Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va tancar la campanya electoral per al 12 de novembre a la planta de dinamos de la fàbrica Siemens dels voltants de Berlín, on va pronunciar un discurs que va ser retransmès per la ràdio a tot Alemanya i per les dues companyies més importants dels Estats Units, per les companyies emissores de la Gran Bretanya, de l’Argentina, del Brasil i de Siam. 9.000 treballadors varen escoltar-lo en directe al voltant de la tarima que servia de tribuna entre dues dinamos en construcció. Hitler havia arribat a la fàbrica des de la Cancelleria, sent aclamat pel camí per centenars de persones. El canceller anava vestit amb una camisa i pantalons bruns, altes botes negres i una jaqueta negra. En començar el discurs va “recordar” el seu passat obrer i va deixar anar frases despectives cap als intel·lectuals. El públic de la planta el va aplaudir. A continuació, Hitler va narrar que el poble alemany no volia una guerra i va prometre que Alemanya no tornaria a formar part en cap més conferència internacional sense el previ reconeixement de la igualtat de drets. Al final de l’acte, els obrers varen entonar el Horst-Wessel-Lied.    

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va enviar un telegrama de felicitació a l’expedicionari suec Sven Hedin pel seu 40è aniversari de la seva primera sortida amb una gran expedició cap a Àsia Central i el Tibet. La premsa alemanya també va mencionar a les seves editorials aquell aniversari.

---

El ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, va justificar davant de la premsa la retirada d’Alemanya de la Societat de Nacions.

Divendres:

En el Reich:

Wilhelm Frick va revelar que molt membres de les SA s’havien beneficiat d’un sobreseïment pels seus delictes de dret comú i va afirmar de que l’administració de l’Estat nacionalsocialista i de la policia no tenia que veure’s obstaculitzats de manera alguna per les intervencions de les SA. Frick va deixar clar de que a partir d’ara es perseguirien amb tota l’energia els actes comesos pels membres de les SA.

En el cine Capitol de Berlín es va estrenar la pel·lícula Hans Westmar, que explica la història del martir nazi Horst Wessel, que va morir el 23 de febrer de 1930 a mans de comunistes alemanys.  El guió, la direcció i la banda sonora varen ser obra d’Ernst Hanfstaengl. El moment més emotiu de la pel·lícula es la música que va posar Hanfstaengl en el moment del funeral. Aquella música fúnebre la va compondre per la seva filla Hertha que havia mort feia uns anys. Adolf Hitler va quedar tant impressionat per aquella música fúnebre que va decidir posar-la amb altres pel·lícules de propaganda nazi com el Triomf de la Voluntant.

 Però no va ser fàcil estrenar aquella pel·lícula ja que abans de que s’estrenés el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, que no va voler tolerar que Hanfstaengl es possés en el seu Ministeri va prohibir la pel·lícula qualificant-la com a perillosa. Després de fortes discussions entre Goebbels i Hanfstaengl la pel·lícula va ser estrenada, tot i que es varen tallar 27 escenes i es va canviar el títol, ja que en un principi la pel·lícula es deia Horst Wessel.

Diumenge:

En el Reich:

Otto Schmidt, un delinqüent comú, havia dit aquell mes que el Oberbefehlshaber Werner von Fritsch era homosexual i aquell dia un còmplice seu va confirmar aquelles acusacions davant de Josef Meisinger. Ara que no tenia dubtes de la història era certa, Meisinger va comunicar-ho a Heinrich Himmler, que aquest va córrer a la Cancelleria per informar a Adolf Hitler. El Canceller va llegir per sobre els vuit fulls de la declaració i va ordenar que cremés aquells documents, que va titllar d’autèntica porqueria. Anys més tard, el 1938, aquelles acusacions li varen servir per destituir al comandant suprem.

