Divendres:

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler va pronunciar el seu primer discurs públic com a Canceller en el Palau dels Esports de Berlín, que es va retransmetre per la ràdio a tota la nació. El recinte estava engalonat amb banderes amb l’esvàstica i pancartes amb consignes antimarxistes. Abans del discurs es varen poder sentir les notes de l‘himne nacional, els crits de Heil! i les exclamacions entusiàstiques, que varen augmentar quan va aparèixer Hitler. El Canceller va recordar les promeses que havien fet els altres partits durant el temps de la República de Weimar, les quals va qualificar de falses, i va assegurar que ells no feien promeses barates. Va comentar que quan els seus adversaris li deien que volien veure el seu programa, ell els responia que després de que com havien deixat el país hauria de reconstruir el Volk alemany de dalt a baix, igual que ells l’havien destruït de dalt a baix. Per Hitler, la recuperació s’aconseguiria a base de força de voluntat i treball ferm, sense ajuda exterior. Parlant del ressorgiment nacional, la Wiederherhebung, va assegurar que reconstruirien el Volk no d’acord amb teories inacabades i estrangeres, sinó d’acord amb lleis eternes sempre vàlides. També va afirmar que mai es desviaria de la missió d’acabar amb el marxisme i les seves seqüeles a Alemanya, i va assegurar que mai acceptaria solucions de compromís en aquest punt. Per ell, el seu programa era de resurrecció nacional en tots els sectors de la vida, seria intolerant amb tot el que pequés contra la nació. Llavors va demanar en el poble que els donés quatre anys i va jurar que de la mateixa manera que havien accedit a aquest càrrec estaria disposat a marxar. En acabar el seu discurs va pronunciar una frase de la versió protestant del Parenostre:

El nou Reich alemany de grandesa, honor, poder, glòria i justícia, i va acabar de forma mística amb un: Amén.

El discurs de Hitler va ser planificat per Joseph Goebbels, que va establir i difondre en el partit nazi el calendari electoral. El calendari estava sobrecarregat d’actes; Hitler tenia que parlar cada dia en nombroses reunions en diferents ciutats, però, curiosament, no s’havia previst cap reunió pels dies 25, 26 i 27 de febrer, dia que es va cremar el Reichstag, i es va precisar que Hitler no podia parlar enlloc el dia 27.

---

Hermann Göering va donar instruccions a la policia prussiana perquè disparessin si era necessari en cas d’enfrontament i va dir que d’ara en endavant cada bala que sortís del canó d’una pistola de la policia era una bala seva, i va assegurar que si aquest acte en deien assassinat, l’assassí era ell perquè així ho havia ordenat.

---

Thomas Mann va parlar en una conferència en el Audimax de la Universitat de Munic en motiu del 50è aniversari de la mort de Richard Wagner. En el seu discurs, Mann va destacar els elements moderns de l’obra del dramaturg i músic alemany. Aquelles paraules varen aixecar molta polseguera, ja que Munic era considerada ciutat de Wagner i no es va veure en bons ulls que el compositor romàntic se’l relacionés amb el modernisme. El Münchner Neueste Nachrichten va publicar una carta que va ser iniciada pel director musical Hans Knappertscbusch i firmada per 45 personalitats de la vida cultural, entre elles els compositors Hans Pfitzner i Richard Strauss, per criticar les paraules de Mann. Aquest atac va ser un dels motius del per què Mann, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, no volgués tornar a Munic. 

En el Vaticà:

El secretari d’Estat Eugenio Pacelli es va reunir amb l’ambaixador alemany Diego von Bergen, amb qui es va trobar per primer cop des de que Hitler havia arribat al poder. L’ambaixador es va limitar a explicar-li sobre la situació política a Alemanya, sense dir-li res especial i li va prometre que el govern alemany no era anti-catòlic.

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va afirmar que el renovat programa Schleicher, un programa secret de rearmament dut a terme per l’antic cap de l’Exèrcit Kurt von Schleicher, facilitaria en primer lloc utilitzar la creació dels nous llocs de treball per amagar la millora de la defensa nacional. El canceller va declarar que en un futur immediat s’havia de posar l’accent en aquest encobriment. L’Exèrcit va sol·licitar 50 milions del programa Schleicher per finançar la fase inicial de l’expansió de les Forces Armades.

