Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Theodor Berkelmann, el cap de l’administració civil a Wartheland, no va poder superar un càncer i va morir aquell dia a Poznan.

En el front oriental:

En el sector sud:

Erich von Manstein li va demanar a Adolf Hitler que deixés retirar les seves tropes que estaven a la corba del Dnièper, però el dictador li va denegar. Mentrestant, les puntes de llança del 1º Front Ucraïnès varen arribar a Kazatin, un important centre de provisions, i varen destruir centenars de camions alemanys. Al vespre, els alemanys només conservaven la meitat de la ciutat i el 4º Exèrcit blindat semblava enfonsar-se. Davant l’avanç imparable dels soviètics, Hitler va ordenar incendiar i destruir les instal·lacions del quarter general del Wehrwolf, Ucraïna.

A Itàlia:

Les tropes de la 1º Divisió d’Infanteria canadenca, després de lluitar casa per casa, varen declarar que tenien sota el seu control la disputada ciutat d’Orton després de derrotar a la 1º Divisió de Paracaigudistes alemanya. Tot i la victòria, els canadencs varen perdre a 2.400 homes, fet que els va obligar a retirar-se del front.

A la Unió Soviètica:

A primeres hores del matí, les forces de Lavrenti Beria varen atacar al poble calmuc per transportar-los en tren a les zones més remotes de la Unió Soviètica, com les ciutats siberianes d’Omsk i Novosibirsk. Famílies senceres varen rebre dues hores per empaquetar les pertinències de tota una vida.

A l’Atlàntic: 

Els alemanys varen perdre tres destructors, el T25, el T26 i el Z27, en el Golf de Biscaia després de ser enfonsats pels creuers HMS Glasgow i HMS Enterprise.

En el Pacífic:

Els caça-bombarders Corsair varen tornar a atacar la base japonesa de Rabaul, on varen provocar la reacció de 72 caces japonesos. Els Corsair varen declarar que havien destruït 30 aparells japonesos, però en realitat només en varen destruir tres.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el coronel general Kurt Zeitzler per parlar de la situació militar en el front oriental. El dictador estava molt preocupat perquè la situació era nefasta pels seus interessos i sabia que la batalla de Crimea no aniria gens bé. A més, estava amoïnat per la possible entrada de Turquia a la guerra al costat dels Aliats. Tot i això, es va mostrar confiat de poder guanyar perquè creia que liderava l’organització més gran de tot el planeta. Per altra banda, el mariscal de camp Erich von Manstein va demanar-li a Hitler que deixés retirar el seu Exèrcit del riu Dnièper.

A Marroc:

Tot el grup del primer ministre Winston Churchill va dirigir-se en avió a Marrakech per passar uns dies de descans. El vol va ser difícil per al primer ministre pel seu dèbil estat de salut després d’haver patit els últims dies una pneumònia i dos atacs de cor.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen deportar als calmucs per haver col·laborat amb els alemanys. Quan els alemanys varen ocupar Elista els calmucs varen mostrar tal hospitalitat a la Wehrmacht que varen rebre el dret d’autodeterminació i competències totals en l’administració i, a més, varen formar el Cos de Cavalleria Calmuca, que va passar a engreixar la Wehrmacht com a cos auxiliar.

En el Pacífic:

La base japonesa de Rabaul va tornar a ser atacada per 64 avions Corsairs i Hellcats, que varen destruir quatre Zeros a canvi de perdre un Corsair.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va convocar una reunió militar pel migdia on hi havia de ser present Claus von Stauffenberg per presentar un informe sobre la creació de noves divisions. El coronel portava una bomba d’efecte retardat amagada a la maleta per matar al líder alemany. Però a última hora Hitler va anul·lar la conferència perquè volia marxar a Obersalzberg i Von Stauffenberg va tenir que tornar a Berlín amb la bomba sense haver vist al dictador. El coronel encara no havia vist mai a Hitler en persona.

