Dilluns:

En el Reich:

A Munic, en la cerveseria Bürgerbräukeller es va celebrar com cada any el Putsch de 1923, Adolf Hitler va dir aquella tarda, que potser s’acostava el moment en que la resta d’Europa veiés a Alemanya com la salvadora d’una civilització i d’una cultura autènticament europea i humana. Llavors, el dictador va explicar que quan tothom veiés amb bons ulls el Reich alemany nacionalsocialista seria el moment de lluitar contra els bolxevics. Rememorant els seus inicis polítics, Hitler els va confessar que quan re-construïen el partit nazi després del Putsch s’havien adonat de que no seria suficient enderrocant a l’Estat, sinó que tenien que el nou Estat havia de ser prèviament construït i pràcticament disponible a l’instant precís. Hitler els va afegir que el 1933 ja no s’havia de destruir l’Estat a través de la força perquè el nou ja estava edificat i que l’únic que els quedava era destruir les últimes restes del vell, pel qual, va declarar, només varen necessitar hores.

---

Hermann Göering, com a cap del Pla Quadriennal, va emetre més decrets per reclutar més mà d’obra per al programa de rearmament alemany.

Diumenge:

A Romania:

A Bucarest hi va haver una revolta que feia temps que s’estava preparant. Durant més de sis hores, milers de partidaris de Cuza/Goga varen desfilar pels carrers de la capital romanesa reclamant no pactar amb la Unió Soviètica i apropar-se a Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

Durant aquell matí, la 7º Divisió del general Varela va tornar a intentar atacar Madrid, però, com el dia anterior, l’atac va ser un fracàs i varen patir moltes baixes quan creuaven el Manzanares. El comandant Antonio Castejón va ser greument ferit. A més, durant aquell dia les primeres unitats de les Brigades Internacionals, la IX, composta per 1.900 homes, varen arribar a Madrid. La majoria d’aquells homes eren antifeixistes alemanys i italians, a més d’alguns militants d’esquerra britànics, francesos i polonesos.

---

Guatemala i El Salvador varen reconèixer al govern colpista de Burgos. El govern austríac i el govern guatemalenc varen felicitar a Franco al Ministeri de Guerra de Madrid convençuts de que la capital ja estava a mans dels nacionals.

Dissabte:

En el Reich:

El Govern va publicar una ordre sobre quines eren les funcions de les SS. En el paràgraf principal es llegia que les SS tenien la missió primordial d’assumir el servei policial dins del NSDAP.

En la Guerra Civil espanyola:

La 7º Divisió del colpista Francisco Franco, sota el comandament del general Varela, varen arribar a la Ciutat Universitària, a les portes de Madrid. Franco va assegurar que l’endemà assistiria a missa a Madrid. Durant aquell matí, les tropes de Varela varen iniciar el gran atac, però es varen veure sorpresos per la ferotge resistència dels milicians, que acabaven de rebre armament rus i comptaven amb el suport de les Brigades Internacionals.

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels va rebre informació privilegiada d’Espanya i creia que el colpista Francisco Franco era un gran soldat i polític. El ministre, fent referència al pamflet de l’exiliat Emil Ludwig titulat Crim a Davos, que parlava de l’assassinat del membre del partit nazi a Suïssa, Wilhelm Gustloff, a mans d’un estudiant jueu, va exclamar que aquell treball, que va qualificar com a “brut”, era típicament jueu perquè” glorificava a Frankfurter” i va afirmar que “els jueus havien de ser eradicats i que no havia de quedar ni rastre d’ells”.

En la Guerra Civil espanyola:

A Sevilla varen arribar els primers homes de la Legió Condor que serien comandats pel general Hugo von Sperrle. Al mateix temps, el govern de Largo Caballero, convençut de la caiguda de Madrid davant la imminent arribada de la 7º Divisió de Franco, va fugir a València deixant encarregat de la defensa de la capital al capità general de Castella la Nova José Miaja.

