En els Estats Units:
Per sobre Manhattan, Nova York, va volar el LZ 129 Hindenburg lluint l’esvàstica, però quan anava per aterrar a Nova Jersei es va incendiar matant a 36 persones, un terç de les persones a bord. L’accident va ser àmpliament cobert pels mitjans de l’època i va suposar el fi dels dirigibles com a mitjà de transport.
Dimecres:
En el Reich:
Després d’haver finalitzat la seva construcció, el Wilhelm Gustloff va ser botat en les drassanes Blohm&Voss, adornades amb banderes amb l’esvàstica. Adolf Hitler va ser present a l’acte al costat de la viuda del màrtir Wilhelm Gustloff, mort l’any passat, Hedwig Gustloff. La viuda vestia un vestit de dol i va ser l’encarregada de trencar la botella de xampany per inaugurar la nau. Després d’aplaudir i de tirar flors al mar, l’orquestra va tocar l’himne alemany, el Deutschland über alles. El Wilhelm Gustloff va entrar en servei el 15 de març de 1938.
A Suècia:
Sven Hedin va treure el seu llibre sobre Alemanya, Alemanya i la pau mundial, que el ministre Walther Funk li va prohibir que s’edités a Alemanya a menys que modifiqués alguns paràgrafs crítics amb el règim. Hedin va enviar un llibre de l’edició sueca a Hitler, que després de llegir-lo va permetre que es publiqués a Alemanya. L’expedicionari també li va enviar una carta en la que li explicava com havia escrit el llibre, al mateix temps que elogiava al ministre Funk i el doctor Ziegler.
Constantin von Neurath es va reunir amb Benito Mussolini per assegurar-li que Adolf Hitler es proposava mantenir com a base de la seva política cap a Àustria el pacte del 11 de juliol, i que els alemanys no els interessava el problema austríac.
Mentrestant, Baldur von Schirach va posar la primera pedra del primer de les 543 Llars de les Joventuts Hitlerianes que esperava crear per difondre els valors hitlerians i l’entrega a la raça.
Aquell dia, la Càmbra Baixa del Parlament britànic va acusar a Alemanya del atac a la ciutat basca de Guernica al 26 d’abril de 1937.
Diumenge:
En el Reich:
Una botiga local de Münchengladbach, a l’oest de Renània, regentada per Buray Kuzment, un jueu polonès, va ser destrossada. El propietari va denunciar als fets a la Gestapo, que va detenir a dos dels presumptes responsables: Michael Dorf i Arnold Siegler. Ells, però, varen negar els fets i varen senyalar a Peter Penk, un antic membre del KPD, com el principal i únic responsable. De seguida la Gestapo va considerar que tot això era una estratagema dels comunistes que consistia en atacar a botigues jueves per després culpar a les tropes d’assalts. La Gestapo va detenir al jove de 22 anys, que va confessar haver trencat el vidre de la botiga, però va afirmar que ho havia fet accidentalment perquè en aquells moments anava molt begut. També va negar haver format part dels moviments comunistes. La Policia Secreta de seguida va esbrinar que Penk havia sigut condemnat anteriorment per robatori i contraban, i, després de comprovar que mai havia sigut un defensor del nacionalsocialisme i que no havia format part de les Joventuts Hitlerianes, va ser detingut durant set dies. En ser alliberat Penk va ser obligat a firmar una declaració en la que prometia no criticar ni actuar contra el Govern. Més tard va ser detingut per problemes amb l’alcohol i per haver defensat les idees comunistes. Després de setmanes a la presó, va ser obligat a allistar-se a l’Exèrcit. No es coneix el seu destí final.
El britànic lord Lothian va arribar d’improvisat a Berlín per parlar amb els líders alemanys. Quan el periodista de l’agència Reuter’s, Gordon Young, li va preguntar el per què d’aquella visita, el Lord li va contestar que havia vingut perquè Hermann Göering l’hi havia demanat.
Dissabte:
En el Reich:
En les celebracions del Primer de Maig, els nazis varen organitzar un acte en el Lustgarten de Berlín davant d’una audiència de milers i milers de persones. Adolf Hitler va recordar en el públic que ell no sortia de cap palau i va afirmar que provenia del treball. També va dir que no era un general, ja que es considerava un soldat com altres tants milions. El dictador va explicar que era un miracle que un home desconegut hagués pogut sortir d’un Exèrcit de milions d’alemanys, treballadors i soldats alemanys per posar-se al capdavant del Reich i de la nació, i va assegurar que tenia al seu costat a alemanys de totes les classes per dirigir el país. Hitler va exclamar que els burgesos i l’aristocràcia tenien un lloc en el moviment nacionalsocialista i que no importava la procedència, sinó el treball en benefici del poble. El dictador també va declarar que en aquest nou Reich no s’entregaria la joventut a ningú, sinó que acolliria a la joventut i li donaria la seva pròpia educació i la seva pròpia ensenyança.