A Noruega:

En el Cap del Nord, el cuirassat Scharnhorst navegava en busca del comboi JW-55 B i Ra-55 A, 19 embarcacions que es dirigien a la Unió Soviètica en la ruta des de Loch Ewe cap a Murmansk transportant un important carregament bèl·lic. Els alemanys havien localitzat aquest comboi el 22 de desembre i ràpidament varen llençar l’Operació Ostfront. Però l’Operació ja anava malament pels alemanys des bon principi, ja que el comandant alemany, l’almirall Bey, va radiar repetidament la mala situació de la mar i esperava que es cancel·lés l’Operació. Continuant amb la seva missió, el cuirassat alemany va ser descobert gràcies als potents radars dels britànics. El cuirassat va aparèixer a la pantalla de l’embarcació Belfast, que de seguida va donar la senyal d’alarma i, ràpidament, embarcacions britàniques es varen aproximar al cuirassat alemany. El cuirassat britànic HMS Duc of York li va parar una emboscada juntament amb quatre creuers i catorze destructors.. De seguida que s’apropaven, les embarcacions britàniques varen ser captades pels radars del Scharnhorst, però era massa tard pels alemanys, ja que no podien escapar del combat. Els britànics, en seguit, li varen disparar dos cops consecutius. Tres destructors britànics, el Sabaje, el Saumarez i l’Escorpió, acompanyats per un destructor noruec, el Stord, varen desafiar al cuirassat alemany, que es va defensar bé, però el comandant Bey va cometre alguns errors tàctics. Cap a les sis de la tarda, Fraser, l’almirall britànic, va ordenar rematar al Scharnhorst. El Duc of York i el Jamaica varen obrir foc donant-li el cop de gràcia i, d’aquesta manera, la flota britànica va enfonsar el Scharnhorst, que en total havia rebut 19 torpedes i, com a mínim, 52 salves per artilleria pesada. En l’última mitja hora de combat es va llançar contra el cuirassat alemany els últims torpedes que varen deixar-lo inclinat. Pocs segons més tard es va enfonsar. Dels 2.004 homes que anaven a bord només en varen sobreviure 36. Al mateix temps, la RAF va atacar al cuirassat Tirpitz causant-li noves destrosses després d’atacar-lo el 22 de setembre.

A la Gran Bretanya:

Un article del Sunday Express titulat: És possible que l’arma secreta no s’arribi a fabricar-se, escrit per Kai Siegbahn, afirmava que la bomba d’urani encara no existia excepte com un objecte experimental. Aquest article era un engany per fer creure en els alemanys que els Aliats no disposarien d’aquesta arma de destrucció massiva. El fet de que l’autor no fos ni britànic ni nord-americà donava més versemblança a l’article.

Dissabte:

A la Unió Soviètica:

A Moscou, l’ambaixador britànic va informar al seu company nord-americà Averell Harriman que el seu govern havia sigut informat via Suècia sobre els desitjos del ministre Heinrich Himmler d’enviar un representant a la Gran Bretanya per saber en concret com definia el seu govern la capitulació alemanya sense condicions. Els britànics li varen contestar que aquest concepte no requeria cap definició. Els nord-americans, setmanes enrere, li havien dit que era necessari l’eliminació d’Adolf Hitler. 

A la Gran Bretanya:

Els britànics van aprovar el pla Bodyguard (guardaespatlles), que havia d’enganyar als alemanys per obligar-los a concentrar tropes a les zones on menys poguessin interferir en les futures operacions previstes a França i al front oriental. El pla tenia tres objectius: fer creïble una invasió a Noruega durant la primavera de 1944 en coordinació amb l’exèrcit soviètic, obrir un segon front en algun punt sense especificar de la costa occidental des de França fins a Dinamarca, i menystenir la preparació de les forces aliades per no fer plausible aquest desembarcament fins ben entrat l’estiu de 1944.

