Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va arribar a Kiel en el seu habitual avió trimotor. Una unitat de la Kriegsmarine li va rendir honors i, després, el Canceller, en companyia de l’almirall Erich Raeder i els generals Werner von Blomberg i Werner von Fritsch, varen pujar a bord del Deutschland.  L‘endemà salparien i començaria una reunió transcendental que s’allargaria fins al dia 12.

---

Heinrich Himmler va visitar en companyia de Reinhard Heydrich i Hermann Göering la seu de la Gestapo en el número 8 de la Prinz-Albrechtstrasse. El cap de les SS acabava d’obtenir la intervenció de la policia secreta de Prússia i, el fins llavors cap de la Gestapo, Rudolf Diels, se l’havia nomenat Regierungspräsident a Colònia.

---

Un grup de les SS va entrar al camp de Dachau per agafar-ne l’endemà el control, fins llavors a mans de la policia.

Dilluns:

En el Reich:

El govern va publicar el pressupost del Reich que indicava un augment important de la despesa militar.

A Itàlia:

Els italians varen celebrar unes eleccions plebiscitàries on només es podia votar un partit, el feixista. Com era d’esperar, el Partit Feixista va obtenir el 99,84% dels vots.

Dimecres:

En el Reich:

A Unterhaching, al sud de Ramersdorf, en ple camp, Adolf Hitler va arrencar la construcció d’una nova autopista que comunicaria la ciutat de Munic amb la frontera austríaca, molt a prop de Salzburg. A les onze del matí, el canceller va exclamar en un discurs que va paralitzar el país:

Comenceu, obrers alemanys!

El canceller va anunciar en el seu discurs que es concediria un préstec per valor de 150 milions de marcs als nous matrimonis amb pocs recursos per instal·lar-se en una llar.

A Ramersdorf, l’autovia que desembocava a la Rosenheimer Strasse segueix sent en l’actualitat l’avinguda que canalitza el fluix de trànsit cap al centre de la ciutat. Fritz Todt va encarregar les obres d’aquesta autopista a l’empresa constructora Sager & Woerner. Per recordar aquella efemèride es va instal·lar a l’autovia un monument. Una columna que portava gravada l’ordre de Hitler: Comenceu! i coronada per vuit pales. Quan es va inaugurar l’obra, el monument va ser substituït per una rèplica més gran, d’uns 5 metres d’altura, col·locada entre les dues sengles de la carretera. Després de la Segona Guerra Mundial el monument va desaparèixer i, diverses dècades després, la seva base va ser trobada a prop d’Irscheberg, al costat de l’autovia.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va convocar una gran reunió en la Bendlerstrasse i on hi varen ser presents tots els líders de les SS i les SA, a més del propi Ernst Röhm, i els generals de la Reichswehr. El propòsit de la reunió era convèncer a les SA i a l’Exèrcit de que tenien que conviure plegats i volia acabar amb totes les discussions que hi havia sobre qui havia de liderar les forces armades. En aquesta reunió, Werner von Blomberg va ordenar que s’apliqués a l’Exèrcit el paràgraf ari.

Hitler, que al principi va parlar a poc a poc, va començar recordant que el nacionalsocialisme havia acabat amb l’atur, però va avisar de que quan l’Estat hagués complert el seu objectiu vindria una recessió econòmica i va afirmar que l’únic remei que tindrien seria la creació en uns vuit anys d’un nou espai vital a l’Est per l’excedent demogràfic.  Va insistir en que les potències occidentals mai els donarien aquest espai i va afirmar que en el futur podrien resultar necessàries unes accions ràpides primer cap a l’Oest i després cap a l’Est. A continuació, el canceller va deixar de parlar del futur i es va centrar en el present afirmant que una milícia, fent referència a les SA, només era apropiada per la defensa de territoris petits. En aquells moments només mirava a Röhm, que aquest fitava al sostre fent-se el desinteressat. Hitler va continuar dient que les SA tindrien que limitar-se a la missió política i, amb més fermesa, va dir que el ministre de Guerra, Werner von Blomberg, podria recórrer a les SA per la labor de la Grenzschutz i la instrucció pre-militar. Llavors es va fer un silenci amb els generals immòbils i tensos mentre Röhm continuava callat. Després del llarg silenci, Hitler va concloure el seu discurs dient que exigia a la Sturmabteilung una lleial execució de les missions que se li confiessin. En acabar el discurs, que no va ser aplaudit, tots es varen aixecar i uns varen rodejar a Hitler i altres a Röhm i a Werner von Blomberg. Tothom volia saber l’opinió dels seus caps. Hitler en aquells moments estava somrient i tranquil, i aprofitant que Röhm estava a prop seu el va agafar pel braç perquè li donés la mà al ministre de Guerra. Volia una reconciliació pública. Els dos homes es varen donar la mà. Després de que Hitler marxés, Röhm va convidar als generals a un dinar de reconciliació allí mateix. Quan les portes de la sala es varen obrir es va veure una taula ja preparada i amb els noms de Röhm i Von Blomberg situats a cada extrem. Però el dinar, tot i el xampany que es va servir, va ser fred; ningú parlava i els generals en prou feines aixecaven el cap. Després de que Röhm fes una senyal, totes les SA es varen aixecar dels seus llocs per donar per acabat el dinar. Entenent la senyal, els homes de la Reichswehr es varen aixecar també i varen marxar amb els seus pesats vehicles. Llavors, Röhm va demanar a les SA Führer que es quedessin.

