21 de novembre de 1937

Diumenge:

A Alemanya:

A Augsburg, Adolf Hitler va dir davant de la vella guàrdia nazi, que estava convençut de que la part més difícil del treball preparatori ja estava fet i que ara s’enfrontaven a nous reptes perquè el Lebensraum del poble alemany havia quedat estret. El dictador va afirmar que al cap d’un any el món no podria ignorar el que ara no volien sentir, que d’aquí tres anys tindrien que pensar del que ara no volien parlar i en el termini de cinc o sis anys tindrien que considerar-ho com una realitat. Hitler va explicar que demanarien els espais vitals en les colònies i que ho reclamaria fins que el món no tingués cap més remei que acceptar-ho.


Lord Halifax continuava a Berlín per parlar amb el govern alemany sobre la Guerra Civil espanyola i el futur d’Europa. Els britànics es volien posar en contacte amb el colpista Francisco Franco i amb el seu govern. Durant aquell dia, el lord va anar a prendre el te amb Joseph i Magda Goebbels. El ministre alemany li va demanar que intentés aturar els atacs que la premsa britànica llençava contra Hitler, ja que, en les seves paraules, causaven ressentiment entre els alemanys. En particular es va queixar de les caricatures que ridiculitzaven al dictador, sobretot les que dibuixava el periodista del Evening Standard, David Low. Halifax es va limitar a respondre-li que en el seu país hi havia llibertat de premsa, però es va mostrar comprensiu amb les queixes i li va prometre que el govern britànic faria tot el que estigués en les seves mans per influir als mitjans i evitar ofenses innecessàries.

De retorn a la Gran Bretanya, Halifax es va aturar a Calais i va anotar en el seu Diari que en la seva opinió des de Hitler fins l’home del carrer en general volien mantenir relacions amistoses amb la Gran Bretanya.

20 de novembre de 1937

Dissabte:

En el Reich:

Després de reunir-se el dia anterior amb Adolf Hitler, lord Halifax es va reunir amb Hermann Göering a la mansió d’aquest, el Carinhall. Abans de reunir-se a la mansió, Göering el va dur una volta pel bosc del voltant de la casa, on hi onejava entre l’esvàstica i un estàndard de caça la bandera de la Union Jack. A continuació es va oferir un banquet a base de carn a la mansió per després parlar sobre temes internacionals. El lord va repetir el seu missatge de que Gran Bretanya estava oberta a oferir certs canvis en la política territorial europea, i Göering li va afirmar que la qüestió colonial era l’únic punt en el qual tenien discrepàncies. Halifax va estar d’acord en que Alemanya tenia dret, com a gran imperi, a disposar de les seves antigues colònies, i li va prometre que acceptarien que es fessin amb el control de certs territoris sempre hi quan es fes de forma pacífica. Göering li va assegurar que ells mai acceptarien que es vessés sang alemany, a menys que si veiessin obligats.

De retorn a Berlín, Neville Henderson va organitzar un sopar en honor a Halifax en el que hi varen assistir, entre altres, Werner von Blomberg, Hjalmar Schacht i Erhard Milch. Després de l’àpat, el lord va tenir una conversa privada amb el ministre de Defensa alemany, que aquest li va assegurar que el tema colonial era secundari per ells, ja que el que els importava eren els territoris de l’Europa central i oriental. Schacht, tot el contrari de Von Blomberg, va donar més importància al tema colonial i va suggerir que Gran Bretanya podria tornar el Togo i Camerun.


El Ministeri de Propaganda va demanar en els directors de premsa que les informacions que donessin sobre l’actiu Greta Garbó fossin positives.