A Tunísia:

Winston Churchill, que estava fent escala al país després de la Conferència de Teheran i que no estava en condicions físiques per continuar el viatge cap a la Gran Bretanya, es va reunir amb el comandant Dwight D. Eisenhower, que aquest estava a punt per marxar cap a Londres.

En el Pacífic:

A les illes Salomó, les forces aliades varen desembarcar a Nova Bretanya i varen començar a avançar per aïllar la base japonesa de Rabaul des de l’oest. Per fer-se amb la base japonesa, els Aliats varen continuar amb les seves incursions aèries. La batalla d’aquell dia va acabar amb taules, ja que cada bàndol va perdre tres caces, però els japonesos no podien perdre ni els aparells ni els pilots perquè en aquells moments no els podien substituir.

---

El cuirassat Yamato va ser enxampat per sorpresa pel submarí USS Skate, que li va disparar dos torpedes que varen provocar que el cuirassat japonès fos enviat a reparar.

 

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler vivia en un ambient fred i trist, no hi havia cap arbre ni cap vela que recordés que aquell dia era la Nit de Nadal. Tothom estava pendent de la nova ofensiva soviètica, ja que els soviètics havien fet ràpids avanços. El líder alemany estava tancat en una de les seves sales del seu barracó amb el secretari Martin Bormann i no va participar en cap celebració.

A Alemanya:

A dos quarts de quatre de la matinada va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. L’alarma va durar dues hores i un cop més no va passar res a la capital saxona.

A França:

A Grenoble, els alemanys varen iniciar una batuda per detenir a jueus i gent contrària al règim.

En el front oriental:

A Ucraïna:

El 1º Front d’Ucraïna, sota les ordres del comandant Nikolai Vatutin, després d’aconseguir immobilitzar els alemanys a la península de Crimea, va tornar a l’atac en una ofensiva sobre les posicions alemanyes a l’oest del Dnièper i varen capturar la ciutat de Berdichev. Els soviètics, que disposaven de sis exèrcits i tres grups d’assalt, varen avançar a partir de l’eix Kiev-Zhitomir contra el Heeresgruppe Sud d’Erich von Manstein.

A Itàlia:

Els soldats canadencs varen patir greus baixes a Ortona, on el seu atac va ser frenat pels alemanys, que varen realitzar immediatament un contraatac que va fer augmentar les baixes dins les files canadenques.

A la Gran Bretanya:

Des d’Alger, Dwight D. Eisenhower es va dirigir a Londres per ser nomenat comandant suprem de les tropes aliades occidentals i per dirigir el desembarcament de Normandia. La missió d’Eisenhower era l’alliberació d’Europa. Igualment, el mariscal britànic Henry Maitland va arribar des de l’Orient Mitjà per ocupar el càrrec de comandant suprem Aliat en el Mediterrani, mentre que el general Harold Alexander va ocupar el comandament dels exèrcits Aliats a Itàlia. També hi va haver un relleu en el comandament del 8º Exèrcit britànic, ja que el general Bernard Law Montgomery va dirigir-se a la Gran Bretanya per deixar el seu lloc al general Oliver Leese.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs en una conferència de premsa on va dir que si la Gran Bretanya, Rússia, la Xina, els Estats Units i els seus aliats, que representaven tres quartes parts de l’Humanitat, es mantenien unides per preservar la pau amb el seu enorme poder militar, els països agressius perdrien tota possibilitat de desencadenar noves Guerres Mundials. Llavors, el President va explicar que les Nacions Unides no tenien intenció de reduir el poble alemany a l’esclavitud, i va assegurar que volien donar a Alemanya una oportunitat equitativa de desenvolupar-se en la pau, com a membre útil i respectable de la família europea. Però el President va dir que tenien la intenció d’alliberar Alemanya del nazisme i del militarisme prussià, així com de la idea nazi de que el poble alemany era la raça dels senyors.