Després de la sortida dels oficials es varen tornar a seure a la taula. Röhm es  va servir una altra copa de xampany. Röhm, que cada cop era més crític amb el règim i ara se sentia humiliat, va exclamar que era un nou Tractat de Versalles i, seguidament, va criticar obertament a Adolf Hitler davant d’aquells líders de les SA i va cridar que no l’importava el que hagués dit Hitler, a qui va titllar de caporal ridícul, i va dir que que si no podien actuar amb ell actuarien sense ell. Röhm va acusar a Hitler de traïdor i va afirmar que havia d’obligar-lo a que agafés unes vacances. Per acabar el seu discurs, va exclamar que s’havien de lliurar de Hitler, a qui ara va definir ara com un ninot. Alguns líder de les SA varen quedar descontents davant d’aquelles frases. Viktor Lutze el va escoltar des d’un extrem de la sala sense poder-se creure el que havia dit el seu cap. Lutze va informar més tard a Rudolf Hess sobre aquelles paraules i per consell d’aquest Lutze es va desplaçar al Berghof, on hi havia Hitler. Després, Röhm es va dirigir a la seva oficina de les SA a la Skagerrakplatz. Allí va ser saludat amb gran cortesia, i amb els seus col·laboradors varen creure que Hitler era un presoner de Hermann Göering, Joseph Goebbels, Alfred Rosenberg i els oficials prussians. Röhm va dir que si Hitler no volia ell començaria una marxa i que més de 100.000 els seguirien.

Dijous:

En el Reich:

Rudolf Hess va llançar una nova advertència cap a les SA des de les columnes del Völkischer Beobachter. Hess va escriure que tot membre de les SA, com qualsevol comandament polític o de les Joventuts Hitlerianes, no era més que un combatent en el si del NSDAP…. i va afirmar que ni ara ni en el futur hi havia raó per mantenir una existència pròpia.

Ernst Hanfstaengl va viajar a Berlín per explicar-li a Adolf Hitler que havia arribat a acords amb Benito Mussolini el dia anterior i que el Duce havia acceptat una entrevista amb Hitler. Hanfstaengl estava molt content i es pensava que Hitler li agrairia el seu gest. Però quan va ser rebut per Hitler no li va fer massa cas i quan li va explicar que s’havia entrevistat amb Mussolini sense el seu consentiment  es va disgustar ja que no volia que ningú negociés sense que ell ho sabés. Però quan Hanfstaengl li va donar una foto de Mussolini amb una dedicatòria per ell va pensar que no era tant mala idea entrevistar-se amb el Duce, però Hitler va continuar disgustat amb Hanfstaengl i li va dir que en parlarien més endavant i  no li va donar les gràcies pels seus serveis.

Divendres:

En el Reich:

En una reunió amb els seus gauleiters, Adolf Hitler va criticar un altre cop a les SA sense mencionar-les dient que “només els idiotes creien que la revolució no havia acabat i que en el moviment no faltaven aquelles persones que només entenien la revolució com un estat de caos permanent”.

---

Werner von Blomberg, que el dia anterior havia rebut un memoràndum d’Ernst Röhm en que li explicava les relacions entre l’Exèrcit i les SA; es va reunir amb els comandants del districte de l’Exèrcit en la Bendlerstrasse en un ambient molt fred i molts tens, i va parlar d’aquell memoràndum. Segons sembla, va tergiversar les paraules del líder de les SA dient que Röhm volia crear un gran ministeri que agrupés a totes les formacions armades del NSDAP i de l’Estat. Aquelles paraules varen provocar malestar dins dels comandants, fet que els va conduir a pressionar a Hitler perquè frenés o eliminés les seves tropes de xoc. El general Liebmann, que va prendre nota de les declaracions, va revelar més tard que Werner von Fritsch havia afirmat que s’oposaria amb totes les seves forces a les exigències presentades per les SA. Un cop acabat el seu discurs, Von Blomberg va abandonar el saló i després va parlar Von Fritsch per tractar els problemes que plantejava la instrucció militar. Enmig discurs va entrar a la sala el general Walther von Reichenau, que va demanar permís per llegir un missatge urgent que deia:

Reconec a la Reichswehr només com escola de la nació. La direcció de les operacions i, per conseqüent, també la mobilització seran competència de la Sturmabteilung. Heil Hitler! Röhm. 

