Divendres:

En la crisi Blomberg-Fritsch:

Adolf Hitler va fer molts ajustaments tant dins del seu executiu com a dins de l’Exèrcit. Un dels canvis més importants va ser l’anunci de que el general Werner von Blomberg s’havia retirat com a ministre de Guerra per motius de salut. Per acomiadar-se d’ell, li va escriure una missiva on li donava les gràcies pels seus serveis prestats. Hitler va anunciar que assumiria les funcions del Ministeri de Guerra, que a partir d’aquell moment desapareixeria. Per substituir-lo va crear un Alt Comandament de les Forces Armades (Oberkommando der Wehrmacht, OKW). Hitler va firmar un decret que deia que ell assumiria directament i personalment el comandament de totes les forces armades amb poders absoluts, i que el OKW seria liderat per Wilhelm Keitel. Per la seva part, el Abwehr va passar a denominar-se oficialment Amt Ausland/Abwehr im Oberkommando der Wehrmacht (Afers Exteriors/Oficina de Defensa de les Forces Armades de l’Alt Estat Major). Al mateix temps de que anunciava que Von Blomberg deixava el seu càrrec, també es notificava que Werner von Fritsch s’havia retirat com a cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per també motius de salut. Hitler, igual que amb Von Blomberg, va escriure-li una missiva per agrair-li els seus serveis prestats i la seva actuació en la reconstrucció de l’Exèrcit. En el lloc de Von Fritsch va ser nomenat el general d’artilleria Walter von Brauchitsch. Un cop confirmades les destitucions, a la nit, Hitler va pronunciar un discurs per ràdio per explicar la dimissió de Von Blomberg i de Von Fritsch i va anunciar que suprimia el Ministeri de Guerra. Per justificar tots aquells canvis, va dir que s’havien efectuat per aconseguir la concentració més sòlida de totes les forces polítiques, militars i econòmiques en les seves mans. A més, es va destituir a 13 generals, i altres 43 varen ser traslladats o varen passar a la reserva. La mateixa sort varen patir cert número d’oficials d’alta graduació. Personalment, Hitler va nomenar a Hermann Göering general mariscal de camp.

Continuant amb els retocs ara dins del seu govern, Hitler també va acceptar la dimissió de Constantin von Neurath com a ministre d’Afers Exteriors i va nomenar a Joachim von Ribbentrop en el seu lloc. Von Neurath va ser nomenat president del Gabinet Ministerial secret i va conservar el títol de ministre. En una carta manuscrita dirigia a Von Neurath, li va manifestar que utilitzaria la seva experiència com a diplomàtic. També va cessar en persona a l’ambaixador a Itàlia, Ulrich von Hassell, pel seu rebuig a la seva política exterior estant encontra del pacte entre Alemanya, Itàlia i Japó. També va ser rellevat l’ambaixador de Tòquio, Herbert von Dirksen. Els altres canvis importants que va fer Hitler en aquella jornada varen ser els nomenaments d’Ernst von Weizsäcker com a Secretari d’Estat i el del doctor Ernst Woermann com a Sotssecretari d’Estat. 

Després de fer tots aquest ajustaments, Hitler es va reunir amb el nou ministre d’Afers Exteriors, Von Ribbentrop, per explicar-li tots els canvis que havia fet i les seves noves missions. A continuació, es va reunir amb Keitel i Walther von Brauchitsch. Només asseure’s, Hitler es va aixecar de la butaca, va encaixar la mà a Von Brauchitsch i el va nomenar comandant en cap de l’Exèrcit. El doctor Hans-Heinrich Lammers va ser l’encarregat de trucar a les persones corresponents per informar del nomenament de Von Brauchitsch. A continuació, Hitler va presentar a Keitel i a Von Brauchitsch al nou Gabinet amb un breu discurs i Lammers va ser l’encarregat de llegir els altres canvis que s’havien fet dins del Gabinet i l’ordre que creava un nou Consell Privat del Gabinet. Cap dels presents va presentar cap objecció. Un cop acabada la reunió, Hitler va marxar al Berghof acompanyat per Rudolf Schmundt, que acabava de ser nomenat cap militar adjunt per recomanació de Keitel, el capità Engel, que havia sigut designat pels desitjos de Von Brauchitsch, el comandant Albrecht, adjunt naval i el capità Nicolaus von Below, adjunt de la Luftwaffe. 

