Després de la boda del ministre de l’Exèrcit, Werner von Blomberg, al dia anterior, a Berlín varen començar a sortir rumors de que l’esposa del ministre tenia un passat obscur i que havia acceptat diners per aquella boda. Un inspector de la policia, amoïnat pel que havia sentit la seva esposa al dia anterior en un saló de te, va inspeccionar els enormes arxius de la policia i als pocs minuts  va trobar un expedient d’Erna Gruhn on es podia llegir que havia sigut prostituta i que s’havia relacionat amb jueus. L’inspector al veure que era un assumpte important va decidir enviar aquell expedient al cap superior de la Policia de Berlin, el compte Wolf Heinrich Helldorf.

Dimecres:

El casament del ministre Werner von Blomberg:

El ministre de Guerra, el general Werner von Blomberg, que era viudo, es va casar amb Margarethe Gruhn, una mecanògrafa de l’oficina de comercialització d’ous del Reich, que era 35 anys més jove que ell i que havia conegut durant un passeig pel Tiergarten de Berlín, en el Ministeri de Guerra, però no es va fer cap festa. Adolf Hitler i Hermann Göering varen assistir a la boda en qualitat de testimonis. De fet, Göering va ser el qui va animar en el ministre a casar-se, tot i que no sé sap del cert si ho va fer sabent o no el passat de la núvia. A la tarda, els diaris berlinesos varen anunciar la boda, però no es varen donar detalls de qui era la núvia i no es va publicar cap fotografia d’ella. De seguida varen començar a circular rumors sobre el passat de l’esposa del ministre, i la dona d’un comissari de la policia va sentir el rumor de que la nova esposa de Von Blomberg havia acceptat diners per la boda. En arribar a casa, aquesta dona li va explicar tot el que havia sentit en el seu marit, que va quedar molt preocupat i va decidir investigar l’afer. Margarethe Gruhn havia treballat de prostituta, havia sigut condemnada per robar a un client i havia posat en fotografies eròtiques.

---

Hitler va felicitar a Alfred Rosenberg pel seu 45è aniversari i li va regalar un bust de Josef Dietrich i una fotografia seva emmarcada amb un marc de plata i amb la següent dedicatòria:

Pel meu antic i més fidel company de lluita, Alfred Rosenberg, desitjant-li el millor en el seu quaranta-cinquè aniversari. Amb tot el meu afecte, Adolf Hitler.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va encarregar-li a Albert Speer que supervisés i dirigís la construcció de la nova Cancelleria del Reich.

En els Estats Units:

A Washington, a la nit, Sumner Wells es va reunir amb l’ambaixador britànic Ronald Lindsay a l’Ambaixada britànica per comunicar-li que el president Franklin Delano Roosevelt estava molt preocupat per la situació internacional i havia decidit un pla en el qual ell, el President, demanaria a les nacions del món que s’unissin per estudiar la manera d’establir millors relacions internacionals. El President volia aprovar un acord de desarmament a canvi d’un nou sistema de distribució equitativa de les matèries primes mundials. Tenia pensat fer una crida el 22 de gener i volia el suport del govern britànic. Lindsay va comunicar ràpidament la notícia al seu govern i els va demanar respondre aviat la crida de Roosevelt i acceptar-la. Els britànics, però, no varen aprovar la proposta del president nord-americà.

Dilluns:

A Gran Bretanya:

Neville Chamberlain, a través del major Joseph Ball, li va demanar a l’ambaixador Dino Grandi que aconseguís el permís de Roma per iniciar conversacions amb el seu govern, concretament amb la seva persona, ja que no es fiava del ministre d’Afers Exteriors, Anthony Eden, contrari a apropar-se als règims totalitaris.

Dissabte:

En la Guerra Civil espanyola:

Amb un fred intens, les tropes republicanes varen aconseguir conquerir Terol, l’única capital de província que varen aconseguir arrabassar als colpistes. El triomf va durar poc perquè el 21 de febrer es varen tenir que retirar de la ciutat després d’intensos bombardejos aeris i d’artilleria dels colpistes. El nombre de baixes dels dos bàndols va ser molt alt.

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va viatjar amb el seu tren cap a Munic acompanyat per Alfred Rosenberg, que aquest li va explicar la seva entrevista que havia tingut feia dos dies amb l’esposa del primer ministre romanès, Veturia Goga. Hitler li va preguntar pel seu ambaixador a Bucarest i li va dir que volia enviar-hi a Arno Schickedank. Rosenberg li va preguntar si tenia que acceptar les invitacions que li poguessin arribar del nou govern romanès i Hitler li va respondre que sí. Després varen parlar de la feina de Rosenberg i Hitler més tard li va explicar unes quantes anècdotes del temps que intentaven pujar al poder. El Reichsleiter també el va informar que s’acabava de comprar una casa a Dahlem ja moblada i li va demanar que algun dia la visités. Hitler va acceptar la invitació.

