Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar que les SS, agraint la seva actuació del 30 de juny, serien un òrgan independent del partit nazi i ja no estarien subordinades a les SA. A partir de llavors, Heinrich Himmler va ostentar el títol de cap d’Estat Major i el col·locava a la mateixa altura que el de Viktor Lutze, el cap de les SA. Amb aquesta disposició, Himmler només estava sota el control de Hitler i podia prendre qualsevol iniciativa que afectes a les SS.

A Suïssa:

A Zuric, en el Congrés Interionational Federation of Eugenic Organizations, Falk Ruttke va defensar la Llei d’Esterilització alemany del 14 de juliol de 1933 afirmant que s’havia de fer tot el necessari per evitar que el malalt hereditari es veié assimilat a un criminal. Ser malalt, en paraules de Ruttke, no era una vergonya, però s’havia “d’evitar que la persona malalta transmetés la seva malaltia a les posteriors generacions”.

Dimecres:

En el Reich:

Rudolf Hess va aprovar l’associació d’estudiants alemanys nacionalsocialistes, que va quedar sota la seva autoritat, i va dissoldre totes les demés associacions estudiantils.

A la Gran Bretanya:

Després de rebre informes que apuntaven a que Alemanya estava produint avions militars, el Gabinet va acceptar l’anomenat Pla A, que estipulava la incorporació de 49 esquadrons de combat en els següents quatre anys.

Dilluns:

En el Reich:

Wilhelm Frick, que veia que perdia poder en el control de la policia amb la irrupció de la Gestapo, va enviar una circular a tots els governadors civils que deia que el caràcter autònom de la Gestapo era tant sols una mesura transitòria que es feia necessària després de la tensa situació política creada per l’Ernst Röhm. Frick demanava la més estricta col·laboració entre la Gestapo i el Cos administratiu, així com informació periòdica de les autoritats policials als governadors civils.

---

Els conjurats per fer caure el govern austríac dirigit pel canceller Engelbert Dollfuss es varen reunir en el domicili d’en Theodor Habicht, a Kunigundenstrasse 60 de Munic, per fixar la data de l’alçament. 25 de juliol serà la data senyalada.

Diumenge:

En el Reich:

En la zona campestre situada al nord de Berlín es varen fer unes maniobres militars per part de la Reichswehr. L’agregat militar francès, present a les maniobres, va quedar impressionat, ja que va veure com aquell Exèrcit sabia convertit en una gran força.

---

A Gunzenhausen, el SA Kurt Bär, que havia protagonitzat un greu incident en una taverna jueva el 15 de març, va tornar a la taverna amb dos companys seus i va entrar dins cridant Mans enlaire!. En seguit va disparar contra el propietari Simon Strauss, que va morir, i el fill Julius, que va quedar greument ferit. La policia va detenir a en Bär i el varen dur a la comissaria local. Des de la seva finestra de la cel·la, Bär va poder escoltar a una multitud que s’havia concentrat per donar-li suport i ell va cridar per tal de que el sentissin:

He matat a dos jueus. Podeu estar orgullosos, he defensat l’honor dels meus camarades de les SA.

A l’octubre Bär va ser condemnat a deu anys de presó, tot i que només en va passar quatre. Julius Streicher, que va demanar que tractessin a en Bär amb severitat, va afirmar:

Per suposat que està malament que es matés a aquest jueu; per suposat, tot i això, cada mort d’un jueu em suposa una alegria.  

Dissabte:

En el Reich:

Franz von Papen, que el dia anterior no va assistir a la sessió del Parlament, va escriure una carta a l’Adolf Hitler on li deia que estava al seu costat i que estava content de que hagués acabat amb els qui intentaven fer una segona revolució.

