7 de novembre de 1934

Dimecres:

En el Reich:

Martin Heidegger va treure un article en el Der Alemanne sota el títol Per què ens quedem a la província. El filòsof va fer una descripció del refugi de muntanya que tenia a la Selva Negra i va llençar un atac contra els “ciutadans cultivats” que anaven de vacances a la Selva Negra per observar objectivament la seva bellesa i gaudir-la. L’article acabava amb una nota sentimental d’un pagès vell que es limitava a moure negativament el cap quan Heidegger li explica que ha sigut cridat per Berlín. L’article finalitza amb les paraules:

Implacablement no, què faria l'alamà (un antic poble germànic de la Selva Negra), que a Friburg era un petit rei, entre tants famosos i figures rellevants de Berlín?

5 de novembre de 1934

En el Reich:

Dilluns:

El govern va aprovar en el Consell de Ministres d’aquell matí una llei que determinava la constitució d’un Comissionat de Preus que supervisava la fixació dels preus dels productes i els serveis. Carl Goerdeler seria qui determinaria els preus. El govern també va aprovar a través d’una Llei de recol·lectes permetre que el ministre de l’Interior i el tresorer del NSDAP poguessin suspendre totes les agències i fundacions caritatives que entressin en competència amb el programa d’Ajuda Hivernal, fet que va limitar les activitats filantròpiques als mesos d’estiu i garantien que les contribucions només es dirigissin al poble alemany.

4 de novembre de 1934

Diumenge:

En el Reich:

Rudolf Diels, preocupat per les queixes dels governadors civils cap a la Gestapo, li va escriure a en Hermann Göering que el desacoblament de la política ocasionaria a la llarga greu dificultats i el va avisar que el desmembrament de l’Administració interna portava el predomini del NSDAP sobre l’Estat amb tot els seus inconvenients. Diels li recomanava desterrar definitivament el concepte d’autenticitat política per tornar a donar confiança en la gestió administrativa estatal.

24 d’octubre de 1934

Dimecres:

En el Reich:

El govern alemany va obligar a través d’un decret a tots els treballadors a afiliar-se al Front Laboral Alemany i setmanalment els i treia del seu sou una quantitat en concepte de quota d’afiliació. D’aquesta manera, el DAF passava a responsabilitzar-se de les relacions entre els obrers i els seus patrons per trobar un equilibri entre les aspiracions dels dos. El decret també estipulava que els funcionaris del DAF havien de procedir de les files del partit nazi, les antigues agrupacions nazis, les SA o les SS.