19 de novembre de 1937

Divendres:

En el Reich:

A BerchtesgadenAdolf Hitler es va reunir amb lord Halifax, que va anar a la visita com a enviat especial del primer ministre Neville Chamberlain per dir-li fins a quin punt Gran Bretanya estava disposada a fer concessions en l’àmbit d’expansió territorial alemanya. El ministre britànic anava a la visita acompanyat per Ivone Kirkpatrick. Era la primera reunió de Hitler amb un ministre britànic des de la visita de John Simon i Anthony Eden el març de 1935. Segons sembla i tal com va explicar posteriorment Halifax, el lord britànic va confondre a Hitler amb un lacai quan li va obrir la porta del cotxe a les tres de la tarda. Un cop saludats, Hitler el va acompanyar cap al guarda-roba, on el lord va deixar-hi l’abric i dos jerseis de llana, per després portar-lo al seu estudi per començar la reunió.

En la reunió també hi havia Constantin von Neurath i el traductor Paul Schmidt. Hitler, que estava de molt mal humor i volia posar-li en dubte el valor que pogués tenir qualsevol intent per arribar a un acord amb ells, els britànics, va insistir que les discussions entre els dos països necessitarien una preparació extraordinàriament prudent. Quan Hitler li va plantejar la qüestió colonial, Halifax, tal i com havia estipulat el Ministeri d’Afers Exteriors, li va respondre que es podria resoldre en el marc d’un acord general. Llavors, el lord britànic li va suggerir que el govern britànic estaria disposat a acceptar un canvi en l’estatus d’Àustria, Txecoslovàquia i Danzig sempre hi quan es produís a través d’una evolució pacífica. Hitler li va respondre que no tenia intenció d’annexionar Àustria ni de sotmetre-la a una dependència política. Després varen portar el lord a una saleta de la casa, on li varen oferir una enorme tassa de xocolata calenta amb nata muntada. En parlar de l’Índia, Hitler li va aconsellar que afusellessin a Mahatma Gandhi. Halifax, per canviar de tema, li va suggerir en dues ocasions que Gran Bretanya estaria disposada en tornar les antigues colònies alemanyes si estaven disposats a firmar un acord europeu.

Després de la reunió, que va durar una hora, i un cop lord Halifax era fora, Hitler es va mostrar eufòric. En els legionaris austríacs que desfilaven per davant de la mansió, Hitler els va prometre que aviat arribaria l’hora d’unir els dos pobles. Durant el sopar, les amigues d’Eva Braun varen fer burla de lord Halifax i la seva figura llarga, però Hitler el va defensar dient que era un polític intel·ligent, que donava suport a les demandes d’Alemanya i va recalcar que Halifax li havia assegurat que la Gran Bretanya no posaria impediments a Alemanya en la seva política respecte a Àustria. És més, segons Hitler, lord Halifax li havia dit que volia establir un pacte amb Alemanya paral·lel al de l’Eix BerlínRoma. Eufòric, el dictador va afirmar que ell sempre havia defensat que ell i els britànics s’acabarien entenent perquè tenien el mateix objectiu de destruir el bolxevisme.

Halifax, per la seva part, va anotar en el seu Diari que havia trobat a un Hitler molt sincer i desitjós d’aconseguir relacions amistoses amb la Gran Bretanya. Chamberlain va pensar que la reunió havia sigut tot un èxit perquè, en la seva opinió, el seu ministre havia sabut crear una atmosfera on havia sigut possible discutir amb Alemanya les qüestions pràctiques que plantejava un acord europeu. Halifax va afirmar més tard en els demés ministre que Hitler no tenia en ment posar-se en cap aventura immediata i va proposar donar-li alguns territoris colonials.

Després de la reunió amb el dictador, Halifax es va dirigir a la mansió del Carinhall per reunir-se amb Hermann Göering.

18 de novembre de 1937

Dijous:

En el Reich:

Després de visitar de nou l’exhibició de caça internacional de Hermann Göering a Berlín, a més de presentar els seus respectes davant el monuments dels caiguts i inspeccionar els quarter de Döberitz, lord Halifax es va dirigir en un tren nocturn a Berchtesgaden amb Constantin von Neurath i Paul Schmidt, a més d‘Ivone Kirkpatrick per parlar amb Adolf Hitler de les exigències alemanyes de conquerir nous territoris. La trobada tindria lloc l’endemà. Per satisfer al lord, cada mitja hora apareixia un cambrer amb una plata plena de botelles de whisky.


