Dissabte:
En el Reich:
A Àustria:
Adolf Hitler es va reunir amb el regent Miklos Horthy, que anava acompanyat del seu ministre d’Afers Exteriors, el seu ministre de Guerra i el seu cap de l’Estat Major, en el castell de Klessheim, a prop de la ciutat austríaca de Salzburg. El líder alemany es va quedar molt callat al principi de la trobada, i només li va parlar de la “traïció italiana” perquè no volia que Hongria també canviés de postura com els italians. Seguidament, un cop refiat, Hitler li va llançar una sèrie d’amenaces. El va acusar d’haver permès que pràcticament un milió de jueus hongaresos visquessin “sense problemes” i li va dir que el seu Govern tenia por que Hongria pogués patir un aixecament com a Itàlia. Manifestant-li aquesta preocupació, li va dir que estava decidit a ocupar militarment Hongria i li va exigir que firmés una declaració conjunta en que mostraria el seu vistiplau. De seguida Horthy s’hi va negar, però Hitler el va amenaçar dient-li que si no firmava l’ocupació es faria simplement sense la seva aprovació.
Després de l’entrevista, Horthy va intentar marxar de Klessheim, però Hitler el va retenir amb l’excusa de que l’acompanyés a dinar. Durant l’àpat es va informar a Horthy de que les tropes alemanyes ocuparien el seu país i, llavors, el regent hongarès va pensar en abdicar, però Hitler el va amenaçar novament dient-li que en aquest cas no li podria garantir la seguretat de la seva família. Lluitant per mantenir el poder, Horthy va exigir certes concessions, com ara el control de l’Exèrcit. Hitler li va prometre que es retiraria d’Hongria un cop s’hagués format un nou govern que li mereixés tota la seva confiança. Enfadat en veure que era menyspreat i que estava tot decidit, el regent hongarès va abandonar de cop la sala mentre exclamava que se n’anava. Mentre exigia que el portessin cap al seu tren especial i Joachim von Ribbentrop parlava amb Döme Sztojay, l’ambaixador hongarès a Berlín, va sonar l’alarma aèria anunciant un atac Aliat. En realitat no hi havia cap bombardeig, era tot un engany dels alemanys per convèncer als hongaresos perquè acceptessin les condicions imposades.
A les vuit del vespre, Horthy va marxar de l’estació de trens de Klessheim, on el va acompanyar Hitler, per tornar a Budapest, però ho va fer acompanyat per Ernst Kaltenbrunner i el representant de Von Ribbentrop a Hongria, Edmund Veesenmeyer, dotat de poders plenipotenciaris per assegurar-se de que es complien els desitjos de Hitler. Al cap de poc, tal i com Hitler havia ordenat, Hongria va ser ocupada per onze divisions alemanyes, però el dictador alemany no va complir la seva promesa i no es va voler retirar del país.
A Alemanya:
Durant el dia, la 8º Força Aèria de la USAAF va realitzar un potent bombardeig contra les indústries aeronàutiques alemanyes enviant 738 bombarders i 919 caces contra les ciutats de Munic, on varen destruir la Residència, Friedrichshafen, Oberpfaffenhofen, Lechfeld i Langberg. La Luftwaffe va presentar batalla i va danyar 242 bombarders, a més de destruir-ne 44 i 16 dels caces escorta. A la nit, la RAF va atacar amb 800 bombarders la ciutat de Frankfurt del Main. Allí les defenses alemanyes només varen destruir 11 bombarders.
Després de que el dia anterior la Kriegsmarine presentés cinc comprimits nous d’excitació, aquests varen ser provats per 50 soldats del camp d’entrenament Blaukopel. Com que havien d’anar ràpid no es varen fer les proves necessàries per comprovar que eren segurs. El preparat D IX va ser l’elegit: era una barreja de cinc mil·ligrams d’Eukodal, cinc de cocaïna i tres de metamfetamina.
A Itàlia:
La 15º Força de la USAAF, amb base a Itàlia, amb 950 bombarders, dels quals se’n perdran 9, varen atacar les bases alemanyes en el nord d’Itàlia i varen aconseguir destruir 120 avions.
A Montecassino, les tropes neozelandeses varen atacar de nou i varen llançar els seus Sherman contra les posicions alemanyes entre les ruïnes; però el terreny va impedir en els tancs avançar com calia i 18 d’ells varen ser destruïts per les armes antitancs amagades a Cassino.
En el front oriental:
A Ucraïna:
El 2º Front Ucraïnès de Rodion Malinovsky va arribar al riu Dnièper i es va apoderar d’un gran cap de pont a Mogilev Podolsky. Amb aquest avanç, el Grup d’Exèrcits del Sud alemany va quedar dividit en dos i els soviètics estaven col·locats en una posició ideal per avançar cap a la frontera romanesa. Però les defenses alemanyes també resistien a Kovel.
A Birmània:
Els japonesos varen continuar el seu avanç cap a Imphal i Kohima, on hi havien les tropes britàniques, tot i que els xindits varen arribar a les vies de tren a Kenu, a la rereguarda japonesa, fet que afectarà al subministrament de les forces japoneses a primer línia.