Dimecres:

En el Reich:

El cardenal i arquebisbe de Freising i Munic, Michael von Faulhaber, una de les persones amb més influència dins l‘Església catòlica, es va reunir amb Adolf Hitler durant tres hores en el Berghof, a Obersalzberg. Von Faulhaber va quedar molt impressionat amb Hitler i va escriure en un informe que el dictador era una persona profundament religiosa que reconeixia el cristianisme com la constructora de la cultura occidental. El cardenal també va deixar constància de que Hitler va atacar amb energia al bolxevisme i als jueus.

Al vespre, Hitler va parlar a soles amb Albert Speer en el balcó del menjador de la casa. Després d’un llarg silenci, Hitler li va confessar:

Tinc dues possibilitats: aconseguir els meus objectius o fracassar. Si aconsegueixo tirar endavant em convertiré en un dels grans de la Història; si fracasso seré condemnat, menyspreat i maleït. 

---

En una presó d’Alemanya, els nazis, després de fer una gran publicitat, varen executar al dirigent sindicalista Egard André decapitant-lo amb una destral.

---

El primer ministre d’Afganistan va arribar a Berlín i va ser rebut per Alfred Rosenberg, que no volia que els afganesos firmessin un contracte de concessió de petroli amb els nord-americans.

En la Guerra Civil espanyola:

Per primer cop varen entrar en acció els caces soviètics, els I-15 i I-16, pilotats per aviadors russos. Gràcies a ells varen poder anul·lar la superioritat aèria que els nacionals tenien en el front de Madrid.

Dimarts:

En el Reich:

A Munic, Adolf Hitler va inaugurar després d’una desfilada militar la Casa dels Metges Alemanys situada a la Brienner Strasse 23. L’edifici era obra de l’arquitecte Roderich Fick, catedràtic de la Universitat Tècnica de Munic, que gaudia del beneplàcit especial de Hitler. Actualment aquest edifici és la Casa Alta d’Àustria i encara es poden veure les escultures de les serps concebudes per Bernhard Bleeker per l’emblema de la professió mèdica.

---

Segons un informe provinent de Berchtesgaden, els espectadors que varen anar a les sales de cinema durant els tres primers diumenges d’octubre per veure la pel·lícula Triumph des Willens de la cineasta Leni Riefensthal varen ser exclusivament austríacs que varen creuar la frontera en cotxe o en bicicleta.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va ser reelegit per segon cop president dels Estats Units després de vèncer el candidat republicà Alfred M. Landon amb el 60,8% dels vots populars i es va endur tots els Estats excepte Maine i Vermont. Aquest és la victòria electoral més gran de la història. En el Senat els demòcrates varen gaudir d’una còmode majoria de 56 escons i de 229 escons a la Cambra de Representants.

Diumenge:

La firma de l’acord Roma-Berlín:

Aquell dia, els dos països varen anunciar la formació de l’eix Roma–Berlín. Des de Milà, Benito Mussolini es va referir a aquest acord, sense explicar-ne el contingut, com “un conveni pel que es constituïa un Eix al voltant del qual les demés potències europees haurien de treballar juntes”.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va reconèixer el fracàs del Comitè de No Intervenció en la Guerra Civil espanyola després de que diferents països haguessin donat suport a una o altra causa.

Dissabte:

En el Reich:

A Berlín, després de la celebració del dia anterior del desè aniversari del lideratge del ministre Joseph Goebbels en el districte berlinès, la Der Angriff va comunicar que la ciutat de Berlín havia fet en el seu cap de districte un especial regal d’aniversari. Es tractava d’una senzilla casa de troncs en un dels tranquils llacs dels voltants de la capital.

---

En el Festival de Música de les Joventuts Hitlerianes a Braunschweig, Alfred Rosenberg hi va pronunciar un discurs sobre l’art i el poble.