---

Hermann Göering va posar en marxa la maquinària policíaca i per tot el país es varen dur a terme batudes en els locals del Partit Comunista i en els domicilis dels seus dirigents. A més, es va divulgar que s’havien descobert armes, municions i documents que senyalaven que els comunistes volien fer un complot i que tenien un projecte per cremar els edificis públics.

Dimecres:

En el Reich:

Durant una de les primeres reunions del nou govern per analitzar les conseqüències econòmiques de la construcció d’una presa a l’Alta Silèsia, Adolf Hitler va assegurar que el rearmament d’Alemanya seria una prioritat pels primers quatre o cinc anys del règim. El Canceller va dir que tots els plans per crear llocs de treball que rebessin ajuda pública havien de ser jutjats pel criteri de si eren necessaris des del punt de vista del rearmament del poble alemany. També va assegurar que el lloc d’Alemanya en el món estaria condicionat decididament pel lloc de les seves Forces Armades i que la posició econòmica del país també en depenia.

---

El Govern va començar a perseguir els policies republicans que tenien a les seves llistes negres per expulsar-los.

En el Vaticà:

El nou ambaixador de Mònaco al Vaticà, Emilio Lorenzo Dard, es va reunir amb el secretari d’Estat Eugenio Pacelli per explicar-li el seu temor de que si el vincle entre Itàlia i Alemanya continuava enfortint-se, això comportaria a França a establir una aliança amb la Unió Soviètica.

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, en protesta a les mesures de restricció democràtica dels nazis, uns 20.000 socialdemòcrates varen desfilar per la ciutat i es varen concentrar en el Lustgarten. Al mateix temps, Ernst Thaelmann va pronunciar un discurs en el que va defensar que només una revolta podria enderrocar el nou Govern, però dubtava de que això pogués passar.

---

El nunci berlinès Cesare Orsenigo va redactar el seu primer informe sobre avvento all potere dei nazionalsocisalisti en que va tractar de la condemnar del nacionalsocialisme per part dels bisbes alemanys. Orsenigo era del parer de canviar de postura i apropar-se al nou govern alemany.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va celebrar a Munic l’aniversari de la seva promesa Eva Braun, que feia 21 anys.

---

El Govern va aprovar una llei d’urgència per la protecció del poble, on es va censurar la premsa i els òrgans informatius de l’oposició. A més, es va dissoldre el Landtag prussià per eliminar l’última resistència davant les activitats del comissari del Reich i del ministre de l’Interior prussià.

---

A Hamburg, a les deu de la nit es va celebrar l’arribada dels nazis al poder i uns 20.000 membres de les SA varen desfilar pels carrers de la ciutat amb torxes cridant Morts als jueus! i La República és una merda! i cantaven: La sang jueva que rajarà dels seus ganivets.

A Holanda: 

Marinus van der Lubbe va abandonar el seu domicili de Leiden, a Uiterste Gracht nº 56, per creuar la frontera alemanya a l’altura d’Elten per dirigir-se a Berlín on, suposadament, no tenia ni amics ni coneguts. Van Der Lubbe estava convençut de que a Alemanya s’estava preparant una revolució i que només l’anarquisme podria salvar al proletariat. Estava decidit a realitzar una acció revolucionària. El 27 de febrer va ser acusat pels nazis d’haver cremat el Reichstag.

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín, el matí, després dels actes en record al membre de les SA Eberhard Maikoski, mort el 30 de gener, en un acte escenificat per Joseph Goebbels a la Catedral, Adolf Hitler va tornar a Munic per celebrar l’endemà l’aniversari d’Eva Braun.

Goebbels, per la seva part, va rebre la visita en el seu apartament de Günther Quandt, que el va felicitar per haver aconseguir pujar al poder. Quan l’exmarit de Magda va marxar, Goebbels va escriure que estava ple de devoció per la victòria.

---

Per enfortir encara més els llaços entre el nou Govern i l’Exèrcit, la Völkischer Beobachter va sortit publicat amb un article titulat: Die Armee Schulter an Schulter mit dem neuen Kansler! (l’Exèrcit espatlla amb espatlla amb el nou Canceller!). En un article del diari s’explicava que la reunió entre l’Exèrcit i Hitler del 3 de febrer havia sigut molt important i que es mostrava l’estreta relació entre la política del nou règim i les funcions de l’Exèrcit.