A Àustria:

A Viena, Franz von Papen va rebre una trucada de Hans Heinrich Lammers que li ordenava per ordres de Hitler que tornés de Viena perquè la seva missió havia acabat, i el va informar de les destitucions de Von Neurath i les dels ambaixadors Von Hassell i Von Dirksen. Ni Von Papen ni el seu entorn varen entendre per què Hitler havia fet tots aquells canvis al govern, però de seguida varen començar a entendre que l’objectiu era atacar Àustria. Llavors, Von Papen, que segons comentaria més tard es va quedar sense veu, va començar a patir per la seva seguretat perquè tenia por de que no aprofitessin l’ocasió per cometre més assassinats com el 30 de juny de 1934, que de ben poc li va costar la vida, i sobretot temia a Reinhard Heydrich. Després de reflexionar-hi, Von Papen es va asseure a la taula del seu despatx i va redactar el seu cessament com a diplomàtic a Àustria. L’antic vice-president del govern de Hitler va decidir depositar les còpies de tota la seva correspondència amb Hitler a Suïssa per si li “passava alguna cosa”.

Dijous:

En el Reich:

Tot i que estava dat i beneït, Adolf Hitler li va demanar en el general Werner von Fritsch que dimitís del seu càrrec de cap de l’Exèrcit pel seu escàndol i el seu judici en què se l’acusava de pagar diners per amagar la seva suposada homosexualitat. L’endemà seria rellevat, però en un futur judici serà absolt dels càrrecs dels quals se l’acusava.

---

Ilse Hess, la dona del lloctinent Rudolf Hess, va escriure una carta a la dona de l’assistent del seu marit, Aldred Leitgen, que el doctor Theodor Morell havia ajudat al seu marit i a altres sobretot en afeccions del cor.

Dimecres:

En el Reich:

Erich Raeder, comandant en cap de la Marina de guerra, va sortir d’una reunió amb Adolf Hitler a Berlín molt alterat, cosa que no era gens bo per la seva salut perquè havia patit més d’un infart. Hitler li havia comunicat que el ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, seria substituït per Joachim von Ribbentrop, i que Walther von Brauchitsch substituiria a Werner von Fritsch com a comandant en cap de l’exèrcit de terra. També li va comunicar que ell es faria càrrec del comandament suprem de la Wehrmacht, que fins llavors era càrrec de Werner von Blomberg, i també li va dir que havia nomenat a Wilhelm Keitel com a cap del seu Estat Major. Raeder estava preocupat perquè veia com Hitler anava avançant amb els seus propòsits d’augmentar l’activitat bèl·lica, i ell s’oposava a un enfrontament militar amb França i la Gran Bretanya.

---

En ocasió del 65è aniversari de Von Neurath, Hitler li va comunicar que l’obligava a dimitir com a ministre d’Afers Exteriors.

En la Guerra Civil espanyola:

Benito Mussolini li va escriure una carta a Francisco Franco en la qual el va amenaçar de retirar-li el seu suport militar si no s’intensificava l’esforç bèl·lic.

Dilluns:

En el Reich:

Després de que Werner von Fritsch s’hagués negat a defensar-se de l’acusació d’homosexualitat, l’Estat Major va obligar a Adolf Hitler a accedir a una investigació formal.

---

A Munic va finalitzar l’exposició L’etern jueu, que s’havia inaugurat el 8 de novembre de 1937, i en què es volia demostrar les característiques externes típiques dels jueus i exposar els seus suposats lligams amb els asiàtics. L’exposició va atreure a 412.300 visitants i a 5.000 periodistes de diaris.