A continuació, Hitler va atorgar el títol honorari d’empresa model del nacionalsocialisme a trenta homes de negocis alemanys, entre ells el Dr. Oetker. A més, el dictador va obsequiar a Kaselowsky amb una bandera daurada durant la cerimònia d’entrega en el Club Aeri de Berlín.
Després d’eliminar el 20 d’abril les restriccions perquè els professors ingressessin al partit nazi, els nazis varen acceptar-los a partir d’aquell dia com a nous membres. Friedrich Braun, el pare d‘Eva Braun, va ser un dels professors que es va afiliar al NSDAP. Aquell dia també es va afiliar al NSDAP Klaus Barbie amb el número 4.583.085.
En els Estats Units:
El Congrés va aprovar una versió més forta de la Neutraly Act, que prohibia en el president Franklin Delano Roosevelt vendre armes inclús als països víctimes d’una agressió.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler va anunciar en un discurs pronunciat davant la Cambra Laboral del Reich, que l’economia privada només conservaria la seva llibertat si ajudava a solucionar els problemes de la nació. S’hi si negava, deixaria de ser lliure, va avisar el dictador.
Des de Viena, Franz von Papen li va enviar a Hitler un comunicat qualificat d’alt secret en que l’avisava de que a la capital austríaca s’acabava de crear una organització anomenada Unió Nacional per l’Alliberació d’Alemanya, que pretenia enderrocar el règim nazi i intentar reunir els enemics del nacionalsocialisme sota un únic lideratge dirigit per Dietrich von Hildebrandt. L’ambaixador també el va informar de que havia avisat a Heinrich Himmler sobre aquest afer i demanava atacar amb duresa als exiliats alemanys que operaven a Àustria.
A Japó:
En les eleccions japoneses, el partit militar va caure derrotat.
Dijous:
En el Reich:
Adolf Hitler va presidir una reunió dels líders del districte del NSDAP a l’Escola d’Elit pels Joves del Partit adscrita al Vogelsang. El dictador els va advertir de que havien d’avançar les mesures antisemites en el terreny econòmic i va assegurar-los de que ningú l’hi havia de dictar el ritme d’aquestes mesures. Hitler es va mostrar irritat sobre el comentari que havia fet un “company” en un diari local del partit nazi en que exigia que es marquessin les botigues jueves. Estava irritat amb el verb exigir de l’article perquè era ell qui havia d’ordenar tals mesures. El dictador els va explicar que portaven anys considerant aquest tema i va afegir que l’objectiu de la seva política era clar per tothom. Acte seguit els va comentar que el més important era no fer cap pas que després el tingués que retractar. Els assistents el varen aplaudir. A continuació, Hitler va exclamar que el seu objectiu no era forçar cap combat sinó aniquilar. Aquest discurs va ser gravat i es poden sentir aplaudiments frenètics.
Després del primer vol de l’11 d’abril de 1937, de ser criticat pels membres de l’Alt Comandament de la Luftwaffe perquè volien un bombarder en picat i de la mort del seu màxim defensor, el general Wever, Hermann Göering, a través d’Albert Kesselring va cancel·lar el Programa Ural per impulsar el dels bombarders tàctics, bimotors i molt més lleugers. En conseqüència es va cancel·lar el programa del Junker Ju 89. Els prototips construïts només varen servir per fer proves o com a transports.
En la Guerra Civil espanyola:
Després d’haver sigut bombardejada el 26 d’abril, la 4º Brigada de Navarra va ocupar el poble de Guernica. En veure les destrosses que havien provocat els bombarders alemanys i italians, el carlista Jaime del Burgo va preguntar-li un tinent coronel de l’Estat Major d’Emiliano Mola si havia sigut necessari aquell atac. L’oficial li va respondre que era el que s’havia de fer amb “tota Biscaia i tota Catalunya”.