---

El govern va decidir per decret la dissolució de tots els parlaments de les províncies prussianes. El president del govern prussià, Otto Braun, i el president del Consell d’Estat i alcalde de Colònia, Konrad Adenauer, varen protestar fermament. El Landatg prussià va ser finalment dissolt.

---

Els Cascs d’Acer, els Schupos i les SA varen desfilar en el curs d’una parada oficial a Berlín. A la nit, aquestes unitats varen fer incursions a les sales de reunions i cafès freqüentats pels comunistes. Els disturbis nazis varen esclatar també a ciutats com Bochum, Breslau, Leipzig, Stassfurt, Danzig i Düsseldorf. Durant l’atac hi varen haver nombrosos ferits i algun mort. A Stassfurt, un jove nazi va matar d’un tret a l’alcalde socialdemòcrata.

Dissabte:

En el Reich:

El nou govern va aprovar un nou decret llei per la protecció del Reich on es va establir la prohibició de reunions susceptibles de molestar l’ordre públic, que permetia la detenció fins a tres mesos dels participants en violacions armades de la pau o actes de traïció. Amb aquesta Llei es varen impedir reunions dels partits d’esquerre, es prohibien les vagues en empreses importants, així com assembles i manifestacions, i varen posar enormes dificultats a la premsa comunista. Amb aquesta nova Llei la policia podia confiscar també els llibres que poguessin posar en perill la seguretat i l’ordre públic. D’immediat varen ser víctimes d’aquest decret llei diversos organismes jueus.

En un altre decret, els nazis varen suprimir que un Land pogués tenir un autogovern després de que el Landtag de Prússia s’oposés a les mesures posades pel ministre Hermann Göering el 2 de febrer de 1933. Finalment, el Parlament prussià va ser dissolt contra la seva voluntat. Els homes en els quals Göering ja no confiava dins del Land de Prússia varen ser posats en una llista negra; la majoria varen ser acomiadats i suspesos, i se’ls ordenava o intimidava perquè dimitissin dels seus càrrecs per donar-los als nazis.

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, a la nit, Adolf Hitler va ser convidat pel ministre Werner von Blomberg a un sopar amb alts oficials de la Reichswehr en el menjador del domicili personal del cap del comandament de l’Exèrcit, el baró i general d’infanteria Kurt von Hammerstein-Equord, a la Bendlerstrasse, conegut avui com Bendlersbock, on es va parlar de temes secundaris i es va intentar resoldre el “malentès” per unes paraules pronunciades per Hitler davant dels oficials de l’Exèrcit el 31 de gener. La reunió es va tenir que fer al domicili personal del comandant de l’Exèrcit perquè Kurt von Schleicher encara ocupava despatxos ministerials i es va convidar al nou canceller sota el pretext del 60è aniversari del ministre Constantin von Neurath. Entre els presents hi havia el general Walter von Reichenau, que el ministre Von Blomberg havia dut de Königsberg per confiar-li la direcció ministerial.

Quan Hitler va entrar l’edifici de Von Hammerstein, tots els comandants es varen mostrar freds i reservats. Després del sopar, Hitler es va reunir durant dues hores i mitja en secret per primer cop amb els comandants en cap de la Reichswehr i de la Marina de Guerra del Reich. Juntament amb els oficials hi havia Marie-Louise i Helga von Hammerstein, les filles de l’amfitrió. Davant d’aquell públic, Hitler va expressar, sense llegir de cap full de paper, el canvi de rumb que havia de tenir Alemanya i creia que la manera de resoldre la crisi que patia Alemanya s’aconseguiria conquerint i germanitzant militarment els territoris de l‘est d’Europa, el conegut Lebensraum, ja que considerava que era una necessitat d’Alemanya ocupar aquells territoris. Parlant de la colonització, va dir:

En la vida dels individus, és sempre el més fort i el millor el que preval. El mateix passa amb els pobles. Aquesta petita minoria que és la raça europea ha sabut durant segles esclavitzar i utilitzar a milions d’homes per construir, amb l’esforç de tots ells, la seva civilització. Es tractava d’un intercanvi: Europa entregava els seus productes acabats i comparteix la seva cultura, mentre les races inferiors tenien que donar les seves matèries primes, la seva mà d’obra…

I va afegir:

A Àsia i en el sud-est d’Europa han aparegut indústries que produeixen a menor cost i amenacen amb expulsar a la raça dels amos i senyors.