El telegrama era una autèntica provocació davant d’aquells oficials. Tots es varen manifestar en bloc contra aquella frase. Von Blomberg va decidir que dimitiria i va sol·licitar que Hitler el rebés. El Canceller va rebutjar la dimissió i va satisfer més tard les demandes de l’Exèrcit.

---

Fritz Wiedemann es va afiliar al NSDAP. Wiedemann es va convertit en l’ajudant personal de Hitler en política exterior.

---

El líder comunista John Schehr va ser assassinat per la Gestapo en la seva cel·la.

Dissabte:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar la Llei Fonamental d’Organització del Treball, una Llei que destruïa el concepte de relacions laborals conflictives que s’havia regulat en l’època de la República de Weimar. La nova Llei establia l’empresa com un espai de col·laboració entre factors desiguals de la producció. L’empresari era nomenat cap de fàbrica (Betreibsführer), mentre els treballadors quedaven reduïts a la categoria de seguici (Gefolsgschaft). A l’empresari, segons el paràgraf segon de la Llei, se li encarregava prendre les decisions fonamentals de la planta i cuidar del benestar dels treballadors, i a aquests se’ls demanava lleialtat cap al seu cap. Per garantir la gestió en comú de la Betriebsgemenischaft s’establia un consell de delegats dels obrers (Vertrauensrat), que exerciria labors de consulta de l’empresari en aquelles qüestions que afectessin a les condicions del treball, i que seria elegit pel Gefolgschaft en una llista proposada pel Betriebsführer en col·laboració amb la NSBO. La reglamentació del treball quedava subjecte a la decisió de l’empresari, que disposaria de les condicions del ritme laboral i la naturalesa dels contractes. Els salaris serien fixats pels anomenats síndics laborals, designats pel Front del Treball. En la pràctica es varen fixar segons els desitjos dels amos i no estava previst que els treballadors fossin consultats. Finalment, s’establia un Tribunal d’Honor davant el que s’havien de presentar aquells empresaris, treballadors o funcionaris que atemptessin contra la pau social.

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va enviar enviar dotze cartes que es varen fer públiques a la premsa a diferents jerarques nazis per agrair-los els seus treballs durant l’últim any. Entre els que varen rebre aquestes cartes hi havia Joseph Goebbels, Hermann Göering, Ernst Röhm, Rudolf Hess i Heinrich Himmler. Röhm va ser l’únic que va ser tutejat. En la carta al líder de les SA, Hitler s’hi va dirigir de forma càlida i amistosa, tot i que la relació entre els dos s’havia refredat durant els últims mesos. Tot i això, el canceller li va reiterar que l’Exèrcit tenia que garantir la protecció de la nació contra el món exterior, però va reconèixer que la missió de les SA era assegurar la revolució nacionalsocialista i l’existència de l’Estat nacionalsocialista i va afirmar que l’èxit de les SA es devia a la seva figura (la de Röhm). La carta acabava amb un agraïment pels serveis prestats i li reconeixia una verdadera amistat entre ells dos. La carta a Röhm seria publicada el 2 de gener a la Völkischer Beobachter.

Dilluns:

En el Reich:

El delegat de l’Adolf Hitler per assumptes econòmics, Wilhelm Keppler, i els ministres de Treball, Franz Seldte, i d’Economia varen firmar una llei destinada a reduir les competències del DAF en la definició de les relacions socials i l’activitat econòmica. Després de definir el Front de Treball com l’organització de tots els treballadors sense referència a la seva posició social o econòmica, es negava al DAF el caràcter d’un espai on es pogués decidir-se aspectes concrets de les relacions laborals, excloent dels seus objectius l’harmonització de les divergències aparegudes en el lloc de treball. Es presentava d’aquesta manera el DAF com una organització per integrar la solidaritat nacional, un àmbit on es defensaria els interessos de classe, destinat a educar a tots els membres de la comunitat empresarial en la ideologia nacionalsocialista per assegurar d’aquesta manera el suport de totes les classes al nou règim.

A més, aquell dia es va fundar com a entitat subsidiària del Front del Treball la Força a través de l’Alegria (Kraft durch Freude, KdF), que tenia com a objectiu assegurar pels treballadors temps d’oci i millorar-los les condicions laborals. En el discurs inaugural, Robert Ley va assegurar que la prosperitat material no faria feliç a la nació alemanya i va dir que havia sigut el vulgar error dels marxistes durant la República de Weimar.