14 de juliol de 1937

Dimecres:

En la Guerra Civil espanyola:

En una un entrevista en el corresponsal del Liverpool Daily Post, Francisco Franco va dir en relació amb el futur Estat espanyol que la forma seria semblant a la dels Estats d’Alemanya i Itàlia, però que tindria característiques nacionals definides. Franco senyalava en l’entrevista que la democràcia no era practicable no només a Espanya sinó que també a la Gran Bretanya, i va afegir que la destrucció de Guernica era degut a que els comunistes la varen cremar, com a Oviedo el 1934 i el 1936, i igual que a Irun, Durango, Amorebieta, Munguia i altres ciutats, va sentenciar el colpista espanyol.

8 de juliol de 1937

En la guerra entre Xina i Japó:

A Pequín, la Xina, després de que la nit anterior els soldats japonesos ataquessin pel pont de Marco Polo, defensat per 100 soldats xinesos, a les quatre de la matinada els japonesos varen entrar vestits amb diferents uniformes pel pont. Els xinesos varen comprendre ràpidament de que es tractava una invasió en tota regla i, tot hi adonar-se’n també de la seva inferioritat numèrica, es varen defensar amb fermesa. Els defensors xinesos varen aguantar 30 minuts de combat, però varen ser superats per la infanteria japonesa que els va acabar reduir. La batalla es va saldar amb 5 morts per part del bàndol xines i 12 pel bàndol japonès. Els xinesos capturats varen ser enviats a un centre d’investigació científica, on varen patir experiments salvatges per part de l’Esquadró 731 japonès. Després d’aquesta batalla els japonesos varen tenir via lliure per envair Pequín.

7 de juliol de 1937

Dimecres:

Comença la guerra entre la Xina i Japó.

Japó va tornar a començar la guerra contra la Xina com a represàlia a l’atac que havien patit uns soldats japonesos a Pequin. A última hora de la nit, a l’oest de Pequin, va començar la Batalla del pont de Marco Polo, que era defensat per 100 soldats xinesos. Uns 6.000 soldats japonesos varen sortir de Manxúria cap a Pequín sense ser detectats per la guàrdia fronterera xinesa, que estava lluitant contra els comunistes en altres regions.

6 de juliol de 1937

Dimarts:

En la Guerra Civil espanyola:

Davant l’alta possibilitat de que es produïssin matances a Santander com a Màlaga, Benito Mussolini li va escriure a Francisco Franco per demanar-li que mostrés moderació i no ataqués a la població civil, a més de que permetés que els presoners de guerra quedessin sota custòdia italiana. Franco li va contestar dos dies més tard per dir-li que no creia que els bascs es rendissin com ell deia.

1 de juliol de 1937

Dijous:

En el Reich:

La Gestapo va detenir al líder de l’Església Confessional Martin Niemöller per les seves crítiques al règim i va ser enviat, per ordres d’Adolf Hitler, al camp de concentració de Sachsenhausen.

En la Guerra Civil espanyola:

Tal hi com l’hi havia demanat Francisco Franco, l’arquebisbe Isidro Gomá va publicar una carta col·lectiva als “bisbes de tot el món”, en la qual va defensar el cop d’Estat i va defensar l’Estat nacional a l’acusació de feixista. La carta la varen firmar dos cardenals, sis arquebisbes, trenta-i-cinc bisbes i cinc vicaris espanyols.

30 de juny de 1937

Dimecres:

En el Reich:

Després de reunir-se el dia anterior amb Adolf Hitler, Mackenzie King es va reunir amb el ministre Constantin von Neurath, que aquest li va dir que l’hi hauria d’haver sigut dolorós viure a Berlín amb els jueus (King va estudiar a Berlín l’any 1900), i li va assegurar que els jueus s’havien fet amb el control dels negocis i de l’economia alemanya, pel que havia resultat imprescindible limitar el seu poder. King no va posar cap objecció a aquells comentaris antisemites i va anar a dinar amb el ministre, dient posteriorment que havia sigut un dels àpats més agradables dels que havia gaudit mai.


Alfred Rosenberg va presentar el seu memoràndum sobre la fundació i ampliació d’una oficina central per la defensa contra el bolxevisme internacional. L’objectiu de tal memoràndum era la creació d’una zona de defensa en forma d’un “cinturó de pobles” al voltant de la Unió Soviètica.

29 de juny de 1937

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va aprovar celebrar una exposició sobre l’art degenerat en què es mostraria l’art que no agradava als nazis per deixar clar que no era del gust del règim. Hitler li va donar al ministre  Joseph Goebbels l’autorització per confiscar totes les obres corresponents en tots els museus. Goebbels va delegar aquesta missió a l’Adolf Ziegler, president de la Cambra del Reich per les Arts Plàstiques, a qui li va atorgar plens poders per seleccionar i apropiar-se de totes les obres representatives de l’art de la decadència des de 1910 en els sectors de la pintura i l’escultura.


Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb el primer ministre canadenc Mackenzie King, que aquest li va dir que havia seguit amb interès la seva obra constructiva del seu règim i li va transmetre els seus desitjos perquè la seva obra pogués seguir endavant perquè estava destinada, segons el primer ministre, a ser imitada en altres països per millorar el benefici de la humanitat.