar a passar a l’atac. Dos batallons nord-americans del 112º Regiment d’Infanteria varen baixar un turó, varen travessar el gèlid riu Kall i es varen llançar contra la població de Kommerscheidt. El 3º Batalló va avançar a la carretera cap al sud-est i, a dos quarts de tres del migdia, es va topar amb la guarnició del comandant Hans Schmidt, la qual va ser aniquilada.

Aquella mateixa tarda, en el castell de Schlenderhan, situat a l’oest de Colònia, el comandant Walter Model va rebre les males noticies provinents de Schmidt. Alguns informes que tenia a la taula l’indicaven que els nord-americans atacarien les preses del Ruhr, que generava gran part de l’electricitat a l’oest del Rin. Ràpidament, Model va ordenar en el comandant en cap del 74º Cos alemany, el general Straube, que defensava les preses del Rhur, que tornés al seu quarter general. Després, en companyia del general Brandenberger, del 7º Exèrcit, i del general Von Manteuffel, del 5º Exèrcit Panzer, Model va ordenar a la 116º Divisió Panzer d’atacar el flanc nord de l’avanç nord-americà juntament amb la 89º Divisió d’Infanteria.

A la nit, els homes del 3º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria estaven tant esgotats que enlloc de cavar trinxeres varen decidir dormir a les cases del poble. Els oficials creien que els alemanys també estaven esgotats i que per tant no atacarien, però varen quedar sorpresos en veure que apareixien els carros i la infanteria alemanya. Degut a la poca munició i al desconcert de l’atac inesperat en tres direccions, gran part del batalló es va espantar i, enmig de la confusió, uns 200 homes varen sortir corrent directament cap al sud-oest, per on venia el gruix de les forces alemanyes. Només 67 homes varen sobreviure i els oficials varen perdre el control. La resta del batalló, abandonant als ferits, va tornar ràpidament a Kommerscheidt per unir-se al 1º Batalló

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va escriure-li una carta al ministre Joseph Goebbels per queixar-se de que el seu Ministeri donés a l’opinió pública unes falses esperances amb unes noves armes que no existien i li va demanar que rectifiqués la seva propaganda a la premsa diària i a les revistes tècniques. A partir de llavors, el ministre Goebbels, a contracor, va deixar de donar informacions sobre les noves armes, però els rumors continuaven encara amb més força dins les files alemanyes.

---

A un quart d’una va sonar l’alarma antiaèria petita a la ciutat de Dresden i, poc minuts més tard, la gran. Tot i que es varen sentir dispars que provenien de fora la ciutat, Dresden no va ser atacada.

A Polònia:

El ministre Hermann Göering es va reunir amb el general Kreipe, que havia sigut obligat a dimitir com a cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, en el seu tren especial abans d’abandonar el quarter general de Rastenburg. Els dos homes varen parlar de la guerra i del seu resultat. Göering li va afirmar que les batalles vitals tindrien lloc en el Vístula, en el Òder i en el Weser, i esperava la falta d’unitat per part dels Aliats per poder vèncer. Kreipe li va demanar que intentés convèncer a Adolf Hitler perquè dialogués. El ministre va estar callar durant una bona estona i després de reflexionar-hi li va dir que no hi podia fer res, ja que del contrari perdria la confiança cap al dictador. Göering va deixar Rastenburg per va visitar la planta Messerschmitt per tal de discutir la possible conversió del nou caça a reacció en caça-bombarder.

---

Heinrich Himmler va ordenar aturar els assassinats massius a les cambres de gas del camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz.

---

A Varsòvia, els alemanys varen incendiar el Palau Branicki, l’antiga seu de l’Ambaixada britànica.

En el front oriental:

A Hongria:

Les forces soviètiques varen entrar en els suburbis de Budapest. Per la seva part, els alemanys varen instal·lar una línia defensiva en el Danubi, des de la frontera hongaresa fins a Vukovar.

A Iugoslàvia:

La 2º Divisió Panzer va consolidar la seva posició al llarg del riu Drina, a l’oest de Belgrad.