En la Guerra Civil espanyola:

Després del dia anterior haver formalitzat el seu nou govern, Francisco Franco va rebre a diferents representants estrangers com el diplomàtic britànic Rogert Hodgson. El britànic li va assegurar que el seu govern esperava mantenir relacions amistoses amb el seu. Franco, per la seva part, li va mostrar el seu agraïment per les seves paraules i li va dir que tenia sentiments afectuosos cap al poble britànic i li va assegurar que el seu nou govern es basava en les idees angleses.

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín es va celebrar la pujada el poder del partit nazi el 30 de gener de 1933 amb una gran festa organitzada pel partit a la Cancelleria del Reich. Es va fer una gran desfilada pels carrers de la capital i entre les divisions que varen desfilar hi havia la Leibstandarte Adolf Hitler. Entre els assistents a l’acte hi havia l’ambaixador Joachim von Ribbentrop, al qui Adolf Hitler li va demanar que es quedés uns dies més a la capital alemanya perquè li volia comentar que passarien en breu esdeveniments que afectarien a la seva persona (4 de febrer de 1938).

Tot i la celebració, l’ambient era molt tens per la crisis Blomberg-Fritsch, alguns inclús remorejaven de que l’Exèrcit estaria disposat a arrestar al govern en sentir-se ofesa en veure que el seu ministre i el seu cap es veien oblidats a dimitir. Qui també estava emprenyar era Heinrich Himmler, ja que Werner von Fritsch no confessava la seva homosexualitat després dels interrogatoris que li feien des de feia dies. De fet, pràcticament tothom sabia que el comandant suprem era innocent. Aquella mateixa tarda, Hans Bernd Gisevius va saber pel cap de la Kripo que el cas Fritsch havia nascut d’una equivocació. 

També hi va haver cert enrenou entre les files de l’Exèrcit quan es va saber que el substitut de Von Fritsch, Walter von Brauchitsch, volia divorciar-se, però la seva esposa no. Tot feia pensar que hi podria haver un nou escàndol dins de les files de l’Exèrcit. Per tal d’evitar-ho, Wilhelm Keitel va trucar al fill de Von Brauchitsch perquè pressionés a la seva mare hi acceptés el divorci.

---

Adolf Hitler va designar a Albert Speer Inspector General d’Edificis de la Capital Nacional amb l’encàrrec de transformar Berlín en la capital del món, Germània, el 1950. A continuació, Hitler va fer entrega dels documents i les condecoracions corresponents al Premi Nacional. A Alfred Rosenberg li va entregar una estrella en un estoig de cuir i en donar-li la insígnia li va dedicar una elogiadores paraules.

---

En una entrevista a la Berliner Tageblatt, lord Londonderry va reiterar el seu convenciment de que Hitler i el govern alemany tenien el desig de mantenir la pau i va criticar la decisió de la Societat de Nacions com una amenaça i un perill.

En la Guerra Civil espanyola:

L’aviació italiana va llançar les seves bombes contra la ciutat de Barcelona.

---

Francisco Franco va confirmar la formació del seu primer govern amb Ramón Serrano Suñer com a figura central i ministre de Governació. El general autoproclamat Generalíssim, va declarar que el nou govern seguiria una política de cort totalitària, eliminant la lluita de classes, els partits polítics i les pràctiques electorals de la democràcia liberal.

Werner von Fritsch es va dirigir per tercer cop al quarter general de la Gestapo en el Prinz-Albrecht-Strasse per ser sotmès a un altra interrogatori. Von Fritsch ja va veure que no el citaven perquè expliqués la veritat sinó perquè confessés de que era culpable d’un acte que no ho era. Aquest cop els nazis varen convocar a l’interrogatori amistats i antics col·laboradors del cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per preguntar’ls-hi si Von Fritsch era homosexual i si era un enemic del règim.