---

A Wurzburg, alguns ciutadans es varen queixar al cap de districte que una dona alemanya tenia relacions sexuals amb un jueu. Les SS varen fer desfilar l’home pel carrer amb un cartell que deia:

He viscut fora del matrimoni amb una dona alemanya.

El jueu en qüestió va ser retingut en “custòdia preventiva” durant dues setmanes.

Dilluns:

En el Reich:

Aquell dia es va estrenar la pel·lícula SA-Mann Brand, el primer film d’orientació nazi. EL tema era el període de lluita dels nacionalsocialistes, i pels seu rodatge es varen contractar a 1.600 extres.

Dissabte:

En el Reich:

A Munic, al matí varen ressonar les sirenes de defensa antiaèria, acompanyades per un repic de campanes. Un esquadró de bombarders va sobrevolar la ciutat a baixa altura i va deixar caure sobre la ciutat bombes de cartró carregades amb sacs d’arena. Els vehicles de rescat es varen dirigir ràpidament a la zona dels fets i homes de les SA, amb màscares anti-gas, varen apartar les runes en buscar de víctimes i varen prestar els primers auxilis. Tot era una simulació sota la direcció dels nazis. Però la posterior valoració va revelar que si aquestes bombes haguessin sigut autèntiques, amplis sectors del centre urbà hagués quedat totalment destruït.

Dimecres:

En el Reich:

Leni Riefensthal es va reunir amb Adolf Hitler per comunicar-li que començaria immediatament el documental del NSDAP, el que seria el seu primer documental que dirigiria. Molts membres del partit es varen oposar a que ella dirigís el documental pel simple fet de ser una dona i no estar afiliada al partit. Hitler i Leni varen acordar que el documental es diria Der Sieg des Gaubens o Victòria de fe i aniria sobre el cinquè Congrés del NSDAP que s’havia de celebrar al camp de Zeppelin de Nuremberg del 30 d’agost al 3 de setembre de 1933.

---

Joseph Goebbels va saber que Günther Quandt havia sigut alliberat el dia anterior de la presó de Moabit. El ministre va escriure que no es posaria en el cas i de que si tenia que pagar pagaria pel que havia fet. Quandt va ser acusat de voler traslladar la seva fortuna i les seves empreses a l’estranger.

---

En un patí de la presó berlinesa de Plötzensee va ser decapitat amb una destral el jove comunista Richard Hüttig, acusat d’assassinar a un dignatari de les SS durant una de les expedicions que havien fet les SS i les SA en el barri on vivia.

Dimarts:

En el Reich:

El Jüdische Rundschau, l’òrgan informatiu dels sionistes alemanys, va declarar que el sionisme reconeixia l’existència del “problema jueu” i va afirmar que es desitjava resoldre-ho d’una forma generosa i constructiva per tal de guanyar-se la voluntat de tots els pobles, siguin amics o enemics dels jueus, perquè “era un problema real que tenia una solució que interessava a tots els pobles”.

---

Després de diverses setmanes aïllat a una presó de Moabit acusat de voler traslladar la seva fortuna i les seves empreses a l’estranger, Günther Quandt va pagar quatre milions de Reichsmarks com a fiança per sortir lliure. Tot i això, Quandt va tenir prohibit visitar les seves oficines centrals de l’Askanischer Platz, ni a cap de les seves residències de Berlín. Per aquest fet es va traslladar a l‘Hotel Kaiserhof.

Dilluns:

En el Reich:

La corporació d’empresaris RDI, on alguns dels dirigents havien criticar en el passat al nazisme, va ser substituïda pel govern per una altra organització, aquest cop nazi. La nova corporació va tenir les mateixes sigles que l’antiga organització d’industrials.

---

El general i president de la Comissió de Treball del Consell del Reich, Wilhelm Keitel, els va dir en els seus ajudants que no s’havia de perdre cap document, ja que podria ser utilitzats per la propaganda “enemiga”, i va aconsellar donar ordres orals enlloc d’escrites perquè les orals no podien provar-se, però sí negar-se.