Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Hermann Göering es va reunir amb els gauleiters del Reich per parlar-los de la relació del rearmament i de l’apropiació de les propietats jueves alemanyes. Els negocis, instal·lacions, reserves, mobles o obres d’art dels jueus havien de ser venudes per finançar Alemanya. Göering veia, com a militar que havia sigut, que la greu crisi financera que patia Alemanya afectava greument a la compra de matèries primes necessàries pel rearmament que tan desitjava i va insistir en més d’una ocasió que les ordres provenien d’Adolf Hitler. Abans de parlar de l’arianització, va voler deixar clar que els actes que havien dut a terme alguns membres del NSDAP per enriquir-se quedarien cancel·lats, ja que el que importava era el destí del partit nazi tant a dins com a fora d’Alemanya. Llavors, Göering va explicar que per dur a terme l’arianització era necessària l’emigració forçosa i va assegurar que el diner necessari per finançar un programa d’emigració s’obtindria a través d’un préstec que Hjalmar Schacht discutiria amb el delegat nord-americà del Comitè Inter-governamental, un òrgan que creia que era controlat pels jueus. El ministre va assegurar que al dictador li agradava la idea i que pel fet de demanar crèdit a l’estranger Adolf Hitler havia vetat la proposta de concentrar als jueus en cases específiques i obligar-los a vestir una insígnia groga en públic per por a l’opinió pública internacional. Göering va relatar que necessitaven que els jueus prominents amb grans empreses internacionals de grans magatzems es comprometessin a obtenir béns alemanys valorats en milions. Llavors els va demanar que no llancessin pels seus propis comptes noves accions antisemites en els seus gaus i els va assegurar que podria garantir que els jueus rics no serien els primers que se’ls permetria marxar, deixant a la gran massa de jueus darrere d’ells.
En aquesta mateixa reunió es va aprovar que tots els jueus aturats fossin posats a treballar per al Reich davant la falta de mà d’obra. A part d’arruïnar-los, el govern continuava aïllant-los de la vida pública i a partir d’aquell dia els jueus se’ls va prohibir utilitzar els camps d’esports o d’oci, exposicions, banys públics, fires, cabarets, cinemes, teatres, pistes de patinatge i piscines cobertes o descobertes. A més, en els jueus se’ls prohibia entrar en els districtes de Berlín on estaven situades la gran majoria d’oficines governamentals, els monuments més importants i les instal·lacions culturals tal hi com es va establir el 28 de novembre.
De la mateixa manera que s’hi va referir Göering, també ho va fer el ministre de l’Interior Wilhelm Frick, que va dir que tot el que pertanyia als jueus a partir d’ara pertanyia al poble alemany. Tot i les ganes de voler enriquir el Reich a traves dels jueus, amagaven les seves pròpies intencions personals d’enriquir-se apropiant-se dels béns dels jueus.
Encara cuejant la Nit dels Vidres Trencats, la Gestapo de Würzburg va emetre una ordre als caps dels 22 districtes administratius del Gau de Francònia així com als alcaldes de Aschaffenburg, Schwienfurt, Bad Kissingen i Kitzingen per demanar informació immediata sobre els jueus que s’havien suïcidat durant aquella Nit i es demanava informació sobre els presumptes motius.
El cònsol nord-americà a Alemanya, Raymond Geist, va informar al Departament d’Estat del seu país, que els alemanys s’havien embarcat en un programa d’aniquilació dels jueus.
A França:
A París, en el Quai d’Orsay, es va firmar un pacte entre Alemanya i França de no agressió, tal hi com havia demanat Hitler el 18 d’octubre a l’ex ambaixador André François Poncet, i de que es respectarien les fronteres. El ministre Joachim von Ribbentrop, que va arribar aquell dia a la capital francesa, va ser el firmant per part alemanya i Georges Bonnet per part francesa. Els presidents de la Cambra i del Senat, Edouard Herriot i Jeannehey, a part d’altres membres del gabinet francès i diverses personalitats, es varen negar a rebre el ministre alemany. Von Ribbentrop va prendre que Bonnet havia dit que des de la Conferència de Munic, França ja no estava interessada per l’Europa de l’Est i deixava les mans lliures a Alemanya. El ministre francès va negar haver dit tal cosa. Llavors, Von Ribbentrop va demanar que fos oficialment reconeguda la zona d’influència alemanya a l’est, però Bonnet li va respondre que les condicions havien canviat completament des de Munic. El ministre alemany en tornar a Alemanya li va dir a Hitler que Bonnet li havia dit que ja no estaven interessats en les qüestions de l’Est d’Europa.
A Japó:
En una conferència interministerial celebrada a Tòquio es va decidir adoptar una mesura indulgent cap als refugiats jueus, convertint Xangai en un lloc accessible per ells i permetent prolongades estades en el propi Japó.
Diari del Tercer Reich 