En el front occidental:

A Alemanya:

Una divisió nord-americana va arribar al bosc de Hürtgen, al sud d’Aquisgrà, a prop de la frontera belga, per reforçar a les altres tropes que feia dies que combatien allí i per tal d’engegar una potent ofensiva aquell matí. Onze dies més tard aquesta divisió serà aniquilada. A les nou del matí, els soldats nord-americans de la 28º Divisió d’Infanteria varen sortir de les seves trinxeres per atacar als alemanys direcció a l’est, enmig d’una intensa boira. 11.000 projectils d’artilleria varen ser disparats direcció al bosc, però aquella acció va ser contra-prudent pels homes del 110º Regiment d’Infanteria perquè no varen poder avançar per aquell bosc mig destruït i varen patir intensament el foc de les metralladores col·locades en els reductes de la Línia Sígfrid. Per l’esquerra, el 109º Regiment tampoc va tenir gaire sort perquè va anar a parar directament a un camp de mines i des d’on els alemanys varen disparar amb la seva artilleria pesada. En prou feines varen poder avançar uns quants metres. Amb aquests contratemps, pel centre el 112º Regiment d’Infanteria va atacar direcció a la localitat de Vossenack, corrent cap a una estreta cresta sobre el barranc de 200 metres d’altura del riu Kall. El regiment es va veure obligat a obrir camí sota l’intens foc alemany provinent de prop de Richelskau. Els Sherman aquí varen ser claus per debilitar als alemanys, tot i que els Panzerfaust varen eliminar cinc Sherman. Els nord-americans varen disparar contra el campanar de l’església del poble, que havia sigut incendiat prèviament pels alemanys amb bombes de fòsfor blanc. Un cop ocupada la localitat, que estava coberta de fum, l’oficial al comandament de la companyia va ordenar en els seus homes que cavessin trinxeres i tinguessin a punt els fusells.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va ordenar destruir les cambres de gas i els crematoris d’Auschwitz. Precisament, aquell dia va arribar a Berlín amb avió Jean-Marie Musy, que es va reunir primer amb Walter Schellenberg i després amb el ministre. Musly li va oferir a Himmler comprar la llibertat dels presoners suïssos dels camps de concentració a canvi de 20 milions de francs suïssos.

---

Parlant d’Auschwitz, Josef Mengele va deixar el camp per uns dies acompanyat de la seva esposa Irene per estar amb la seva família primer a Günzburg, on hi residien els pares, i després a Friburg, on hi havia el seu fill Rolf de vuit mesos que encara no havia vist.

---

Preparant l’ofensiva de les Ardenes, que portava moltes crítiques per part dels generals, Heinz Guderian li va explicar en el general Alfred Jodl que en la situació actual no s’ho podien jugar tot a una sola carta.

---

A la nit, Wilhelm Keitel va viatjar en automòbil des del quarter general a Torgau per nomenar el nou president del Tribunal Militar del Reich, el general Hans Karl von Scheele.

En el front occidental:

A Holanda:

Les tropes especials alemanyes pertanyents a la 4º Brigada, juntament amb els comandos números 41, 47 i 48, varen començar a desembarcar a la punta occidental de l’illot Walcheren, a la petita localitat de Westkapelle i Vlissingen. L’illot estava defensat per la 70º Divisió alemanya, però es veia amenaçat pel 1º Cos britànic.

A Alemanya:

Courtney Hodges, acompanyat pel general Gerow, el comandant del 5º Cos, va visitar el quarter general de la 28º Divisió a Rott. Hodges li va dir en el comandant Dutch Cota que el matí següent havien d’atacar en el bosc de Hürtgen com a primera fase d’una operació, abans de que el 7º Cos comencés a avançar per l’esquerre. El pla, va afirmar el comandant nord-americà, era excel·lent.

A Japó:

El general James Harold Doolittle va fer bombardejar la ciutat de Tòquio amb els bombarders B-29. L’atac va ser de poca importància, ja que era una missió de reconeixement fotogràfic, i només va tenir afectes psicològics pels japonesos, que varen començar a témer per la seva pròpia seguretat a dins del país. Per aquell atac es va crear la Unitat d’Atac Especial Shinten.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler els va recordar en els seu seus oficials la figura de Günter von Kluge i els va declarar que ell personalment l’hi havia concedit dos cops bestretes, a més de que l’hi havia entregat les més altes distincions, l’hi havia donat una gran propietat territorial i, a més, segons ell, l’hi havia donat importants suplements en el seu sou de mariscal.

A Dinamarca:

La RAF va bombardejar el quarter general de la Gestapo a la Universitat d’Aarhus.

