9 de febrer de 1935

Dissabte:

En el Reich:

A Munic, a les tres del migdia Adolf Hitler va entrar al Osteria Bavaria per dinar. Des de feia estona hi havia en el restaurant l’aristòcrata Unity Mitford, que feia una cara d’adormida després d’haver anat a dormir tard la nit anterior. Deu minuts més tard, l’amo del restaurant es va apropar a la noia per comunicar-li que Hitler volia parlar amb ell. Unity es va aixecar i decidida es va presentar a la taula del dictador, que li va allargar la mà per saludar-la. Durant mitja hora varen parlar de temes sense cap tipus d’importància i de la pel·lícula Cabalgata, de Noel Coward, la construcció de carreteres a Alemanya i del Festival de Bayreuth. Hitler li va recomanar que no se’l perdés. El dictador també li va dir que el judaisme internacional no tornaria a aconseguir mai més que dues races nòrdiques s’enfrontessin una contra l’altra. Unity li va contestar que el pròxim cop combatrien junts i li va demanar que anés un dia a visitar Gran Bretanya. Per ella va ser una autèntica experiència haver conegut a qui idolatrava. En una carta dirigida al seu pare, Unity va escriure:

És el dia més meravellós i bonic de la meva vida. Suposo que sóc la noia més afortunada del món. Per mi ell és l’home més gran de tots els temps.


Hermann Göering va estar de visita oficial durant un parell de dies a la ciutat de Dresden. Les autoritats varen demanar posar la bandera amb l’esvàstica a tots els edificis públics i a totes les llars.

8 de febrer de 1935

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg, que aquest li va entregar l’acte relativa a l’ambient a Gran Bretanya. El dictador li va explicar que els ambaixadors François Poncet i Eric Phipps l’hi havien explicat sobre l’assumpte del comunicat de Londres. Hitler li va assegurar que havien de renunciar a atacar Lorena i Alsàcia i que havien de mantenir aquella zona propera desmilitaritzada.


A Berlín hi va morir l’ex president de l’Acadèmia de Belles Arts de la capital, Max Liebermann, que havia sigut expulsat de l’Acadèmia pels seus orígens jueus i estava sent menyspreat pel règim.

6 de febrer de 1935

Dimecres:

En el Reich:

Eva Braun va celebrar el seu aniversari a Munic sense la companyia d’Adolf Hitler. El canceller es trobava a Berlín, però li va enviar flors i un telegrama a través de Wilma Schaub, l’esposa de Julius Schaub, tot i que ella volia un dachshund. Eva va comprar dos bitllets de loteria, però no va tenir el premi anhelat i se’n va anar a Zugspitze amb Herta, Gredel, Ilse i Mutti. A la nit va anar a sopar amb Herta.


Aquella tarda va tenir lloc l’acte de El primer Reich dels alemanys, que va ser retransmès per totes les emissores de ràdio. Aquell acte anava dirigit als més joves i va intervenir-hi Alfred Rosenberg.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, els constructors del metro varen recórrer les primeres tretze estacions que havien creat. D’aquesta manera quedava inaugurat el metro de Moscou.

3 de febrer de 1935

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels es va reunir amb Adolf Hitler i varen parlar amistosament de dones, del matrimoni, de l’amor i de la soledat.


Hugo Junkers va morir aquell dia. El règim el tenia des de feia temps sota vigilància permanent a través de la Gestapo a la seva mansió de Gauting.


A Düsseldorf es va celebrar la Jornada de la tècnica i Alfred Rosenberg va ser un dels jerarques convidats. L’alcalde de la ciutat li va donar la benvinguda dient-li que per ells el nom de Rosenberg era sinònim de programa. El Reichsleiter continuava sent bastant criticat, sobretot per la seva obra. 


La comissió de la ciutat de Frankfurt per la nomenclatura dels carrers va demanar a l’alcalde que acceptés canviar d’immediat els noms de 14 carrers o plaça, començant per la plaça Börne, que es convertiria en la plaça dels Dominics, perquè eren noms jueus.