---

Gebhard Himmler, mort el 29 d’octubre, va ser enterrat aquell dia en una cerimònia d’Estat organitzada pel seu fill Heinrich Himmler. Els homes de les SS varen omplir la carretera que anava des de la via pública fins el tanatori, i des d’allí fins la tomba, en el cementiri sud de Munic. El propi Adolf Hitler va enviar una corona, igual que Rudolf Hess i Hermann Göering. En l’enterrament, els caps de les SS varen desfilar davant del taüt, seguits pels portadors de corones i el cura, els familiars i, per últim, els representants del partit nazi, l’Estat i l’Exèrcit. Entre els presents hi havia Martin Bormann, Franz von Epp, l’alcalde de Munic, Fiehler, Reinhard Heydrich, Kurt Heissmeyer i Siebert, el president del govern bavarès. Una comitiva de música de les SS va entonar corals amb veus apagades. El cura va pronunciar un discurs en que va recordar que el difunt havia “guardat fidelitat a la sang, a la seva família, a la seva professió, a la seva pàtria i al seu Déu”.

A França:

El Front Popular francès va allistar voluntaris per ajudar a la República espanyola en la Guerra Civil.

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels i el partit nazi berlinès varen celebrar el 10è aniversari del lideratge del ministre de Propaganda en el districte. La celebració va tenir lloc a l’ajuntament roig de l’Alexanderplatz amb una exposició anomenada Deu anys de lluita per Berlín, en la qual, a més de grans fotografies del ministre Goebbels, es varen mostrar trofeus. Però el ministre també es va mostrar solidari en aquella jornada i va posar la primera pedra de la fundació Llar doctor Goebbels a Friedrichshain, destinada a companys de Partit i combatents de les SA amb una situació vulnerable. Per actors necessitats es va crear el fons de vellesa Agraïment als artistes-Fundació doctor Joseph Goebbels. Els jueus estaven exclosos d’aquests fons. A més, la Der Angriff va sortir editat aquell dia amb una edició especial on una pàgina estava destinada als 40 caiguts del moviment a Berlín, entre ells Horst Wessel, Kütemeyer i Maikowski.

A la nit, Adolf Hitler va pronunciar un discurs en el Sportpalatz per celebrar aquell aniversari. El dictador va definir al seu ministre i la seva mà dreta com a fidel i escuder del NSDAP i li va agrair tots aquells anys de dedicació. En acabar el discurs, Hitler va demanar als milers de persones del Sportpalatz que cridessin amb ell: Visca Goebbels!. Després, quan Hitler deixava esgotat la tribuna d’orador, va donar un copet a l’espatlla del seu ministre davant de tots els presents, gest que va fer molt feliç a Goebbels.

---

Com el dia anterior, Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va demanar que fes una llista per escrit dels representants jueus de les empreses alemanyes a Romania i va refermar el lideratge del seu Reichsleiter. 

---

El govern tancar una nova ala de la Galeria Nacional després de que exhibís una exposició en què s’incloïen obres de l’artista Paul Klee.

En la Guerra Civil espanyola:

Hitler va aprovar l’Operació Úrsula (nom en honor a la filla de l’almirall Karl Döenitz), que tractava d’enviar dos submarins tipus VII-A, el disseny més recent i secret de la Kriegsmarine, els U-33 i U-34, que s’haurien de dirigir al Mediterrani amb la missió de provar els nous torpedes contra les naus republicanes. Per despistar, els submergibles es varen denominar en les comunicacions oficials Tritó i Posidó, noms corresponents a dues embarcacions mercantils, una sueca i una britànica respectivament. 

Dijous:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg per parlar de diferents temes. L’endemà al migdia es varen tornar a reunir. Després, Rosenberg va fer una visita llampec a la ciutat de Magdeburg per parlar davant de 5.000 caps de les SA.

---

Gebhard Himmler, pare de Heinrich Himmler, va morir per culpa del càncer de pàncrees que patia des del setembre passat.