19 d’abril de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler va rebre a Karl Döenitz, que no es volia perdre l’aniversari del dictador i per això havia fet un llarg viatge fins arribar a la mansió alpina. El gran almirall el va informar de la preparació d’un comando especial dotat d’armes infal·libles i li va portar unes maquetes d’uns submarins de butxaca i li va demanar que deixés lliures els ports del mar Bàltic per aquestes noves embarcacions. Hitler va accedir a la petició. A continuació, Hitler va rebre del doctor Theodor Morell un còctel intravenós de X, Vitamultin forte, alcanfor i estrofania, un profilàctic vegetal per l’infart miocardi.


Durant al llarg d’aquest dia, Döenitz va explicar que en un camp de presoners de guerra a Àustria hi havia un sergent que secretament havia ordenat eliminar a tots els comunistes que es descobrissin. Döenitz va afegir que aquest sergent li mereixia tota la seva consideració per l’exacte compliment de les seves ordres i que ordenaria ascendir-lo perquè, segons ell, era capaç de tenir un càrrec més important.


El ministre Albert Speer es sentia malament pel fet de que Hitler ja no el tingués en consideració i ordenés mesures del seu Ministeri sense el seu consentiment. Hitler havia ordenat la construcció de búnquers per part de l’Organització Todt dins d’Alemanya sense el consentiment de Speer. A més, el dictador li havia fet arribar una carta escrita per ell on li criticava de refons la seva política. Speer li va explicar en una extensa carta de contesta que els grans projectes constructius que havien pensat eren irreals i impossibles de realitzar. A més, el va informar de que les fàbriques del país s’estaven paralitzant i que ja no es podia construir a llarg termini i que això provocava que no es pogués garantir la producció d’armament. Speer també va aprofitar la carta per criticar la traïció que havia rebut dins dels seu propi Ministeri amb el consentiment de tots plegats, sobretot va fer referència el cas de Xaver Dorsch del 14 d’abril. En acabar la carta li va explicar que es sentia decebut amb tot el que havia passat i demanava restablir la seva pròpia autoritat sobre Dorsch, sinó amenaçava en dimitir. Quan Hitler va llegir aquesta carta en el Berghof es va preocupar molt perquè no podia perdre a un home com Speer.


Els nord-americans varen utilitzar 1.149 bombarders i 744 caces per atacar Kassel, Lippstadt i Paderborn, on hi havien les bases de la Luftwaffe; Ulm i Gunzburg, on hi havien fàbriques, i a la localitat francesa de Watten, on hi havien les bases dels míssils V-1.

A Dinamarca:

La resistència danesa va assassinar al xofer del plenipotenciari Karl Werner Best.

A Itàlia:

Les tropes aliades varen trencar la darrera resistència alemanya a Itàlia establerta a la Línia de Bolonya.

A la Xina:

Els japonesos varen llançar la seva ofensiva terrestre més gran en una sola campanya utilitzant 620.000 homes sota el comandament del mariscal Shunroku Hata dins de l’ofensiva Ichi-Go. Els japonesos temien les bases aèries nord-americanes que estaven construint a la Xina Central, des d’on varen començar a operar els B-29. A part, el comandament japonès pensava reobrir el ferrocarril que unia el continent amb Hong-Kong.

A Birmània i l’Índia:

L’ofensiva japonesa a l’Índia va continuar, però els britànics varen resistir als tres atacs a Kohima.

 

18 d’abril de 1944

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

La USAAF va atacar les ciutats alemanyes de Brandenburg i Oranienburg.


Joseph Goebbels va anotar que Adolf Hitler estava plenament convençut de que la invasió aliada fracassaria i que inclús seria rebutjada amb grans pèrdues. El ministre estava segur de que Erwin Rommel derrotaria durament als britànics i els nord-americans.

A França:

El mariscal de camp Gerd von Rundstedt va inspeccionar en primera persona el Mur Atlàntic. Però els nord-americans varen aquell dia bombardejar les rampes de llançament dels míssils V-1 a Watten, on a més les forces de bombardeig tàctic varen atacar les defenses costeres alemanyes de la mateixa zona.En el sud de França, la base naval de Toló també va ser atacada pels nord-americans provinents d’Itàlia, que va deixar definitivament fora de combat els creuers lleugers francesos La Galissoniére, Marselleise i Jean de Vienne. Les forces alemanyes havien intentat fins llavors reflotar aquestes embarcacions per posar-les al seu servei. A la nit, els britànics varen bombardejar als aeroports de Rouen-Sotteville i Terginer, a més de les fàbriques Renault a París, que varen provocar 1.383 baixes entre la població civil francesa.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces soviètiques varen envoltar la ciutat de Sebastopol i varen ocupar la localitat de Balakava.