---

El diari alemany Frankfurter Volksblatt va sortir editat amb la portada de l’assassinat de l’Ernst Röhm, mort l’1 de juliol de 1934, explicant que el traïdor havia mort perquè la nació pogués viure. En les primeres pàgines si podia llegir articles on explicaven els preparatius de Röhm per un cop d’Estat contra l’Adolf Hitler i s’especificaven desqualificacions contra el líder de les SA.

A França:

Heinrich Mann va declarar en La Dépêche de Toulouse que a Alemanya la fe en el règim disminuïa constantment.

 

Divendres:

En el Reich:

En el Parlament format només per membres nacionalsocialistes, Adolf Hitler va justificar en un discurs que va ser retransmès a nivell nacional els assassinats de la Nit dels Ganivets Llargs del 30 de juny de 1934. Abans de l’acte, Hitler li va avançar a Franz von Papen que assumiria davant de la nació tota la responsabilitat dels fets. Von Papen el va advertir de que ell no assistiria a la sessió del Parlament, ja que havia dimitit com a vicecanceller.

A partir de les set de la tarda els diputats nazis, vestits tots d’uniforme, varen baixar dels seus vehicles oficials davant de l’Òpera Kroll, a la part oest de la Köenigsplatz, entre els jardins del Tiergarten i el riu Spree. Es varen reunir allí per entrar en grups a l’edifici. L’ambient era caldejat perquè entre els assassinats hi havia 13 membres del Reichstag i hi havia amic i antics companys d’armes dels dirigents de les SA assassinats. La presència de membres de les SS armats a la tribuna i en altres llocs de la sala feia que els diputats més crítics es quedessin callats i atemorits. El lloc buit que havia deixat Karl Ernst l’ocupava el príncep August Guillem de Hohenzollern, que anava uniformat per l’ocasió i que va aplaudir amb entusiasme. A les vuit del vespre va començar la sessió amb les paraules del president Hermann Göering, que va donar pas a la paraula del líder alemany i que al matí havia publicat una declaració en la que afirmava que el dret i la voluntat de Hitler eren una única i mateixa cosa. Hitler es va dirigir de dret a la tribuna, que estava custodiada per membres de les SS per tal d’evitar un possible atemptat, i des d’allà dalt i aferrat nerviosament al pupitre va començar el seu discurs amb aquestes paraules:

Diputats! Homes del Reichstag alemany!.

El seu to de veu era dur, més ronc que de costum, i en el seu discurs va assegurar que qualsevol que posés en perill el Tercer Reich tindria una mort segura. Al principi, Hitler va recordar els èxits del nacionalsocialisme i, després, va explicar que havia donat l’ordre de disparar als traïdors per la seguretat d’Alemanya i els va comparar amb el que per ell eren els grans traïdors d’Alemanya, els homes que l’11 de novembre de 1918, els que que havien firmat l’armistici en la Gran Guerra. A continuació, Hitler va dir que les SA havien sigut explotades per uns caps depravats sense escrúpols i, segons va dir, Ernst Röhm, a través de Werner von Alventsleben, s’havia reunit amb l’ex canceller Kurt von Schleicher per preparar un Cop d’Estat per acabar amb l’exèrcit alemany. Hitler va llegir els 19 alts funcionaris de les SA i els 31 membres de les SA que havien sigut afusellats, a més de dos caps de les SS i un de la Gestapo després d’haver sigut empresonats per tortura i robar a presoners d’un camp de concentració a Bredow, a prop de Stettin. El canceller va mencionar aquest fet perquè aquell cas havia provocat un escàndol internacional després de que haguessin torturat a un periodista txec i va fer al·lusió a les inexactituds i falsos rumors escampats per la premsa estrangera. Hitler va afegir que Karl Ernst s’havia quedat a Berlín per dirigir personalment la revolució, tot i que tothom sabia que havia sigut detingut a Bremen en el moment que estava a punt de pujar a un creuer de Lluna de Mel. Tot seguit va manifestar que si algú l’acusava per no haver procedit d’acord amb la llei diria que havia actuat pel destí de la nació alemanya i va afirmar que només considerava el poble alemany com al seu jutge. Hitler va parlar també de Von Papen, que havia sigut un dels objectius d’aquella jornada, per assegurar que no estava implicat en el complot i, inclús, va afirmar que els conjurats s’havien proposat assassinar-lo. Els diputats no varen deixar d’aplaudir les paraules del canceller fins que finalment es varen aixecar en massa i el varen aplaudir efusivament. Després d’acabar el discurs, Göering li va agrair a Hitler en nom de tots la salvació del país per haver evitat una guerra civil. Franz von Papen no es va presentar a la sessió del Parlament tal i com ja havia anunciat. A la porta del seu domicili encara hi havia un membre de les SS vigilant.