Divendres:

En el Reich:

Werner von Fritsch es va tornar a dirigir al quarter general de la Gestapo, en el Prinz-Albrechtstrasse, per ser sotmès per segon cop a un interrogatori per part del Oberführer SS Karl Werner Best després de ser acusat de pagar diners per amagar la seva homosexualitat. Aquest cop va ser interrogat per un jove brigadeführer de les SS que el va tractar malament. El funcionari de les SS li va aconsellar que confessés la veritat, però Von Fritsch va tornar a dir que no tenia res a declarar perquè no havia comès cap acte vergonyós.

---

El ja ex ministre de Defensa, Werner von Blomberg, va creuar la frontera en direcció a Itàlia per començar un any a l’exili. Tot i que ja no tenia el seu salari com a ministre, va gaudir d’una indemnització per acomiadament de 50.000 Reichsmarks i d’una pensió completa de mariscal de camp. Abans d’abandonar el país, Von Blomberg es va reunir amb el seu consogre, Wilhelm Keitel, per entregar-li les claus de la seva caixa forta i dos grans sobres segellats. En un hi havia la secreta Ordre de Successió d’Adolf Hitler, i en l’altra el memoràndum de Von Fritsch sobre el comandament de les Forces Armades que havia presentat a la primavera de 1937. En acomiadar-se, Von Blomberg el va informar de que s’embarcaria en un viatge per l’oceà Índic, però que abans passaria unes setmanes a Itàlia. 

---

El Govern va ordenar internar en camps de concentració a les persones considerades gandules o no productives per l’economia, Arbeitsscheue Element. 

---

El campió automobilístic Bernd Rosemeyer va intentar trencar el rècord de velocitat per la marca Mercedes. El pilot va passar els 450 quilòmetres per hores, però es va sortir de la pista i es va matar. La seva mort va ser aprofitada pels nazis per celebrar un enterrament amb honors militars.

En la Guerra Civil espanyola:

El govern turc de Kemal Ataturk va reconèixer el govern colpista de Burgos. 

Dijous:

En la crisi Blomberg-Fritsch:

A les onze del matí, l’ex ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, que es va veure obligat a dimitir del seu càrrec de ministre quan es va saber que la seva nova esposa, Margarethe Gruhn, havia posat el 1931 per unes fotos pornogràfiques preses per un jueu txec i que també havia format part d’un registre de conegudes prostitutes de la policia de Berlín, es va dirigir vestit de paisà a la Cancelleria per reunir-se amb Adolf Hitler. Després de tractar-lo amb cortesia i de desitjar-li unes felices vacances a Itàlia, concretament a Capri, li va preguntar, com havia fet el dia anterior amb Wilhelm Keitel, qui havia de ser el seu substitut com a ministre de l’Exèrcit. Von Blomberg li va respondre que hauria de ser el ministre Hermann Göering, però Hitler li va dir que era impossible perquè no tenia la talla per un càrrec tant important. Llavors, Von Blomberg li va dir el nom del general Werner von Fritsch, i Hitler li va respondre que aquest encara menys. A continuació, Von Blomberg li va dir que el millor que podia fer era que l’ocupés ell mateix el càrrec, resposta que ara sí que va satisfer en el dictador. Després, Hitler li va dir que escriuria una carta en el dictador Benito Mussolini per demanar-li que el cuidés durant les seves vacances d’un any a Itàlia. Per culpa d’aquella crisi amb el seu ministre i amb el cap de l’Exèrcit, Hitler, que estava pàl·lid i cansat de l’assumpte, no dormia bé des de feia nits, va cancel·lar el seu gran discurs davant del Reichstag de l’aniversari de la pujada al poder i la reunió del gabinet del Reich. Aquesta va ser l’última vegada que es varen veure el ja ex ministre de Defensa i el dictador. 