A Itàlia:

Benito Mussolini va firmar el decret legislatiu número 447, publicat a la Gazzeta Ufficiale della Repubblica, en el que s’aprovava la creació d’un cos de dones voluntàries, el Servicio Ausiliario Femminille, el SAF, perquè ajudés a l’exèrcit italià.

A Birmània:

Després de reorganitzar-se i de rebre subministraments llançats per aire i tropes terrestres de reforç, les brigades aliades número 16, 111 i 14 japoneses bloquejades a Kohima varen progressar cap a Indaw.

17 d’abril de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, Adolf Hitler va ser present a l’enterrament d’Adolf Wagner. Després del funeral va parlar amb els seus col·laboradors, entre ells Alfred Rosenberg. El dictador va lamentar que els seus blindats no poguessin fer front al T-34 soviètic, però va assegurar que reconqueririen l’Est. En el sopar, el dictador va cridar a Rosenberg per parlar-li de les notícies finlandeses sobre Tartu i després varen xerrar de les adquisicions artístiques. Hitler li va confessar que havia comprat diverses obres de Fragonard i Boucher. Rosenberg, per la seva part, li va explicar que les col·leccions de França estaven parcialment allotjades en una mina, però que perillaven el seu estat per culpa de la humitat. Després varen parlar del nou govern italià i Hitler li va dir que l’únic que li causava bona impressió era Giovanni Preziosi i varen parlar de la “traïció” d‘Edda Mussolini al seu pare, Benito Mussolini. Llavors, Rosenberg el va posar al corrent dels preparatius del Congrés antisemita i després varen parlar de qüestions urbanístiques.


El cap de la inspecció estadística de les SS Korherr, seguint ordres del seu cap Heinrich Himmler, va escriure un resum de sis pàgines destinades a Hitler sobre la qüestió jueva. En l’informe es parlava que el decreixement dels jueus a Europa pujava a 4 milions de persones entre els anys 1937 i 1943. En l’informe s’apuntava que només es referien a les defuncions dels jueus en els territoris ocupats de l’Est i que no hi incloïa els morts de la resta del front oriental. Es deia també que en el continent ja no hi haurien de quedar colònies importants jueves excepte a Hongria, Romania i, potser, a França.


A la presó de a Brandenburg-Görden, els alemanys varen executar al sacerdot Max Josef Metzger per haver redactat el 1942 un memoràndum a favor de la pau.

A França:

Els reconeixements aeris Aliats varen descobrir una construcció en forma de cúpula no lluny de Saint Omer, a Wizernes, que va ser bombardejada amb poca efectivitat per 15 bombarders B-24 escortats per 33 caces sense patir cap pèrdua. La cúpula havia de servir per llançar els míssils V-1.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soldats soviètics varen arribar a les portes de la ciutat de Sebastopol i varen fer a 37.000 presoners.

A Romania:

Els Aliats varen bombardejar durament l’estació ferroviària de Bucarest, provocant la mort d’unes 12.000 persones.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va prohibir el moviment de diplomàtics o de correus per sortir o entrar a Gran Bretanya, i va sotmetre sota censura la correspondència.

A l’Atlàntic:

Al nord, diverses embarcacions anti-submarines varen enfonsar al U-986. A més, el U-342 va ser enfonsat a prop d’Islàndia per l’hidroavió PBY-5 Catalina.

En els Estats Units:

En la base californiana de Burbank, el magnat Howard Hughes va enlairar-se amb un dels nous i ràpids quadrimotors Constellation, que va arribar a Washington en 6 hores i 57 minuts, fent un nou rècord mundial.

16 d’abril de 1944

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler estava molt decebut amb Francisco Franco per l’article publicat en el diari espanyol Arriba, en que el dictador espanyol demanava una pau negociada. Hitler va comunicar que tenia decidit posar-se en contacte amb Franco per exigir-li que en el futur no expliqués aquestes idees.

A Alemanya:

En el seu article en la Das Reich, Joseph Goebbels va dir, fent referència als danys dels bombardejos, que tenien un profund respecte per la voluntat de vida de la població metropolitana i va assegurar que l’energia vital del poble estava tan arrelada aquí (a la ciutat) com en el camp alemany. 