Dilluns:
A Itàlia:
A Roma, Hermann Göering es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano i amb el Benito Mussolini amb la intenció de descobrir què s’havien dit dictador italià i el canceller austríac Kurt von Schuschnigg en la reunió del 22 d’abril. Göering no en va treure l’aigua clara.
En la Guerra Civil espanyola
En el País Basc, la Legió Condor, amb 21 avions (quatre nous bombarders Heinkel 111 i alguns caces Messerschmitt Bf-109 que encara no havien sigut provats) i 3 avions italians, va destruir amb més de 45 tones de bombes incendiàries carregades de metralla el poble basc de Guernica de 5.000 habitants, tot i que aquell dia eren moltes més persones (unes 10.000) per l’arribada de refugiats, soldats republicans en retirada i pagesos que anaven al mercat. Les autoritats militars havien intentat aturar el mercat d’aquell dia, però els pagesos del voltant ja s’havien dirigit a la ciutat com tenien com a costum. El poble, a més, no tenia defenses antiaèries. Els alemanys varen atacar la ciutat basca perquè hi havia una fàbrica de bombes d’aviació. Juan Vigón i Wolfram von Richtofen es varen reunir a es sis del matí per acordar l’atac, que tenia com a pretext evitar la retirada basca.
A dos quarts de cinc de la tarda va aparèixer un bimotor Dornier DO-17 volant a baixa altura. En dues passades va llençar 12 bombes de 50 quilograms sobre el pont de Renteria del riu Oca. L’objectiu era destruir-lo per dificultar el replegament de les tropes republicanes. Cap va encertar el pont. Minuts més tard varen aparèixer els tres avions italians, tres trimotors Savoia-Marchetti 79 procedents de l’aeròdrom de Sòria, a 3.600 metres. Entre uns i altres varen sobrevolar el poble, en línia, de nord a sud, i varen descarregar 36 bombes de 50 quilograms sobre el pont de Renteria, però novament no varen tocar-lo.
A les sis de la tarda, un Chato republicà va sobrevolar el poble per ordre del lehendakari Aguirre. A la mateixa hora, un Heinkel-111 B procedent de Burgos i escortat per caces Cr 32 Chirri va bombardejar el pont de Renteria, però tampoc va aconseguir tocar-lo. A dos quatre de set varen aparèixer tres formacions successives de sis trimotors Junker-52, escortats per dotze Chirri italians i cinc caces Me-109, que varen llançar 20 tones de bombes explosives de 250 i 50 quilograms, així com altres d’incendiàries d’un quilogram en càpsula d’alumini. Els incendis varen provocar una gran fumarada que va amagar el poble basc i els últims bombarders en atacar, un total de 22, ho varen fer a cegues.
L’atac va provocar la mort de 1.600 persones i més de 800 varen quedar ferides. El centre de la ciutat va quedar destruït i, en un principi, el 30% dels edificis del poble varen quedar destruïts, però l’incendi que va provocar l’atac va arrasar les velles cases de fusta fins a destruir el 70% de les vivendes. Per si no fos poc, els caces metrallaven als seus habitants i refugiats en el carrer. Aquest atac, de tres hores, a més de ser desmesurat va ser una demostració de força i el primer bombardeig estratègic per part dels alemanys. El simbòlic arbre de Guernica va salvar-se de la devastació, igual que el pont sobre l’Oca i la Casa de Juntes.
El famós quadre del pintor Pablo Picasso, exposat en el pavelló espanyol a l’Exposició Universal de París el 1937, va immortalitzar la destrucció de Guernica en una plasmació gràfica de la guerra moderna. Aquell mateix matí uns bombarders alemanys no varen deixar cap casa dempeus en un atac contra la població de Guerricaiz, a vuit quilòmetres de distància.
En el Vaticà:
Els cardenals varen proposar en llengua alemanya deu punts en els quals criticaven al nacionalsocialisme i condemnaven el seu racisme. Perquè fos publicat ara es necessitava l’aprovació definitiva dels cardenals de la Congregació Suprema i que fos ratificat pel papa Pius XI. Però, novament, aquest document mai va veure la llum pública i va acabar a l’arxiu de la Congregació de la Fe.
Diumenge:
En la Guerra Civil espanyola:
L’ex líder de la Falange, Manuel Hedilla, va ser arrestat a les set de la tarda per uns subordinats de Francisco Franco, que ja s’havia apoderat del partit d’extrema-dreta. Se’l va acusar, entre altres coses, de mantenir contactes amb la zona republicana i planejar l’assassinat de Franco.
Diari del Tercer Reich 