Tot i que Hitler va demanar que Von Blomberg gaudís d’una bona estada a Itàlia, l’almirall Erich Raeder va enviar el seu ajudant, el tinent Von Wangenheim, a Capri per demanar-li a Von Blomberg que, per honor a la oficialitat, es divorciés. Però el tinent no va complir les ordres de Raeder i es va excedir perquè li va suggerir en el seu antic cap que es suïcidés i, inclús, li va deixar un revòlver. Von Blomberg no va acceptar l’arma. 

A la tarda, tal hi com li havia demanat Hitler, Keitel es va presentar a la Cancelleria per reunir-se amb el dictador. Hitler li va explicar que Von Fritsch estava fortament incriminat i que resultava impossible que continués en el seu càrrec de cap de l’Exèrcit. Llavors va començar a renegar contra Friedrich Hossbach per haver advertit a Von Fritsch de les acusacions que hi havia contra ell i va afirmar que no el volia veure més. Keitel li va dir que li explicaria a Hossbach el malestar que hi havia contra ell i que li suggeriria que fos substituït. Keitel li va proposar el nom de Rudolf Schmundt i Hitler el va acceptar de bones a primeres. Llavors, Keitel li va tornar a insistir de que posés a Göering en el lloc de Von Blomberg, però Hitler li va replicar que ja havia decidit que seria ell mateix qui assumiria el Comandament Suprem, mentre ell, Keitel, continuaria com a cap de l’Estat Major. Keitel va acceptar-ho sense protestar. Aquella mateixa tarda, Hitler es va reunir amb el general Ludwig Beck per explicar-li els motius del relleu de Von Fritsch.  

---

El director ministerial Heinrich Rosenberg, cap de l’Assessoria jurídica militar del Ministeri de Guerra, va fer saber al general Keitel que el Tribunal especial que havia de jutjar al comandant suprem era totalment inadmissible. Qualsevol oficial li corresponia un Consell militar i, segons dictaminava el paràgraf 11 del Codi de Justícia militar, el propi Hitler era qui havia d’assignar el jutge i el Consell. Keitel es va sorprendre i li va inquietar que no fessin les coses tal hi com deia el codi militar. El ministre de Justícia, Franz Gürtner, també era de la mateixa opinió que Keitel i li va fer saber a  Hitler, que no va tenir més remei que designar un Tribunal integrat per comandants suprems de la Wehrmacht més dos presidents senatorials en el Consell superior de les Forces Armades i Göering va ser nomenat president del Tribunal.

Al mateix dia, Von Fritsch, complint ordres de Hitler, es va dirigir al quarter general de la Gestapo a la Prinz-Albrechtstrasse 8 per ser sotmès a un interrogatori. Un cop va arribar-hi si va trobat a tots els col·laboradors d’Otto Schmidt, qui suposadament li feia xantatge per amagar la seva presumpte homosexualitat, i que havien sigut reunits al quarter per ordres de Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich. Abans de començar l’interrogatori per part del Oberführer SS Werner Best en presència del consultor criminalista Franz Josef Huber, els suposats companys de Schmidt no varen obeir les ordres de Himmler i Heydrich, i varen declarar que no coneixien a Von Fritsch. El comissari de policia, Josef Meisinger, no va tenir més remei que començar l’interrogatori sense el factor sorpresa que esperaven contra l’ex cap de l’Alt Comandament. Schmidt va mantenir les seves acusacions amb fermesa, tot i que va explicar detalls erronis com per exemple que Von Fritsch fumava, cosa que no feia des de 1925, que tenia un abric de pell, abric que no tenia, i es va equivocar de rang militar. Veient els errors que cometia, Von Fritsch va negar amb més fermesa haver tingut cap tipus de relació amb aquell home. Tot i la falta de proves, Von Fritsch va ser declarat indisponible per ser cap de l’Alt Comandament per raons de salut. La seva dimissió no es va fer pública fins el 4 de febrer de 1938.