En la coalició francesa i britànica:

Davant del temor del rearmament alemany, el govern francès i britànic varen escriure un comunicat conjunt en que condemnaven el rearmament unilateral i proposaven limitacions generals dels nivells d’armament i un pacte de defensa internacional contra una agressió des de l’aire. Els dos governs demanaven una sèrie de pactes per l’Europa oriental i central a canvi de l’eliminació de les disposicions del Tractat de Versalles que limitaven les dimensions de les forces armades d’Alemanya i la reincorporació d’aquesta en la Societat de Nacions. El comunicat també plantejava la possibilitat d’una ampliació del pacte aeri previst entre Gran Bretanya i França, que inclouria a Itàlia, Alemanya i Bèlgica, establint així una estructura de seguretat col·lectiva a l’aire que cobrís bona part de l’Europa occidental. 

2 de febrer de 1935

Dissabte:

En el Reich:

En el quarter general de l’Abwehr a Berlín va tenir lloc una reunió a porta tancada entre el doctor Erich Pfeiffer, el comandant Udo von Bonin, cap adjunt de la secció naval que supervisava l’espionatge a Estats Units, i el coronel Hans Piekenbrock. Pfeiffer els va descriure en els presents els detalls de l’Operació Sex, destinada a saber els secrets de la producció armamentista dels Estats Units a través de diversos agents.

30 de gener de 1935

Dimecres:

En el Reich:

En un discurs al Reichstag per celebrar el dia que els nazis varen pujar al poder, Adolf Hitler va anunciar que els presoners dels camps de concentració serien usats per treballs forçats. Per celebrar l’aniversari es varen publicar quatre lleis en el Diari Oficial que suprimien en una d’aquestes lleis la llibertat dels länders.


Kurt Schmitt, que el 28 de juny de 1934 havia patit un greu atac de cor que l’havia apartat del Ministeri d’Economia en benefici del banquer Hjalmar Schacht, va deixar definitivament el càrrec. Al cap de poc va tornar al negoci de les assegurances dins de l’empresa Allianz, on n’havia sigut director general.


Wilhelm Frick li va escriure una carta a Heinrich Himmler per queixar-se de que l’havien informat des de diferents fonts que a Baviera hi havia un número enormement desproporcionat de persones detingudes sense que la Policia política bavaresa hagués donat cap explicació ni expressat formalment el seu propòsit de reduir aquesta població penitenciària. Frick l’amenaçava de que no podia continuar passiu davant d’aquesta situació, la qual va qualificar d’anormal. Himmler, des de Berlín, es va llegir la carta amb menyspreu i només es va limitar a contestar-li que els presoners continuarien a on eren. La direcció de Himmler de la policia bavaresa havia portat més d’una queixa pel seu abús de poder.

29 de gener de 1935

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Philip Henry Kerr, l’onzè marquès de Lothian, juntament amb Joachim von Ribbentrop i Rudolf Hess i amb Conwell-Evans com intèrpret. Kerr va començar declarant que era necessari un acord polític entre els dos països a nivell polític i armamentista, atorgant una igualtat bàsica a Alemanya. Hitler li va respondre que examinaria el panorama diplomàtic i va destacar l’amenaçava que suposava pels britànics i pels alemanys el comunisme i va manifestar la seva desconfiança cap als francesos i la seva aversió contra els russos. El líder alemany li va deixar clar que no veia cap base per un acord internacional que no estigués precedit per un acord sobre d’armament entre Gran Bretanya i Alemanya. El dictador va descartar l’ús de la força contra Polònia, França, Holanda i Àustria, i va insistir en la decisió d’Alemanya de no anar a la guerra, comentant que seria la bogeria més gran havia sigut la guerra de 1914 entre els britànics i els alemanys. Kerr li va assegurar que informaria a Londres de la conversa, tal hi com va fer.


Tot i l’oposició del Ministeri d’Educació, Max Planck va decidir celebrar l’aniversari de la mort del científic Fritz Haber sota els auspicis de la Societat del Kàiser Guillem. Els membres del partit nazi tenien prohibit assistir a l’acte. Les autoritats especials per assistir a l’acte, que el ministre d’Educació, Bernhard Rust, havia promès als companys de Haber, mai es varen arribar a concedir. En l’acte varen parlar un col·laborar de Huber en la Primera Guerra Mundial, el coronel Köth, i el químic Otto Hahn. La sala estava plena de representants de la indústria i les esposes dels acadèmics als que se’ls havia prohibit assistir.