En el front oriental:

En el Bàltic:

El 1º Front Bàltic soviètic va aïllar a les restes del Grup d’Exèrcits del Nord a la península de Curlàndia.

En el front occidental:

El SHAEF va tenir coneixement de l’ordre de Hermann Göering de re-equipar tots els caces per convertir-los en caça-bombarders en menys de 24 hores. Ningú va fer cas a aquella informació i no varen pensar que els alemanys s’estaven preparant per una ofensiva, la futura ofensiva de les Ardenes.

A la Unió Soviètica:

El diari St. Petersburg Times va donar ressò a les declaracions de feia més d’un any davant un petit auditori a l’Acadèmia Naval alemanya a Dinamarca del comandant Werner Bender, mort el 4 d’octubre de 1943, respecte a la possibilitat de que Hitler pogués escapar en un submarí. Bender havia assegurat que la Kriegsmarine organitzaria la fuga de Hitler en submarí quan arribés la derrota final.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Durant la nit, Adolf Hitler es va trobar malament, però no va ser fins al matí que es va cridar al doctor Theodor Morell. Després de que el dictador es recuperés, el doctor li va recomanar que la següent vegada l’avisés abans, encara que fos a la nit. 

---

A Auschwitz va arribar l’últim tren ple de jueus. El transport provenia de Theresienstadt i hi anaven 2.038 jueus, dels quals 1.689 varen ser enviats directament a la cambra de gas.

A Alemanya:

El Tribunal Popular va condemnar a mort a Julius Leber per estar involucrat en el cop d’Estat del 20 de juliol, tot i que havia sigut arrestat el 5 de juliol. La sentència es va complir el 5 de gener de 1945.

En el front occidental:

A Holanda:

Britànics de la 52º Divisió i canadencs de la 2º Divisió varen eliminar tota resistència alemanya a la zona de South Beveland i varen continuar el seu avanç direcció a l’istme amb Walcheren.

A Grècia:

Els alemanys varen evacuar Salònica.

A les Filipines:

Els kamikazes varen atacar a tres portaavions de l’agrupació 38, causant tants danys que va ser necessari suspendre les operacions de vol i retirar-los a Ulithi perquè es reparessin.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 12 i 1 minut de la nit, Adolf Hitler va trucar a Joseph Goebbels per felicitar-lo pel seu aniversari. El dictador sabia que Magda estava molt preocupada i ansiosa per tal i com anava la guerra i va demanar-li e el seu ministre que la posés al telèfon per donar-li ànims. Quan després de parlar amb Hitler, Magda va tornar a l’habitació, en la que s’havien reunit un petit grup, entre ells Werner Naumann, Semler i Schwarz van Berk. Tenia llàgrimes d’alegria en els ulls. Magda els va comunicar que Hitler li havia promès que per Nadal regalaria a la població alemanya un gran triomf militar.

---

A Hamburg, membres de la Volkssturm varen desfilar pels carrers de la ciutat portuària. La gran majoria eren homes grans amb ulleres, vestits amb uniformes militars.

En el front oriental:

A Noruega:

Després de rebre l’ordre de Hitler del dia anterior d’evacuar la totalitat de la població noruega situada a l’est del fiord Lyngen, el general Lothar Rendulic, el comandant del 20º Exèrcit de Muntanya, va afegir que havien d’entendre la duresa de les mesures perquè els Aliats, en les seves paraules, utilitzaven mètodes bàrbars contra la pàtria alemanya i a cultura a través dels bombardejos. També va justificar la decisió de Hitler per aturar tot avanç dels soviètics.

A Finlàndia:

Els soviètics varen aturar la seva ofensiva en el Gran Nord.

A Grècia:

Aquell dia va acabar la gran batalla de carros a prop de Brezen, començada el 10 d’octubre, i el Grup d’Exèrcits F va abandonar definitivament Grècia.

A l’Atlàntic:

38 Lancaster varen aconseguir situar una bomba sobre el cuirassat Tirpitz, greument danyat després de l’atac del 26 de desembre de 1943, però els britànics varen perdre un aparell i varen tenir que allunyar-se del cuirassat i no el varen acabar d’enfonsar.

En el front occidental:

A Holanda:

El 1º Cos britànic va arribar a Beveland Sud i, al mateix temps, va ocupar Beveland Nord, després d’unir-se amb la 2º Divisió canadenca.