Hitler va culpar a la Primera Guerra Mundial, a les Reparacions i al bolxevisme d’aquesta “amenaça”, i només hi veia dues maneres per salvar la situació:

Exportant a tota costa i per tots els mitjans i ampliant l’espai vital alemany amb una política molt ambiciosa de colonització continental. Això és el que proposo.

A continuació, el Canceller va expressar el seu desig d’imposar la pau interna eliminant l’Estat democràtic, ja que considerava la democràcia un càncer, i els va dir que imposaria un Estat autoritari que eliminés el comunisme en un termini de sis a vuit anys juntament amb el Tractat de Versalles. Hitler els hi va assegurar:

Tot el món sap que la democràcia en l’Exèrcit seria una absurditat. En l’empresa també és nociva. Els consells d’empresa, com els consells de soldats, són una aberració.

Per dur a terme tots aquells plans, els va prometre reforçar l’armada, re-introduir el servei militar obligatori  i portar l’Estat a una profunda militarització. Els va parlar de tornar a engrandir els apartats de l’Exèrcit per tornar-lo a l’esperit de la Primera Guerra Mundial i va plantejar la possibilitat de que es produís un atac preventiu de França. En general, els comandaments de la Reichswehr, on entre ells hi havia Erich Raeder, que va dir més tard que mai cap Canceller havia parlat amb tanta fermesa a favor de la fermesa del Reich, varen estar totalment d’acord amb la militarització de la societat alemanya, però pràcticament cap dels assistents a l’acte, entre ells Wilhelm Brückner, varen comprendre la voluntat de Hitler de fer esclatar la guerra i tots varen trobar el discurs extraordinàriament satisfactori. Després de la reunió, Hitler va viatjar a Munic. 

---

Hermann Göering va escriure en el seu Diari les intencions que tenien ara que governaven. Göering va escriure que ara els seria més fàcil continuar amb la lluita, ja que podrien disposar de tots els recursos de l’Estat com la ràdio i la premsa, i va assegurar que aquest cop no els faltaria diners.

A la Gran Bretanya:

El diari New Statesman, de tendència laborista, va afirmar en un dels seus articles que a Alemanya no es veuria l’extermini dels jueus o la caiguda del poder financer internacional. Tot i això, en l’article s’assegurava que s’atacaria sense dubte als comunistes, però es demanava no intervenir-hi perquè es considerava que podria tenir lloc un “Front marxista unit”, fet que seria molt beneficiós pels nazis i els seus aliats, segons el diari.

En el Vaticà:

El secretari d’Estat Eugenio Pacelli es va reunir amb els ambaixadors de Baviera, Itàlia i Àustria en diferents torns per analitzar el nou govern alemany. L’ambaixador austríac, Otto Ritter zu Groenesteyn, el va informar de la difícil situació en que es trobava Alemanya. En canvi, l’ambaixador italià, el comte Vecchi di Val Cismon, li va recordar que ell ja havia avisat de la possibilitat de la possibilitat de que els nazis arribessin al poder i li va profetitzar de que no deixarien el poder anessin com anessin les eleccions del 5 de març. Per al representant italià, era perfectament equiparable el nacionalsocialisme amb el feixisme. Pacelli va criticar a Hitler i al partit nazi per la seva posició enfront l’Església i la religió. Vecchi no li va oferir cap dada concreta sobre aquest tema, però li va dir que esperava que els nazis no combatessin l’Església, ja que considerava que aniria en contra dels seus propis interessos. L’ambaixador es va oferir per intervenir a favor de l’Església davant del nou govern alemany.

