Divendres:
En el Reich:
El règim va aprovar un conjunt de lleis aprofitant que era el dia de l’aniversari de la Revolució francesa, el dia de la presa de la Bastilla. En un breu anunci de la Gaseta Oficial, el Govern va prohibir tots els partits polítics no nazis i va anunciar que qualsevol persona que intentés mantenir una estructura orgànica de qualsevol altre partit polític o intentés formar un altre partit seria condemnat a la pena de treballs forçats per tres anys o seria enviat a la presó durant tres anys. A més, es varen aprovar un conjunt de lleis destinades a avalar jurídicament la creació d’un Estat únic. Entre aquestes lleis figuraven la Llei contra la Formació de Nous Partits i una altra llei per la confiscació dels béns de les organitzacions i individus considerats contraris al règim. Com a contrapunt, perquè hi hagués una expressió popular, tot i que sempre es varen arreglar els resultats, es va aprovar una llei que establia celebrar plebiscits. Adolf Hitler estava convençut de que tenia la confiança suficient del seu poble per obtenir una majoria de forma neta.
A part, es va aprovar una llei presentada com Llei per la Prevenció de Descendència amb Malalties Hereditàries, que permetia en el primer article l’esterilització obligatòria de totes aquelles persones que els nazis no consideraven capaces de tenir fills com els gitanos, els minusvàlids i els alemanys de color. La norma fixava l’examen de totes aquelles persones que estiguessin afectades per les següents “deficiències”: debilitat mental, esquizofrènia, psicosis maníac-depressiva, ceguera hereditària, sordesa hereditària, corea de Huntington, epilèpsia hereditària, deformitats físiques hereditàries greus, alcoholisme greu… Les institucions sanitàries, els professionals i els tutors eren cridats a donar compte a aquestes situacions, que varen ser estudiades per un Tribunal de Salut Hereditària, creat expressament a través d’aquesta Llei. L’esterilització es duria a terme a través d’una intervenció quirúrgica.
En total, per tot Alemanya hi va haver 181 d’aquestes Tribunals. Davant d’ell es presentarien aquelles persones afectades per un o més d’un d’aquests problemes per ser examinades, voluntàriament o per la força, i l’esterilització es duria a terme endavant, en cas de ser aprovada, encara que la persona que patiria la intervenció no ho acceptés. Hitler no va intervenir directament en l’elaboració d’aquesta Llei, però es va escriure sabent que coincidien amb els sentiments que ell havia expressat. Entre els que varen participar en redactar aquesta llei hi havia el metge i membre de les SS, Arthur Gütt, i Falk Ruttke. Quan aquesta Llei es va presentar davant del Gabinet va tenir l’aprovació de tots els seus membres, tot i les objeccions del vice-canceller Franz von Papen com a catòlic, i va entrar en vigor l‘1 de gener de 1934.
Per explicar la nova Llei d’esterilització, el jove metge Walter Gross, que dirigia la recent creada Oficina Política Racial, va dirigir-se a la ràdio nacional per parlar als alemanys dels “nous éssers humans” que el nacionalsocialisme estava decidit a crear i va instar als seus oients a que comencessin ells mateixos una reforma espiritual i pública. El que es necessitava, va insistir, era que els alemanys es coneguessin a ells mateixos i seguissin els principis de la biologia de l’herència en buscar una parella adequada pel matrimoni, es casessin només per amor i proporcionessin Volk fills saludables al Volk.
A més, el Gabinet va aprovar una llei que feia perdre la nacionalitat alemanya en els jueus de l’Europa oriental que havien emigrat a Alemanya durant la República de Weimar. Aquesta llei ja l’havia contemplat Von Papen quan havia sigut canceller el 1932. A més, el govern va fer pública la constitució d’una nova Església Evangèlica del Reich dirigida per Ludwig Müller que havien redactat els líders protestants dies enrere. En el 17è punt de l’ordre del dia de la reunió del gabinet es va discutir el Concordat amb el Vaticà i Hitler va expressar de que havia sigut tot un èxit perquè li donava ales en la seva lluita contra el judaisme internacional. Discutint sobre els drets legals per part dels jueus per tal d’exercir depenen quines professions, alguns ministres varen suggerir que la identificació dels veterans de guerra jueus, que estaven exempts de la prohibició d’entrar en depenen quines professions, havia de basar-se en la seva pertinència a unitats de combat, però Hitler va protestar dient que la nació jueva en la seva totalitat havia de ser rebutjada en la seva totalitat i per tant se’ls havia d’expulsar de totes les professions. Només acceptaria l’excepció d’aquells que havien participat en combat directe i va demanar crear una comissió que comprovés la llista de combatents en les diferents unitats.
En un discurs als Fuehrtegung, Hitler va dir que la revolució alemanya no podia acabar fins que el poble alemany no hagués sigut modelat de nou, fins que no hagués sigut organitzat i reconstruït.
El Ministeri de Propaganda va crear la Cambra de Cinema per supervisar tota la indústria cinematogràfica. Totes les persones que treballaven en la indústria cinematogràfica estaven obligades a fer-se membre de la Cambra que, organitzada en 10 departaments, cobria totes les facetes del cinema a Alemanya.
El setmanari Neues Volk, editat per l’Oficina de Política Racial, va publicar en el seu número una primera pàgina que representava a les primeres seccions de les Joventuts Hitlerianes reunides al voltant d’un calvari cristià amb la creu, gegantesca, cremant. El titular deia: La vida de la nació és una qüestió que implica dret i deures pel legislador.
A França:
A París, l’antic jutge del Tribunal Suprem de Prússia, Arnold Freymuth, que feia poc que s’havia exiliat, es va suïcidar en el seu pis juntament amb la seva esposa.
Diari del Tercer Reich 