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, després de la forta ofensiva del 4º Front Ucraïnès de Fiodor Tolbujin, el 17º Exèrcit alemany de Ferdinand Schörner es va replegar a Sebastopol i varen perdre Ialta.

A Iugoslàvia i Romania:

432 bombarders de la USAAF varen bombardejar les ciutats de Belgrad i Brasov.

A l’Atlàntic:

El USS Joyce va enfonsar el submarí alemany U-550.

A la Xina:

Les forces japoneses varen passar a l’atac i varen atacar la ciutat de Hunan.

15 d’abril de 1944

Dissabte:

En el Reich:

La 8º Força Aèria nord-americana i el Comandament de Bombarder de la RAF varen decidir canviar els bombardejos sobre els centres urbans alemanys per les vies ferroviàries belgues i franceses, preparant la imminent invasió aliada i evitant que els reforços alemanys arribessin al front. Amb aquesta idea es varen enviar 616 caça-bombarders contra les bases de l’aviació alemanya en tot el nord d’Europa. A més, una força de 448 Fortaleses Voltants i Liberators, procedents de la força aèria del 15º Exèrcit nord-americà, i escortat per 150 caces Mustang, va atacar els jaciments petrolífers de Ploesti i Bucarest. A la nit, la RAF va bombardejar les línies de ferrocarril de Turnu Severun, a Romania.

A Polònia:

Aquella tarda va arribar a Auschwitz un tren de Drancy. En ell hi havia els 42 nens i els 7 monitors jueus de l’escola de Izieu, que havien sigut detinguts el 6 d’abril. Tots ells varen ser enviats directament a les cambres de gas. 

A Alemanya:

Els Aliats varen bombardejar la zona de Königswusterhausen. 

A França:

Hans Speidel va ser nomenat cap del seu Estat Major. 

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soviètics varen acabar d’eliminar les últimes resistències alemanyes a la ciutat de Tarnopol.


A conseqüència de les greus ferides en un atemptat perpetrat per nacionalistes ucraïnesos, aquell dia va morir el comandant Nikolai Vatutin.

A Itàlia:

Els guerrillers italians varen matar en un atemptat al poeta i ideòleg feixista Giovanni Gentile.

A la Gran Bretanya:

Els caps de l’Estat Major Combinat varen senyalar les platges que correspondrien als respectius bucs de guerra durant l’Operació Overlord. 

En el bàndol Aliat:

El general Henri Giraud va dimitir del càrrec de Comandant en Cap de les forces franceses dirigint un missatge d’acomiadament a les seves tropes. Giraud va plegar per les seves males relacions amb Charles de Gaulle.

A Japó:

El submarí japonès I-29 va sortir de la base alemanya a Lorient, França, per fer en sentit contrari la travessia que l’havia dut des de Singapur carregat amb matèries primes estratègiques, com urani 235, tungstè o quinina. En el viatge de retorn, sota el nom clau dOperació Mutsu, el submarí transportava alguns tècnics alemanys, motors per avió a reacció, un V-1, plànols de diversos aparells electrònics i plànols dels caces alemanys Me-262 i Me-163. La nau va arribar a la seva base de sortida, però va ser enfonsada per un submarí nord-americà en el trajecte. Tot i que el submarí va quedar enfonsat, els plànols en paper es varen salvar i com a conseqüència els japonesos varen poder construir la seva rèplica del nou caça a reacció Me-262, el Nakajima Kikka, així com la seva versió del caça coet Me-163, el Mitsubishi J8MI Shushui.

14 d’abril de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Hermann Göering va convocar en una entrevista a l’enginyer de l’Organització Todt Xaver Dorsch. Göering, davant dels bombardejos que patien per part dels Aliats, volia que Dorsch construís els refugis que Adolf Hitler exigia. Però van tenir un problema; com que els refugis que volien construir eren a Alemanya, l’Organització Todt no tenia cap autorització per treballar-hi, ja que només podia treballar en els països ocupats. A més, la construcció de refugis a Alemanya s’havia de fer amb el consentiment del Ministeri d’Albert Speer, que no hi estava pas d’acord. A la nit, Hitler, que segurament va ser informat per Göering del problema, va trucar a Dorsch per comunicar-li que tenia la seva autorització per construir els enormes refugis dins de tot el Reich, inclòs Alemanya, independentment del que pogués opinar Speer, que tenia una forta enemistat amb Dorsch.


A Dresden, des de tres quarts d’onze fins a dos quarts de dotze va sonar l’alarma petita anunciant bombardejos imminents. Com altres cops no hi va haver cap atac.