Keitel aquella tarda es va reunir amb Von Fritsch per posar-se a la seva disposició en cas de que el necessités. El encara cap de l’Exèrcit li va mostrar la seva dimissió per escrit que tenia damunt la taula i en la que contenia una petició per ser jutjat per un tribunal militar. Quan Von Fritsch va tornar al seu apartament, en la Bendlerstrasse, es va reunir amb el general Beck, que li va preguntar si eren certes les acusacions que feia Hitler sobre la seva persona. Von Fritsch li va negar tals acusacions. Ja al vespre, Beck es va tornar a reunir amb Hitler i li va demanar que al cap de l’Exèrcit se li concedís l’oportunitat de defensar-se davant d’un tribunal d’honor.  

 

Dimecres:

La crisi Blomberg-Fritsch:

Després de que Hermann Göering li mostrés a Adolf Hitler que la nova esposa de Werner von Blomberg, Margarethe Gruhn, havia sigut fotografiada per calendaris pornogràfics i tenia antecedents policials com a prostituta, el dictador, molt enfadat, va dir que si un mariscal de camp es podia casar amb una ramera, qualsevol cosa era possible. Alfred Jodl va escriure consternat en el seu Diari:

Quanta influència pot exercir una dona, tot i que sense adonar-se’n, en la història d’una nació i, per tant, en la del món! Un té la sensació d’estar vivint una hora fatídica pel poble alemany.

Mentrestant, Von Blomberg es dirigia, vestit de paisà tal hi com li havia ordenat Hitler el dia anterior, a la Cancelleria del Reich per dimitir com a ministre de Guerra. En arribar a l’entrada de l’edifici, a les cinc de la tarda, els guàrdies no el varen saludar amb la salutació corresponent a la seva graduació. A la reunió també hi serien presents Wilhelm Keitel i Constantin von Neurath. Hitler li va exigir a Keitel que no parlés, que es posés darrere de Von Blomberg i prengués notes. Un cop es va reunir amb Hitler a l’estudi del dictador, el ministre va dimitir del seu càrrec, però el líder alemany es va mostrar molt amable amb ell, i li va assegurar que no havia tingut res a veure amb aquell afer i que tot era culpa dels cossos d’oficial que havien insistit en aquella qüestió. Fins i tot el va consolar.

En parlar amb Keitel d’aquell afer, Hitler va parlar de la seva gran admiració que sentia per Von Blomberg i del seu sentiment de deute cap a ell, però també li va relatar que estava ofès perquè havia abusat de la seva condició com testimoni de boda. A continuació li va preguntar si el cos d’oficials hauria acceptat un matrimoni com aquell. Keitel, que estava parlant del seu consogre, li va explicar que no s’hagués acceptat. Llavors, Hitler li va confessar que li havia regalat a Von Blomberg com a regal de noces una volta al mon i l’hi havia expressat la seva confiança de que estigués fora d’Alemanya durant un any. A continuació, Hitler li va preguntar qui creia que podia ser el successor de Von Blomberg en el Ministeri de Guerra. Von Blomberg va proposar Göering, però Hitler el va descartar d’immediat perquè dirigia el Pla Quadriennal i la Luftwaffe. A continuació va suggerir a Werner von Fritsch. Canviant-li l’expressió de la cara, Hitler va rodejar la taula del seu escriptori i li va entregar una acta de processament firmada per Frantz Gürtner acusant a Fritsch d’un delicte contra el paràgraf 175 del codi penal. Hitler li va confessar que feia temps que tenia aquella acte a les seves mans, però que ho havia ignorat fins llavors perquè no s’havia cregut la confessió. Keitel tampoc s’ho va creure i li va dir que deuria ser un error d’identitat o una calúmnia. Hitler només li va demanar silenci i llavors li va demanar pel qui hauria de ser el successor de Von Fritsch. Keitel va proposar a Gerd von Rundstedt. El dictador li va respondre que el tenia en alta estima i que l’acceptaria sense problemes tot i la seva hostilitat contra la ideologia nacionalsocialista, però per ell era massa vell. Llavors, Keitel li va proposar el nom de Walter von Brauchitsch. Hitler es va quedar en silenci durant uns instants fins que li va preguntar per Walter von Reichenau. Keitel li va dir que no era suficientment rigorós i el va acusar de ser superficial i poc estimat. Hitler li va donar la raó en part, però li va suggerir que estava sent massa dur. Keitel va tornar a insistir en Von Brauchitsch, ja que segons ell era un bon organitzador i formador capaç i un líder molt ben valorat dins l’Exèrcit. Hitler li va prometre que parlaria amb Von Brauchitsch i el va obligar un cop més a guardar silenci i li va ordenar que es reunís amb ell la tarda següent.

