Dimecres:

En el Reich:

Rudolf Hoess es va unir a les SS en qualitat de candidat, Anwarter.

A la Gran Bretanya:

A Londres va acabar el judici paral·lel sobre l’incendi del Reichstag del 27 de febrer començat el 4 de setembre per iniciativa del comunista Willi Münzenberg i dut a terme pel intel·lectuals d’esquerra. El veredicte dels jutges britànics i nord-americans va ser la de declarar culpables dels crims als nacionalsocialistes i d’absoldre els comunistes alemanys i búlgars. L’endemà va començar l’autèntic judici a Leizpig.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va declarar en un discurs que “l’home vulgar del carrer no respectava res més que la força i la crueltat”.

---

El Govern es va reunir i va arribar a un consens per aprovar el Projecte per una llei de Cambra de Premsa i Cultura.

---

La Policia Política bavaresa va prohibir totes les activitats de les organitzacions catòliques amb l’excepció dels grups juvenils, els assaigs dels cors d’església i les organitzacions caritatives en funció de les seves sol·licituds de suport econòmic.

---

A Fulhsbüttel, Fritz Solmitz va morir després d’haver patit tortures i maltractaments en un camp de concentració.

La policia i les SA varen començar una batuda, que va durar fins el 23 de setembre de 1933, per detenir el màxim dels vagabunds que rondaven per Alemanya.

El rabí Leo Baec va fundar l’organització Reichsvertretung de Deutschen Juden, l’Organització dels Jueus Alemanys del Reich, per defensar els interessos dels jueus davant els nazis.

Divendres:

En el Reich:

A Prússia es va inaugurar el nou Consell d’Estat presidit per en Hermann Göering i per celebrar-ho es va fer una desfilada amb milers d’homes uniformats que cobrien els carrers. Després de que Göering pronunciés un discurs en el que va fer referència al sistema parlamentari que el Tercer Reich havia substituït, va tenir lloc la desfilada en la que l’Adolf Hitler no hi va ser present però sí el cos diplomàtic, així com homes destacats en el camp de les arts, la política i l’Església, als que Göering havia convidat a convertir-se en consellers de l’Estat. Però per aquella desfilada Göering va tenir una picabaralla amb el cap de les SA Ernst Röhm perquè volia que les SA i les SS desfilessin només davant d’ell. Röhm i Karl Ernst no ho varen acceptar de cap de les maneres i al final Göering va tenir que cedir i les SA i les SS varen tenir que desfilar davant d’ells tres.

A Alemanya:

A Berlín es va dur a terme una marxa de torxes per centre de la ciutat. Des de la Cancelleria, va ser el propi Adolf Hitler qui va promoure aquell acte per recrear velles tradicions. La desfilada es va concentrar en el centre de la ciutat, on milers d’oficials, soldats rasos i alguns alts comandants varen participar a l’acte. Aquella manifestació va cridar l’atenció a tots els diaris del món. Alguns diaris varen manifestar que es feia un ritual de fidelitat al nou règim.

Dimecres:

En el Reich:

El Govern va aprovar el subministraments d’aliments a través de la Corporació Alimentària del Reich liderada per Walter Darré amb l’objectiu d’establir l’autarquia a Alemanya i a on es regulava la vida i el treball del món rural. Els principals objectius d’aquesta organització eren dos: aconseguir preus estables i profitosos per l’agricultor i fer que Alemanya fos autàrquica en el tema alimentari. 

Per tal de convèncer al poble de que el govern estava fent tots els possibles per ajudar als més necessitats, entre ells els pagesos, que havien patit una greu crisi els últims anys,  Joseph Goebbels va anunciar un programa d’ajuda a curt termini batejat com Programa d’Ajuda Hivernal del Poble Alemany. Eren uns programes d’emergència presentats ja pels líders regionals del NSDAP. Però aquesta ajuda no era res nou, ja que eren uns plans similars proposats durant la República de Weimar, establerts formalment el 1931 pel canceller Heinrich Brüning.

---

En fusionar l’Associació del Reich de dones alemanyes amb la National-Sozialistische Frauenschaft es va acomiadar a Lydia Gottschewsky com a cap de l’Organització i va ser substituïda per Gottfreid Krummenacher, molt més manejable. Gottschwesky va portar a judici al partit nazi per haver prescindit dels seus serveis de forma il·legal. 

A Japó:

L’embarcació canadenca L’Emperadriu de Rússia va atracar a Yokohama provinent d‘Estats Units. En aquesta embarcació i viatjava l’espia soviètic, però d’origen alemany, Richard Sorge per muntar-hi una xarxa d’espionatge.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va presenciar l’estrena de la pel·lícula de ficció Hitlerjunge Quex, amb Heinrich George en el paper de protagonista.

---

El fundador del NSBO, una organització laboral nazi, Reinhold Muchow, va morir en un accident de trànsit a Bacharach. Tot i que també es diu que va morir en una baralla en una taverna.

A la Gran Bretanya: 

Mentre creuava el carrer de l’avinguda de Southampton, a Bloomsbury, el físic jueu Leo Szilard va pensar en la possibilitat d’una reacció nuclear en cadena després de llegir el relat de ficció Bombes atòmiques inclòs en l’obra de H. G. Wells The Word Set Free. D’aquesta manera va néixer la idea de l’arma més mortífera de la Terra, la bomba atòmica.

Dilluns:

En el Reich:

El dia abans del seu aniversari de boda, l’esposa del neuropsicòleg Edmund Forster, Mila, va trobar el seu marit mort d’un tret en el lavabo de casa. Als seus peus hi havia una pistola que la família mai havia vist. La causa oficial de la seva mort va ser el suïcidi, però la família sempre va pensar que havia sigut assassinat per la Gestapo. Forster havia tractat a Adolf Hitler a l’hospital de Pasewalk el novembre de 1918 quan havia quedat temporalment cec. Segons alguns testimonis, el doctor, segons algunes llengües, havia dit que si es sabés la veritat sobre la ceguera de Hitler, la confiança del poble alemany cap al Canceller decauria. Segons la seva explicació, Hitler havia quedat cec per una reacció psicosomàtica. Anys més tard es va afirmar que Hitler patia sífilis.

---

Per tal de contraatacar als Cristians Alemanys, es va crear una organització evangèlica per defensar la independència de l’església de la penetració ideològica amb la formació de la Lliga d’Emergència dels Pastors. Més tard es diria l‘Església de la Confessió.

En el Vaticà:

El Vaticà va accedir a ratificar el concordat del Reich firmat el 20 de juliol de 1933.