A Grècia:

Els alemanys varen deportar els jueus d’Atenes a Auschwitz.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Nikolai Vatutin estava molt greu a conseqüència de les ferides que havia rebut en una emboscada de guerrillers nacionalistes ucraïnesos. Per altra banda, Ivan Koniev, amb les tropes del moribund Vatutin, va aconseguir reconquerir Tarnopol després d’una fort setge artiller que només va deixar 55 supervivents entre els 4.500 defensors. Amb els seus homes varen arribar fins als Carpats.

A Noruega:

A Takseraar, un mini submarí britànic, el Mont Eliza, va enfonsar per error un buc de transport alemany, el Bärenfels, quan estava en una missió per destruir el moll flotant de Bergen, on es suposava que repararien el cuirassat alemany Tirpitz. El comandant britànic del mini submarí va perdre el seu càrrec.

A la Gran Bretanya:

Els caps de l’Estat Major Combinat varen cedir-li a Dwight D. Eisenhower el control de les operacions de les Forces Aèries per tal de que preparés amb millor eficiència l’Operació Overlord.

A l’Índia:

A Bombai, el transport Fort Stikline, que transportava 1.400 tones d’explosius i 124 lingots d’or en la seva càrrega per raons desconegudes, va explotar en el port de la ciutat. Els danys materials en les instal·lacions varen ser enormes; a més de quatre embarcacions enfonsades, onze embarcacions varen ser danyades. A part, varen morir 336 persones, unes 1.000 varen desaparèixer i altres 1.000 varen quedar ferides. De l’or no en va quedar ni rastre, excepte un lingot que es va trobar per casualitat l’any 1960.

13 d’abril de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Coordinant els esforços de les Flotes de la USAAF 8º, 9º i 15º, operant les dues primeres des de la Gran Bretanya i l’última des d’Itàlia, els nord-americans varen atacar Alemanya. Des de les illes britàniques varen sortir 626 bombarders escortats per 871 caces, que tenien com objectiu Schweinfurt, Augsburg i Oberpfaffenhofen. Per desbordar als alemanys, des de la direcció contrària varen arribar uns altres 535 bombarders que tenien per objectiu els districtes fabrils de Budapest. La gran batalla aèria va començar a la costa nord de França, on la xarxa de detecció alemanya va enviar les primeres onades de caces. Els alemanys varen perdre més de 100 avions, a canvi de destruir 9 caces, 41 bombarders i danyar 350 avions.


El Servei de Seguretat de les SS va informar que els soldats en el front estaven cada cop més afectats per les històries de les infidelitats de les dones casades. S’afirmava que hi havia un increment de la “immoralitat” femenina i que era preocupant que les dones joves no veiessin res de dolent en mantenir relacions sexuals amb treballadors estrangers o presoners de guerra.

A França:

Del camp de Drancy va sortir direcció a Auschwitz la majoria de nens i personal de Izieu en el transport número 71. Cap d’ells va sobreviure.

A Espanya:

La Divisió Blava va passar a la història i a partir d’aquell moment la participació espanyola en la guerra al costat d’Alemanya va passar a ser de forma clandestina.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit soviètic va assaltar la ciutat de Sebastopol, a Ucraïna, i el 17º Exèrcit alemany va perdre Eupatoria, Feodosia i Simferopol.

A Birmània:

En els turons de les planes de Imphal es varen produir uns intensos combats entre les tropes britàniques i les tropes japoneses. Els indis i els britànics varen contraatacar i varen fer retrocedir als japonesos.

12 d’abril de 1944

Dimecres:

En el Reich:

En la seva missió número 300, la USAAF va bombardejar amb 455 bombarders i 766 caces les instal·lacions fabrils de Schweinfurt, Zwickau, Oscheresleben, Schkeuditz, Halle i Leipzig. Per la seva part, les forces de la 9º Força de la USAAF varen enviar 231 bombarders mitjans B-26 contra objectius a la costa francesa. Sortint des d’Itàlia, la 15º Força de la USAAF va utilitzar 450 bombarders per atacar Split (Iugoslàvia) i Fischamend Mark (Àustria). Totes aquestes operacions els varen costar als nord-americans 7 caces i 8 bombarders, a més de que 26 avions varen quedar danyats; però els nord-americans varen reclamar la destrucció en combat aeri o a terra d’un total de 53 caces alemanys. De nit, els britànics varen atacar la ciutat de Frankfurt.