A Àustria:

Franz von Papen va plantejar-li a Guido Schmidt, el secretari d’Afers Exteriors del Ministeri d’Afers Exterior austríac, la disposició de Hitler a celebrar una reunió amb Kurt von Schuschnigg cap a finals de mes. El canceller austríac hi va estar d’acord, però més tard Hitler va tenir que posposar la trobada per la crisi Blomberg–Fritsch. Finalment la reunió es va concertar pel 12 de febrer.

Dimecres:

En el Reich:

El govern alemany va obligar en els jueus a que afegissin al seu nom un nom semita.

---

Baldur von Schirach va decretar que el servei agrícola passés a ser obligatori per les noies.

---

Alfred Rosenberg es va reunir amb l’esposa del nou primer ministre romanès, Veturia Goga, que el va informar dels canvis que havia fet el seu marit a Bucarest.

El nebot d’Adolf Hitler, William Patrick Hitler, va dir en el Daily Express que era difícil conviure amb els seus amics britànics per què el veiessin com un d’ells. William es queixava de que alguns el feien responsable directe de moltes de les coses que havien passat a Alemanya i amb les que ells no estan d’acord.

Dimarts:

En el Reich:

Joachim von Ribbentrop va acabar d’elaborar un memoràndum de 23 pàgines sobre les relacions amb els britànics i sobre com millorar les relacions amb el primer ministre Neville Chamberlain. L’informe havia de ser enviat d’immediat a Adolf Hitler i a Constantin von Neurath. En ell, Von Ribbentrop deia que tot i que hi havia escèptics sobre les garanties de pau que havien donat en els britànics, aquests grups havien buscat vies i mitjans per evitar la guerra i arribar a un acord amb Alemanya, que inclogués alguna solució del problema colonial i comprensió sobre les necessitats alemanys d’espai a l’Est. L’ambaixador també exposava que hi havien molts britànics que havien intentat convèncer a Chamberlain de que era necessària una entesa amb Alemanya, però que aquestes persones, on hi incloïa Eduard VIII, havien sigut gradualment marginades pels adversaris d’Alemanya, sobretot en el Ministeri d’Afers Exteriors. Von Ribbentrop deixava oberta la possibilitat de que existís un acord amb els britànics que permetés el retorn de les antigues colònies alemanyes, un Anschluss pacífic per resoldre l’anomenada qüestió austríaca i una autonomia cultural pels alemanys dels Sudets a canvi del compromís d’Alemanya de resoldre tots els problemes a través de la negociació i d’acceptar una limitació de l’armament aeri. Tot i això, l’ambaixador advertia de que el control de la situació eren persones hostils amb Alemanya i mencionava específicament a Anthony Eden, Vansittart, Duff Cooper i Leslie Hore-Belisha, que en aquest va especificar que era jueu. Al mateix temps, Von Ribbentrop considerava probable que els britànics i els francesos arribessin a fer una oferta territorial colonial a Alemanya a canvi d’acord vinculants sobre l’statuo quo territorial a Europa, però advertia del perill de comprometre’s a tals ofertes perquè estava segur que no s’aconseguiria una revisió territorial a Txecoslovàquia i que al final significaria la guerra. Von Ribbentrop acabava el seu informe recomanant que no es fessin il·lusions sobre una entesa llarga amb la Gran Bretanya que fos satisfactori per Alemanya.

A Romania:

Octavian Goga va arribar al poder i de seguida va apropar una llei antisemita.

Dissabte:

El dia de Nadal:

Joseph Goebbels li va regalar a Adolf Hitler 18 pel·lícules de Mickey Mouse. El dictador era aficionat a les aventures del ratolí nord-americà, tot i que cada vegada menys, sobretot després de la tardor passada quan va caducar el contracte entre la Disney i la UFA. A partir de llavors es varen veure menys pel·lícules Disney en els cinemes alemanys. Rudolf Hess li va regalar tres manuscrits de Frederic el Gran del 27 d’agost de 1734. El lloctinent de Hitler va presentar-li el seu regal en una reproducció d’un luxós estoig amb la firma del monarca prussià a la tapa daurada.  

A Itàlia:

Al Vaticà, el papa Pius XI va pronunciar el seu discurs de Nadal en el que va afirmar que a Alemanya existia sense cap tipus de dubte una intensa persecució religiosa