El malestar i el baix nivell d’acceptació del Tercer Reich a Alemanya anava augmentant i una prova d’aquest fet la tenim en la carta anònima que va rebre el ministre del Interior, Wilhelm Frick. La carta anònima  criticava la corrupció del Partit Nazi i l’autoritarisme dels caps locals. A més explicava que tot i la confiança que es tenia amb Adolf Hitler i els seus homes, els altres membres del Partit no eren acceptats perquè vivien per sobre de les seves possibilitats mentrés el poble passava ganar i la classe mitjana s’arruinava. La carta acabava demanant no votar el partit nazi.

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

El govern alemany, amb Joachim von Ribbentrop com a signant, i el govern britànic, amb el ministre Samuel Hoare com a signant, varen firmar un acord naval on es reconeixia oficialment el dret d’Alemanya a rearmar-se infringint el Tractat de Versalles. L’acord permetia a Alemanya desenvolupar la seva Armada fins arribar el 35% de tones de l’esquadra britànica. La Gran Bretanya d’aquesta manera es convertia en el primer Estat occidental en reconèixer el dret d’Alemanya a rearmar-se, sent una punyalada per l’esquena a l’acord de Stresa del 11 d’abril. D’aquesta manera el rearmament alemany va deixar de ser clandestí. Von Ribbentrop va dir eufòric que l’entesa entre Alemanya, Gran Bretanya i França era un dels seus grans propòsits en la vida. Segons va dir Adolf Hitler del Tractat, aquell era el dia més feliç de la seva vida.

En el Reich:

Adolf Hitler, acompanyat entre altres pel ministre Hermann Göering, va ser present a les honres fúnebres després de la catastròfica explosió a Reinsdorf. El dictador va consolar als familiars de les víctimes.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va afirmar que el moviment nacionalsocialista era de l’opinió de que la política era la més gran i noble de les arts. El ministre va descriure la missió del polític i de l’home d’Estat de convertir una massa amorfa en un poble viu.

---

Richard Strauss va escriure una carta a l’escriptor Stefan Zweig per excusar-se pel fet de que l’obra La dona silenciosa no sortís el seu nom en el programa. El règim ho havia prohibit. Strauss li va afirmar que no havia acceptat ser president de la Cambra de Música del Reich pel seu suport al règim, sinó pel sentit del deure i per evitar desgràcies més grans. Strauss va defensar a Zweig davant del règim.

A la Gran Bretanya:

Tot era a punt per firmar un Tractat Naval entre Gran Bretanya i Alemanya. El Foreign Office li va comunicar a l’ambaixador Joachim von Ribbentrop que la proporció de 100:35 que s’havia fixat pel total de les flotes alemanya i anglesa modificava els estatus del Tractat de Versalles i, per aquest fet, demanaven un aplaçament per la firma de l’acord. Von Ribbentrop va intercanviar opinions amb Sir Robert Cragie a l’Hotel Carlton i li va dir que no podia tornar a Alemanya sense un Tractat. Finalment es va poder reconduir la situació gràcies a la intervenció del primer Lord de l’Almirallat, el futur Lord Monsell, i d’aquesta manera l’acord va ser firmat per Sir Samuel Hoare i per Von Ribbentrop.  

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín es va celebrar el desè Comitè del Treball del Consell de Defensa del Reich, en la qual Alfred Jodl, que acabava de ser nomenat cap del Departament de Defensa de la Pàtria, va informar sobre els els plànols de la reocupació de Renània i va posar èmfasis en la necessitat de guardar el pla en el més estricte secret. El coronel va deixar clar que res es tenia que fer per escrit si no era del tot necessari i va afegir que els documents ineludibles havien de ser guardats en un lloc secret.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va fer un monòleg de dues hores davant dels dignataris nazis en que va deixar clar que esperava que les germandats estudiantils desapareguessin, ja que considerava que eren les restes d’una època aristòcrata ja superada.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Joachim von Ribbentrop va aconseguir un pacte amb la Gran Bretanya on es deixava que la Marina alemanya arribés al 25% de la potència naval britànica.

Dimarts:

En el Reich:

El Ministeri de Propaganda, pensant en els Jocs Olímpics, va ordenar que es traguessin discretament de les carreteres principals els cartells que deien: No volem Jueus.

Hermann Göering i Emmy Sonnemann varen acabar la seva lluna de mel després de casar-se el 10 d’abril de 1935. La parella va visitar Budapest, Sofia, Dubrovnik i Belgrad.

Divendres:

En el Reich:

L’alcalde de Lörrach, a Baden, va dirigir una advertència a tots els treballadors municipals per dir-los que Adolf Hitler havia alliberat Alemanya del “perill” jueu i que qualsevol alemany que valorés el seu honor racial tenia que estar agraït a Hitler. L’alcalde va dir també que si els alemanys expressaven el seu apogeu als jueus, a qui va definir com raça estrangera, mantenint relacions amistoses, això ho considerava una conducta que mostrava una falta de sensibilitat que havia de ser denunciada de la forma més ferma.

A la Gran Bretanya:

Stanley Baldwin es va convertir per tercer cop en primer ministre. Baldwin va substituir a Ramsay MacDonald, que des de feia temps que arrossegava problemes de salut i era motiu d’escarni entre els seus companys.

A França:

Pierre Laval es va convertir en primer ministre, tot i continuar ocupant la cartera de ministre d’Afers Exteriors.

Un informe de la Gestapo avisava de que si la classe treballadora continuava tinguent uns salaris baixos i no es satisfeien les seves necessitats, no podria continuar el desenvolupament del Estat nacionalsocialista per la falta de confiança i de suport.

A la Gran Bretanya:

En Joachim von Ribbentrop es va reunir amb els diplomàtics britànics al Foreign Office britànic de Londres per parlar de la firma d’un acord naval entre les dos potències.