A Alemanya:

A Bad Reichenall va morir l’antic gauleiter Adolf Wagner a conseqüència de l’accident cerebrovascular que havia patit l’any 1942. El seu càrrec de gauleiter en el territori Munic-Alta Baviera i president de Baviera el va ocupar Paul Giesler.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els últims voluntaris espanyols de la Legió Blava, el que havia sigut la Divisió Blava, varen ser retirats del front.

En el sector sud:

Després de que el 4º Front Ucraïnès de Fiodor Tolbujin hagués penetrat una línia provisional que havien establert i hagués alliberat el Kerch, el cap del 17º Exèrcit alemany-romanès, Ferdinand Schörner, va sol·licitar a Adolf Hitler l’autorització per abandonar Crimea per salvar a 230.000 homes, però el líder alemany novament s’hi va negar i els alemanys es varen defensar a Tarnopol.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, en resposta a la missió romanesa sobre les condicions per un armistici entre Romania i la Unió Soviètica, el govern soviètic va exigir als romanesos que trenquessin relacions amb els alemanys, que les seves forces lluitessin amb l’exèrcit soviètic i varen insistir en restablir l’antiga frontera romanesa-soviètica. També demanaven reparacions pels danys provocats a la Unió Soviètica per Romania, llibertat de moviment a través de tot el país pels soviètics i altres forces aliades, i la repatriació dels presoners soviètics. Els romanesos varen rebutjar aquestes condicions i varen continuar al costat de l’Eix.

A Itàlia:

Aquell dia va abdicar el rei Victor Manel III i el seu successor va ser Humbert de Saboia.

A Birmània:

A Kohima, els britànics i els indis varen lluitar contra els japonesos en un camp de batalla ple de trinxeres i cràters.

11 d’abril de 1944

Dimarts:

En el Reich:

L’administració de les SS va ordenar a tots els comandants dels camps de concentració que a partir d’aquell moment tots els actes de sabotatge havien de ser castigats amb la pena de la forca pels culpables, i havien de ser penjats davant de tots els altres presoners.

Per altra banda, 917 bombarders i 819 caces nord-americans varen bombardejar les bases aèries i fàbriques aeronàutiques a Sttetin, Sorau, Orchersleben, Cottbus, Rostoc i Aminswalde. Les defenses alemanyes varen destruir 9 caces i 67 bombarders, a més de que varen danyar 406 avions. Al mateix temps, la RAF va atacar el quarter general de la Gestapo a La Haya, on la precisió de les bombes va deixar destruït un important arxiu de la policia secreta alemanya sobre la resistència holandesa.

A Suïssa:

Per l’error del 1 d’abril, on bombes nord-americanes varen caure a Suïssa, l’ambaixada nord-americana a Suïssa va indemnitzar al país amb un milió de dòlars.

En el front oriental:

El 3º Front Ucraïnès dirigit per en Fiódor Tolbujin va recuperar la ciutat de Kerch, i les forces soviètiques varen avançar cap a Sinferopol.

A l’Índia:

Les tropes japoneses varen realitzar un violent assalt contra les posicions britàniques a Bunker Hill, a Kohima; les tropes britàniques estaven rodejades, però varen resistir durant quatre dies.

10 d’abril de 1944

Dilluns:

En el Reich:

Una potent força de 118 caça-bombarders P-38 varen ser enviats contra les bases aèries de Gutesloh (Alemanya), Florennes (Bèlgica) i Coulommiers (França), i simultàniament 729 bombarders i 406 caces varen ser enviats contra les plantes de producció aeronàutica a Brussel·les i Bourges (França), que treballaven pels alemanys. Al mateix temps, bombarders B-24 varen atacar les rampes de llançament de míssils V-1 i varen llançar armes per la Resistència. A la nit, la RAF va bombardejar les bases de Tours, Aulnoye, Laon i Saint Cyr amb una important força de 800 bombarders.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Després de durs i prolongats combats en el Dnièper, les tropes soviètiques amb el 3º Front d’Ucraïna dirigit per Fiódor Tolbujin varen recuperar la ciutat i el port d’Odessa, en el Mar Negre. Els alemanys varen ser obligats a evacuar Odessa, que per ells era vital per les línies de subministraments de Crimea.

A la Gran Bretanya:

L’almirall Bertram Ramsay va publicar les seves ordres per la futura Operació Overlord en que avisava que l’objectiu era l’arribada segura i a l’hora corresponent de les forces d’assalt a les seves platges respectives, la protecció dels desembarcaments i, seguidament, el suport i de la ràpida consolidació de les forces a terra.

A l’Atlàntic:

El grup de caça-submarins USS Guadalcanal va enfonsar el submarí U-68.