Dijous:

En el Reich:

Hermann Göering, com a comissari de l’Interior prussià, va assumir la direcció de la policia prussiana i, en seguit, els funcionaris republicans identificats i fitxats varen ser expulsats i varen ser substituïts per elements nazis de confiança. Centenars de comissaris, inspectors i agents uniformats, en total les dues terceres parts de la força pública, varen ser expulsats en benefici dels nazis procedents de les SA i les SS. Llavors, Göering va prohibir totes les manifestacions del KPD i de les seves organitzacions paral·leles a tot Prússia. Al mateix moment es varen practicar registres a les oficines centrals del KPD. A la berlinesa casa del difunt líder comunista Karl Liebknecht es varen confiscar impresos il·legals, tal i com va informar el Vossiche Zeitung, i la policia berlinesa va registrar i ocupar la central del KPD en la Bülowplatz. Però no tothom va donar suport a aquella mesura, a Lübeck es va produir una manifestació en suport al diputat socialdemòcrata Julius Leber, que havia sigut arrestat feia dos dies. Quan la manifestació va agafar volum es va dispersar sota els trets de les SA i les SS.

A Espanya:

L’arribada de l’Adolf Hitler al poder no es veia encara com l’arribada d’un polític fort al capdavant d’Alemanya i molts opinaven que el seu mandat seria breu i transitori. El diari barceloní Mirador va sortir editat amb un article que deia:

Mentre a Doorn (la residència de l’antic emperador) estan de festa. Crisi a França i Alemanya.

L’article també valorava el govern d’en Hitler i d’en Franz von Papen com un simple pas previ per a la tornada de l’emperador.

A Suïssa:

Aquell dia va començar la conferència mundial sobre el desarmament que acabaria el 14 d’octubre de 1933.

Dimecres:

En el Reich:

Paul von Hindenburg va acceptar la proposta d’Adolf Hitler del dia anterior i va decidir convocar eleccions parlamentàries per al 5 de març de 1933. D’aquesta manera es va dissoldre el Reichstag. Al matí, Hitler li va explicar en el seu Gabinet que el president Von Hindenburg havia accedit a dissoldre el Parlament i va explicar-los el lema del govern per les eleccions:

Atac contra el marxisme.

---

A la tarda, en el seu despatx de la Cancelleria del Reich i acompanyat pel seu Gabinet, Hitler, nerviós i vestit amb un vestit blau marí i una corbata blanca i negra, es va dirigir per primer cop al poble alemany a través de la ràdio. Parlant en nom del nou Govern, el Canceller va assegurar que l’herència que rebien era terrible i va fer una crida al seu poble demanant superar les divisions de classe i firmar amb el govern una llei de reconciliació que fes possible el ressorgiment d’Alemanya. Amb un discurs moderat va proclamar l’adhesió als principis tradicionals i va dir que la missió del nou govern era restablir la unitat d’esperit i de voluntat del poble alemany, mantenir el cristianisme i protegir la família, cèl·lula constitutiva del cos popular i estatal. Després va atacar als comunistes i va recordar el que per ell era l’herència de la República de Weimar: l’atur i la destrucció de la pagesia, llegat que va prometre destruir si li donaven quatre anys de poder. Rotundament va afirmar que després de quatre anys l’atur seria vençut. Al final del seu discurs va acabar utilitzant un llenguatge místic demanant al Totpoderós que beneís la labor del govern.

---

La premsa comunista va informar d’una onada d’ordres de prohibició en el Reich i una tempesta sobre Alemanya en la que els nazis estaven assassinat a treballadors i destrossant locals dels sindicats i oficines del Partit Comunista.

---

Max Dietrich va ingressar a les SS. Dietrich es farà famós per la seva duresa cap als presoners en els camps de concentració com el de Dachau, entre altres.

---

La comissió d’aviació li va exigir a Hugo Junkers que li cedís totes les patents de la seva empresa Junkers sense retribució econòmica. Junkers ja havia venut, per motius econòmics, la seva fàbrica matriu de Dessau l’1 de novembre de 1932 a l’empresa Bosch. 

---

L’ambaixador francès François-Poncet va assegurar en el seu Govern que França no tenia motius per perdre la calma amb el nou govern alemany i els va demanar paciència per veure a on volia anar el govern de Hitler.  Però els francesos estaven preocupats. L’ambaixador francès al Vaticà, François Charles-Roux, es va reunir amb el secretari d’Estat Eugenio Pacelli per saber la seva valoració del nou govern alemany i li va demanar que fes valdre la seva influència sobre el catolicisme polític del Partit de Centre perquè formés part del nou govern. Pacelli li va explicar que ho veia poc probable perquè els nacionalsocialistes havien adoptat en el passat una posició “poc grata” sobre el catolicisme. També li va afegir que no veia possible un atac violent o un cop militar pel corredor polonès.