Rudolf Hess també es trobava a Berchtesgaden i va rebre una trucada en que se’l va informar de que la seva esposa Ilse havia parit un nen. El part va ser dificultós i dolorós per la mare. El nen va rebre el nom de Wolf Rüdiger Hess en honor a Hitler en el Wolf.

17 de novembre de 1937

Dimecres:

En el Reich:

A primera hora va arribar a Berlín lord Halifax per entrevistar-se amb els jerarques nazis. L’ambaixador Neville Henderson li va donar la benvinguda juntament amb una multitud de fotògrafs. Henderson i Halifax varen passar la resta del matí a l’Ambaixada britànica abans d’anar a dinar amb la família de Constantin von Neurath. Després va visitar l’exposició de caça. Molts curiosos es varen apropar al lord per saludar-lo. A la tarda va tenir lloc una recepció d’honor a l’Ambaixada britànica. Allí, Ivone Kirkpatrick el va informar sobre la persecució que duia a terme el govern alemany a les esglésies.

16 de novembre de 1937

Dimarts:

A França:

A la matinada, la Cagoule va decidir abandonar el pla engegat la nit anterior de dur a terme un cop d’Estat contra el govern francès del Front Popular. Després, quan el govern va saber el què havia estat a punt de passar, va decidir arrestar als membres de la Cagoule.

En la Guerra Civil espanyola:

El govern britànic va reconèixer per primer cop el govern de Francisco Franco nomenant a Robert Hodgson agent diplomàtic britànic a l’Espanya nacional. Franco, a la vegada, va ser entrevistat per un periodista francès i li va declarar que la Guerra Civil no era una guerra com una altra sinó una croada i que lluitaven contra l’ateisme i el materialisme.

11 de novembre de 1937

Dijous:

En el Reich:

Hermann Göering va escriure una carta a Guido Schmidt, sotssecretari austríac d’Afers Exteriors, per afirmar-li que Àustria i Alemanya havien de tenir una política comú d’integració de les seves economies i forces militars.


August von Finck, que es volia fer amb el control del banc H. Aufhäuser, va escriure una carta a la Cambra del Comerç de Munic per assenyalar que aquest banc estava controlat encara per jueus i va demanar continuar amb l’arianització que es duia a terme sense pensar en més perjudicis.

10 de novembre de 1937

Dimecres:

En el Reich:

Ernst von Weizsäcker va escriure un memoràndum secret en el que afirmava que de la Gran Bretanya volien el retorn de les antigues colònies i la llibertat d’acció a l’est, i va recomanar esbrinar què estaria disposada a pagar la Gran Bretanya per tenir la tranquil·litat que desitjava mantenir.


En el sud d’Oldenburg, una zona rural profundament catòlica, encara cuejava la prohibició del ministre d’Educació regional del 4 de novembre en que ordenava retirar els crucifixos dels espais públics i la prohibició de la consagració religiosa. Aquell dia, 3.000 veterans de guerra es varen reunir per celebrar el Dia del Record i varen escoltar a un cura jurar que mai toleraria la retirada dels crucifixos de les escoles. Desafiaria el decret, va dir, i a més va afirmar que moriria per la causa com ho havien fet els veterans de la Primera Guerra Mundial. Durant tot el matí i el vespre varen sonar les campanes de la parròquia com a símbol de protesta. La població també va desafiar al decret del ministre i varen presentar grans quantitats de peticions formals perquè es canviés d’opinió. Les cases i les escoles es varen decorar amb crucifixos i es varen instal·lar grans creus en les bombetes de les torres de les esglésies. A la nit es varen encendre les bombetes.


Werner von Fritsch va viatjar aquell dia a Egipte, però el comandant suprem estava a l’ull de l’huracà. Molts el volien fora de circulació, i dos agents de la Gestapo el varen espiar per saber si era cert que Von Fritsch visitava locals homosexuals, tal i com l’havia acusat el 1933 el delinqüent comú Otto Schmidt. No varen veure res.