Més tard, el coronel Friedrich Hossbach li va comunicar a Hitler que havia informat la nit anterior a Von Fritsch sobre les acusacions que queien sobre ell perquè considerava que era el més just. Hitler, que li havien desobeït les ordres, va dir-li que tot estava en ordre i que Von Fritsch podria ser nomenat ministre de l’Exèrcit en substitució de Von Blomberg. Hossbach no sabia que estaven preparant una operació per fer dimitir a Von Fritsch per les acusacions de pagar diners per tapar unes suposades relacions homosexuals.

A les sis de la tarda, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler, Hossbach,  Gürtner i Göering per decidir què havien de fer amb Von Fritsch. El dictador encara no estava decidit sobre què havia de fer, i va ser Göering qui el va convèncer perquè el fes dimitir. Hossbach li va aconsellar de que parlés amb Von Fritsch. Pensant quina era la millor elecció, Hitler va accedir a parlar amb ell i va ordenar que es presentés a la Cancelleria. Al mateix moment, quatre oficials de la Gestapo varen ser enviats al camp de concentració de Börgermoor, en el Ernsland, a buscar a Schmidt, l’home que acusava a Von Fritsch de ser homosexual, per dur-lo a Berlín.

Al vespre, Göering, Himmler i Hitler es varen reunir a la biblioteca privada del dictador a la Cancelleria per reunir-se amb Von Fritsch. Llavors, Hitler va fer cridar a Hossbach i al general Von Fritsch, que va arribar a la Cancelleria amb el seu automòbil que va aparcar en el patí de la Cancelleria. Abans d’entrar a la biblioteca, Hossbach l’hi havia confessat a Von Fritsch que havien portat testimonis que l’acusaven de ser homosexual, però el cap de l’Exèrcit no s’ho va creure i va exclamar que no hi podien haver testimonis d’una cosa que no era certa. Després d’entrar al despatx, Hitler va tenir una tensa conversació amb Von Fritsch i el va acusar de pràctiques homosexuals i li va explicar que un expedient de la Gestapo ho relatava tot. Von Fritsch es va negar davant de Hitler a defensar-se d’aquella acusació perquè considerava que era un atac contra el seu “bon nom”. En realitat, l’informe de la Gestapo era un expedient erroni que Himmler havia manipulat. Veient que no admetia la seva homosexualitat, Hitler li va donar l’expedient que l’acusava d’homosexual i va obrir una porta lateral per fer passar a l’ex presidiari Schmidt, que li varen preguntar si reconeixia a Von Fritsch. Aquell home va respondre que sí, que era ell, que l’havia sorprès realitzant actes homosexuals en una fosc carrer proper a l’estació de ferrocarril de Potsdam amb un tipus dels baixos fons anomenat Joe el Bavarès. Segons va narrar Schmidt, Von Fritsch l’hauria pagat perquè callés i que els pagaments només s’aturaven quan la justícia el tancava a la presó. Sense entendre res, Schmidt mentia hi havia sigut alliçonat per la Gestapo perquè el senyalés, Von Fritsch, de forma pausada i tranquil·la, va assegurar que no el coneixia de res, però es va sentir massa ofès per contestar. Hitler li va demanar que dimitís, però el cap de l’Exèrcit s’hi va negar i li va demanar a canvi ser jutjat per un tribunal d’honor. Finalment, Von Fritsch es va agafar la baixa indefinida i va abandonar la Cancelleria.

