Dissabte:
A la Unió Soviètica:
Un breu comunicat oficial expedit pel Kremlin anunciava que Mijail Tujachevski, Iona Yakir, Ieronim Uborévich, August Kork, Robert Eideman, Boris Feldman, Vitali Primakov i Vitovt Putna havien sigut afusellats el dia anterior, i que Yan Gamarnik s’havia suïcidat. Aquestes execucions varen suposar l’inici de les purgues a l’exèrcit soviètic.
Divendres:
A laUnió Soviètica:
El tribunal de la Unió Soviètica va condemnar a mort per alta traïció als dirigents militars Tujachevski, Yakir, Uborevich, Kork, Eidemann, Feldman, Primakov i Putna. Els condemnats varen ser acusats de preparar un cop d’Estat anti comunista en connivència amb Alemanya. L’agència soviètica de notícies Tass va ser l’encarregada d’anunciar al món les condemnes.
En la Guerra Civil espanyola:
L’Exèrcit del Nord nacional sota les ordres de Fidel Dávila va reprendre la seva marxa cap a Bilbao.
Dimecres:
En el Reich:
L’ambaixador alemany a l’Espanya de Francisco Franco, Wilhelm von Faupel, va informar a Berlín de que Franco, o el seu entorn, havia condemnat a mort en un tribunal militar no imparcial al falangista Manuel Hedilla i a tres falangistes més per raons polítiques i socials. Von Faupel va demanar en el seu Govern que mirés d’aturar l’execució perquè trobava que no hi havia raons per executar-los.
Günther Quandt va informar a través del diari financer de Berlín que la seva companyia armamentista DWM s’havia fet amb l’empresa de Henry Pels, un fabricant d’eines d’última generació que produïa perforadores i talladores de ferro en la seva fàbrica d’Erfurt.
Dilluns:
En el Reich:
A Munic, Adolf Hitler va assistir a la inauguració del bust del compositor Anton Bruckner dins del gran monument del Walhalla.
Dissabte:
En el Reich:
La Gestapo va detenir al cura Rupert Mayer per les seves reitarades crítiques públiques al règim. Va ser posar sota “custòdia preventiva” segons la Llei contra els Aatacs Maliciosos a l’Estat i al NSDAP. El judici es va celebrar al juliol i va ser condemnat a cinc mesos de presó.
Divendres:
En el Reich:
En una reunió celebrada en el Ministeri de Justícia, els funcionaris del Ministeri i de la policia varen acordar el final de les pallisses arbitràries. A partir d’aquell moment, segons l’acord a que varen arribar, els interrogadors de la policia només podrien pagar 25 cops als interrogats en presència d’un metge i, per tal pallissa, tindrien que utilitzar un pal estàndard.
Precisament, aquella matinada a la presó de Plötzensse es va decapitar a un jove jueu d’origen nord-americà, Helmut Hirsch, després d’haver sigut condemnat pel Tribunal del Poble per, presumptament, haver planejat assassinar a Julius Streicher. Tot indica que en el jove li varen donar un revòlver i una maleta plena de bombes i el varen enviar a Alemanya per matar a una persona, però un agent de la Gestapo a Praga va avisar a les SS i Hirsch, juntament amb la maleta, va ser detingut només trepitjar territori alemany. Les SS varen determinar que l’home que volia assassinar Hirsch era Streicher, però el jove mai va admetre que fos el gauleiter de Nuremberg. L’ambaixador nord-americà William Dodd va estar lluitant durant l’últim mes per intentar salvar-li la vida i, fins i tot, va apel·lar al propi Adolf Hitler perquè commutés la sentència, però el dictador ho va rebutjar. Quan l’ambaixador va intentar entrevistar-se amb Hitler per parlar personalment del tema, la petició va ser rebutjada. Abans de l’execució, Hirsch va escriure una carta a la seva germana.
Dimecres:
En el Vaticà:
Novament, en un reunió dels cardenals del Sant Ofici, els cardenals varen posposar la publicació d’un document amb 10 punts en el qual es va criticar al nacionalsocialisme pel seu racisme. El papa Pius XI va ratificar dos dies més tard aquesta decisió, ja que considerava que no era el moment degut a la delicada situació política internacional, i el document va acabar a l’arxiu de la Congregació de la Fe.