En el Pacífic:

La força aliada va llençar una nova doble incursió contra la base japonesa de Rabaul: primer bombarders pesats i, quan els caces japonesos es varen enlairar-se per interceptar-los, una segona incursió de caces va intentar destruir als defensors.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Claus von Stauffenberg va ser convocat al quarter general de Rastenburg per una reunió a la que havia d’assistir Adolf Hitler. El coronel va dur una bomba a la cartera per acabar amb la vida del dictador, però Hitler no es va presentar a la reunió.

A Alemanya:

La RAF va tornar a bombardejar Berlín amb 364 Lancasters, 7 Halifax i 8 Mosquits. 16 quadrimotors Lancasters varen ser destruïts.

A Itàlia:

Galeazzo Ciano, que estava detingut per la Gestapo, va escriure la seva última entrada en el seu famós diari.

En el Pacífic:

A l’arxipèlag de Bismarck, dues divisions de Marines nord-americanes no completes, la 1º i la 7º, varen desembarcar a l’oest de l’illa de Nova Bretanya, a la badia de Borgen, a prop del cap Gloucester.

---

L’aviació aliada va continuar atacar a la base de japonesa de Raubal i, aquell dia, en una doble incursió realitzada per avions Corsair, Hellcat i Lightning, va fer que 99 Zeros s’enlairessin per defensar les bases atacades. 8 avions nord-americans i 6 japonesos varen ser destruïts, tot i que els caces nord-americans varen informar que havien destruït 21 aparells japonesos.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar la creació d’un cos de líders nacionalsocialistes amb l’objectiu d’articular l’adoctrinament ideològic i el compromís amb Forces Armades. Segons el líder alemany, el problema no era l’armament, de moral o d’estratègia, sinó de la fiabilitat política de les tropes. Per dur a terme aquesta mesura va ser nomenat el general Hermann Reinecke com a Cap de Personal del Comandament Nacionalsocialista, que havia d’entrenar oficials polítics, els NSFO, per ser integrats a la cadena de comandaments de totes les grans unitats de l’Exèrcit.

---

A la nit, bombarders Mosquit varen atacar les ciutats alemanyes de Frankfurt i Bonn.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va aconseguir que el mariscal Arthur Harris desviés 51 dels seus bombarders que atacaven constantment Berlín i altres ciutats alemanyes, per enviar-los en un atac precís contra les bases de míssils alemanyes a Abbeville i Amines.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen descobrir el comboi JW-55 B, que es dirigia a la Unió Soviètica. En seguit, el cuirassat Scharnhorst va salpar escortat per cinc destructors pesats per busca d’aquest comboi.

A l’Àfrica:

França va traspassar els poders exercits a Síria i al Líban.

A Argèlia:

Jean Marie de Lattre de Tassigny va arribar a Argel després d’escapar de Riom el setembre de 1943.

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler li va ordenar en el seu ministre Joseph Goebbels que assumís la direcció de la recent fundada inspecció del Reich de les mesures civils per la guerra aèria, una organització nascuda de la comissió interministerial. Així, el ministre alemany li corresponia la missió d’inspeccionar totes les mesures preparatòries i auxiliars que es prenguessin a nivell local per contrarestar els danys ocasionats pels bombardejos.

En el front oriental:

Els alemanys varen perdre el cap de pont de Kherson, sobre el riu Dnièper, des d’on podien llançar un contraatac que podria haver alliberat a l’Exèrcit d’estar envoltat a Crimea.

A Itàlia:

Els soldats canadencs del 8º Exèrcit britànic varen avançar a poc a poc pels carrers de la petita localitat d’Ortona mentre s’enfrontaven als paracaigudistes alemanyes.