A fora a l’Òpera una multitud de gent es va concentrar pels voltants del Tiergarten i al voltant de la Koenigsplatz per escoltar el discurs del líder alemany, discurs que va ser retransmès per la ràdio. La gran majoria dels berlinesos sabien què havia passat aquells dies, ja que alguns diaris havien descrit aquells assassinats i execucions, que apareixien davant del públic com un acte de purificació. Alguns curiosos i entusiastes es varen quedar fins més tard per aplaudir la sortida de Hitler, Göering, Heinrich Himmler i Rudolf Hess, entre altres. Quan varen tornar a casa la gent es va posar a cantar eufòrica.

Dijous:

En el Reich:

El Ministeri públic bavarès, que volia investigar per reclamació de la fiscalia del partit judicial Munic II els assassinats que es perpetuaven en el camp de concentració de Dachau, tot i les traves que els hi posava Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich, va sol·licitar a la Po-Po-Ba que seguís investigant els fets relacionats amb la comandància del KZ de Dachau i procurés descobrir als autors d’aquells crims. En el KZ de Dachau es varen afanyar a esborrar qualsevol petjada de que s’hagués efectuat cap crim.

---

Davant dels fiscals prussians, Hermann Göering va recalcar que la llei i la voluntat d’Adolf Hitler eren una mateixa cosa, fent referència als assassinats produïts durant la Nit del Ganivets Llargs. Göering exigia que aquells assassinats fossin considerats legals perquè era la voluntat de Hitler.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg, que aquest li va parlar de les relacions entre francesos i britànics i sobre el comerç exterior, on s’havien perdut centenars de milions de divises degut, segons el Reichsleiter, a la desídia i a la falta d’idees dels departaments. Hitler es va mostrar enfadat per la burocràcia ministerial.

---

Theodor Eicke, que ja havia sigut ascendit el 4 de juliol sent nomenat cap de tots els camps de concentració per haver participat en la Nit dels Ganivets Llargs, va rebre ara el rang màxim de cap superior de les SS, posant-se d’aquesta manera a la mateixa altura que Reinhard Heydrich.

A les vuit de la tarda, Joseph Goebbels va parlar a través de totes les emissores de ràdios alemanyes sobre la Nit dels Ganivets Llargs per donar la seva versió a l’estranger. El ministre de Propaganda va lloar a la premsa alemanya, que havia donat suport al govern alemany amb disciplina, i va acusar als diaris estrangers de vendre notícies falses a propòsit de fer augmentar el desconcert general a Alemanya.

En el camp de concentració d’Oranienburg, després de no voler-se penjar, els nazis varen penjar el poeta anarquista Erich Mühsam a les latrines del camp.

Gràcies a la massacre que va cometre Adolf Hitler el 30 de juny de 1934, la Nit dels Ganivets Llargs, va guanyar noves simpaties cap el seu líderatge. Era tant extrem el suport que va tenir després d’aquells assassinats que  fins i tot antics opositors al règim nazi donaven suport a Hitler i a la seva causa. Segons un informe d’un petit poble industrial, on abans del 1933 es votava el KPD ( el partit comunista ), la gent estava eufòrica davant de la figura de Hitler i el deificaven.