En el Reich:

Les redaccions de premsa alemanya s’estaven preparant per publicar l’article de fons per commemorar el cinquè aniversari de la pujada al poder del nazis, el 30 de gener. Totes les editorials varen coincidir en titulars com: La bondat de Hitler, La rectitud del Tercer Reich i L’amor a la veritat professat per Hitler.

---

Himmler va ordenar a la Gestapo i a la Kripo l’internament dels refractaris al treball en els camps de concentració. Aquesta operació es va anomenar Campanya nacional contra els ganduls, i es definia com a gandul a tota aquella persona apte pel treball que hagués deixat un treball dos cops sense cap motiu. 

Dimarts:

La crisi Blomberg-Fritsch:

A un quart de tres de la matinada, Adolf Hitler va tenir sobre la seva taula del seu despatx de la Cancelleria del Reich l’informe de Heinrich Himmler en que s’acusava a Werner von Fritsch de pagar a un xantatgista per amagar la seva homosexualitat.

Mentrestant, Hermann Göering, obeint les ordres que li havia donat Hitler el dia anterior, va visitar a Werner von Blomberg en el seu despatx de la Tirpitz-Uffer. Göering li va explicar que s’havia d’anul·lar el seu matrimoni amb Margarethe Gruhn, tot i que ja el va advertir que les conseqüències no podien ser esborrades i li va comunicar que l’Exèrcit opinava que s’havia de retirar. També li va comentar que Hitler li havia ordenat que li comuniqués que fins que no es resolgués la qüestió es vestís de paisà. Von Blomberg li va respondre que si les coses havien arribat a tal punt ja no tenia sentit dissoldre el seu matrimoni perquè era molt feliç amb la seva esposa. La destitució de Von Blomberg va córrer com ràpidament entre els alts comandants. Wilhelm Keitel li va comunicar a Alfred Jodl aquell dia, que Hitler havia rellevat al ministre.

A la tarda, Hitler va parlar amb el seu ajudant de camp, el coronel Friedrich Hossbach, sobre la successió de Von Blomberg, però també li va explicar que Von Fritsch també hauria de deixar el seu càrrec de cap de l’Estat Major de l’Exèrcit perquè també se l’acusava d’un “afer molt greu” i li va ensenyar un expedient on es mostrava que el 1934 un xantatgista de Berlín anomenat Hans Schmidt acusava a Von Fritsch després de saber que mantenia relacions homosexuals. Hossbach no s’ho va voler creure i li va dir proposar que en parlés amb el propi general, però Hitler li va prohibir que parlés d’aquell expedient. No fent cas a Hitler, a les deu de la nit Hossbach es va dirigir a la residència de Von Fritsch a la Bendlerstrasse, on va ser rebut pel gabinet de treball de Von Fritsch. Hossbach li va explicar que a la Cancelleria se l’estava acusant d’homosexual i de que li estaven fent xantatge. Emprenyat, Von Fritsch li va dir que tot era fals i que si volien fer-lo fora que ho fessin d’una altra manera. Hossbach li va parlar del contingut de la conversa a  Hitler.

En el Reich:

Wilhelm Frick va firmar una ordre on donava poders a la Gestapo perquè depengués únicament d’ells l’arrest per seguretat. Amb aquesta ordre es varen firmar regulacions relacionades amb la custòdia protectora, que entraria en vigor l‘1 de febrer, dels deportats cap a l’interior del Reich per treballar com a treballadors forçats.

A Àustria:

La policia austríaca va fer una incursió en els quarters generals d’un grup anomenat El Comitè dels Set, que havia sigut organitzat per suavitzar les relacions entre els nazis i el govern austríac. Allí varen trobar-hi documents marcats amb les inicials de Rudolf Hess, fet que mostrava de forma clara que els nazis austríacs estaven organitzant una revolució a la primavera i que quan Kurt von Schuschnigg la volgués aturar, l’exèrcit alemany entraria a Àustria per “evitar” una guerra civil.