Per altra banda, va arribar a Bari el general britànic O’Connor, que havia sigut fet presoner per l’Afrikakorps el 1941 i que va ser alliberat aquell dia pels italians d’acord amb els acords de l’armistici.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler anava confiant cada cop menys amb el seu ministre d’Armament, Albert Speer, i cada vegada el trucava menys. Aquell dia, per saber les xifres de producció mensual, va trucar a Karl Saur, un enginyer i secretari de l’Organització Todt dins del Ministeri d’Armament. Saur era un home molt proper al secretari de Hitler, Martin Bormann, i com aquest odiava a Speer. Per altra banda, Hitler els va dir en els seus assessors militars que estava segur de que la invasió aliada a l’Europa occidental es produiria a mitjans de febrer o principis de març.

A Alemanya:

La ciutat industrial de Frankfurt va rebre el bombardeig més dur des de que havia començat la guerra. 390 Lancaster, 257 Halifax i 3 Mosquits varen llançar 2.000 tones de bombes. Les defenses alemanyes varen destruir 14 Lancaster i 27 Halifax.

---

Heinrich Himmler es va acomiadar del seu doctor Felix Kersten, que marxava uns dies de vacances de Nadal a Hartzwalde. Abans de que marxés, li va assegurar que era molt complicat alliberar els set suecs empresonats a Varsòvia que demanava que fossin alliberats. Hitler havia rebut una carta del rei de Suècia Gustau V exigint la seva llibertat, i el dictador s’havia enrabiat tant que va dir que volia que fossin penjats. Més tard, Himmler va intervenir i el va convèncer perquè els alliberés.

---

El bisbe Theophil Wurm va tornar a enviar una carta crítica, aquest cop dirigida a Hans-Heinrich Lammers. El bisbe protestant de Württemberg li va dir que en molts casos el poble considerava que els patiments que estaven suportant era una venjança pel que s’havia fet als jueus i li va exigir aturar els atacs contra els Mischlinge. Lammers l’avisaria de que anés més en compte alhora de criticar i s’abstingués de fer declaracions en termes de política nacional i es centrés en la seva conducta professional i personal. Lammers també li va exigir que no contestés aquesta carta. Wurm va preferir a partir de llavors romandre en silenci.  

A Itàlia:

Les tropes canadenques varen tornar a assaltar el barranc conegut com The Gully, però els paracaigudistes alemanys aquest cop no hi eren ja que s’havien retirat cap a Ortona.

---

A Sicília, els Aliats varen capturar un cercle d’espies que treballava per Alemanya.

A Espanya:

El dictador Francisco Franco va ordenar la dissolució de la milícia de la Falange per esborrar la seva aliança amb l’Eix.

En els Estats Units:

El New York Daily Mirror va treure un article que afirmava que els alemanys encara creien que tenien amplis coneixements en armes atòmiques i que era el miracle que podria salvar a Alemanya.

A Nova Guinea:

Els Aliats varen aconseguir la supremacia a la península d’Huon, tot i que continuava la resistència japonesa.

Diumenge:

En el Reich:

A França, els maquis varen provocar una batalla campal contra els soldats alemanys a la localitat alpina de Bernex.

A Itàlia:

A Milà, després de l’assassinat del dia anterior del feixista Aldo Resega, a la nit va ser convocat un Tribunal militar extraordinari per venjar el crim i varen ser condemnats a mort a vuit detinguts polítics que varen ser afusellats.

En el Pacífic:

A Nova Bretanya, completant els desembarcaments a Arawe i preparant el terreny pels que vindrien a Cap Gloucester, l’aviació aliada va tornar a atacar la base japonesa de Rabaul per intentar provocar una reacció dels caces defensors per destruir-los en combat. Utilitzant B-24, caces P-38 i P-40 Kittyhawk, varen aconseguir que s’enlairessin 49 Zeros, que varen destruir 10 dels avions nord-americans contra la pèrdua de 5 avions japonesos.

A l’Àsia:

En el sud-est, el nou comandant del teatre d’operacions, en Lord Louis Mountbatten, va ordenar la unificació de les forces aèries de la RAF i de la USAAF sota un únic comandament coordinat sota les ordres del mariscal Sir Richard Peirse.