Diumenge:
En el Reich:
Membres del NSDAP vestits de paisà varen bloquejar les entrades de botigues i magatzems jueus a Frankfurt. Insultaven a crits als clients i varen colpejar a tots aquells qui volien entrar a comprar. També varen trencar aparadors i, quan la policia el va intentar detenir varen tenir que marxar davant les armes d’aquells homes. L’endemà el bloqueig encara va continuar.
Dijous:
En el Reich:
Adolf Hitler li va concedir a la seva amiga Helene Bechstein la insígnia d’or del NSDAP pels seus serveis prestats.
El Govern va aprovar una llei que tenia per títol: Llei contra els atacs contra l’Estat i el Partit. L’article 2º de la Llei preveia una sèrie de càstigs contra tots els que fessin comentaris negatius o acudits sobre el govern o els caps del NSDAP. La Llei va ser firmada pel secretari Rudolf Hess. També es va aprovar la Llei de la insídia, la Heimtückegesetz, que preveia multes i sancions per utilitzar de forma indeguda uniformes o insígnies del partit nazi, així com difondre notícies falses quan el seu autor sabia o hauria de saber que el seu proferiment podia ser objecte de difusió pública. Amb l’aprovació d’aquestes lleis es va ratificar els Sondergerichte, els tribunals especials creat el 21 de març de 1933.
Dimecres:
A la Gran Bretanya:
Lord Londonderry com a ministre de l’Aire va inaugurar la línia de correus aeri d’Anglaterra a Austràlia, la més llarg del món, a l’aeròdrom de Croydon, a prop de Londres.
Dijous:
En el Reich:
Després de que el 7 de desembre s’aprovés per decret que Hermann Göering passava a ser el lloctinent d’Adolf Hitler, aquell dia el dictador va aprovar una llei en la que el nomenava el seu successor, i donava ordres al funcionariat, l’Exèrcit, les SA i les SS de jurar-li fidelitat personal immediatament després de la seva mort.
Heinrich Himmler va escriure a tots els líders de les SS per declarar-los que la seva lluita seria en va si la victòria política no anava seguida per la victòria dels naixements de sang. El cap de les SS els va dir que la qüestió de la “multiplicitat de fills” no era un assumpte privat de l’individu, sinó el seu deure cap als seus avantpassats i el poble alemany.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler va publicar un decret pel qual convertia a en Hermann Göering en el seu lloctinent en totes les vessants del govern nacional en cas de que ell no pogués assumir les seves obligacions. El que es volia era que tot quedés lligat si mai Hitler faltés.
El Gruppenführer SA Hans Ludin, antic amic d’en Gottlob Berger, va declarar davant el Tribunal especial del Comandament Suprem de les SA que Berger, que havia passat de les SA a les SS i era considerat un traïdor, patia un enorme egoisme, parlant més del compte i evidenciava una incapacitat d’autocrítica, així com una falta absoluta de temprança castrense.
Dijous:
En el Reich:
Després d’haver fet dimitir el director Wilhelm Furtwängler de tots els seus càrrecs el 4 de desembre, Joseph Goebbels, per intentar calmar els ànims, ja que molta gent del món de la música estava a favor del director, va fer un discurs en el Palau d’Esports on va assegurar que Furtwängler havia declarat que els dies del director Paul Hindemith, que Furtwängler havia defensat davant la persecució que se li estava fent pel fet de ser jueu, com a provocador havien acabat. Volia demostrar que el director no era un ferm defensor dels compositor, tal i com havia demostrat amb el seu article a la premsa del 25 de novembre. No es podien permetre que una figura com Furtwängler quedés com un crític al règim. Però el ministre va afegir que els descarrilaments ideològics no podien ser perdonats com a simples atacs de joventut i va declarar que els que deien que Hindemith era de raça alemanya demostrava el mal que havia fet el món intel·lectual i jueu.
Dimarts:
En el Reich:
Obligat pel ministre Joseph Goebbels, Wilhelm Furtwängler va renunciar dels seus càrrecs de vicepresident de la Cambra de Música i de director de l’Òpera Estatal de Berlín i de la Filharmònica de Berlín després d’haver vist com els nazis perseguint a artistes que no eren afins al règim com Paul Hindemith. Furtwängler, que a partir d’aquell moment s’havia de guanyar la vida pel seu propi compte, estava disposat a exiliar-se als Estats Units, tot i que ho faria a contracor.
Dimecres:
A la Gran Bretanya:
A la Cambra dels Comuns, el diputat conservador Winston Churchill va prevenir dels perills que suposava que una potència obtingués el domini aeri i va assegurar que la força aèria il·legal d’Alemanya estava aproximant-se ràpidament a una igualtat amb la britànica. El diputat va instar al seu govern a comprometre’s econòmicament a una ampliació massiva de la RAF que havia de ser substancialment superior que la d’Alemanya durant els següents 10 anys. L’antic primer ministre Stanley Baldwin li va reconèixer l’existència del rearmament alemany, però va destacar la superioritat aèria britànica enfront Alemanya. Baldwin els va narrar que volia impulsar en els francesos a negociar amb Alemanya. En resposta a l’afirmació de que els alemanys els estaven atrapant en el rearmament aeri, Baldwin va citar les xifres donades per l’Estat Major de l’Aire, segons les quals Alemanya tenia un total d’avions de tots els tipus d’entre 600 i 1.000, mentre que la força de primera línia de la Gran Bretanya era de 560 avions, amb 560 de reserva i 127 de forces auxiliars i que el 1936 tindrien 300 unitats més de primera línia. Baldwin va assegurar que encara que els alemanys s’estiguessin rearmant, la seva força real no era el 50% de la força britànica a Europa i va assegurar que no era cert que Alemanya s’estigués aproximant ràpidament a ells.
El govern alemany va constituir la Càmara Econìmica del Reich per supervisar les activitats de sis grans sectors econòmics.
El govern alemany va aprovar la prohibició dels gitanos i dels negres de poder contraure matrimoni amb persones alemanyes.
Diari del Tercer Reich 