16 de gener de 1937

Dissabte:

En el Reich:

A la ciutat de Lieppe, els nacionalsocialistes varen celebrar la dissetena trobava commemorativa. Entre les figures destacades hi havia Alfred Rosenberg, que va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat a mans de Lemgo. El Reichsleiter també va rebre un acte original d’un procés contra les bruixes de l’any 1666.

En el Vaticà:

Bisbes alemanys varen reunir-se amb el secretari d’Estat Eugenio Pacelli per després trobar-se amb el papa Pius XI. Pacelli els va anunciar alguns punts sobre els quals el Papa volia informar-se. Els representants episcopals alemanys volien una denúncia del Papa contra el govern alemany pel seu clar anticlericalisme i volien que aquesta fos a través d’una encíclica episcopal. Pacelli es va mostrar escèptic, però més tard ho va acceptar.

15 de gener de 1937

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va aprovar la creació d’una xarxa d’escoles secundàries nomenades Escoles Adolf Hitler, en les que es formarien els nens per al futur. L’objectiu d’aquests centres era inculcar en els alumnes els “valors” hitlerians i l’entrega a la raça imposant una estricta disciplina física. Baldur von Schirach i Robert Ley varen ser els encarregats d’anunciar les formacions d’aquestes Escoles que serien dirigides per les Joventuts Hitlerianes, entitat que dissenyaria el currículum, i supervisades per dirigents regionals del NSDAP.

A Itàlia:

A Roma, a la tarda, després de reunir-se amb el comte Galeazzo Ciano, Hermann Göering i l’intèrpret Paul Schmidt es varen dirigir a Palazzo Venezia per trobar-se de nou amb el dictador Benito Mussolini i amb el comte Ciano. Quan varen entrar a l’estudi del dictador italià, ampli però escassament moblat, amb el terra de marbre, Mussolini es va aixecar de la cadira i els va rebre amb la salutació feixista. Un cop acomodats a les cadires, varen parlar un altre cop d’Espanya, de la “valentia” dels espanyols i de les seves pobres tàctiques, i sobre l’ajuda que oferien al colpista Francisco Franco. Göering, menys reservat que Mussolini, es va mostrar entusiasmat de que els seus avions de transport portessin les tropes marroquines del general Franco a Espanya.

Després, quan varen passar a parlar d’Europa, la conversació no va ser tan fluida ni tan agradable. Mussolini es va mostrar enfadat per les sancions alemanyes a Àustria, i Göering li va explicar que els seus objectius era ocupar el país austríac, tot i que Ulrich von Hassell, l’ambaixador alemany a Roma, li havia dit que es mostrés reticent en la matèria d’Àustria. Quan Göering li va dir a l’ambaixador que Itàlia havia de mantenir les mans allunyades d’Àustria i reconèixer-la com esfera d’interès alemany, Hassell li va contestar que Mussolini admetia que una unió d’alguna tipus seria inevitable, però que temia les ambicions de Hitler. Mussolini anava movent el cap violentament mostrant el seu malestar cap als alemanys. Von Hassell va informar més tard a Berlín de que les declaracions de Göering sobre Àustria havien tingut una freda rebuda.

Al mateix temps, els caps d’Estat Major dels ministeris italians es varen reunir en el Palazzo Chigi amb els responsables del Ufficio Spagna i el representant de Ciano, Filipo Anfuso, per tractar el programa mínim d’ajuda a Franco. Es va acordar que el contingent italià s’utilitzaria com a força independent dirigida per un general italià.

14 de gener de 1937

Dijous:

A Itàlia:

Benito Mussolini es va reunir amb Hermann Göering en el Palazzo Venezia per parlar de la Guerra Civil espanyola. El dictador estava irritat perquè l’ajuda d’ells dos a Francisco Franco no estava donant els seus fruits. Göering era de la mateixa opinió i creia que Franco ja hauria d’haver vençut la guerra i va reconèixer que el reconeixement del general colpista abans de la conquesta de Madrid havia sigut un greu error. Els dos varen acordar que a finals de mes els colpistes espanyols rebrien un grup de soldats italians i material bèl·lic alemany i italià. Davant del temor de que el conflicte es pogués ampliar fora d’Espanya, Göering li va anunciar que no enviarien una divisió alemanya a territori espanyol. També varen decidir que Franco acceptés per la força un Estat Major conjunt alemany-italià.

Göering va visitar el Fòrum i l’Acadèmia d’Esgrima, on va reptar a Mussolini a un duel amb sabres. Els dos varen mostrar la seva traça amb el maneig de l’arma durant els vint minuts que varen lluitar. El vencedor va ser Mussolini.

12 de gener de 1937

Dimarts:

En el Reich:

A Fulda, els bisbes alemanyes es varen reunir en una sessió plenària extraordinària per debatre les accions que haurien de fer contra l’anticlericalisme del govern alemany. L’endemà va continuar la reunió.

En la Guerra Civil espanyola:

Francisco Franco va sol·licitar en el govern italià 9.000 camises negres més.


Mario Roatta va informar al seu govern de que Wilhelm Canaris l’hi havia dit que Hugo Sperrle era pessimista sobre l’eficàcia inicial de la Legió Condor i l’estat de les forces nacionals. Sperrle ja havia avisat a Roatta del temor que tenien de que França pogués intervenir en la Guerra Civil al costat dels republicans i entrar en guerra amb ells.

7 de gener de 1937

Dijous:

En el Reich:

En el Berghof, Adolf Hitler va dinar amb lord Rothermere, propietari del Daily Mail. Hitler li va assegurar que el colpista Francisco Franco guanyaria la guerra sempre hi quan no arribés ajuda dels comunistes als republicans espanyols. Hitler va suggerir la idea de construir un Comitè de Control Internacional per controlar els ajuts dels països a Espanya. Rothermere va manifestar-li  que segurament el seu govern, el britànic, es decantaria al costat dels colpistes.

4 de gener de 1937

Dilluns:

En el Reich:

La prefectura del NSDAP de Munic-Alta Baviera va fer constar que el SS Heinrich Müller, del qual va dir que no era conegut com un camarada nacionalsocialista, no havia pres mai part activa en els assumptes del NSDAP i, en conseqüència, tampoc era mereixedor de l’exaltació nacional que se li donava. La prefectura el va definir com un home que s’obria pas sense miraments utilitzant molt els colzes, es vantava constantment de les seves aptituds, però que se solia adornar amb plomes foranes.