Dilluns:
En el Reich:
A Berlín, Adolf Hitler va convocar una conferència amb el ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, i el cap de la Marina, Erich Raeder, per publicar un comunicat oficial on condemnaven l’atac que havia patit el cuirassat alemany Deutschland 29 de maig de 1937.
En la Guerra Civil espanyola:
La resposta alemanya no es va fer esperar i aquell dilluns els alemanys varen bombardejar durant 80 minuts al port espanyol d’Almeria, que estava sota el control del govern de la República, amb el cuirassat Admiral Scheer i quatre destructors. L’atac, que era una agressió contrària a les normes de dret internacional, va provocar la mort de 16 persones, en va ferir 51 i va deixar el port pràcticament destruït juntament amb les seves bateries de costa.
A Berlín, a les deu del matí el doctor Aschmann va convocar als periodistes en el Ministeri d’Afers Exteriors per comunicar-los la notícia de que havien bombardejat Almeria i el motiu d’aquell atac. Tot i que en un principi no va acceptar preguntes, no va tenir més remei que contestar-ne algunes.
Dissabte:
En el Reich:
Els diaris alemanys varen sortir editats amb grans titulars sobre el míting del dia anterior del ministre Joseph Goebbels en que va criticar al clergat catòlic i als homosexuals.
En la Guerra Civil espanyola:
Al vespre, avions espanyols de la República espanyola varen bombardejar el vaixell de guerra alemany, el Deutschland, als voltant d’Eivissa, quan aquest estava de patrulla per vigilar el compliment del Tractat de No Intervenció. A les 19:12 varen aparèixer dos avions republicans que varen llançar 12 bombes a l’embarcació, de les quals només dues varen tocar a l’embarcació: una a la coberta d’estribord i una altra a bavor. Abans, el Deutschland havia disparat la seva artilleria cap als dos avions. L’atac va causar la mort de 28 persones i en va ferir més de 80. El Deutschland es va dirigir immediatament a Gibraltar per enviar els seus ferits a l’hospital militar de la Roca. Per culpa d’aquell atac, Adolf Hitler es va veure obligat a deixar Munic i tornar a Berlín per preparar una resposta militar, tot i que encara es quedaria un dia més a la capital bavaresa.
A Suïssa:
La Societat de Nacions es va reafirmar en el manteniment de la No Intervenció de la Guerra Civil espanyola, tot i que era clarament clar que molts països estaven donant suport a un bàndol o altre. L’endemà, Alemanya i Itàlia abandonarien el Comitè.
Divendres:
En el Reich:
A la tarda, en un míting multitudinari, amb més de 20.000 persones, en el Pavelló Alemanya de Berlín, Joseph Goebbels va parlar en un discurs retransmès per totes les emissores de ràdio i apareixent el dia següent amb enormes titulars en els diaris, on va criticar bàsicament als clergues catòlics. El ministre va definir els clergues com a corruptors i enverinadors de l’ànima del poble i va dir que un ajustament de comptes necessari en nom de la rectitud moral innata de l’autèntica Alemanya. Goebbels va afirmar a més que l’Estat s’enfrontava a un boicot sistemàtic de la moralitat del poble alemany i va prometre de que si els bisbes discutien els fets els enviaria als tribunals i els va advertir de que entre ells no hi havia la llei del Vaticà sinó la llei del poble alemany. En referència als homosexuals, va dir que eren una corrupció general de la moral com poques vegades s’havia conegut en la història de la civilització i va prometre l’extermini dels qui va definir que eren una plaga sexual. Després del discurs, el ministre va trucar a Adolf Hitler, que es trobava a Munic, i aquest el va felicitar pel discurs i li va confessar que l’havia commocionat.
La Volkswagen va fundar la Gesellschaft zur Vorbereitung des Deutschen Volkswagens GmbH, la GeZuVor, amb seu a Grunewald, Berlín, per la construcció del nou vehicle popular, el Volkswagen.
A la Gran Bretanya:
Tal hi com estava previst, Stanley Baldwin va dimitir com a primer ministre i va recomanar-li en el monarca Jordi VI que posés al ministre d’Hisenda, Neville Chamberlain, en el càrrec de primer ministre. D’aquesta manera Chamberlain va ser nomenat aquell mateix dia primer ministre.
Diari del Tercer Reich 